IDIOMA     

CREUS DE TERME (PEIRONS)

Localisme (prigons)

Exposició sobre peirons de Castelló a la Sala de la Vila (juliol de 2015)

Les creus de terme o peirons són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual.  Aquestes creus es van alçar amb motiu de diversos esdeveniments històrics constituïnt part molt valuosa del patrimoni cultural.  Les trobem en encreuaments de camins, als accesos de viles sent una marca protectora dels veïns, al costat d'ermites i santuaris. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida o una imatge religiosa que se venera en la localitat.

En Catí la majoria de peirons l'any 1936 van ser destruïts per la Guerra Civil i alguns posteriorment substituïts:

 

CREU DEL CEMENTIRI

FICHA TÉCNICA

DENOMINACIÓ: CREU DE SEPULTURA- CREU DE CEMENTIRI- "PRIGÓ"

Va ser col·locada en el cementiri vell, situat en la zona del Calvari, on ara està el Col·legi Públic, per la família Avinyó amb les següents inscripcions:

- Anvers: FON FEIT EN LAN DE NRE SENYOR MCCCLXXIIII PER MA DE GIAMO AVINYO (1.374)

- Revers: ACI JAEN LOS OSOS AVINYONS E AVINYIONS- P.S.U.

Prem sobre la foto per ampliar el tema

És de pedra gòtica, trebolada, llisa, amb basament quadrat, pedestal circular, canya i capitel octogonat. En el capitel té les imatges de Sant Pere, Sant Jaume (Santiago) i Sant Miquel.

A l'anvers de la Creu està el Crist cruxificat en el mig i Maria i Joan Evangelista als costats. En el revers està en el centre Santa Maria rodejada d'àngels.

Es una creu de gran mèrit digna de ser traslladada al nou cementiri i col·locada en el centre, tal com es va fer l'any 1911, on continua actualment, encara que es tracta d'una rèplica.

AMPLIA EL TEMA SOBRE EL PEIRÓ D'AVINYÓ

Detall de la creu amb la figura de Santiago Apòstol.

 

PEIRÓ DE SANTA ANNA O DE L'AVELLÀ

 

Antic peiró (prigó) de Santa Anna o de L'Avellà, bastit a finals

del segle XV (al fons l'ermita de Santa Anna). Foto de Carreras.

 

Aquest prigó va ser esculpit per Mateu del Amo a finals del segle XV per a situar-lo prop de l'ermita de Santa Anna (Segle XV). A partir de l'aparició de la Verge de l'Avellà (segle XVI) començà a denominar-se com a Prigó de l'Avellà.

Des d'antic enfront del prigó es celebrava la benedicció dels camps, el 3 de maig, dia de les Creus, amb processió popular.

 

Polsa per veure la darrera modificació del Prigó

 Prigó de Santa Anna o de L'Avellà que va substituir a l'anterior després de la Guerra Civil

Polsa sobre el prigó per ampliar el tema del Prigó de L'Avellà

 

 

PEIRÓ D'EN BRUSCA

De la font de Sant Vicent en direcció cap a l'ermita d'aquest sant, prop de la bassa on es renta la roba hi ha una placeta on antigament hi havia una creu de pedra, coneguda amb el nom de peiró d'En Moragues obra de l'escultor Antoni Sancho. Es coneguda també com a Peiró d'En Moragues.

Precisament En Moragues, ric santmatevà, va ser el que el va costejar. L'escultor d'aquesta fermosa creu va ser Antonio Sancho de Morella. La va acabar el primer de juny de 1455 cobrant la suma de 1.100 sous reals. Tenia esculpit l'escut dels Moragues, consistent en tres mores.

Va ser destruït l'any 1936.

 

Prigó d'En Moragues o d'En Brusca esculpit el 1455. Estava situat a la Creveta a l'entrada de la primitiva carretera de Sant Mateu- Tírig. Foto Carreras

 

 

PEIRÓ DE LA FONT VELLA

Antic peiró de la Font Vella o de València, atribuido a Crespo.

