|
SANT ANTONI ABAT La festivitat de sant Antoni Abat és una de les festes amb més implantació territorial a la Comunitat Valenciana i ocupa un lloc preeminent en el calendari festiu de l’hivern, ja que entorn de 300 municipis festegen el sant patró dels animals de servici i de companyia amb algun tipus de pràctiques, com fogueres, benediccions de pans i coques, benediccions d’animals i representacions de la vida del sant. La festa de Sant Antoni sembla la cristianització d'antigues cerimònies i cultes precristians, dedicats a divinitats pastoral protectores del bestiar, per demanar protecció per als animals útils per a les feines del camp. La benedicció dels animals reflecteix unes creences populars més enllà de la devoció estricta. A més, és la porta a les celebracions de carnaval. Antoni Abat, segons la biografia redactada per sant Atanasi, va nàixer en el que avui és conegut com Quemans, jnt a Heracleópolis, a les vores del ri Nil (Egipte) al voltant de l'any 250 i va morir l'any 356. O siga que la seua vida va ser de 106 anys. Va adoptar des de molt jove una vida d’anacoreta, retirant-se durant anys al desert de la Tebaida i fundant el monacat. A partir del segle XI, amb el trasllat de les seues relíquies a Viennes (Delfinat) i la creació de l’orde antonià, la seua devoció es va difondre per Europa com a protector contra l’ergotisme i l’herpes zòster, entre d’altres malalties, i fou considerat l’advocat i patró de diversos oficis, especialment d’alguns relacionats amb el foc (com terrissers, arcabussers, bombers i ferrers). Des de molt prompte és representat en la pintura i figura en la literatura. En la pintura més antiga es representa especialment sant Antoni en companyia de sant Pau i amb lleons als peus. En canvi, des de l’Edat Mitjana, a Europa i en la denominada Alta Cultura, el tema predominant ha sigut les temptacions de sant Antoni, sobre les quals hi ha una àmplia obra pictòrica, en què destaquen peces del Bosch, Velázquez, Ross, Cézanne, Dalí, Saura, Picasso, etc. Flaubert va dedicar una part important de la seua vida a escriure el relat La temptació de sant Antoni, que va exercir una gran influència en la pintura del final del segle XIX i principis del XX.Per una altra banda, en la cultura popular occidental s’ha imposat, tant en la iconografia com en la imatgeria, un esquema representacional típic que inclou invariablement la foguera, el porc, la tau, el llibre i la campana; des del segle XVIII es tenen notícies de benediccions d’animals i de pràctiques rituals de protecció dels animals de servici. Els retaules de carrer, les plaques ceràmiques ubicades als estables i les quadres, a les cases dels llauradors, i, per descomptat, els mateixos actes festius, mostren esta nova metamorfosi de sant Antoni.
Sant Antoni, la Mare de Déu de l'Avellà i Sant Roc a l'església de Catí Segons l'enquesta d'Aranda al segle XVIII ja es celebrava la festa a càrrec dels devots. Portaven dolçainer i tiraven coets. La festa de Sant Antoni ofereix moltes similituds amb les que es celebren a la resta dels pobles de la comarca de l'Alt Maestrat i els Ports (Albocàsser, Benassal, Vilafranca, Culla, La Mata, Morella...). La festa tenia com a propòsit demanar al sant protector bona collita i la reproducció del ramat. El dimoni tempta a Sant Antoni, ermità solitari, però aquest triomfa. SANT ANTONI PATRÓ DELS ANIMALS DOMÈSTICS
Sant Antoni és considerat patró dels animals domèstics i de feina. El patronatge de sant Antoni és, en general, sobre tots els animals domèstics. Més específicament, però, es refereix als animals de treball: cavalls, ases, mules, bous i també als porcs i les aus de corral; és a dir, els animals que tenen una utilitat per a l'economia domèstica. Peró Sant Antoni és també considerat el patró dels carnissers, esquiladors, teixidors, guanters i cistellers (aquests darrers derivat del fet de la sea professió exercida durant el temps del seu retir voluntari) En les darreres dècades, el pas d'una economia bàsicament agrícola a una economia industrial, el despoblament de moltes comarques rurals, ha provocat quasi la desaparició de l'ús d'animals de treball en les feines agrícoles i de transports. Així gossos, gats i altres animals de companyia han agafat darrerament el protagonisme a mesura que anaven desapareixent els animals de feina.
