IDIOMA     

A CATÍ TOTS SÓN PERAIRES

FIRA 2 - 3 DE JULIOL

 

CLOENDA DE LA FIRA A CATI PERAIRES- 2 I 3 DE JULIOL

DESCARREGAR ÀLBUM DE 100 FOTOGRAFIES

(Prémer per ampliar)

Espectaculars els dos dies de festa que ha viscut el poble de Catí en la seua fira medieval, A Catí peraires.

El primer dia, 2 de juliol, va començar amb la representació de la Concessió de la Carta Pobla per En Balasc d'Alagó a Ramon de Bocona i quaranta pobladors més (1239)

(Prémer per ampliar)

Seguidament es va desenvolupar la representació de la batalla entre els regnes de Castella i d'Aragó (1463). Les tropes castellanes van guanyar la batalla de Catí i van empresonar al calabós d'Alcalà a nombrosos catinencs que van ser rescatats després d'exigir una forta suma de diners a la població (2.000 florins).

(Prémer per ampliar)

Ja per la vesprada es va representar per dos voltes a la Sala de la Vila el debat per part del Consell  de Catí d'una normativa o estatut sobre la verema del vi (1331)

(Prémer per ampliar)

Seguidament es va representar primer a la Llotja i després a la Plaça de Dalt el tracte de compraventa de llana entre els venedors Joan Espígol i el seu marmessor Ramon de Santjoan i el comprador italià de la Toscana  Marco Datini (1440)

(Prémer per ampliar)

Cap a les 20:00, amb gran puntualitat, com tots els actes programats, va arribar al poble procedent de Morella el predicador valencià el pare (posteriorment sant) Vicent Ferrer. Després d'una predicació al Carrer Major va hostatjar-se en la casa d'enfront de la pedra damunt de la qual va predicar en 1410.

El dia primer va concloure amb un sopar de germanor en el que van participar unes 400 persones i una gran actuació del grup de teatre de Vila-real "Xarxa teatre" sobre la festa medieval catinenca de Santa Anna (segle XV)

El segon dia , 3 de juliol, es va repetir les actuacions del dia anterior, va tornar a predicar el pare Vicent Ferrer que es va acomiadar dels catinencs camí de Sant Mateu i per posar una brillant cloenda als dos dies de festa es va realitzar  una cercavila pels carrers principals del poble. Ja en la Plaça de Dalt es va cantar, com es tradicional, tots en peu, l'himne a Catí.

A destacar la perfecta organització de tots els actes, la gran puntualitat, la gran quantitat de catinencs i de catinenques que es van disfressar de l'època medieval, i la participació dels principals grups culturals de la localitat i tendes en l'organització d'un itinerari de paradetes comercials així com l'ambientació de l'entorn del poble a l'època medieval.

Els catinencs i visitants d'altres pobles han pogut també veure la Casa de la Vila, l'Església Parroquial, la Casa Abadia i l'antic hospital on hi havia una important col·lecció de facsímil de llibres i pergamins dels segles XIII, XIV i XV que guarden una importància vital sobre la història de Catí.

Després de l'èxit de la fira d'enguany no podem posar en dubte que aquesta tindrà continuïtat en els propers anys

Vergejament de la llana

 

Filatura de la llana

 

Debanadores, torn, mantes, etc... en la fira A Catí peraires, 2 i 3 de juliol de 2016

 

 

Cardament de la llana

 

Compraventa de llana entre Joan Espígol i Marco Datini (1940)

 

 

 

 

Cartell de la fira "A Catí peraires",  de Diego Higeo

 

   L’Ajuntament de Catí i la Diputació ultimen “A Catí Peraires” per al 2 i 3 de juliol

 

     L’alcalde de Catí, Pablo Roig i el vicepresident de la Diputació Vicent Sales, han mantingut una reunió per exposar, dins de les activitats que el municipi té preparades per al cap de setmana del 2 i 3 de juliol, un dels més grans tresors que es troben a l’arxiu de la Diputació.

