Història de Catí

HISTÒRIA DE CATÍ

Ramat de cabres

Són un poc confusos els orígens de Catí. Etimològicament la majoria opinen que deriva de la paraula llatina "catinus" (conca, bací, gibrell).

AMPLIAR L'ORIGEN DEL TOPÒNIM "CATI"

Vista del Tossal de la Nevera

La història de Catí és relativament recent. No té en el passat vestigis anteriors al segle XIII i es per tant creació posterior a la reconquesta del Rei En Jaume I

És probable que a l'igual que les zones pròximes del terme, Coves de la Valltorta (Tírig), Coves de Remígia (Ares), Morella, Benassal (Racó de Nando), tinguera una important cultura prehistòrica i d'art rupestre però les restes que s'han trobat estan de manera disseminada i en mal estat de conservació. (Pouets).

Es probable que el primer nucli de població estigués en la partida de la Font de Catí ja que s'han detectat restes ibèriques en els Castellars de la Mola Cabuda i restes romanes entre el Mas de la Font i l'Hostal del Mestre així com restes d'edificacions que ben bé podrien correpondre a la primitiva població. En la primera meitat del segle XIII els pobladors es van traslladar a l'actual emplaçament que reunia millors condicions per al progrés i desenvolupament (A. Melià)

		Els orígens del poble de Catí es remunten a la dominació musulmana sempre depenent del castell de Morella. Abans de ser conquerit pels cristians, el castell de Morella era un dels que posseïa el musulmà Zeyt- Abuceyt i del que depenien territoris de nombrosos termes que en el futur originarien els pobles de Morella, Bel, Ballestar, Boixar, Catí, Cinctorres, Castellfort, Coratxar, Castell de Cabres, Fredes, Herbers, Forcall, La Pobla de Benifassà, La Mata, Olocau del Rei, Ortells, Palanques, Portell, Todolella, Saranyana, Vallibona, Villores, Xiva i Zorita. Posteriorment en 1303 també s'inclouria al castell de Morella el terme de Vilafranca. Tenia límits en la part d'Aragó amb els castells de Montroig, Castellot i Cantavella i en la part de València amb els de Cervera, Culla i Ares.
Castell de Morella

Cal ressaltar que històricament tant Morella com aquests territoris (excepte Vilafranca) mai no han format part del Maestrat, com modernament s'ha pretès en ocasions atribuir. El castell de Morella i els seus territoris quan en 1317 es va crear l'Ordre de Montesa van continuar sent de pertinència reial i mai no van formar part del Maestrat del que la capital va ser primer Cervera i després Sant Mateu.

Històricament, per tant, Catí forma part de la comarca dels Ports de Morella, tot i que els mapes actuals l'inclouen a la comarca de l'Alt Maestrat.

Podem assegurar que el poble de Catí existia com a tal i amb aquest nom ja a finals de l'any 1230 o principis del 1231 quan s'inicia la reconquesta del castell de Morella (07-01-1231) i de tots els seus territoris per En Balasc d'Alagó i Jaume I el Conqueridor. L'existència de Catí està ja documentada l'any 1233 en dos documents que marquen el terme de Morella. Durant principis del mes d'agost de 1233 està documentat el pas del rei Jaume I pel terme de Catí , passant per la Llècua, Salvassòria, Antolí) quan viatjava des de les terres de Terol a les de Peníscola.

El dia 25 de gener de 1239 En Balasc d'Alagó atorgà la Carta Pobla de Catí a En Ramon de Bocona i a quaranta pobladors més a fur de Saragossa. Per els cognoms d'aquests pobladors (Segarra, Sentjoan, Bertran, Macip, Llorens, Ferreres, Vallfagona) sembla que aquestos procedien de la província de Lleida.

Ja des d'un principi el terme es divideix en les dos partides principals de la Font de Catí, on alguns situen la primitiva població, i de la Vall de Cirers.

