L

IDIOMA

Castellano

Valencià

L'escut de la vila ha tingut al llarg del temps diverses representacions, depenent dels diferents artistes i de la situació històrica que ha condicionat el seu disseny.

En totes les representacions es repeteixen dos motius singulars. La part superior mostra les barres de la corona aragonesa i la inferior mostra un gos, signe de fidelitat i honradesa donant significat al títol de "Muy leal villa de Catí". També des del 9 de febrer de 1691, incorpora la corona reial de cinc puntes per la seua condició de vila reial.

L'escut més antic que es conserva és de pedra i està en una de les ménsules de l'arca que hi ha a l'accés de la Capella de la Comunió de l'Església Parroquial. Aquest accés fou la capella del famós mercader Joan Spígol i es va construir l'any 1448.

Mossèn Joan Puig en la seua "Historia breve y documentada de la Real Villa de Catí" diu: "la primera vez que vemos grabado dicho escudo en el papel es en un documento de 1352" (avui desaparegut).

Resulta curiosa la descripció que Mossèn Joan Puig fa de l'escut. Diu que està partit horitzontalment en dos parts iguals, però afegint que la part superior té un gos dret i l'inferior l'escut general del regne d'Aragó, Catalunya i València, tres barres de color roig i dos de color groc.

Seguint l'ordre cronològic, en el punt mitjà de l'arc d'entrada al camerí de la Mare de Déu de L'Avellà apareix aquest escut.

Recordem que la nau de l'església va edificar-se en 1737 i que la va decorar el santmatevà Pasqual Mespletera.

Crida l'atenció, pel seu tamany, el gos que mira a la dreta amb la coa caiguda i les cinc barres roges i quatre grogues, quant normalment són quatre roges i cinc grogues (en la darrera restauració comprovem que es va tornar a la normalitat)

En l'obra "Atlante Español o Descrición General de todo el Reino de España" de Bernardo Espinalt García, editado en 1786, està representat el gos o llebrer mirant a la dreta.

A l'Ajuntament es conserva un quadre pintat en 1905 amb ornaments, corona i el rat-penat dalt de tot.

Idèntic escut està brodat a la bandera de la banda de música.

També semblant, però sense el rat-penat és el que podem veure pintat en la cúpula de l'escala de l'antiga casa dels Montserrat, avui casa de Pubill.

Aquest és l'escut situat en la tribuna del camp de futbol de Santa Anna. Del mateix tipus que els anteriors, però sense orles ni corona, ni el rat penat.

En l'obra "Geografía General del Reino de Valencia" de C. Sarthou Carreres (1913) es reprodueix el segell amb l'escut de la vila.

A l'obra "Enciclopedia Espasa- Calpe", volum 12, trobem l'escut amb el gos caminant i mirant cap a la dreta.

Documentes dels anys 1950, 1953 y 1961 apareixen segellats amb l'escut de la vila envoltat per l'àliga imperial i sense corona. (No està dibuixada la llegenda ALCALDIA NACIONAL- VILLA DE CATÍ perquè hi ha altres dibuixos que no la porten).

La creu de l'inici de la carretera a L'Avellà porta en la seua part posterior i en la moldura l'escut fet en 1953

En la vidriera de la finestra oval de l'Ermita de Santa Anna el veiem en losange, similar al de l'església, però amb la corona.

Dissenyat per D. Vicente Izquierdo González. Usat des de la dècada dels seixanta als noranta. El gos apareix mirant a l'esquerra, està de peu i deixa de ser caminant. Està coronat i ornat per la llegenda de "MUY LEAL VILLA DE CATÍ"

SEGON ESCUT OFICIAL

Resolució de 19 de febrer de 2002- (D.O.G.V. de 13-03-2002)

L'escut queda organitzat de la següent manera:

- "Escut quadrilong de punta redona. Truncat.

Al primer quarter, en camp d'or, quatre pals de gules.

Al segon quarter, en camp de sinople, un ca passant de sable.

Al timbre, corona reial oberta".

Información turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón)


Escut Capella Spigol, anteriorment Capella de Passió (el més antic)