Des del principi del segle XV el sant és representat acompanyat d’un porc, fet relacionat amb la difusió de l’orde antonià i el costum de criar un porc solt pels carrers que s’alimentava de la caritat de la gent per a este orde religiós. Nombroses esglésies parroquials, santuaris i ermites, d’un costat, i confraries, d’un altre, s’han erigit, des del segle XIII, prenent com titular sant Antoni. Generalment les activitats s'iniciaven amb l'elecció i presentació dels clavaris de l'any següent. A partir d'ací alguna persona regalava un porquet per a la rifa corresponent de l'any seguent. El porquet anava solt pels carrers de poble i la gent li donava de menjar a base de sobrants i de panís o hortalisses. A la nit es refugiava en algun portal o lloc resguardat del fred de l'hivern. Perquè poguera ser localitzat en tot moment se li posava una campanet lligada al coll com un collar. D'ací procedeix la dita "Pegar més voltes que el porquet de Sant Antoni..." Els dies d'abans de la celebració de la festa els clavaris donaven una volta pel poble sol·licitant la col·laboració de la gent per a sufragar les despeses dels actos religiosos, coquetes, etc... El dia de Sant Antoni es procedia a la rifa del porquet. Avui en dia aquest costum típic s'ha perdut si bé en alguns anys s'ha recuperat la rifa del porquet.
CLAVARIS 2012: - Paco Roca (panader)- Ageo Ferràs (Mas la Font)- Fernando Barreda (De Gregoria)- Lluís Beltrán (De Panís) La festa de sant Antoni Abat del 17 de gener ja era celebrada en el segle V per l’Església d’Orient i encara se celebra actualment en nombroses poblacions d’Europa. Com ja s’ha comentat, a la Comunitat Valenciana es troba intensament arrelada en nombroses poblacions, en algunes de les quals és festa patronal. D’altra banda, a les comarques valencianes del nord es troba present des del segle XIV, com se sap per l’existència de confraries sota l’advocació del sant, quan la devoció a sant Antoni va ser difosa pel bisbe de Tortosa. D’acord amb la documentació reunida, el rei Joan I va atorgar ordenacions a estes confraries, en concret a set aldees de Morella: Forcall, Cinctorres, Portell de Morella, Vilafranca, Catí, Vallibona i Castellfort. En estes terres de la comarca dels Ports, un nombre significatiu de pobles conserva una forma singular de celebració –la Santantonada– amb una estructura semblant. La santantonada dels Ports/Maestrat està caracteritzada per presentar una gran coherència, ser la que millor conserva, dins del conjunt de santantonades de la Comunitat Valenciana, les característiques que defineixen aquell conjunt d’actes de caràcter simbòlic, lúdic i tradicional,. Exemplifica, per tant, una forma de celebració popular ancestral revestida amb accions religioses posteriors que, d’alguna manera, es conjuguen en un procés etnogràfic que documenta la història i la societat de tota una comarca. Es tracta d’una celebració en què s’articulen elements materialsi immaterials que combinen i barregen teatre popular, focs, figures simbòliques del bestiari infernal tradicional, components carnavalescos, elements pirotècnics, gastronomia compartida, presència de l’arbre (carrasca, pi o maio), sociabilitat festiva, música, ball i jocs tradicionals, i rituals màgics de fertilitat, que donen lloc a una composició rica i bigarrada. La Santantonada consisteix en una representació teatral popular de la vida del sant, vinculada a la barraca-foguera, en què intervenen una sèrie de personatges singulars. Este tipus de representacions té una considerable antiguitat, ja que en la Baixa Edat Mitjana van estar molt esteses per Europa. Esta festa forma un sistema d’actuacions tradicionals i ritus, tant en els seus personatges com en la simbologia que representen. Els personatges responen a una espècie de jerarquia ritual, encara que no n’hi ha un més important que un altre, tots tenen una funció específica sempre relacionada amb la resta i formen un conjunt que pot resultar contradictori, en què es combina l’anarquia de moviments i un orde d’actuació. En Catí la celebració de la santantonada, que després d'haver gairebé desaparegut anys enrere s'havia recuperat durants uns anys ha tornat a desparéxer en els darrers anys. La festa està actualment organitzada per una junta de quatre clavaris que canvia anualment. Tradicionalment es celebrava la festa el dia 17 de gener amb actes que s'iniciaven la vespra. Avui en dia, al deixar este dia de ser festa local en el calendari, es celebra en Catí, si la festa cau en dissabte o diumenge, el mateix cap de setmana i, si la festa cau entre setmana (de dilluns a divendres), el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. El mateix passa amb la majoria dels pobles de la comarca. Per a no coincidir tots en el mateix dia alguns pobles avancen la festa al cap de setmana anterior al 17 de gener (Forcall, Herbers, Olocau, Villores, La Mata, Castellfort, Sorita, Borriol), altres la retarden al cap de setmana següent (Catí, Morella, Vallibona, Cinctorres, Portell, Albocàsser, Benassal, Vilafranca, Vilanova d'Alcolea). Altres ho deixen per a més endavant (Ortells, Todolella en febrer) i (Culla el darrer cap de setmana d'abril).