Carta Pobla de Catí (Diputació Provincial)

Mort En Balasc d'Alagó, el Rei En Jaume va confirmar la Carta Pobla de Catí el 5 de novembre de 1243 i la donació de la vila a En Ramon de Bocona. Aquest darrer, al obtenir en possessió el poble d'Onda, va vendre el terme de Catí a En Ramon Castellà l'any 1268. L'any 1374 Jaume Castellà va vendre de nou Catí a la vila de Morella.

L'any 1468 Morella va vendre els seus drets sobre Catí a Joan Forés de Sant Mateu que tretze anys més tard la va tornar a revendre a Morella per 25.000 sous, la mateixa quantitat que l'havia comprat.

La història de Catí durant els segles XIV, XV, XVI i XVII es veu condicionada per una llarg procés: el de la independència respecte de Morella. Ja en l'any 1292 comença el pleit polític- administratiu entre Morella i les seues viles dependents que no culminaria fins a l'any 1691 (9 de febrer) amb la independència d'aquestes respecte de Morella.

Vista aèria de Morella

Sorprèn el fet de la rapidesa amb que Catí, encara pertanyent a Morella, es converteix en una de les viles amb més auge econòmic de la comarca, fet que li permet en els moments d'apogeu dels segles XIV i XV el construir veritables obres d'art que encara avui no podem deixar d'admirar. Entre aquestes obres d'art destaquem l'església parroquial (1240-1250), la Sala de la Vila (1428) , la Casa Spígol (1448), la Casa dels Miralles (1452), el Retaule de Jacomart (1460), i la Casa del Delme.


Casa de la Vila		Casa Miralles

Retaule de Jacomart


Casa Delme		Casa la Vila


Porta església (gótica)	Interior de l'església (gòtic)

L'auge econòmic de Catí en particular i de la comarca dels Ports en general va ser propiciat per l'abundant cabana ramadera lanar, base d'una important indústria paraira, que se substentava amb exportacions de llana a les comarques italianes. Aquesta exportació es va veure afavorida sobre tot per les mesures de gravamen (1300) imposades al preu de la llana en els mercats anglesos que van situar en avantatge a les llanes espanyoles en els mercats europeus. També la situació particular de la Corona d'Aragó, de la que el Regne de València formava part, així com els territoris italians de Nàpols i Sicília va contribuir positivament a l'establiment de rutes de mercaderia lanar des dels ports de Tortosa, Peníscola, Vinaròs i Castelló fins als ports italians de Gènova, Pisa, Piamonte, Venecia, etc...amb destinació als centres tèxtils de Toscana, Florencia, Lombardia i fins i tots altres comarques europees. D'altra banda el poble de Morella i les seues aldees, Catí una d'aquestes, s'havien vist beneficiades durant el segle XIII per altres mesures que afavorien el auge de la ramaderia en la comarca com la donació per la Reina Na Violant de les terres de Vallivana i Salvassòria (1241), la Creació del tribunal del Lligallo (1270) i el privil·legi de l'herbatge (1273).

Aquest auge económic es va mantindre fins al segle XVII en que la llana va perdre importància com a principal matèria prima de teixir sent substituïda per la seda i més endavant per altres matèries primes artificials.

La riquesa de Catí, als segles XIV i XV provenia principalment del comerç de la llana i els derivats de l'abundant ramaderia de la zona.

La llana dels Ports era exportada directament a la Toscana, Florència i la Lombardia.

Ramat d'ovelles (La Creveta- Camí dels Regalls)

Cal ressaltar durant aquest període la vinguda de San Vicent Ferrer a Catí l'any 1410 (l'ermita no es construiria fins l'any 1610). La primera processó a Sant Pere de Castellfort consta de l'any 1424, si bé es creu que aquesta es realitzava des de bastant abans (1321, possiblement). També consta la primera processó de Catí a la Verge de Vallivana (1453) i la primera processó a Nª Sª. del Avellà (1545).
		Retaule Jacomart (detall) : Sant Vicent Ferrer

La tradició religiosa situa als voltants de l'any 1544 l'aparició de la Verge a una velleta cega que passava per la font de L'Avellà dirigint-se cap a Salvassòria per invocar a Sant Llúcia que la curara del seu mal.

