Ermites

Catí és un dels pobles amb més ermites escampades per tot el seu terme. Estan la capella de Sant Vicent Ferrer, al costat de la font de mateix nom, el santuari de la Mare de Déu de l'Avellà, i les ermites de Santa Anna, Sant Vicent, el Pilar i Sant Josep. També fora del terme de Catí es troba l'ermita de la marededéu de Vallivana, patrona de Morella i també en el passat origen de peregrinació dels catinencs.

Molt relacionades amb el poble de Catí estan les ermites de Salvassòria (Morella) dedicada a Santa Llúcia, l'ermita de Sant Pere de Castellfort, l'ermita de la Marededéu de la Font de Castellfort i les esglésies de La Llècua (Morella i d'Ares del Maestre). Aquestes esglésies i ermites són visitades des de fa més de set segles (1321) pels catinences en la famosa romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort (VEURE WEB DE LA ROMERIA DE CATÍ A SANT PERE DE CASTELLFORT)

L’ermita de Santa Anna es troba molt a prop del poble, al costat del camí de l’Avellà i està considerada l’ermita més antiga de Catí.

Localització geogràfica: A prop del poble, a mig Km., en la planada al costat del camí l'Avellà.

Cartografia: Mapa Topogràfic de l'Exèrcit: 30-22 (570) . Albocàsser. E: 1:50.000

Longitud: 2479

Latitud: 44853'5

Cota s.n.m: 670

Estat actual: Bé. Sense cap tipus de risc. Amb culte.

El 16 de març de 1441 es va comprar el terreny, i el 6 de maig d'aquell any començaren les obres (el 29 d'agost es va ficar la primera pedra), acabant-les sembla ser, en 1446. Treballaren en ella el pedrapiquer de Forcall Arnaldo Pedro ajudat per Jaume Sans i Bernart Verdú , de Catí. En 1618 Pere del Sol fa la capella major i al 1708 Miquel Blasco adoba parets i fa el cor.

L'exterior presenta una façana sòbria emblanquinada amb porta d'accés de mig punt amb grans dovelles. Té porxo al davant amb sostre de fusta i bancada adossada. Es tracta d'una construcció essencialment de maçoneria. Té espadanya amb campana.

Pel que fa a l'interior es d'una sola nau amb tres trams de regulars dimensions travessats per arcs gòtics apuntats que descansen sobre fortes pilastres. Un arc triomfal de mig punt recolzat en pilastres comunica la nau del temple amb el presbiteri cobert amb volta de creueria, rematant el punt d'intersecció amb una xicoteta clau. Conserva altar neoclàssic. El sostre és a doble vessant de fusta treballada, en la part central d'aquesta i al llarg de tota la construcció es pot observar un treball d'enteixinat amb relleu mig-alt. Té una finestra lateral i davantera d'estil romànic amb reixa, des d'on penetra la llum a la nau central. Sobre la porta d'entrada hi ha un rosetó. Les pintures murals del presbiteri són del s. XVIII a base de grotescs. Estan molt deteriorades fonamentalment per la humitat. El pis és de lloses formant dibuixos geomètrics a l'entrada í files irregulars fins el tercer tram. Finalment el presbiteri està format per carreus de pedra esquadrada.

La imatge actual de Santa Anna que està ubicada al temple fou beneïda el dia 14 d'agost de 1975.

La festa és el 26 de juliol. En l'actualitat tan sols se celebra missa major. Antigament les festes en honor de la Verge Santíssima eren solemnes i divertides. La primera vegada que es parla d'elles és en 1450. Els mossos s'encarregaven de dirigir-les i els documents ens parlen de competicions de llances, jocs de ballestes, pa beneït, correguda de bous, música, a més de les festes religioses. Fins mitjans del s. XX (1950) es recorda la correguda de xiquets amb els premis de les vetetes de diferents i vius colors, concedits als corredors després de la funció de vespres amb l'assistència i presidència de les autoritats eclesiàstiques i municipals a la Plaça de Dalt, asseguts en el Pedrís Valent i amenitzat amb la música de la dolçaina.