      Es tracta d’una col·lecció facsímil de documents dels segles XIII – XIV – XV custodiats a l’arxiu de la Diputació i que formen part de la història del municipi. Els originals ja van estar exposats al municipi, però la seva exposició pot perjudicar la conservació dels documents, així que es va a realitzar una col·lecció facsímil perquè l’exposició, “Llibres i pergamins catinencs” pugui estar de forma permanent a la localitat i així ampliar l’oferta turística.

 



     Entre els documents hi ha la Carta Pobla de 1239 que serà protagonista en les recreacions teatrals, ja que dissabte al matí Blasc d’Alagó vindrà a Catí per donar a poblar la vila a Ramon de Bocona i quaranta pobladors.



     També es troben els decrets de Jaume II i la Reina Eleonor de 1316 i 1331 respectivament en els quals es prohibia portar vi foraster a Catí. El debat per part del consell de l’estatut del vi serà protagonista en les escenes que es van a recrear al llarg del cap de setmana.


     Un altre dels documents a destacar és la carta de pagament de 2.000 florins que en 1463 es van lliurar a Ramiro Miganques. El pagament va ser realitzat per pagar el rescat dels ostatges que els guerrers de Castella es van portar al Castell d’Alcalà de Xivert després de la batalla de Catí. Aquesta és una altra de les escenes teatrals que es reproduiran, així com la visita de Sant Vicent Ferrer a Catí a 1410, la visita del comerciant Marco Datini en 1440, la romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort a 1321 o les festes de Santa Anna en 1450.

     Els visitants també podran gaudir veient com antigament es filava la llana o es esquilaven les ovelles, cal tenir en compte que a Catí es comercialitzava la llana de tota la comarca, de manera que rics mercaders i notaris van ser els que van construir part del patrimoni cultural que encara avui es conserva al municipi.

 

 

 

Taller de llana (4 de juny de 2016)

 

 

Recreacions sobre la història de Catí dels segles XIV; XV i XVI (Concessió Carta Pobla- 1239, Predicació de Sant Vicent Ferrer en Catí- 1410- Comerciants de la llana... etc)

 

A Catí peraires 2 i 3 de juliol escena 1:

El dia 2 de juliol Balasc d'Alagó vindrà a Catí i lliurarà la Carta Pobla als 40 pobladors que van poblar Catí com va passar l' any 1239.

Sia notori a tothom, presents i venidors, que nos, Balasc d'Alagó, per nos i per tots els nostres successors, amb aquesta present escriptura per a sempre valedora, us donem a vos, Raimon de Bocona, per a poblar, certa heretat que hi ha al terme de Morella, la qual heretat es diu Catí...

Més informació en http://www.catimenu.com/cartapobla.htm

 

 

 

Roda de filar

 


A Catí tots són peraires.

A Traiguera, canterers.

A la Serratella, lladres

i a Albocàsser, malfeiners.

(Poesia Popular)

 


ORIGEN DE LA PARAULA-  ¿PERAIRE, PARAIRE O PELAIRE?:

Amb motiu de l'exposició "A Catí, peraires", organitzada per l'Associació de Dones de Catí, es van presentar els següents dubtes:

- És correcte peraire?

- Seria més correcte dir pelaire?

- Cóm es diu aquest ofici en valencià i en castellà?

- Amb un buscador d'internet (Google.es) he buscat les tres paraules (peraire, paraire, pelaire) i he pogut comprovar el següent:

- La paraula "pelaire" es troba preferentment als textos d'idioma castellà i rarament en alguns textos d'idioma català o valencià.

- Les paraules "peraire" i "paraire" es troben als textos d'idioma català o valencià i no als textos castellans, encara que "paraire" sovinteja molt més que "peraire".

- Sabem que molts cognoms actuals procedeixen d'oficis antics (fuster, ferrer, moliner ...).  El cognom "peraire" és més freqüent que el cognom "paraire" especialment en pobles de la nostra comarca (Albocàsser, Benassal, Vilar de Canes, Culla, Sant Mateu...)

- Lo que resulta ben clar és que les tres paraules (peraire, paraire, pelaire) es refereixen a un mateix significat, a un mateix ofici, el de cardador de llana.

Llavors quin és el correcte?


CONSULTA ENCICLOPÈDICA

He buscat en enciclopèdies i diccionaris catalanes, valencianes i castellanes tractant de resoldre acadèmicament la qüestió.

- Catalanes: Pompeu Fabra, Diccionari català- valencià- balear (DCVB) d'Alcover i Moll,  Gran Enciclopèdia Catalana.

- Valencianes: Diccionari Valencià (Bromera)- Enciclopèdia Valenciana.

- Castellanes (Larousse, Diccionari de la Real Acadèmia Española, Espassa).

 

Resumeixo el treball amb quatre consultes:.

 


Consulta castellana:

 

Diccionari de la Llengua Española

  Pelaire (Del català paraire) m. El que prepara la llana que ha de teixir-se

          

 Resulta aclaridor que un diccionari castellà de la Real Acadèmia Española contempla la paraula "pelaire" com un catalanisme (es a dir paraula procedent del català "paraire"). La "pelairía" seria l'ofici u ocupació del "pelaire".

 


Consulta valenciana:

 

Editorial Bromera

 

En el diccionari valencià no existeix la paraula "peraire" però si "paraire"

 


 

Consulta catalana:

Gran Enciclopèdia Catalana -(La que dedica un reportatge més extens al terme "paraire"

 

 

 

No existeix en la Gran Enciclopèdia Catalana la paraula "peraire".

 


 

Consulta del diccionari català-valencià-balear (Moll):

 

           Gràcies a l'amabilitat i el treball d'investigació del catinenc Paco Segarra sobre aquest tema, disposo de la valiosa consulta del Diccionari Català- Valencià- Balear:

           Aquest diccionari integra el significat de les tres paraules (pelaire, peraire, paraire):

- Pelaire: Sinònim de paraire (pàg. 394 del volum de la "P")

- Peraire: Sinònim de paraire (pàg. 445 del mateix volum)

- Paraire:  (pàg.. 394 i 395 del mateix volum)

          (Paraula escrita antigament perayre) (en el mateix text del diccionari apareix després també parayre) - masculí- El qui es dedica a preparar la llana per a esser teixida, es a dir, a pentinar-la, cardar-la, perxar-la, etc; castellà: pelaire.

"Lo paraire no val gaire,

més poc val l'emborrador;

més m'estimaria un sastre

si no fos tan mentidor.

(Cançó Popular del Pallars)

 

- Paraire o Peraire: Llinatge existent a Campmany, Figueres, Vilanova de la Muga, Calella, Sallent, Badalona, Balsareny, Culla, Sant Mateu, etc.

          ETIMOLOGIA: Del llatí "parator"(preparador). Cal considerar inadmissible la derivació de "pelle", "pellis" proposada per Niepage Mall i per Montoliu ja que l'ofici de paraire no tenia res a veure amb les pells ni seria explicable que la ll llatina s'hagués convertit en r en el català.

          La forma castellana "pelaire" es un catalanisme.


CONCLUSIONS

 

          El terme o paraula "pelaire" es correcte en castellà. Procedeix del català "paraire"

          En català (valencià) el correcte  seria la paraula "paraire" de la que han derivat per pronunciació la de "peraire". Aquest fenomen s'observa particularment a la nostra comarca. No obstant si utilitzem la paraula "peraire" no cometem cap tipus d'incorrecció ja que aquesta figura en prestigiosos diccionaris catalans com a sinònim de "paraire"i d'aquesta forma s'escriu en molts cognoms valencians i catalans.

          Etimològicament parlant hi han dos explicacions:

- 1ª) La paraula deriva del llatí "parator"(preparador) (DCVB)

 - 2ª) La paraula podria derivar del llatí pellarius <pellis (pell): Que treballa la pell. Aquesta darrera explicació té els inconvenients que assenyala abans el diccionari català- valencià- balear.

