EL TOSSAL DE LA NEVERA- CATÍ

EL TOSSAL DE LA NEVERA

(Tossal de Gibalcolla)

Lloc de partida: Catí (L'Alt Maestrat) Lloc d'arribada: Catí (L'Alt Maestrat Horari estimat: 1'30 a 2 h anada / 3 a 4'15 h, anada i tornada Desnivell de pujada: 550 m anada / 550 m, anada i tornada Cartografia: SGE, Albocàsser 30-22 (570), escala 1/50.000

El Tossal de la Nevera és una muntanya que arriba fins als 1.286 metres d'altitud. Divideix les comarques de l'Alt Maestrat i els Ports al trobar-se limitant els termes de Catí i de Morella.

És la muntanya més alta del terme de Catí peró no és la segona altura més alta de la província de Castelló, tal com així figura en el llibre de Mossèn Joan Puig, "Història Breve y Documentada de la Real Vila de Catí" i tal com consta en alguns prospectes turístics de propaganda.  La seua modesta altura tant sols li permet figurar en la llista de les muntanyes més altes de la província al voltant del lloc trenta ocupant el desè lloc entre les muntanyes més altes de la comarca de l' l'Alt Maestrat- Els Ports

ALGUNES MUNTANYES DE LA COMARCA, PROVÍNCIA I TERME DE CATÍ:

Prop del cim del tossal hi han dos construccions o neveres destinades a emmagatzemar la neu caiguda durant l'hivern. La més antiga i pròxima és la Nevera Vella construïda en 1636. És probable que aquesta nevera fóra la que va donar finalment el nom al Tossal de la Nevera també conegut com el Tossal de Gibalcolla. La segona nevera, la del Mas de la Serra sembla de construcció més recent.

Tota la serra del Tossal de la Nevera està formada per materials calcaris. Això determina que l'aigua en certes zones haja determinat paissatges característics. Al dissoldre's els materials calcaris l'aigua va formant canals i cavitats que fan el terreny molt difícil de transitar. El resultat es coneix com "lapiaz". Aquest procés continua en el subsol apareixent freqüentment  coves i dolines. Aquest procés càrstic té com a conseqüència que l'aigua molt rarament circula en superfície i ho fa en una xarxa de corrents soterrànies.

La vegetació és característica. Apareixen exemplars de teix (taxus baccata), grèvol (Ìlex aquifolium) en el "lapiaz"

Acompayen al teix y al grèvol altres plantes interesants: Acer granatense, Coronilla emerus, Hormathophylla spinosa, Polygonatum odoratum, Quercus faginea, Rhamnus pumilus, Rhamnus saxatilis, Ribes alpinum, Ulmus glabra, Erinacea anthyllis (eriçons o coixinets de monja).

Existeixen uns projectes eòlics en el Tossal de la Nevera (Nevera I, Nevera II i Nevera III)  que poden suposar una radical transformació de la zona en poc de temps (construcció de pistes d'asfalt de 8 metres d'amplada per a camions especials de transport de 5 metres d'ample per 40 metres de llarg,  elevació d'uns 78 aerogeneradors de més de 50 m. d'alçada, instal·lació de línies d'alta tensió i subestacions transformadores).  Esperem que el conjunt ecològic de la zona no resulte massa afectat.

Itinerari

L' itinerari comença en la vila de Catí, a l'Alt Maestrat. Permet conèixer la nevera del Mas de la Serra i la Nevera Vella, també coneguda com del Tossal o de Gibalcolla . Es tracta d'una excursió amb un important desnivell (De 661 a 1286 metres)

La carretera creua Catí per el carrer principal. Uns metres al sud de l'església i l'Ajuntament girem cap al carrer Sant Roc. Tirem amunt cap al camí del bosc. Una vegada finalitza el casc urbà del poble es segueix per un camí enquitranat i després de recórrer un km aproximadament s'aplega al "Prigonet Trencat" un encreuament assenyalat amb les restes d'un antic peiró. Rebutgem la pista de la dreta que ens conduiria a la carretera de L'Avellà i ens decantem cap a la pista de l'esquerra continuant per la dreta (orogràfica) del Barranc de la Masada o de la Toba. A uns 200 m del peiró acaba el quitrà però continuem el camí de terra uns 800 metres més fins aplegar a un nou encreuament. A la dreta el camí creua el barranc i entra al Mas d'Eugeni, reconvertit en una granja porcina. Seguint el camí que portàvem, aquest creua una filferrada i s'endinsa en el barranc. Just ací és el lloc indicat per deixar el vehicle mòbil (si es porta) i iniciar l'excursió a peu. Ens trobem ja a uns 740 m d'alçada sobre el nivell del mar.

Una pista ampla transcorre per el mateix llit del barranc (direcció W-NW) i ens endinsa en el paisatge de pedra, tan característic d'aquestes terres altes. Unes gomes negres de conducció d'aigua poden resultar una excel·lent guia ja que ens acompanyaran en quasi tot el trajecte.

S'aplega a la Font de la Masada, sota el mas del mateix nom. Apreciem la gran pica de pedra per abeurar els ramats. Segurament que a prop apreciarem la presència d'alguns cavalls que pasturen per aquests indrets.

