ESGLÉSIA PARROQUIAL - SEGLES XIII- XVIII

 

L'Església Parroquial gòtica, construïda de carreu i maçoneria en diferents moments dels segles XIII al XVI, està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. L'estil romànic de la porta secundària d'entrada a l'església sembla demostrar que la seua construcció deuria d'iniciar-se els primers anys de la reconquesta del poble i de concessió de la Carta Pobla (1239-1300).

Concebuda com un temple de reconquesta amb una única nau (32 m x 10,5 m), amb el temps se li anaren afegint capelles laterals entre els contraforts, que mai no trencaren la unitat arquitectònica, a més d'una sèrie d'altars d'acord amb les necessitats advocacionals i les fundacions de benifets.

En 1315, en una visita pastoral, consta que estava oberta al culte i que disposava de llibres i els ornaments necessaris.

 

Vista general de l'església

La primera capella lateral en construir-se fou la de Sant Blai en 1354, contigua a l'Altar Major a la part de l'Evangeli. En la cúpula apareix gravada la figura de Sant Blai. L'any 1377 es fabricà la segona capella, la de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol. En la pedra clau de la cúpula de la capella es pot veure l'escut dels Montserrat (muntanya i serra), el seu patrocinador. L'any 1389 es fabricà la capella de Sant Martí, més endavant patró de Catí, la primera de la part de l'Epístola.

L'any 1401 Pedro Lembrí fa i pinta el primer retaule de l'Altar Major i el 1405 es fan la primitiva sagristia i cor al costat de la capella de Sant Martí. La capella dels Sants Joans es construí, per part de la família Sanjuan (més endavant Miralles) l'any 1447 al costat de la capella de Sant Blai.

 

Planta baixa

1.- Sagristia i trassagrari

2.- Accés a la sagristia

3.- Retaule (1401)

4.- Capella Sant Blai (1354)

5.- Trona

 

6.- Capella Sants Joan Baptista i Joan Evangelista (1447). Família Sentjoan.

7.- Capella de la Passió (1448) i Retaule (1494). Confraria Minerva (1589).

8.- Capella del Roser (1549). Confraria (1576). Família Sans i Montserrat.

9.- Trona

10.- Altar de Sant Antoni.

11.- Porta romànica.

discripcio131.jpg (34786 bytes)

12.- Altar Santes Apolònia i Llúcia.

13.- Pica baptismal.

14.- Traster de làmpades i estris per al monument del Dijous Sant.

15.- Retaule de l'Àngel Custodi i sepultura dels Mestre. Capella (1602).

16 Accés al cor i casa abadia.

17.- Capella de Sant Martí. Retaule (1396)

18.- Capella del Santíssim Nom de Jesús (de la Comunió) (1447). Confraria (1584).

19.- Capella de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol (1377). Família Montserrat.

20.- Capella de Sant Pere màrtir i Sant Llorenç. Retaule de Jacomart (1460). Família Espígol

21.- Trona per predicar.

22.- Nínxol de les Ànimes del Purgatori (1503).

23.- Porta principal.

24.- Nínxol i retaule Puríssima. Família Verdú. (1503).

Planta alta (Cor)

25.- Cor (1405)

26.- Orgue

27.- Accés a la casa abadia

Annex d'il·lustracions del Llibre "Discripción de Catí" G.Verdú- Vicent Pitarch. Ed. Alambor

(Plànol d'Arturo Zaragozà) Segles XV i XVI

 

L'any 1448 s'edificà la Primera Capella de la Passió al costat de la de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol. Aquesta capella fou cedida als Espígol, i es col·locà en ella el cèlebre Retaule de Jacomart, per lo qual també es coneguda com a capella de Sant Pere Màrtir i com de Sant Llorenç i com a capella dels Espígol. En la cúpula trobem el seu escut. Amb els diners obtinguts per la cessió d'aquesta capella als Espígols s'edificà la 2ª capella de la Passió l'any 1451 al costat de la capella dels Sants Joans. En els arcs de la capella podem veure esculturats els emblemes de la Passió. Més endavant  afegiren la capella de les Ànimes (1503) immediatament a la dreta de la porta d'entrada principal a l'església.