La primera vegada que apareix consignat el nom de la verge de L'Avellà és l'any 1544. Aquest mateix any es contracten l'església i la Casa de Nª Sª del Avellà. El dia 6 d'abril de 1545 es realitza la primera processó per demanar aigua de pluja a la Verge.

A partir d'aquest data i per honrar a la Verge miraculosa i donar culte a la seua imatge, es construeix l'església i l'ermita que successivament es van ampliar.

Font de L'Avellà

D'especial importància cal recordar el dia 9 de febrer de 1691. Es tracta de la data que es signada en Madrid per part del rei Carles II el Reial Privil·legi de separació de la jurisdicció de la vila de Morella que concedia, per 20.000 lliures, la independència a Catí i vuit viles més respecte de Morella.

Com a conseqüència de la independència s'entregaven les claus de la presó al Justícia, es plantaren les forques i es donà possessió del Forn i del Formatge, del Graner, de les Primícies, de la Carnisseria, del Pes, de les Mesures, de l'Hostal, de la Taberna del Vi, de l'Oli, de les Aigües i de les Fustes.

Al complir-se l'any 1991 el tercer centenari d'aquesta important data van celebrar-se grans festes a Catí.

Monòlit inaugurat amb motiu de les festes del III Centenari

		Durant els segles XVIII i XIX cal destacar el comerç de la seda, l'ampliació de l'església parroquial, la construcció del balneari de L'Avellà (església, ermita, fonda, casa de banys), la casa dels Montserrat, la sagristia, la capella del Sagrari, el Calvari (1763), Forn (1775) i la Casa dels Sans.
Balneari de L'Avellà

Destaca l'escola de músics de Catí, grups de músics originaris de la vila que actuaven a les catedrals i parròquies del País Valencià. Aquest grup era fruit de l'escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales (1742)

Durant l'actual segle XX podem destacar els següents fets:

- La construcció de la carretera de la Venta l'Aire a l'Hostalet de Vilar de Canes (1914)

- L'enderrocament de les construccions antigues: portal de València (1922), Sant Vicent (1922), Sant Roc, Sant Joan, Cementiri (1932), capelles laterals de l'església del Carrer Major (1937)

-La instal·lació de l'enllumenat elèctric (1923)

- La declaració de l'aigua de L'Avellà d'utilitat pública (25-04-28)

- La Guerra Civil Espanyola amb les lògiques conseqüències (1936-1939)

- La construcció de la carretera (1944) i el túnel de L'Avellà (1953)

- La construcció de l'embotelladora de L'Avellà i la remodelació del balneari.

Planta embotelladora de l'aigua de L'Avellà

- La disminució en la primera meitat del segle de la població degut fonamentalment a la baixa natalitat i l'emigració, aquesta darrera principalment durant els anys de la postguerra.

- La gelada de les oliveres (1956) i la conseqüent plantació d'ametllers.

- La reconversió de la localitat de vila agrícola en ramadera (ovelles, cabres, granges de porcs, conills i aviram), industrial (fabricació de formatge, pinsos, mobles, torrons, escorxador de conills) i de serveis (transport d'aigua, construcció, carnisseries, panaderies....)

- La remodelació dels edificis de la població.

- La millora dels accessos per carretera al poble i el balneari.

- L'augment del turisme.

- L'augment del nivell de vida de la població.

- La ralentització en la segona meitat del segle del procés de disminució de la població degut al augment de l'índex de vida i la baixa emigració:

1900: 2.332 habitants 1950: 1.588 habitants 1970: 1.102 habitants

1981:1.006 habitants 1986: 1.008 habitants 1991: 979 habitants

1996: 912 habitants

2003: 865 habitants