Foto Carreras

 

Modern peiró de la Font Vella que va substituir l'anterior

 

 

PEIRÓ DE LA PASSIÓ (PEIRONET TRENCAT)

Prop del poble en el Camí del Bosc, el que continua a la Font de l'Almançà,  es va alçar la creu de pedra més fermosa i rica de Catí, treballada per l'escultor i picapedrer Antonio Arbó, natural d'Ulldecona. Es va concertar amb l'artista que la creu hauria de ser com la de la Verge de Vallivana en la seua ermita. Posteriorment es va traslladar a l'actual emplaçament més allunyat del poble i en l'encreuament del Camí del Bosc amb el que comunica amb la carretera de l'Avellà

Esta creu de pedra era un monument d'art. Ho demostren els trossos que queden en l'habitació del frares de la Casa Badia, traslladats allí el 21 de desembre de 1933. Un tros té el Crist i la Verge, l'altre tros té la Verge o la Magdalena a la dreta, el Crist al centre i a l'esquerra Sant Pau. Deuria de ser molt artística i grandiosa a jutjar per les dimensions dels trossos que han quedat. La canya i les grades han quedat en l'encreuament del Camí el Bosc i el Camí de l'Avellà.

Peiró de la Passió o del Tossal (al·lusiu al Tossal de la Nevera) situat al Camí del Bosc. Va ser construït l'any 1456 i destruït per un llamp l'any 1898. Era la creu més rica i fermosa de Catí. Actualment es coneix amb el nom de "prigonet trencat" indicador del seu estat.

 

Nomenat com de la Passió a ell acudien els catinencs e resar les creus els divendres de Quaresma.

 

Restes del prigonet trencat

 

 

PEIRONET I CAPELLETES DE L'AVELLÀ

.... Pel camí que baixa del Peironet caminava una dona anciana i leprosa acompanyada d'un xiquet. Anaven a Salvassòria per implorar a Santa Llúcia, advocada contra els mals de la vista. Quan van passar a la vora de la font oïren la veu suau de la Verge invitant-la a rentar-se en les aigües de la font. Llavors es produí el miracle, l'anciana va recuperar la vista i la salut. Anà corrent al poble i contà el miraculós succés. Llavors es va decidir de construir una capelleta per honrar a la Verge..

Peironet per on passava el camí de L'Avellà abans de fer el túnel (A l'esquerra es veu Salvassòria i a la dreta L'Avellà)

 

Catí recobra la creu del 'prigonet' de l'Avellà


La creu del camí de l'Avellà torna a rematar el prigonet existent en aquesta via que uneix Catí amb el santuari de la seva patrona.

L'inspector de Patrimoni Cultural Valencià, Josep Lluís Gil; i el cap del Servei Territorial de Cultura i Esport, Francisco Medina, han estat els encarregats de supervisar les tasques de col·locació d'aquesta creu, l'original data de principis del segle XVI i se situava al costat del antic camí pel qual s'accedia fins al ermitori, abans de construir-se la carretera i l'actual túnel. Un element aquest original de pedra que es va substituir per un altre de ferro a la postguerra.
Des de fa uns anys la creu de ferro havia desaparegut i més recentment s'havia desprès el capitell. Amb una fotografia antiga d'un veí s'ha aconseguit reproduir la creu de ferro el més fidelment possible al seu original i restaurar també el capitell.

 

 El Sr. Alcalde amb una colla d'amics el dia de la col·locació de la creu restaurada.

 

Capelleta del Mas d'En Ramon

 

Detall de la capelleta:  Imatge de la Verge de L'Avellà

 

Capelleta de les Covetes

 

Detall de la capelleta de les Covetes

 

Información turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón)

© Página creada por Joaquim Carbó Miralles , cronista oficial de la vila de Catí

BIBLIOGRAFIA: Discripción de Catí-G.Verdú- Vicent Pitarch-Ed. Alambor