El primer dissabte pel matí posterior (o anterior) al dia de Sant Antoni (17 de gener), els majorals del sant encarregats d'organitzar la festa, els seus ajudants, els ramaders i qualsevol voluntari que es vullga afegir a la festa es reuneixen en un bar del poble, cada any en un de diferent, per a esmorzar. L'esmorzar és a base d'ous fregits, cansalada, sardines salades i allioli, regat amb un bon vi i de postre brull amb mel o sucre. A continuació es traslladen amb cavalleries, i modernament amb remolcs, a un bosc del terme, no sempre el mateix, l'elecció del qual depèn de les coneixences i amistats dels encarregats de la festa o bé de la facilitat d'obtindre les carrasques, oliveres, ròssecs o altres cimals productes de l'anterior esporgada. Darrerament és el Mas de Blai (propietat d'Hermenegildo Pitarch i de Vicent Martí) l'escollit per a la tala de la carrasca. Seleccionen una carrasca jove que no tinga la possibilitat de créixer perquè està prop de les altres i que ha sigut donada pel seu propietari juntament amb les rames, matolls i argelagues necessàries per a facilitar la combustió. La carrasca i els ròssecs són arrossegats fins al Prigó de l'Avellà (o de Santa Anna) fins mitjana vesprada. Tots els treballs són acompanyats amb un bon vi a un altre licor estimulant. Alguns s'encarreguen de donar una volta pels carrers del poble per replegar els troncs que els veïns han deixat expressament a les portes de les seues cases per participar en la foguera. Seguidament és l'hora de dinar. Els participants es traslladen a un bar o restaurant del poble on els espera el menjar a base de cigrons, botifarra, llenguanissa i xoriç. Després d'una llarga sobretaula, al voltant de les cinc i mitja de la vesprada, van aparéixent els matxos, burros, darrerament cavalls que a poc a poc van formant la rècua que arrosegarà la carrasca. A posta claror entraran els ròssecs a la vila pel Carrer de Santa Anna fins a la Font de Sant Vicent on girarà pel Carrer Llarguer, Carrer Sant Roc, Costereta d'En Ros, Carrer Major fins arribar al seu destí a la Plaça de Dalt. Fa només dos anys l'arrossegada culminava a la mateixa Plaça de l'Església. Ara es prefereix, amb bon criteri, montar la foguera en un lloc més ampli com és la Plaça de Dalt.
Amb tots aquests ròssecs i els que els veïns han tret a la porta de sa casa i que els organitzadors de la festa han recol·lectat prèviament, es prepara a la Plaça de Dalt la foguera. Al mig de la plaça, la mateixa on es fan les corregudes de bous, hi ha argelagues per encendre els ròssecs. Després de desenganxar els animals, uns quants homes amb motoserres van fent llenya dels arbres i l'amuntonen a poc a poc al centre de la plaça on fan com una falla ampla i tova. A la part baixa de la foguera situen les argelagues, rames primes i draps i a la part alta el dimoni ,amb la forca, farcit de petards. La carrasca es col·loca en el mateix forat en que a l'estiu ho fa el cabiró del bou embolat.
Passades unes dos hores, ja és nit fosca. Aproximadament cap a les set i mitja de la vesprada, després de la cercavila de la banda de música i del tradicional volteig de campanes, la gent s'arremolina al voltant de la foguera desitjosa de que s'abote foc a la foguera. En els últims anys, per motius de seguretat, els bombers participen també en la festa i preparen el seu dispositiu per a que la foguera s'encenga de manera controlada, sense que hi haja cap perill de socarrar-se les properes cases del veïnat. La foguera comença encenent-se unes argelagues. En flama ja els feixos de llenya baixa, passa el foc a les fulles. La llenya crepita i l'espurnegall s'alça entre un fum espès i coent. La rescalda fa retrocedir instintivament al públic més proper que uns moments abans s'ha arremolitat al voltant de la foguera.
Una vegada decau la intensitat de la foguera, la gent aprofita per fer un recès.
Sant Antoni (a partir de l'any 2010 la foguera té lloc a la Plaça de Dalt per resguardar la remodelació de la Plaça de l'Església)
BENEDICCIÓ DELS ANIMALS- PUBLICATA
Benedicció de coquetes i animals de 2009 A la nit la foguera ja quasi ha desaparegut. Queden les brases incandescents que poc a poc es van consumint. Després de la missa anticipada del diumenge, el senyor retó realitza la benedicció dels animals i de les coquetes (20:30 h). És costum dur els animals (cavalleries, gats, gossets, canaris, etc) nets i engalanats a beneir al costat de la foguera a la Plaça de Dalt.