Continuem per la pista i decantem cap el barranc de l'esquerra i passem junt a un pou amb la boca a ras de terra. Seguim per el barranc travessant un carrascal. Travessem una xarxa de fil d'aram i iniciem la pendent que ens portarà a la lloma ( 980 m) amb una impressionant vista sobre el Barranc de la Canaleta, pràcticament desforestat i dominat pel Tossal de la Nevera. Sota el pic i a la seua dreta divisem la Nevera Vella. Abans però, hem de passar pel Mas de la Serra a conèixer l'altre dipòsit de neu (La Nevera del Mas de la Serra).

Seguint les gomes de conducció de l'aigua continuem  la pista a la dreta que ens conduirà cap el mas i la font. El mas esta avui en dia abandonat. No la font de la que les aigües son ingeniosament transportades al poble per al seu aprofitament. Des de la font apreciem en front la Nevera del mas de la Serra que es troba uns 50 metres per damunt del mas . Des d'ací divisem la profunda incisió del Barranc de la Canaleta i la llunyana ermita de Sant Vicent .

Per a continuar cap a la Nevera Vella s' ha de circumval·lar la capçalera del barranc. Seguim una senda que, per damunt d'unes roques, dóna la volta fins aplegar sota el dipòsit. Gaudim així de la vista sobre el Mas de la Serra, exemple d' eficiència arquitectònica: aprofitant el pendent de la muntanya s' orienta al Sud per a gaudir d'una major insolació.

D'ací pugem ja directament a la Nevera Vella. Aquest impressionant dipòsit fou construït en 1638 a uns 1.170 m d' alçada sobre el nivell del mar.

Es recomanable d'allargar un poc l'excursió per pujar al capdamunt del Tossal de la Nevera o Tossal de Gibalcolla (1.286 m). La recompensa és una ampla panoràmica sobre les terres del Maestrat i Els Ports. Es poden divisar, si les condicions atmosfèriques són les apropiades, el Turmell, Les Moles de Xert, Els Ports de Beseit, La Penyagolosa, Montsià, Irta, Serra d'En Galceran, Mont-Caro, Desert de les Palmes, la localitat d'Ares i la Mola d'Ares, la ermita de Sant Pere de Castellfort, Albocàsser, Xert, Salzedella, Traiguera, Vinaròs, Benicarló, a més de les Illes Columbretes i tota la costa Nord de Castelló.

El viatge de tornada es pot fer per el mateix que hem efectuat la pujada (si hem deixat el vehicle al començar la pista) o si no depenem d'ell pot baixar-se per el barranc de la Canaleta. En aquest darrer cas, en aplegar al mas de la Serra en compte de seguir les gomes de conducció d'aigua i la pista per la que hem pujat abans, tirarem barranc de la Canaleta baix fins aplegar a la font. Continuarem sense amollar el barranc de la Canaleta fins aplegar a la pista de la Massipona, una pista apta ja per a vehicles que ens conduirà per davant del Mas de Portapà al dipòsit d'aigua del poble i al Camí dels Clapers i novament ja al poble.

També es pot accedir al Tossal de la Nevera des de L'Avellà.  Existeix un camí que condueix des del Balneari al Tossal de la Nevera que està marcat amb pintura groga i blanca.

Un altre recorregut per accedir seria per la pista del Mas de Torre-Picó.

La coberta és una volta que suporta en dos arcs paral·lels de medi punt . La capacitat s'estima en uns 300 M3. En la part superior de la Nevera existia una estança de la que només en queden les restes dels murs, però en la coberta. La porta s'obre a la façana W. A la part S se adossa una plataforma amb funcions de càrrega.

Dintre de l' estança s'obrien les dos boques d' accés al pou. Una zenital de forma quadrada d' 1'65 m. de costat; mostra un xicotet galze en el seu marc de pedra per a encaixar una gran tapa. L'altra boca, adossada a la façana W, permetia l' accés a l'escala. La boca ha estat afectada per la destrucció particular de la bòveda, produïda per l' explosió de material de guerra.

Ús de la neu

El comerç de la neu es va desenvolupar a les nostres comarques a partir del segle XVI i fins al segle XIX coincidint amb un període climàtic favorable (petita edat del gel). Va començar a declinar degut principalment a un canvi climàtic i la invenció de la fabricació artificial del gel.

Hi ha censades pel Museu d'Etnologic de la Diputació Provincial de València  unes 325 neveres en les comarques de la  Comunitat Valenciana (unes 73 en la província de Castelló).

Tradicionalment, tres van ser els usos a què es van destinar el gel i la neu.  En primer lloc, la conservació dels aliments, com ara el peix, per possibilitar el trasllat terra endins.

En segon lloc —encara que sempre va ser un objecte de polèmica i controvèrsia—, l’ús terapèutic, el qual té una línia de continuïtat des del món clàssic fins a la medicina renaixentista.  Una de les preocupacions del Consell de la Vila era que no faltara la neu per als malalts.

En tercer lloc, l’ús gastronòmic, tant per refredar aigua, vi i altres begudes, com per la preparació de gelats i xarrups.