 

         El paraire seria:

- El qui es dedica a preparar la llana per a esser teixida, es a dir, a pentinar-la, cardar-la, perxar-la, etc (DCVB)

- Artesà que amb una carda treballa netejant la llana i transformant-la en fil.

- Es relaciona amb qui es dedica a preparar la llana per a ser teixida.

- Persona que es dedica a qualsevol de les operacions a que és sotmesa la llana des del rentatge fins al perxatge (Gran Enc. Catalana)


ELS PERAIRES EN CATÍ:

          El sobrenom de peraires per als catinencs és ben antic. Es ben coneguda la importància ramadera que adquireix la vila de Catí durant  l'Edat Mitjana i principis de l'edat Renacentista (segles XIII, XIV, XV i XVI).

 

Ramat d'ovelles prop a la barraca del Gatellà

 

           Els primers documents de ramaderia catinenca es remunten a la mateixa època de la concessió de la Carta Pobla (1239). Així l'11 de gener de 1241 la reina Na Violant d'Hongria va donar la devesa de Vallivana i Salvassòria a Morella i les seues aldees, entre les que figurava la vila de Catí. L'any 1271 es crea el Tribunal del Lligallo que es reunia dos vegades a l'any (el tercer dia de Pentecosta i en Sant Miquel) i al que estaven obligats a presentar-se tots els propietaris de ramats i pastor amb els animals extraviats. Més endavant el 28 d'abril de 1274 el rei En Jaume I va concedir al castell de Morella i les seues aldees el privilegi de l'herbatge que les permetia de pasturar els seus animals en tot el regne de València i algunes terres de Terol sense necessitat de pagar l'imposta de l'herbatge. També l'any 1420 es va atorgar a Morella i les seues viles el privil·legi de poder pasturar els seus ramats en les terres del terme de Cantavella.

           El creixement de la cabana lanar correrà parell amb l'estabilització de les fronteres i amb l'augment de la demanda de llana dels mercats italians fenomen que va ser degut als impostos que cap a l'any 1300 van començar a gravar les llanes angleses. L'augment dels preus de les llanes angleses van obligar als teixidors italians a buscar la matèria prima en altres regions.

           A l'Edat Mitjana el comerç de les llanes catinenques i de la comarca dels Ports dirigia el seu tràfec per la Mar Mediterrània cap a Itàlia des dels ports de Tortosa, Peníscola, Vinaròs i Castelló. Les expedicions s'embarcaven cap els ports de Gènova, Pisa, Piamonte, Venècia, etc... amb destinació als centres tèxtils de la Toscana,  Floréncia, Lombardia o tanmateix altres comarques europees.  La producció llanera d'aquesta zona serà reconeguda com de primera qualitat estant englobada sota la denominació de "Llana dels Ports" o del Maestrat.

 

Esquelles- Tapanda

Marcadors- Bos

 

           Al llarg del darrer terç del segle XIII i fins finals del segle XV la llana del nord de les comarques castellonenques serà la base de la prosperitat econòmica en entrar a formar part de les xarxes comercials internacionals en particular de les italianes. Un document de 1524 anota que Catí posseïa en este any 9.068 caps de ramat lanar i cabrum.  Aquesta prosperitat es mantindrà fins els segles XVII i XVIII quan els centres tèxtils entren en crisi i el preu de la llana cau de forma espectacular. De totes formes Cavanilles comenta que en l'any 1795 al terme de Catí pasturaven encara 6.000 caps de ramats d'altres poblacions i que al menys 50 homes es dedicaven a la indústria telera i del tint.

          

 

         Construccions catinenques

    

Alguns exemples de mercaders catinencs es documenten en les famílies Montserrat, Santjoan, Spígol, Geroni, Figuera, Nissagues, familiars que han deixat testimoniatge de la seua importància econòmica en el paisatge urbà de la localitat.

           Així en 1377 es construirà la capella de Sant Miquel i de Sant Pere Apòstol (capella dels Montserrat) per ordre de Pere Montserrat, mercader de llana i de teixits. Entre el 19 i 20 de gener de 1446, Ramon de Santjoan realitzarà tres vendes de llana a mercaders venecians i llombards que suposaran aproximadament uns 65.364 kg.. El 1447 costejarà la construcció de la capella dels Sants Joans i en 1452 l'alberg del carrer major, el Palau de Sant Joan, la avui en dia coneguda com Casa Miralles.