La capella del Roser (1574) patrocinada pels Sans (Lleons) es fa poc abans de la fundació de la confraria i es col·loca a la part de l'Evangeli, al costat de la 2ª capella de la Passió; l'altar de Sant Antoni Abat es manté sense canvis des d'antic (la confraria data de 1388) immediatament al costat de la porta secundària d'entrada a l'església.

Vora el mur situat al peu del temple hi ha actualment la pica baptismal i la porta d'entrada a la casa Abadia (1376). A una part hi havia l'altar de Sant Antoni de Pàdua (entrant a mà dreta de la porta secundària d'entrada a l'església) i a l'altra part  l'altar de la Puríssima (1598) o de Mossèn Francesc Verdú. A la part dreta del mateix mur del baptisteri, sota el cor i junt a l'armari de les cordes de les campanes, es trobava l'altar de Sant Josep, després transformat en una capelleta dedicada   a Sant Lluís Gonçaga (1879) i en el mateix lloc del baptisteri actual trobem en temps anteriors la capella de l'Àngel (1601).

 

 

L'any 1615 es fabrica l'actual campanar quadrat i després el cor nou en substitució del vell i el 1643 es fabriquen la nova sagristia i l'arxiu. El rellotge data de meitat del segle XX (1950)

 

L'any 1640 s'edificà la capella del Jesús, entre les de Sant Miquel i Sant Blai,  on estava la primitiva sagristia que va servir de capella de comunió. Aquesta capella fou dedicada més endavant a la Mare de Déu de l'Avellà, dedicació que encara continua actualment (on està ara el cor de cantors).

Al llarg del temps canviaren les advocacions antigues i n'aparegueren de noves: la capella de Sant Blai, situada al presbiteri, es convertí en la de Sant Martí (1643),  i la de Sant Martí (capella on està l'entrada actual a la sagristia), passà a ser la de Sant Blai; la 2ª capella de la Passió passà a ser, més tard, de Sant Francesc Xavier (a finals del segle XVII).

 

discripcion150.jpg (45803 bytes)

 

L'any 1677 es fabrica el Nou retaule en l'Altar Major per part de Pedro Esbrí, d'estil churrigueresc que es daurat el 1697 per Víctor Montserrat. Amb el temps, la majoria dels altars i capelles son adornats, daurats i coberts amb retaules.

Retaule de l'altar major, destruït el 1936 (Llibre "Discripción de Catí- G. Verdú- Vicent Pitarch- Ed. ALAMBOR)

 

 

 

L'actual capella de la Comunió (13,86 m x 11,83 m)   es construeix entre el 1742 i el 1744 i la va decorar Pasqual Mespletera (el mateix que va decorar la bòveda de l'ermita de l'Avellà) amb pintures al fresc. Presenta una porta gran que dona  a la placeta de l'església  i una entrada o passadís obert en la capella de Sant Pere Màrtir.

 

 

altars.jpg (23496 bytes) L'any 1757 (en temps de Mossèn Celma) hi han en l'església parroquial  19 altars, citats per ordre. L'Altar Major (19)

- Part de l'Evangeli (de dins a fora):  Sant Martí (1), Sants Joans (2), Sant Francesc Xavier (o de Passió) (3), Roser (4), Sant Antoni Abat (5), Sant Antoni de Pàdua (6).

- Baptisteri (sota el cor): Sant Josep (després capelleta de Sant Lluís Gonçaga) (7),i Àngel de la Guarda (8).

- Part de l'Epístola (de fora a dins) : Puríssima (o de Mossèn Verdú) (9), Ànimes (10), Sant Pere Màrtir (11) , Sant Pere Apòstol i Sant Miquel (12), Nom de Jesús (13), Sant Blai (14).

- Capella de la Comunió: Crist (15), Nª Sª dels Dolors (16), Sant Silvestre (17) i  Sant Tadeu (18)

Plànol de l'església de l'Assumpció de Catí

 

 

Semblen un número excessiu d'altars per a una església de no massa grans dimensions. Segons Mossèn Juan Puig ni havia de sobra, ja que treien presència i solemnitat a l'Altar Major i al mateix temple disminuïen la capacitat de l'església per estar còmodament els fidels. L'any 1818 es prohibeix celebrar missa en els altars de davall del cor ja que estan oposats a l'altar major.