L’organització del comerç de la neu

Recollida de la neu i introducció a les neveres

És evident que per recollir neu era indispensable que tinguera lloc una nevada, però sovint la neu caiguda era insuficient per a començar la tasca d’arreplegada. Normalment era necessari un pam o pam i mig de neu (segons llocs) per iniciar la recollida. És el que s’anomenava neu collidora. El temps requerit per a aquesta tasca no era superior als 4 dies.

En arribar la temporada de les neus, les crides convocaven tots aquells que volgueren acudir a la recollida de neu. No obstant això, en el cas que estem tractant, com també en la majoria de llogarets dels Ports i de l’Alt Maestrat amb neveres de propietat municipal, el més freqüent era fer la recollida de neu a jornal de vila.

La neu era recollida amb pales i transportada fins a la nevera mitjançant senalles i fins i tot cavalleries amb sàrries.

El pas següent era la introducció de la neu en la nevera i la formació de blocs i capes de glaç. La neu es descarregava per la porta de la nevera, dintre de la qual es trobaven ja els treballadors que havien baixat a l’interior mitjançant una corda, o utilitzant una mena d’escala formada per lloses incrustades en la paret.

Els obrers, provistos de pilons, comprimien les capes de neu colpejant de forma rítmica. Al costat de les parets de la nevera es col·locaven branques per a evitar el contacte directe de la neu amb la pedra i, així, retardar la fusió.

A mesura que s’anava xafant la neu, els treballadors feien la volta a la nevera amb la finalitat d’aconseguir un mateix nivell en la capa. Normalment, es feien estrats d’un metre, els quals s’aïllaven amb palla. El treball a l’interior  era molt dur, per la qual cosa els operaris eren rellevats periòdicament. Era necessari portar un calçat adequat, normalment espardenyes d’espart de sola grossa o socs, i els peus recoberts amb llana.

Acabades totes les operacions, siga perquè s’haguera esgotat la neu, siga perquè la nevera fóra plena, l’últim bloc o tongada es cobria d’una capa de palla superior a les altres. Finalment, es tapiaven les portes per a aconseguir que la nevera quedara hermèticament tancada i evitar així la fusió de la neu.

El transport de la neu

Després d’haver-la picada, una vegada convertida en glaç a l’interior de la nevera, es pujava mitjançant cabassos nugats a una corda, utilitzant normalment una corriola. A continuació, ja fora de la nevera, es compactava i es posava en sàrries , se li donava forma de bloc i, finalment, es cobria amb alguna matèria aïllant per a conservar-la millor.

Cavalleries i carros eren els mitjans de transport. El més freqüent era utilitzar muls o ases allí on els camins no permetien el transport amb carros. Així, la neu de les neveres  de Catí a es baixava a lloms de muls pel camí del Mas de la Serra fins al poble.  Les càrregues es cobrien amb sacs i mantes, i també les bèsties es protegien amb una manta per a evitar que es refredaren. De Catí la neu era transportada a Vinaròs amb carruatges. Els muls transportaven fins a uns 140 kg, mentre que els carros transportaven normalment una càrrega i mitja, és a dir, uns 180 kg (una càrrega = 115 kg).

Els desplaçaments s’iniciaven a boqueta de nit, aprofitant la nit per resguardar la neu. L’encarregat del carro o de l’animal portava un document oficial (guia), imprescindible per a fer legal la càrrega de neu. Una part de la neu es perdia pel camí (es considera que aquesta pèrdua oscil·lava entra el 20% i el 30% de la càrrega).

Crisi i desaparició del comerç de la neu

A partir de l’any 1850, el comerç de la neu va entrar en una crisi que no va aconseguir superar. Un primer element d’aquesta crisi, pot haver-lo constituït la fi de la petita edat del gel. Un total de 73 neveres existien en la província de Castelló algunes situades en zones com el mateix Desert de les Palmes. No es pot comprendre aquest fenòmen amb el clima actual si no és pensant en que el clima fa uns dos o tres segles va ser de l'ordre de dos o tres graus menor que l'actual.  Amb el clima actual no seria rentable mantenir neveres ni en la zona d'Ares o Penyagolosa ja que la mitjana de dies de neu anual es molt reduïda.  Les conseqüències de la finalització d'aquest petita edat del gel van ser probablement un augment de les temperatures mitjanes i un descens de les precipitacions; és a dir, seriosos problemes d’aprovisionament de neu, que van afectar més especialment llocs de baixa altitud. 

Però l’element decisiu en la desaparició del comerç de la neu és, sens dubte, la irresistible competència del gel artificial. Pels voltants de l’any 1920, no degué funcionar ja cap nevera de manera més o menys regular. Finalment, el 22 de maig de l’any 1926 es publicava una reial ordre per la qual els pous de neu passaven a pagar contribució industrial: era la sentència definitiva i la desaparició del comerç de la neu.

© Pàgines creades per Joaquim Carbó Miralles , 1998

Bibliografia. El comerç de la neu al Pla de l'Arc (P.Boira i Muñoz)

Neveres del Maestrat i els Ports (Estudis Maestrat)

Última actualització: 28 d'abril de 2006..