Prem per ampliar

Retaule Jacomart (màrtirs San Llorenç i Sant Pere de Verona)-Capella Montserrat (Sant Miquel i Sant Pere, apòstol).

 

 

La casa Miralles i Casa la Vila després de la darrera restauració (2014)

 Polsar para ampliar

 

 

Prem per ampliar

Antiga capella dels Sant Joan (1447), dedicada actualment a Sant Martí de Tours (patró de Catí)

 

 

Situació: Entrada biblioteca

- Emblema i inscripció en la casa del mercader de llanes Geroni Martí.

        

        La prosperitat econòmica del poble es manifesta en la decisió del Consell de construir un nou ajuntament per substituir al vell ubicat en la Torre, més endavant Casa del Delme. El va construir entre 1417 i 1437 el mestre traiguerí Bernat Turó. Es tracta de la Sala o Casa de la Vila. Se situa en un cantó del Carrer Major i consta de dos plantes. La planta baixa és una Llotja oberta que se sustenta mitjançant arcs apuntats i on s'instal·lava el pes, la mesura i la carnisseria. Darrere en habitacions tancades hi havia la presó i l'almodí (graner). En la planta superior estava l'àmplia Sala que donava nom a l'edifici. Esta sala s'obre al carrer mitjançant finestres coronelles, amb festejadors a l'interior. La sostrada és teginada i parcialment policromada i se sustenta per mitjà de dos esveltíssimes columnes octogonals. Conserva el paviment de còdol i curiosos grafits en els murs, encara que va perdre el treballat ràfol de la coberta que ha tingut que ser renovat. Darrere de la Sala estava la capella.

 

Casa la Vila després de la darrera reforma de la Llum de les Imatges

 

          Per la seua banda, Joan Spígol constituirà en València una companyia mercantil amb els catinencs Pere Santjoan i Tomàs Figuera per a comerciar amb llana, cuir i mules. El mercader Joan Spígol va construir una casa en la Plaça de Dalt l'any 1448 i va comprar l'any 1451 al Consell de Catí la primera capella de la passió (avui en dia coneguda com capella de Sant Pere Màrtir o dels Spígol). Per a aquesta Spígol va encarregar en 1460 una de les joies més importants de Catí, el  Retaule de Sant Llorenç o de Sant Pere Màrtir, atribuït al famós Jacomart, pintor de càmera del rei Alfons el Magnànim.

 

Prem per ampliar

 

          Capella Espígol, accès a la Capella de la Comunió.  A la dreta el Prigó del Cementeri, ara en exposició a la Casa la  Vila. Actualment a la dreta de la capella s'ha habilitat una capelleta per a l'advocació de Sant Pere de Castellfort, on va estar també molts anys Sant Vicent Ferrer. La capella conté l'escut de Catí en pedra, el més antic.

 

Casa de Johan Espígol (Spigol)

 

 


L'OBTENCIÓ DEL FIL- FILAR LA LLANA:

          Les fibres i els fils:

        Les fibres són unes primeres matèries que s'utilitzen per fabricar qualsevol tipus de teixit. Les fibres són uns elements sòlids, flexibles, amb forma de filament, d'una llargada determinada i poc gruix.

Les aplicacions més importants del fil són les següents:

1.- Fils per a la indústria del vestit, tant per a peces de vestir com per a complements.

2.- Fils per a la roba de la llar

3.- Fils per a la indústria

Les fibres poden ser, segons la seva procedència, naturals o químiques.

Fibres naturals

Són les que proporciona la natura es poden classificar en tres grups:

- Vegetals: s'obtenen a partir dels fruits, les llavors, les tiges o les fulles de determinades plantes.

- Animals: procedeixen de matèries animals, com els pèls d'alguns animals i les secrecions d'alguns cucs.