Localització geogràfica: Es troba a 2'5 Km. del poble, a l'Est de la població, en la muntanya de Sant Vicent, a prop de Puig Cabrer.

Cartografia: Mapa Topogràfic de l'Exèrcit:.30-22 (570) Albocàsser. E: 1:50.000

Longitud: 2498

Latitud: 44842'5

Cota s.n.m: 840

Estat actual: Restaurada. Sense cap tipus de risc. Tancada al culte

L'ermita de Sant Vicent es va començar el dia 19 de març de 1610, en el més alt d'una muntanya que dista poc més de mitja hora de la vila, on a la sortida del poble hi havia una creu de pedra, la Creu d'En Moragues, santmatevà que la va costejar l'any 1455.

L'obra va ser concertada amb el pedrapiquer de Catí, Pedro del Sol, pel justícia Pedro Sales i els jurats Baltasar Segarra i Miquel Llopis per 850 lliures.

L'ermita deuria de medir, segons el contracte, 60 pams de llargària, 30 d'amplària i 45 d'altura, amb una recapella de 20 pams en quadre, tres naus amb els seus arcs i claus corresponents.

La traça és de Joan Tell, i treballaren en la seua construcció Pere del Sol i Joan del Sol. Restauració del sostre al 1990 per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, dirigint-la Artur Zaragoza Català.

L'obra va finalitzar l'any 1618, celebrant-se en 1620 la primera Missa Major.

Presenta un aspecte sòlid i auster per la construcció de maçoneria reforçada per sòlids contraforts que desafia els vents i les tempestes. Des d'ella s'observa una ampla panoràmica que va des del poble de Xert, situat a la galtera de la Mola, fins a la petita ermita de Sant Bàrbara de Tírig. Al pla del fons es veu Catí que s'allarga seguint la carretera que el travessa.

L'edifici fa 20 m. de llargària i 7 d'amplària. Compta amb l'escut del pedrapiquer Pedro del Sol, tres xicotetes finestres laterals a l'orient i una front a l'altar major , prop de la porta, per a millor veure la imatge del sant els devots que la visiten. No hi ha espadanya i el sostre és un teulat construït a doble vessant. Abans de la restauració mancava la porta d'accés, estava abandonada i servia d'estable per als ramats.

La portada segueix la vella tradició romànica. Està formada per un arc de grans carreus sobre el qual volteja un arc de mig punt amb dovelles llises. Té una casa per a l'ermità, adossada a la paret dreta, de fàbrica posterior, de la qual només resta la façana. Llevat d'això està totalment enrunada.

L'interior és d'una sola nau, de planta rectangular i volta de creuer. L'espai queda dividit en tres trams per dos arcs perpianys de traçat lleugerament apuntats que arranquen del mateix mur a partir d'unes mènsules clàssiques. A la capçalera, separada de la nau per un arc de mig punt motiurat recolzant en idèntiques mènsules, es disposa la capella major. Cadascun dels trams de la nau es cobreix amb voltes de creueria simple. Les claus que tanquen les voltes de creuer estan llaurades. En elles hi ha representades successivament des de l'entrada: la data 1618, l'anagrama del Crist (J.H.S.) i una creu. La capella major es cobreix amb volta de creuria. Els nervis es tanquen amb cinc claus que representen rosasses, totes elles diferents. Al damunt de les voltes es recolza la coberta que és de teula àrab. La il·luminació es rep per dos estrets finestrals rectangulars, doblement atrompetats. A l'interior, ha desaparegut tot el mobiliari i decoració, quedant únicament els elements d'obra. L'edifici es cobreix amb sostre a doble vessant.

