| ERMITES DE CATÍ Catí és un dels pobles amb més ermites escampades per tot el seu terme. Estan la capella de Sant Vicent Ferrer, el santuari de la Mare de Déu de l'Avellà, i les ermites de Santa Anna, Sant Vicent, el Pilar i Sant Josep. ERMITA MARE DE DÉU DE L'AVELLÀ Situació i Comunicacions: A l'eixida de Catí cap a la Venta de l'Aire i la carretera de Morella es troba el Peiró (prigó) que fa de límit urbà al poble anomenat de L'Avellà o de Santa Anna. A la ma esquerra del mateix prigó comença la carretera que acaba al santuari de la Mare de Déu de l'Avellà. Hi ha uns 5 km. asfaltats fins al santuari que remunten la muntanya i en la part final, dalt del Barranc del Mas de Blai, travessen un túnel de més de tres-cents metres de llargària, que permet passar a la vessant de ponent del cim de la muntanya. Aquesta carretera fou construïda en la dècada dels anys quaranta mentre que el túnel ho fou en la dècada dels cinquanta, els dos impulsats pel llavors president de la Diputació Provincial de Castelló En José Ferrandis. Ferrandis estiuejava de menut a l'Avellà amb son pare en l'època de la postguerra. Es va curar d'una enfermetat de la pell en el balneari i agraït decidí impulsar des de la presidencia de la Diputació que ostentava la construcció de la carretera (1944) i del túnel (1953). Entorn i paisatge: Som a més de 900 m d'altitud sobre el nivell del mar i des d'ací es contempla un panorama esplendorós que, a l'hivern, es fa dur i aspre sobre tot quan es mostra amb el blanc de la neu: serralades i barrancs isolats que semblen que ningú no els habita. A prop s'albira la barrancada de la Salvossòria, descarnada i erma amb el silenci aclaparador propi dels llocs sagrats. També s'observen taques d'alzinars i de llentiscles o matisses. I a les muntanyes blavenques de la llunyania estan prop els pinars que s'estenen fins a les altures de Sant Pere de Castellfort. Flaireja l'espígol, la farigola i el poliol. Dintre del santuari brolla una font en la que es pot llegir una data (1578). La font peró és més antiga, els musulmans ja apreciaven les propietats d'aquesta aigua.
Cartografia: Mapa Topogràfic de l'Exèrcit: 30-21 (545). Morella. E: 1:50.000 Longitud: 7454 Latitud: 44879'5 - Cota s.n.m: 950 m en el balneari i 1080 m en la Serra. Localització geogràfica: A 5 Km. de la població, en la Serra de L'Avellá.
NOTÍCIES HISTÒRIQUES La tradició religiosa situa el miracle de la vella al voltant de l'any 1540. Pel camí que baixa del Peironet caminava una dona anciana cega i llebrosa acompanyada d'una xiqueta. Anaven a Salvassòria per implorar a Santa Llúcia, advocada contra els mals de la vista. Quan van passar a la vora de la font oïren la veu suau de la Verge invitant-la a rentar-se en les aigües de la font. Llavors es produí el miracle, l'anciana va recuperar la vista i la salut. Anà corrent al poble i contà el miraculós succés. Aleshores la gent va pujar en processó al lloc del miracle i acordaren edificar una petita capella on col·locaren la imatge de la Mare de Déu de L'Avellà trobada en el mateix paratge. El 29 de març de 1544 es van concretar les condicions per a fabricar una capelleta de 14 x 18 palms (3 x 4 metres) i una casa de 35 x 15 palms (7,9 x 3,4metres). Fou construïda pels arquitectes Antoni Favardina i Joan Vinyes. Per 1545 hi havia molta sequedat al terme de Catí, i reunits el Consell i Oficials, determinaren el 6 d'abril de 1545 fer una devota processó l'últim dia de Pasqua a la Verge de L'Avellá, acudint tot el poble. Al tornar la processó, abans el cel tranquil, es va ennuvolar i poc després va començar a ploure, havent una regular collita. "Vist lo Miracle la gent anà amb més ànim i devoció per obrar i edificar l'església". Amb aquest motiu se li va afegir el títol de Mare de la Misericòrdia. El 10 d' abril de 1549 el bisbe de Nicópoli, Frai Francesc de Roures, beneïa la primitiva església i al dia següent se celebrava la primera missa. Amb Mossèn Francesc Celma (1687-1771) l'església i l' Ermita adquireixen les formes i proporcions que avui veiem.
