Ermita Avellà

La tradició religiosa situa el miracle de la vella al voltant de l'any 1540.

El 29 de març de 1544 es van concretar les condicions per a fabricar una capelleta de 14 x 18 palms (3 x 4 metres) i una casa de 35 x 15 palms (7,9 x 3,4metres). Fou construïda pels arquitectes Antoni Favardina i Joan Vinyes.

El 10 d' abril de 1549 el bisbe de Nicópoli, Frai Francesc de Roures, beneïa la primitiva església i al dia següent se celebrava la primera missa.

Amb Mossèn Francesc Celma (1687-1771) l'església i l' Ermita adquireixen les formes i proporcions que avui veiem.

L'ampliació de l'església de Nª Sª de l'Avellà es va decidir el 29 d'agost de 1703 a càrrec de Pere Gómez obrer veí de Morella. Fou concluïda pel canterà de Morella Palau, essent beneïda el 8 de desembre de 1706.

Localització geogràfica: A 5 Km. de la població, en la Serra de L'Avellá.

Adossada a altres dependències que es troben al voltant, entre elles l'hostatgeria i residències estivals. Consta d'una nau de volta de canó de tres trams amb un menut creuer coronat de volta de mitja taronja a l'exterior. Al bell mig hi ha el cambril coronat per una petita i graciosa cúpula sota la qual hi ha el templet on està la imatge de la Mare de Déu.

Dos centenaris oms (no albers) donen ombra als estiuejants (Dilluns de Pasqua 2006)

La porta d'entrada es obra del catinenc Lluís Porcar (1988)

El temple té uns 32 m. de llargària i 6,80 m. d'amplària a la part de davant i només 4,60 m. a la de darrere. La façana és sòbria però majestuosa i està totalment emblanquinada. La porta d'accés és un arc de mig punt construït de carreu i la resta és de maçoneria. Està coronada per una doble espadanya construïda el 1743, amb campanes que substituïren l'antiga gran campana que ja hi havia el 1547.

A l'interior, sobre la porta d'entrada es troba situat el cor i, darrere de l'altar major, la sagristia de reduïdes dimensions. L'antic orgue ha estat substituït per un harmònium. Tot el conjunt disposa d'electricitat.


Pintures junt al cor	Pintures de la cúpula

L'interior presenta una decoració d'artístics frescs en la quasi totalitat del recinte realitzats per Pasqual Mespletera (1737) en greu perill de pèrdua.

L'últim tram és el transaltar que també està decorat. Les pintures de Francesc Blasco són de 1760. Han estat retocades posteriorment.

A la petita sagristia es guarden els ornaments i els altres objectes litúrgics que es fan servir a les celebracions. Hi ha una sala per als exvots, que recorden els favors atribuïts a la intercessió de la Mare de Déu.

El temple es comunica amb la casa de l'ermità a través d'una porta estreta, vora el cancell.

Durant l'estiu el rector de la parròquia o algun capellà estiuejant hi diu missa cada dia. La festa principal se celebra el dia 8 de setembre amb una missa solemne i sermó pel matí i amb una processó pels voltants a la vesprada. També el dilluns de Pasqua Florida els catinencs van en romiatge festiu al santuari. S'hi fa missa i processó. També el primer dissabte del mes de maig (abans el dia 30 d'abril) es celebra missa per als pelegrins de la romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort.

Hi ha una confraria de la Mare de Déu de l'Avellà, fundada el 1746 per a recolzar i fomentar el culte.

- Pel camí que baixa del Peironet caminava una dona anciana cega i llebrosa acompanyada d'una xiqueta. Anaven a Salvassòria per implorar a Santa Llúcia, advocada contra els mals de la vista. Quan van passar a la vora de la font oïren la veu suau de la Verge invitant-la a rentar-se en les aigües de la font. Llavors es produí el miracle, l'anciana va recuperar la vista i la salut. Anà corrent al poble i contà el miraculós succés. Aleshores la gent va pujar en processó al lloc del miracle i acordaren edificar una petita capella on col·locaren la imatge de la Mare de Déu de L'Avellà trobada en el mateix paratge.

Bé. Les pintures de l'interior estan deteriorades per la humitat. Amb culte.

Per 1545 hi havia molta sequedat al terme de Catí, i reunits el Consell i Oficials, determinaron el 6 d'abril de 1545 fer una devota processó l'últim dia de Pasqua a la Verge de L'Avellá, acudint tot el poble. Al tornar la processó, abans el cel tranquil, es va ennuvolar i poc després va començar a ploure, havent una regular collita. "Vist lo Miracle la gent anà amb més ànim i devoció per obrar i edificar l'església". Amb aquest motiu se li va afegir el títol de Mare de la Misericòrdia.

Altar de l'ermita des de 1939 a 2003

El 20 de març de 1737, sent pàrroc de Catí Mossèn Celma, va començar a elevar-se la bòveda de l'església. El dia 5 d'abril de 1735 el Consell Municipal va signar amb el Pasqual Mespletera per 600 lliures la pintura dels frescos de la bòveda. Aquestes pintures van concloure el 1750. Entre d'altres aspectes estan representats la Santíssima Trinitat, Jesucrist, la Verge, Sant Miquel, l'infern, la imatge de l'Avellà, els quatre evangelistes, els 12 apòstols, els set goigs de la Verge, Santo Domingo i la bòveda celestial.

L'estat de conservació de les pintures, particularment les de la part dreta, per motius de la humitat, és molt deficient i amb greu perill de pèrdua total.

L'any 1757 va començar a construir-se el transaltar i el camarin de l'ermita a càrrec dels canterans Blascos de Catí (Joan, Francesc, Vicent i Josep). En aquest lloc es va construir un altar i un retaule. Les pintures foren encarregades al pintor catinenc Francesc Blasco.


Presbiteri a Nª Sª de la Cinta, Sant Pere i Sant Pau en el transaltar del temple.	Set fundadors de l'Ordre dels servites (servents de Maria) en el transaltar.


Sant Felip Benici (servita) representat amb una triple corona, els atributs del sofriment i de la glòria.	Representació de la sang i la llet brotant del Crist i de la Verge


Font on la tradició religiosa sosté que es va aparèixer la Mare de Déu	Sala per als exvots, que recorden els favors atribuïts a la intercessió de la Mare de Déu

Nou altar de la verge, des de l'estiu de 2003

L'any 1962 es va canviar tot el pis de l'ermita que estava molt deteriorat. L'any 1972 es va erigir un nou templete per a la Verge i l'altar segons projecte de Angel Acosta que va ser beneït per el bisbe. En Ricardo Carles.

L'any 1984 es van col:locar les vidrieres obra de Vallperes de Barcelona. L'any 1988 es va canviar la porta d'entrada a l'ermita, obra del fuster del poble Lluís Porcar.

Les darreres reformes del altar de la Verge són de l'estiu de 2003 sufragades per la Confraria de la Marededéu de L'Avellà.

A hores d'ara el conjunt del santuari requereix d'una restauració molt important per la seua magnitud i dificultat artística renovant les pintures murals i figures religioses molt deterorades per la humitat.

Informació turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón)