| ESGLÉSIA PARROQUIAL - SEGLES XIII- XVIII
L'Església Parroquial gòtica, construïda de carreu i
maçoneria en diferents moments dels segles XIII al XVI, està dedicada a l'Assumpció de
la Mare de Déu. L'estil romànic de la porta secundària d'entrada a l'església sembla
demostrar que la seua construcció deuria d'iniciar-se els primers anys de la reconquesta
del poble i de concessió de la Carta Pobla (1239-1300). Concebuda com un temple de reconquesta amb una única
nau (32 m x 10,5 m), amb el temps se li anaren afegint capelles laterals entre els
contraforts, que mai no trencaren la unitat arquitectònica, a més d'una sèrie d'altars
d'acord amb les necessitats advocacionals i les fundacions de benifets. En 1315, en una visita pastoral, consta que estava
oberta al culte i que disposava de llibres i els ornaments necessaris. El bisbe
era el morellà Francesc de Paholahc, sent el reverent Ramón Oller el pàrroc.
L'any 1401 Pedro Lembrí fa i pinta el primer retaule de
l'Altar Major i el 1405 es fan la primitiva sagristia i cor al costat de la capella de
Sant Martí. La capella dels Sants Joans es construí, per part de la família Sanjuan
(més endavant Miralles) l'any 1447 al costat de la capella de Sant Blai. Planta baixa 1.- Sagristia vella (1405) i trassagrari.
Sagristia nova i arxiu (1678) 2.- Accés a la sagristia 3.- Retaule (1401) Pedro Lembrí (1671)
Pere Esbrí 4.- Capella Sant Blai (1354). Benefici de Pere
Monserrat (1362) 5.- Trona
6.- Capella Sants Joan Baptista i Joan Evangelista
(1447). Família Sentjoan. 7.- 2ª Capella de la Passió (1451)
(Pedro Crespo i Antonio Arbó) i Retaule (1494). Confraria
Minerva (1589). San Francisco Javier (1757) 8.- Capella del Roser (1549). Confraria (1576). Família Sans i
Montserrat. 9.- Trona 10.- Altar de Sant Antoni (1388)
Capella (1459) 11.- Porta romànica (S.XIII) 12.- Sant Antoni de
Pàdua. Altar Santes Apolònia i Llúcia. 13.- Sant Josep. Sant Lluis
Gonzaga (1879) 14.- Traster de làmpades i estris per al monument del Dijous Sant. 15.- Retaule de l'Àngel Custodi i sepultura dels Mestre. Capella
(1601). Pica bautismal (1868):
Blasco. Reixa (1877): Miguel Eixarch 16 Accés al cor (1628) i casa
abadia (1376) 17.- Capella de Sant Martí (1389)
(Jaume Sans) Retaule (1396). Confraria (1388) 18.- Capella del Santíssim Nom de Jesús (de la Comunió) (1447).
Confraria (1584). Jesús (1640). Marededéu de l'Avellà 19.- Capella de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol (1377)
(Bartomeu Durán- J. Sans). Família
Montserrat. 20.- Capella de Sant Pere Màrtir i Sant Llorenç. Retaule de Jacomart (1460). Família Espígol. Construïda en
primitiva 1ª Capella de Passió (1448) (Pedro Crespo) 21.- Trona per predicar. 22.- Capella de les Ànimes (1503)
(Joan Bellmunt). Mare de Déu del Carme 23.- Porta principal (Rellotge sol zodiaca) (1683) 24.- Nínxol i retaule Puríssima. Família Verdú. (1598). (Pedro Barres, Luis Briau, Lucas Barres,
Jaume Rongera) . Sta. Teresa de Jesús. Planta alta (Cor) .Planta alta (Cor) 25.- Cor vell (1405)
Berenguer Roca- Jaume Sans. Cor Nou (1628) 26.- Orgue (1741) 27.- Accés a la casa abadia (1628)
Campanar (1615) Pedro del Sol Annex d'il·lustracions del Llibre
"Discripción de Catí" G.Verdú- Vicent Pitarch. Ed. Alambor (Plànol d'Arturo Zaragozà) Segles
XV i XVI La capella del Roser (1574) patrocinada pels Sans
(Lleons) es fa poc abans de la fundació de la confraria i es col·loca a la part de
l'Evangeli, al costat de la 2ª capella de la Passió; l'altar de Sant Antoni Abat es
manté sense canvis des d'antic (la confraria data de 1388) immediatament al costat de la
porta secundària d'entrada a l'església. Vora el mur situat al peu del temple hi ha actualment la
pica baptismal i la porta d'entrada a la casa Abadia (1376). A una part hi havia l'altar
de Sant Antoni de Pàdua (entrant a mà dreta de la porta secundària d'entrada a
l'església) i a l'altra part l'altar de la Puríssima (1598) o de Mossèn
Francesc
Verdú. A la part dreta del mateix mur del baptisteri, sota el cor i junt a l'armari de les
cordes de les campanes, es trobava l'altar de Sant Josep, després transformat en una
capelleta dedicada a Sant Lluís Gonçaga (1879) i en el mateix lloc del baptisteri
actual trobem en temps anteriors la capella de l'Àngel (1601). L'any 1640 s'edificà la capella del Jesús, entre les
de Sant Miquel i Sant Blai, on estava la primitiva sagristia que va servir de
capella de comunió. Aquesta capella fou dedicada més endavant a la Mare de Déu de
l'Avellà, dedicació que encara continua actualment (on està ara el cor de cantors). Al llarg del temps canviaren les advocacions antigues i
n'aparegueren de noves: la capella de Sant Blai, situada al presbiteri, es convertí en la
de Sant Martí (1643), i la de Sant Martí (capella on està l'entrada actual a la
sagristia), passà a ser la de Sant Blai; la 2ª capella de la Passió passà a ser, més
tard, de Sant Francesc Xavier (a finals del segle XVII). L'any 1677 es fabrica el Nou retaule en
l'Altar Major per part de Pedro Esbrí, d'estil churrigueresc que es daurat el 1697 per
Víctor Montserrat. Amb el temps, la majoria dels altars i capelles son adornats, daurats
i coberts amb retaules. Retaule de l'altar major, destruït el 1936 (Llibre
"Discripción de Catí- G. Verdú- Vicent Pitarch- Ed. ALAMBOR) L'actual capella de la Comunió (13,86 m x 11,83 m)
es construeix per part dels germans Blasco, de Catí, entre el 1742 i el 1744 i la va decorar Pasqual Mespletera (el mateix
que va decorar la bòveda de l'ermita de l'Avellà) amb pintures al fresc. Presenta una
porta gran que dona a la placeta de l'església i una entrada o passadís
obert
en la capella de Sant Pere Màrtir. AMPLIACIÓ CAPELLA DE LA
COMUNIÓ
- Part de l'Evangeli (de dins a fora): Sant Martí (1),
Sants Joans (2), Sant Francesc Xavier (o de Passió) (3), Roser (4), Sant Antoni Abat (5),
Sant Antoni de Pàdua (6). - Baptisteri (sota el cor): Sant Josep (després
capelleta de Sant Lluís Gonçaga) (7),i Àngel de la Guarda (8). - Part de l'Epístola (de fora a dins) : Puríssima (o
de Mossèn Verdú) (9), Ànimes (10), Sant Pere Màrtir (11) , Sant Pere Apòstol i Sant
Miquel (12), Nom de Jesús (13), Sant Blai (14). - Capella de la Comunió: Crist (15), Nª Sª dels
Dolors (16), Sant Silvestre (17) i Sant Tadeu (18) Plànol de l'església de l'Assumpció de Catí Semblen un número excessiu d'altars per a una església
de no massa grans dimensions. Segons Mossèn Juan Puig ni havia de sobra, ja que treien
presència i solemnitat a l'Altar Major i al mateix temple disminuïen la capacitat de
l'església per estar còmodament els fidels. L'any 1818 es prohibeix celebrar missa en
els altars de davall del cor ja que estan oposats a l'altar major. Interior de l'església cap els anys 1920- 1936. Observem la trona,
l'orgue i el cadiram del cor, els altarets i retaules, així com les pintures
de la bòveda. (Llibre "Discripción de Catí- G. Verdú- Vicent Pitarch- Ed. ALAMBOR) L'any 1936 l'església es saquejada, tancada al
culte, cremats els altars, retaules, imatges i objectes de culte (monument del
dijous sant (1661), sagrari (1723), orgue (1741), llibres i manuscrits de l'arxiu
parroquial i municipal). L'església es convertida en una tenda de comestibles i en un
saló de ball. El cadiram del cor necessita d'una
urgent restauració A partir de 1938 s'inicia un període de reconstrucció
i renovació. Es compra un nou sagrari. Es col·loca un Crist a la capella de
les Ànimes (o de la Mare de Déu del Carme) i la imatge de l'Assumpció de la Verge
als cels, titular de la parròquia en la part frontal de l'altar major,