L'ERMITA ACTUAL
L'ampliació de l'església de Nª Sª de l'Avellà es va decidir el 29 d'agost de 1703 a càrrec de Pere Gómez obrer veí de Morella. Fou concluïda pel canterà de Morella Palau, essent beneïda el 8 de desembre de 1706. Adossada a altres dependències que es troben al voltant, entre elles l'hostatgeria i residències estivals. Consta d'una nau de volta de canó de tres trams amb un menut creuer coronat de volta de mitja taronja a l'exterior. Al bell mig hi ha el cambril coronat per una petita i graciosa cúpula sota la qual hi ha el templet on està la imatge de la Mare de Déu.
El temple té uns 32 m. de llargària i 6,80 m. d'amplària a la part de davant i només 4,60 m. a la de darrere. La façana és sòbria però majestuosa i està totalment emblanquinada. La porta d'accés és un arc de mig punt construït de carreu i la resta és de maçoneria. Està coronada per una doble espadanya construïda el 1743, amb campanes que substituïren l'antiga gran campana que ja hi havia el 1547. A l'interior, sobre la porta d'entrada es troba situat el cor i, darrere de l'altar major, la sagristia de reduïdes dimensions. L'antic orgue ha estat substituït per un harmònium. Tot el conjunt disposa d'electricitat.
L'interior presenta una decoració d'artístics frescs en la quasi totalitat del recinte realitzats per Pasqual Mespletera (1737) en greu perill de pèrdua. Aquest pintor, sanmatevà, fou el mateix que decorà la Capella de la Comunió de l'església de Catí L'últim tram és el transaltar que també està decorat. Les pintures de Francesc Blasco són de 1760. Han estat retocades posteriorment. A la petita sagristia es guarden els ornaments i els altres objectes litúrgics que es fan servir a les celebracions. Hi ha una sala per als exvots, que recorden els favors atribuïts a la intercessió de la Mare de Déu. El temple es comunica amb la casa de l'ermità a través d'una porta estreta, vora el cancell. El primer ermità conegut és de 1586. Ben prompte calgué ampliar la primitiva construcció. Entre 1720 i 1740 s'edificà el tercer pis o part superior. Durant l'estiu el rector de la parròquia o algun capellà estiuejant hi diu missa cada dia. La festa principal se celebra el dia 8 de setembre amb una missa solemne i sermó pel matí i amb una processó pels voltants a la vesprada. També el dilluns de Pasqua Florida els catinencs van en romiatge festiu al santuari. S'hi fa missa i processó. També el primer dissabte del mes de maig (abans el dia 30 d'abril) es celebra missa per als pelegrins de la romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort. Hi ha una confraria de la Mare de Déu de l'Avellà, fundada el 1746 per a recolzar i fomentar el culte.
Estat actual: Les pintures de l'interior estan greument deteriorades per la humitat. Amb culte.
