HISTÒRIA DE CATÍ

 

Vista de la població de Catí

des de La Torreta.

 

Són un poc confusos els orígens de Catí. Etimològicament la majoria opinen que deriva de la paraula llatina "catinus" (conca, bací, gibrell).  En català, el nom de l'atuell es va convertir en una denominació geogràfica passant per la idea de "conca d'aigües". Els noms de la zona nord de Catalunya han sonoritzat la -t- llatina en -d- fenomen que no s'ha produït en el topònims de Mallorca i del País Valencià.

Així als Països Catalans podem trobar amb topònims similars al nostre poble de Catí:

-  la  "Mola de Catí" (Altiplà dels Ports de Beseit a l'Oest del Mont- Caro al terme de Roquetes);

- Catí: Caseria del municipi de Petrer (Valls del Vinalopó), la Vall de Catí i l'Alt de Catí, muntanya pujant cap a Castalla, a la qual li pot venir com a designació de la vall, però és cert que hi ha una fon de renom al mig a prop del poble Xorret de Catí

Vista del Tossal de la Nevera

 

- Catí: Partida de Crevillent. És a 5 km a l'O de la vila, a l'esquerra del barranc entre l'Alt del Curro i la Serra del Raig-A prop brolla el pou de Catí.

- Catina: partida del terme de Xixona

-L'Alcatí, partida del terme de Sueca

-Pla de Catí o d'En Catí a Palma de Mallorca.

"Serra de Cadí " (entre la Baixa Cerdanya i la Seu d'Urgell).

 

 

És probable que a l'igual que les zones pròximes del terme, Coves de la Valltorta (Tírig), Coves de Remígia (Ares), Morella, Benassal (Racó de Nando), tinguera una important cultura prehistòrica i d'art rupestre però les restes que s'han trobat estan en mal estat de conservació. (Pouets).

 

 

Es probable que el primer nucli de població estigués en la partida de la Font de Catí ja que s'han detectat restes ibèriques en els Castellars de la Mola Cabuda i restes romanes entre el Mas de la Font i l'Hostal del Mestre.

 

  Els orígens del poble de Catí es remunten a la dominació musulmana sempre depenent del castell de Morella. Abans de ser conquerit pels cristians, el castell de Morella era un dels que posseïa el musulmà Zeit- Abuceit i del que depenien territoris de nombrosos termes que en el futur originarien els pobles de Morella, Bel, Ballestar, Botjar, Catí, Cinctorres, Castellfort, Coratxar, Castell de Cabres, Xiva, Fredes, Herbers, Forcall, La Pobla de Benifassà, La Mata, Olocau del Rei, Ortells, Palanques, Portell, La Todolella, Vallibona, Villores i Zorita. Posteriorment en 1303 també s'inclouria al castell de Morella el terme de Vilafranca.

Castell de Morella

   

 

 

Cal ressaltar que històricament tant Morella com aquests territoris (excepte Vilafranca) mai no han format part del Maestrat, com modernament s'ha pretès en ocasions atribuir. El castell de Morella i els seus territoris quan en 1317 es va crear l'Ordre de Montesa van continuar sent de pertinència reial i mai no van formar part del Maestrat del que la capital va ser primer Cervera i després Sant Mateu.

Històricament, per tant, Catí forma part de la comarca dels Ports de Morella, tot i que els mapes actuals l'inclouen a la comarca de l'Alt Maestrat.

Podem assegurar que el poble de Catí existia com a tal i amb aquest nom ja a finals de l'any 1230 o principis del 1231 quan s'inicia la reconquesta del castell de Morella i de tots els seus territoris per En Balasc d'Alagó i Jaume I el Conqueridor.

 

 

El dia 25 de gener de 1239 En Balasc d'Alagó atorgà la Carta Pobla de Catí a En Ramon de Bocona i a quaranta pobladors més. Per els cognoms d'aquests pobladors sembla que aquestos procedien de la província de Lleida. Ja des d'un principi el terme es divideix en les dos partides principals de la Font de Catí, on alguns situen la primitiva població, i de la Vall de Cirers.
 

Carta Pobla de Catí (Diputació Provincial)

 

 

 

Mort En Balasc d'Alagó, el Rei En Jaume va confirmar la Carta Pobla de Catí el 5 de novembre de 1243 i la donació de la vila a En Ramon de Bocona. Aquest darrer, al obtenir en possessió el poble d'Onda, va vendre el terme de Catí a En Ramon Castellà l'any 1268. L'any 1374 Jaume Castellà va vendre de nou Catí a la vila de Morella.

La història de Catí durant els segles XIV, XV, XVI i XVII es veu condicionada per una llarg procés: el de la independència respecte de Morella. Ja en l'any 1292 comença el pleit polític- administratiu entre Morella i les seues viles dependents que no culminaria fins a l'any 1691 (9 de febrer) amb la independència d'aquestes respecte de Morella.

Vista aèria de Morella

 

 

 

Sorprèn el fet de la rapidesa amb que Catí, encara pertanyent a Morella, es converteix en una de les viles amb més auge econòmic de la comarca, fet que li permet en els moments d'apogeu dels segles XIV i XV el construir veritables obres d'art que encara avui no podem deixar d'admirar. Entre aquestes obres d'art destaquem l'església parroquial (1240-1250), la Sala de la Vila (1428) , la Casa Spígol (1448), la Casa dels Miralles (1452), el Retaule de Jacomart (1460),   i la Casa del Delme.