- Minerals: s'obtenen a partir de materials inorgànics.

- Fibres químiques

Les fibres químiques s'obtenen a partir de polímers naturals i sintètics mitjançant procediments químics. Es divideixen en dos grups:

- Artificials: s'obtenen per tractament químic d'un polímer natural que sol ser una cel·lulosa de determinades plantes.

- Sintètiques: s'obtenen a partir de polímers sintètics que poden ser derivats del petroli. En podem dir fibres de laboratori.

Les fibres naturals més importants

El cotó

Es considera la més important de les fibres vegetals. S'obté de la llavor de les diferents espècies d'aquesta planta, que es conrea en les regions càlides de la Terra. La seva llargada es mesura en polzades. Contra més llargues, més fines. El gruix és igual a micronaire més un nombre. La fibra sol ser de color blanc.

La seda

L'elaboració de la seda és un procés molt artesanal. Un cop seleccionats i rentats els capolls, s'escalfen i es desfilen fins a obtenir d'un sol capoll una fibra de 1500 metres. La seda ha estat sempre la fibra més valuosa. El Japó és el primer productor mundial de seda artificial.

 

La llana- Característiques:

La llana és una fibra natural que prové de les ovelles i que des d’antic és apreciada per les seves propietats, especialment pel seu aïllament tèrmic que la fa molt indicada per a la roba d’abric: mantes, abrics, mitjons, americanes, pantalons, jerseis, bufandes, ..

 

A Catí i en la comarca dels Ports/Maestrat, a l’època preindustrial, la llana fou la fibra més emprada per a l’elaboració de teixits. Les ovelles han estat presents als nostres camps i masies, cosa que n’ha facilitat l’obtenció de la llana

Els teixits de llana sempre han estat molt apreciats per la seva qualitat i característiques. L’aparició de les fibres sintètiques amb característiques similars, com les acríliques, no han deixat de banda l’ús de la llana que segueix formant part dels teixits de qualitat.

 

 

El treball amb la llana va donar lloc a moltes frases fetes algunes de les quals encara poden sentir-se:

  • Uns s’enduen la fama i d’altres carden la llana.
  • La llana ben cardada és mig filada.
  • La llana ben rentada és mig acabada.

 

Les característiques de la llana varien segons la raça de l’ovella i de la part de l’animal d’on provingui.

La llana d’ovella forma una fibra arrissada amb un diàmetre de 16 a 40 micròmetres i una llargària d’entre 35 i 350 mil·límetres. Un pèl de llana està conformat per tres capes, la medul·la, la cortical i la cuticular o superficial. Aquesta presenta unes escames.

 

La llana es compon de dos elements, la queratina i la lanolina. La queratina és una proteïna natural amb estructura de polímer que li proporciona elasticitat, flexibilitat i resistència. La lanolina és un greix que envolta les fibres i és impermeable.

La llana s'obté de la xolla o esquilada de les ovelles i també dels animal sacrificats a l'escorxador.

La fibra de llana presenta un conjunt de característiques relacionades amb el seu origen animal i la funció que fa com a pèl de l’animal. Les principals característiques són:

Característiques físiques:

  • És un bon aïllant tèrmic. Actua de barrera tèrmica i, per tant, permet retenir el calor corporal.
  • És elàstica. Permet un estirament gran abans de trencar-se i recupera la dimensió original.
  • És flexible. Admet múltiples doblegaments sense trencar-se.
  • És higroscòpica. Absorbeix amb el vapor d’aigua en una atmosfera humida i l’allibera en un ambient sec.
  • És aïllant elèctric. No emmagatzema electricitat estàtica.

Característiques químiques:

  • És ignífuga. No propaga la flama, s’autoextingeix. Crema lentament.
  • Resistent als àcids suaus. Tolera bé l’acció dels àcids poc concentrats.
  • Poc resistent als alcalins. Els alcalins poden arribar a provocar-ne la seva dissolució.
  • Resistent als dissolvents orgànics. Els dissolvents orgànics poden ser emprats com a llevataques en la llana.