acompanyada de Sant Martí (patró) i de Sant Roc. Es neteja i
restaura l'església eliminant les darreres pintures i fent aparèixer la primitiva pedra
. Davall de la Mare de Déu de l'Assumpció i rodejant l'altar major es col·loquen els
seients de fusta que abans estaven al cor i que representen a Jesús i els seus apòstols. La majoria dels altars i sants existents anteriorment
desapareixen després de la guerra. Es mantenen l'Altar Major (19), així com les devocions a Sant Martí(2),
Sant Josep (3), la Puríssisima (4), Sant Vicent Ferrer (5), Sant
Cristòfol (6), Mare de Déu de L'Avellà (13), Sant Antoni i Sant Roc (a l'antiga
capella del Jesús) (13). A la capella dels Espígols (11), ara pas obert a la capella de la
Comunió o del Santíssim, en un lateral es venera la imatge de Sant
Pere de Castellfort (18). Enfront està el confessionari i dintre de la
capella de la Comunió en una de les capelles laterals (17) es guarden les imatges de la
Passió (El Crist i Els Dolors), en l'altra (16) estan Santa Àgueda
(patrona de les dones) i Sant Cecília (patrona de la música) i en el seu altar,
dedicat al Cor de Jesus es guarda permanentment la Sagrada Eucaristia
(15). El retaule de Jacomart (de Sant Llorenç i
Sant Pere Martirs) està ara a l'antiga capella de Sant Miquel i Sant Pere
Apòstol o capella dels Montserrat (12). La imatge de Sant
Isidre Llaurador ha segut traslladada a l'antiga capella
dels Verduns o de la Puríssima (9).
Prem en la foto per ampliar-la Més recentment es col·loquen vidrieres en les quatre
finestres de l'església.
Tres portes situades als peus i als costats de l'Epístola i de
l'Evangeli comuniquen l'interior del temple; la dels Peus, primitivament, en
relació directa amb la casa del capellà; la del costat de l'Evangeli, la més
antiga i
rica en decoració del segle XIII,
que s'obri al carrer Major, és d'arc de mig punt amb muntants i dovelles de
pedra picada amb una variada decoració vegetal i zoomorfa,
la del costat de l'Epístola gótica, de començament del
segle XV,
que comunica amb la plaça, també de pedra picada, amb arc de mig
punt i dovelles molt allargades. La capella de la Comunió té porta pròpia que
dóna a la plaça de l'església; la porta és de falsa llinda. Exteriorment
presenta murs de maçoneria i carreuat angular en les parts més rellevants, i
està coberta de dos aiguavessos. La coberta primitiva de fusta es
conserva, en part, sobre la volta del segle XVIII. Prem en la foto per ampliar
Portada gòtica amb el rellotge de Sol restaurat en 2008.
A la façana de la capella de la Comunió es va restaurar un
altre rellotge de Sol en 2007 Porta de la Capella de la Comunió En moltes capelles de l'església foren enterrats personatges
il·lustres i
els seus familiars (Montserrat, Espígols, Verduns, Valls, Figueres) així com en la
capella de la Comunió (Celmes). En la renovació i reforma del paviment de l'església en
1930, van ser estretes la majoria de les pedres sepulcrals i van ser col·locades en la
placeta de l'església davant de la porta principal servint com a paviment. Plaça de l'Església després de la
darrera remodelació (estiu 2010) L'església conserva el retaule
de Sant Llorenç i Sant Pere de Verona encarregat a Jacomart (1460).Aquest, després
de la seua final restauració (1998) s'ha col·locat en l'antiga capella de Sant Miquel i
Sant Pere Apòstol (12) o capella dels Montserrat.
DARRERES REFORMES EN L'ESGLÉSIA (DESEMBRE DE 2009): Información turística: Ayuntamiento de
Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón) BIBLIOGRAFIA: Historia Breve y Documentada
de la real Villa de Catí (I i II)- Mossen Juan Puig Catí i els Pelegrins de Sant Pere, Àlvar
Monferrer i Monfort (1998) Discripción de Catí- G. Verdú- Vicent
Pitarch- Ed. ALAMBOR. Darrera
actualització: 25 d'abril de 2012 |