Es pot suposar com motiu immediat de la seua construcció, la commemoració del 200 aniversari de la visita de Sant Vicent a Catí, ja que les obres començaren al 1610. Segons la tradició popular, el 1410, quan el sant, camí de Sant Mateu, s'acomiadava dels catinencs en aquest paratge, traçà amb el dit polze una creu a la roca i hi va deixar la seua petja. Gran va ser des de llavors la devoció de Catí al sant apòstol valencià. Podem veure que ja es consigna un legat per a alçar una ermita el 20 de març de 1578, cristalitzant finalment el projecte i contracte que es va acordar amb el pedrapiquer Pedro del Sol, natural de Tronchón i oriund de França però veí de Catí.

Abans, tots els anys, la vesprada de Sant Vicent, el diumenge d'octava Pasqua de Resurrecció, el poble visitava l'ermita. Els clavaris anaven revestits amb una capa. Es pujava també per demanar la curació de malalties. Hi havia un lloc que actualment encara es pot apreciar on els devots posaven el braç i el cap, aconseguint lliurar-se de les malalties. Es celebrava una missa cantada tornant a la parròquia cap a mig dia.

Avuí en dia la festa es celebra a la capella de la Font el dilluns de Sant Vicent. No hi ha festa a l'ermita, però es celebra missa a la capella del Sant enmig del carrer a la mateixa població.

Localització geogràfica: A 7'5 Km. del poble, a la dreta de la carretera, en la vall de Cirerers en front del Mas d'Evarist i prop del Mas de la Piga al mig d'un prat. Es construí al lloc, on des de temps immemorial es repartia el pa i es beneïen els camps el dia 3 de maig, festivitat de la Santa Creu.

Cartografia: Mapa Topogràfic de l'Exèrcit: 30-22 (570) . Albocàsser. E: 1:50.000

Longitud: 7526

Latitud: 44782

Cota s.n.m.: 700

Estat actual: Bé. Sense cap tipus de risc. Amb culte.

Si vols més informació prem sobre la fotografia

Construïda al 1625 . El 6 de gener (festa del Reis) els masovers de La Vall van decidir la seua edificació. Fou portada a terme per Joan del Sol i beneïda el 2 de juny de 1626 al celebrar la primera missa per el rector de Catí Jaume Miralles

Construcció de reduïdes dimensions de maçoneria. Medeix 6,6 m d'ample per 13 m de llarg i 5 m d'altura. Consta d'una sola nau amb volta de canó accedint al presbiteri a través d'un arc de mig punt, cobert aquest últim per una volta nervada. La volta d'aquesta representa un sol, tal vegada al·lusiu al mestre picapedrer. Te una sagristia de 3,7 m. L'exterior presenta espadanya amb campana i casa per l'ermità adossada al lateral dret utilitzada avui com a quadra. L'edifici es cobreix amb sostre a doble vessant.

Davant de la façana hi ha set oms en fila perpendicular a ella i dos pous on naix l'aigua.

El 12 d'octubre de cada any se celebra missa. L'any 1989 es va col·locar l'actual campana per una donació particular.

Localització geogràfica: A 2 Km. del poble, en la carretera a Morella, a mà dreta camí del vedat de la Costereta.

Cartografia: Mapa Topogràfic de l'Exèrcit: 30-22 (570) . Albocàsser. E: 1:50.000

Longitud: 2483

Latitud: 44862

Cota s.n.m: 640

Estat actual: Ruïna. Ensorrament total. Sense culte.

Segons escriptura del 17 de juliol de 1670 Mossèn Josep Adell la va fer construir dintre d'una finca particular pròpia.

Presenta una façana simple, amb arc d'entrada de mig punt de carreus i la resta de maçoneria. Malgrat el seu mal estat, plena d'esbarzers i d'heura, només en resten dretes les parets, encara molt deteriorades, s'esbrina que l'interior era de nau de dos trams, marcant-se aquestos per arcs de mig punt. Tal vegada la coberta fora plana a l'interior i de doble vessant a l'exterior. Té casa per l'ermità. Hi anaven el dia del sant en visita de romiatge festiu.

Informació turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATÍ (Castelló)