PINTURES DE L'ERMITA
El 20 de març de 1737, sent pàrroc de Catí Mossèn Celma, va començar a elevar-se la bòveda de l'església. El dia 5 d'abril de 1735 el Consell Municipal va signar amb el Pasqual Mespletera per 600 lliures la pintura dels frescos de la bòveda. Aquestes pintures van concloure el 1750. Entre d'altres aspectes estan representats la Santíssima Trinitat, Jesucrist, la Verge, Sant Miquel, l'infern, la imatge de l'Avellà, els quatre evangelistes, els 12 apòstols, els set goigs de la Verge, Santo Domingo i la bòveda celestial. Gairebé omplen totes les parets de l'ermita. Als murs laterals del primer tram se simulen altars on hi han representacions de diverses escenes bíbliques i sants. Al cor hi ha pintats els misteris del rosari, els ermitans Sant Antoni i Sant Pau i el judici de Déu sobre els condemnats a lìnfern. A les sis capelles laterals simulades hi ha una gran varietat de representacions icoogràfiques. Entrant a mà dreta, en la primera capella, trobem la Resurrecció, a sobre d'esta el milacre de les bodes de Canà i als costats les imatges de Sant Felip de Neri i de Sant Josep de Calassanç. A la segona capella l'Ascensió i damunt la Mare de Déu del Pilar, als costats Sant Pasqual Bailón i una figura esborrada per la humitat. A la tercera la vinguda de l'Esperit Sant i per damunt l'Assumpció de la Mare de Déu al costat de figures eborrades per la humitat. Per la banda esquerra, més respectada per la humitat, a la primera capella hi ha l'adoració dels Reis, damunt la Presentació de Jesús al Temple i als costats Sant Carles Borromeo i Sant Ferran, rei de Castellà. En la segona capella el naixement de Jesús a Betlem i damunt la circumcissió i als costats Sant Francesc d'Asís i Sant Antoni de Pàdua. A la tercera l'Anunciació de l'Àngel a Maria i damunt la Visitació de Maria a Santa Isabel i als costats sant Doménech de Guzman i Sant Tomàs d'Aquino. A llarg de les cornises superiors hi ha representats diversos doctors de l'església, com Sant Agustí, Sant Tomàs, Sant Gregori i Sant Idelfons, entre d'altres. Tots els buits estan replets de guarniments florals i d'alegories marianes. En el fronstici a arc d'entrada al cambril hi ha la Coronació de la Mare de Déu escoltada de cors angèlics.
L'any 1757 va començar a construir-se el transaltar i el camarin de l'ermita a càrrec dels canterans Blascos de Catí (Joan, Francesc, Vicent i Josep). En aquest lloc es va construir un altar i un retaule. Les pintures foren encarregades al pintor catinenc Francesc Blasco el 1760. Han estat retocades posteriorment sense massa encert. A les bòvedes hi ha representades la Mare de Déu de la Cinta, patrona de Tortosa, capital de la Diocèsi i als murs Sant Ignaci de Loyola i Sant Francesc Xavier. També hi ha representada l'ordre dels servites i diverses alegories marianes. Bona part de sòcul és de ceràmica de l'Alcora.
La imatge actual de la Mare de Déu va substituir la dstruïda l'any 1936 i es féu a Burgos. Està dreta, al braç esquerre porta el Jesuset i a la mà dreta un lliri. El xiquet que seu al braç de la mare sosté a la mà esquerra la bola del món i amb la dreta beneïx els devots que li invoquen misericòrdia. Un estol d'angels envolten la imatge situada sota la decorada cúpula. L'any 1962 es va canviar tot el pis de l'ermita que estava molt deteriorat. L'any 1972 es va erigir un nou templete per a la Verge i l'altar segons projecte de Angel Acosta que va ser beneït per el bisbe. En Ricardo Carles. L'any 1984 es van col:locar les vidrieres obra de Vallperes de Barcelona. L'any 1988 es va canviar la porta d'entrada a l'ermita, obra del fuster del poble Lluís Porcar. Les darreres reformes del altar de la Verge són de l'estiu de 2003 sufragades per la Confraria de la Marededéu de L'Avellà. A hores d'ara el conjunt del santuari requereix d'una restauració molt important per la seua magnitud i dificultat artística renovant les pintures murals i figures religioses molt deterorades per la humitat.
Informació turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón)
BIBLIOGRAFIA DEL TEXT: - Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Pascual, V - Catí i els Pelegrins de Sant Pere. Àlvar Monferrer - Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Catí- M. Juan Puig - Misticismo en el maestrazgo- José Mª Fernández Núñez
|