Després de la publicata té lloc la desfilada o matxà i es reparteixen coquetes i vi a tot el poble. Els pocs matxos que hi han i alguns cavalls donen vàries voltes i desfilen pels carrers pròxims sempre tenint com a punt principal de la desfilada la casa o lloc on es reparteixen les coquetes. Els animals es turnen per a que tots els que ho dessitgen del poble (xiquets i no tan xiquets..) pugen passar muntats a cavall a rebre la coqueta i, si són majors, el gotet de vi. En primer lloc passen les persones amb cavalleries i a continuació els vianants.
A poc a poc la gent va desapareixent. Alguns cavallistes es repten a veure qui aguanta més voltes i més gots de vi al cos. Finalment la foguera es queda sola. Algunes colles aprofiten les brases per fer una torrada de xulletes, canasalada, llenguanisses, botifarres... i un resopar, de vegades, i si el temps ho permet, en la mateixa plaça, sinó en algun bar, casa o magatzem.
La santantonada, representació de la vida del sant, és una festa molt important a la comarca dels Ports i Maestrat. Té com a propósit demanar al Sant protector bona collita i la reproducció del ramat. En molts pobles es representa d'una forma popular pels carrers i places la vida del sant. Hi ha una série de dimonis que recorren la vila i arrosseguen la població fins a la plaça.
Llàstima que des de fa uns anys aquesta representació de la vida del Sant haja tornat a desaparèixer.
Tots els festejos conclouen a l'endemà, diumenge, amb la celebració d'una missa major i processó on els majorals porten Sant Antoni en peanya de manera solemne pels carrers principals del poble.
"Sant Antoni del porquet..... sempre en disset" --------- "Dels sants de gener Sant Antoni és el primer" ---------- "Per Sant Antoni del gener cavalls amb flocs pel carrer" --------- "Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer" -------- "Sant Antoni del porquet és el primer sant del fred" --------- "Per Sant Antoni del bacó cadascú al seu racó" --------- "Oferir uns peus a Sant Antoni perquè ens guarde els porcs i del dimoni" --------- "Sant Antoni és un bon sant i qui té un xavo l'hi dóna perquè ens guarde els animals tant si són de pèl com de ploma" --------- Per Sant Antoni comencen els focs i s'acaben els jocs" ------- "Per a més glòria del sant, i per a que ràbie el dimoni, diguem tots en veu alta: Visca el pare Sant Antoni" -------- "Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u. El dimoni va fer trenta i Sant Antoni trenta-u" --------- "Per Sant Antoni del porquet a les cinc ja es veu el solet" ------- "Per Sant Antoni un pas de dimoni" -------- "Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap" -------- "Ja que sou dels animals i dels homens protector, Sant Antoni, sant gloriós lliureu-nos de tots els mals" ------- "Sant Antoni del porquet a les velles fa carasses i a les joves fa l'ullet" ------- "Si per Sant Antoni està embromat per Sant Joan estarà estrellat..."
Diada ben senyalada és la vostra festa anyal, per tot arreu celebrada amb esplendor sense igual. ---- Els traginers, de bon cor, llur patró us han proclamat. Oh, gloriós Sant Antoni! De tot cor us demanem que dels enganys del dimoni sempre lliures ens vegem.. ------ .. Sols cal saber a diari qui és Sant Antoni, qui és el dimoni. ----- Esta nit de coqueta invitem al personal que passe a replegar-ne si porteu un animal. ----- Tots els que tinguen pardal saben que poden passar, però han de ser tots en fila i amb el pardal a la mà. ----- I que no tinguen vergonya d'ensenyar l'animalet que ací no es mirarà ni si Pere el porte gran ni si Joan xicotet. ------ VOCABULARI - Rossegà (rossegada): Transport dels ròssecs (carrasca) del bosc a la Plaça de Dalt on s'encén la foguera - Majorals (clavaris): Persones encarregades d'organitzar la festa - Acapte i rifa del gorrinet: Es fa per obtindre diners per a pagar la festa. - Albades: Cançons al son del tabal i la dolçaina.
ENLACES SOBRE SANT ANTONI
Informació turística: Ayuntamiento de Catí- Major, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATÍ (Castelló)
Bibliografia: Sant Antoni del porquet... sempre cau en disset (Botafocs, ball de dimonis- Rafel Pérez Sorlí)
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