 

 

Casa de la Vila

 

Casa Miralles

 

 

Retaule de Jacomart

 

 

Casa Delme

 

Casa la Vila

 

Porta església (romànica)

Interior de l'església (gòtic)

 

 

 

Aquesta riquesa provenia principalment del comerç de la llana i els derivats de l'abundant ramaderia de la zona.

Ramat de cabres

   

 

 

Cal ressaltar durant aquest període la venguda de San Vicent Ferrer a Catí l'any 1410 (l' ermita no es construiria fins l'any 1610).  La primera processó a Sant Pere de Castellfort consta de l'any 1424, si bé es creu que aquesta es realitzava des de bastant abans (1321, possiblement). També consta la primera processó de Catí a la Verge de Vallivana (1453) i la primera processó a Nª Sª. del Avellà (1545).

 
   

Retaule Jacomart (detall) : Sant Vicent Ferrer

 

La tradició religiosa situa als voltants de l'any 1544  l'aparició de la Verge a una velleta cega que passava per la font de L'Avellà dirigint-se cap a Salvassòria per invocar a Sant Llúcia que la curara del seu mal.

La primera vegada que apareix consignat el nom de la verge de L'Avellà és l'any 1544. Aquest mateix any es contracten l'església i la Casa de Nª Sª del Avellà. El dia 6 d'abril de 1545 es realitza la primera processó per demanar aigua de pluja a la Verge.

A partir d'aquest data i per honrar a la Verge miraculosa i donar culte a la seua imatge, es construeix l'església i l'ermita que successivament es van ampliar.

Font de L'Avellà

 

 

monoli1.jpg (13496 bytes) D'especial importància cal recordar el dia 9 de febrer de 1691. Es tracta de la data que es signada en Madrid per part del rei Carles II la independència de Catí i vuit pobles més respecte de Morella.

Al complir-se l'any 1991 el tercer centenari d'aquesta important data van celebrar-se grans festes a Catí

Monòlit inaugurat amb motiu de les festes del III Centenari  

 

 

  Durant els segles XVIII i XIX cal destacar el comerç de la seda, l'ampliació de l'església parroquial, la construcció del balneari de L'Avellà (església, ermita, fonda, casa de banys), la casa dels Montserrat, la sagristia, la capella del Sagrari, el Calvari (1763), Forn (1775)  i la Casa dels Sans.

Balneari de L'Avellà

   

 

Destaca l'escola de músics de Catí, grups de músics originaris de la vila que actuaven a les catedrals i parròquies del País Valencià. Aquest grup era fruit de l'escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales (1742)

 

 

Durant l'actual segle XX podem destacar els següents fets:

- La construcció de la carretera de la Venta l'Aire a l'Hostalet de Vilar de Canes (1914)

- L'enderrocament  de les construccions antigues: portal de València (1922), Sant Vicent (1922), Sant Roc, Sant Joan, Cementiri (1932).

-La instal·lació de l'enllumenat elèctric (1923)

- La declaració de l'aigua de L'Avellà d'utilitat pública (25-04-28)

- La Guerra Civil Espanyola amb les lògiques conseqüències (1936-1939)

- La construcció de la carretera (1944) i el túnel de L'Avellà (1953)

- La construcció de l'embotelladora de L'Avellà i la remodelació del balneari.

Planta embotelladora de l'aigua de L'Avellà    

 

- La disminució  en la primera meitat del segle de la població degut fonamentalment a la baixa natalitat i l'emigració, aquesta darrera principalment durant els anys de la postguerra.

- La gelada de les oliveres (1956) i la conseqüent plantació d'ametllers.

- La reconversió de la localitat de vila agrícola en ramadera (ovelles, cabres, granges de porcs, conills i aviram),   industrial (fabricació de formatge, pinsos, mobles, torrons,  escorxador de conills)  i de serveis (transport d'aigua, construcció, carnisseries, panaderies....)

-  La remodelació dels edificis de la població.

- La millora dels accessos per carretera al poble i el balneari.

- L'augment del turisme.

- L'augment del nivell de vida de la població.

- La ralentització en la segona meitat del segle del procés de disminució de la població degut al augment de l'índex de vida i   la baixa emigració:

1900: 2.332 habitants                 1950: 1.588 habitants            1970: 1.102 habitants

1981:1.006 habitants                 1986: 1.008 habitants            1991: 979  habitants

1996: 912 habitants

2003: 865 habitants

 

 

Fàbrica de formatge

 

Productes típics de Catí

 

monoli2.jpg (11920 bytes)

  - La construcció del camp de futbol de Santa Anna i piscina municipal.

- Construcció del local de festes de la joventut

- La declaració de Catí com a conjunt històric-artístic

- Les festes del III Centenari de l'Independència de Morella.

- Construcció de les noves escoles.

- Construcció del nou Ajuntament i remodelació de l'antic.

- Trobament i abastiment al poble del Pou de Vallivana.

- Declaració del conjunt històric de Catí com a B.I.C

Monòlit commemoratiu de les festes del III Centenari

   

 

 

 

Inauguració del pou d'aigua de Vallivana.

 

 

 


Informació turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATÍ (Castelló)

 

 


© Pàgina creada per Joaquim Carbó Miralles , 1998

Última actualització:  23 d'abril de juny de 2007