L'any 1931 van ser tallades les quatre capelles laterals de la part de l'evangeli, que donáven al carrer Major i que estretien la carretera quedant la capacitat de l'església bastant reduïda.

discripcion148.jpg (32512 bytes)  

Interior de l'església cap els anys 1920- 1936. Observem la trona, l'orgue i el cadiram del cor

(Llibre "Discripción de Catí- G. Verdú- Vicent Pitarch- Ed. ALAMBOR)

 

L'any 1936  l'església es saquejada, tancada al culte,   cremats els altars, retaules, imatges i objectes de culte (monument del dijous sant (1661), sagrari (1723), orgue (1741),  llibres i manuscrits de l'arxiu parroquial i municipal). L'església es convertida en una tenda de comestibles i en un saló de ball.

 

El cadiram del cor necessita d'una urgent restauració

A partir de 1938 s'inicia un període de reconstrucció i renovació. Es  compra un nou sagrari. Es col·loca  un Crist a la capella de les Ànimes (o de la Mare de Déu del Carme) i  la imatge de l'Assumpció de la Verge als cels, titular de la parròquia en la part frontal de l'altar major. Es neteja i restaura l'església eliminant les darreres pintures i fent aparèixer la primitiva pedra . Davall de la Mare de Déu de l'Assumpció i rodejant l'altar major es col·loquen els seients de fusta que abans estaven al cor i que representen a Jesús i els seus apòstols.

La majoria dels altars i sants existents anteriorment desapareixen.  Es mantenen l'Altar Major, així com les devocions a Sant Martí(2), Sant Josep (3), la Puríssisima (4),  Sant Isidre Llaurador (5) (capelles de la part de l'Evangeli) i la Mare de Déu de L'Avellà , Sant Antoni i Sant Roc (a l'antiga capella del Jesús) (13). Continua la devoció a Sant Pere de Castellfort (la seua peana està col·locada, sota el cor, davant de l'antiga capella de la Puríssima, més endavant de Santa Teresa) (9) . A la capella dels Espígols (11), ara pas obert a la capella de la Comunió, en un lateral es venera la imatge de Sant Vicent Ferrer (18) i dintre de la capella de la Comunió en una de les capelles laterals es guarden les imatges de la Passió (El Crist  i Els Dolors)(17) mentre que a l'altra s'administra el sacrament de la Penitència (16) i en el seu altar es guarda permanentment la Sagrada Eucaristia (15).

Més recentment es col·loquen vidrieres en les quatre finestres de l'església.

El temple conserva les dues portalades laterals que s'obrin als murs mitgers de la nau: la que dóna al carrer Major, més antiga i de traça romànica, del segle XIII, amb una variada decoració vegetal i zoomorfa i la de la plaça de l'Església, gòtica de començament del segle XV. La coberta primitiva de fusta es conserva, en part, sobre la volta del segle XVIII.

 

   

 

 

 

En moltes capelles de l'església foren enterrats personatges il·lustres i els seus familiars (Montserrat, Espígols, Verduns, Valls, Figueres) així com en la capella de la Comunió (Celmes). En la renovació i reforma del paviment de l'església en 1930, van ser estretes la majoria de les pedres sepulcrals i van ser col·locades en la placeta de l'església davant de la porta principal servint com a paviment.

 

   

 

 

  L'església conserva el retaule de Sant Llorenç i Sant Pere de Verona encarregat a Jacomart (1460).Aquest, després de la seua final restauració (1998) s'ha col·locat en l'antiga capella de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol (12) o capella dels Montserrat.
Retaule de Jacomart    

 


Información turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón)


© Pàgina creada per Joaquim Carbó Miralles , 1998

BIBLIOGRAFIA: Historia Breve y Documentada de la real Villa de Catí (I i II)- Mossen Juan Puig

Catí i els Pelegrins de Sant Pere, Àlvar Monferrer i Monfort (1998)

Discripción de Catí- G. Verdú- Vicent Pitarch- Ed. ALAMBOR.