Característiques biològiques:

  • En ser una proteïna, constitueix un aliment per a insectes com l’arna, de la qual cal protegir-ne els teixits.

El procés tèxtil llaner

La mecanització del tèxtil llaner comporta un conjunt de fases i operacions per transformar la llana de l’ovella en teixits a punt per a la confecció.

 

 

Cada una de les parts d’aquest procés amaga un conjunt d’operacions complexes realitzades per màquines i conduïdes per treballadors i treballadores.

La filatura és un procés complex que parteix de la llana prèviament netejada per obtenir un fil apte per a ser emprat en els telers.

El tissatge es du a terme amb els telers que amb el moviment incansable dels seus mecanismes va teixint la tela. Abans, però, cal preparar l’ordit, les bitlles, els lliços... tot un conjunt d’operacions prèvies.

Els acabats són els tractaments finals que s’apliquen als teixits, com pot ser el tenyit o l’aplicació de tractaments per modificar la textura, com el batanat.

Finalment la tela és emmagatzemada i portada al magatzem per als grans compradors i a les botigues per a la seva venda al públic en general o a les modistes i els sastres.

Els teixits han d’anar correctament etiquetats amb els símbols coneguts internacionalment. Els teixits que contenen llana, segons la seva puresa, es classifiquen en dos blocs: els que tota la fibra és llana, aleshores reben la denominació de “Pura llana verge”, i els que contenen un mínim del 85% de llana, reben la denominació de “Ric en llana”.

 

Gràfic amb símbols de denominació de la llana: "Pura llana verge" i "Ric en llana"

Característiques dels teixits de llana:

  • Les peces de roba són elàstiques, suaus i confortables. S’adapten al cos i recuperen la seva forma original.
  • Són aïllants tèrmics que conserven el calor del cos i el protegeixen de l’exterior.
  • No acumulen electricitat estàtica. Això és important per al confort i per a la neteja del teixit ja que no atrau les partícules de brutícia.
  • Absorbeixen molta aigua però no donen sensació d’humitat.
  • Només cremen en presència de la flama, si aquesta desapareix, s’apaga.
  • Absorbeixen fàcilment els tints i els reté mantenint el color amb els rentats, la llum i la intempèrie.
  • Són molt sensibles a les temperatures elevades i cal planxar-les amb molta cura.
  • Amb el rentat amb aigua encongeixen provocant reduccions molt importants de les mides, motiu pel qual es recomanable rentar-les en sec.

          

          La llana a Catí i a la comarca dels Ports

           La llana obtinguda d'esquilar ovelles i moltons era bruta. S'havia de rentar i esbandir bé amb aigua corrent per eliminar impureses (greixos, cascàries, terra)  fins a obtenir fibres fines i esponjoses.

          Les ovelles s'esquilaven, i ho fan encara ara, abans de començament de l'estiu.   S'obtenien uns dos kg. de llana per animal. Primer es posaven els vellons en sacs fins la seua neteja que tenia lloc normalment després de la sega.

          La llana a Catí era molt utilitzada ja que era la matèria tèxtil més comuna. Quasi totes les famílies tenien algunes ovelles i la seua llana era utilitzada des de antic  per a fer, entre d'altres, matalassos, coixins, calcetins, mitges, mitjons, jerseis, rebeques, mantes, capots, alforges, faldetes, vions, sinaues, bufandes, guants i fins i tot vestits complets.

          A nivell mundial la llana, que actualment és una fibra molt usual, sola o barrejada amb d'altres, generalment sintètiques, era antigament l'element més important per a fer fils fins ben entrada l'època industrial.

 

          Preparació de la llana:

 

        Abans d’iniciar el procés de la filatura cal preparar la llana en diverses fases: selecció, batuda, neteja, esponjament.

         No tota la llana té les mateixes característiques de color, llargària de les fibres, tacte, etc. motiu pel qual es procedia primer a una separació per a uniformitzar les partides. La neteja era imprescindible per eliminar restes de terra, residus vegetals i excrements.

 

 

        1.- Esquilada

          La llana s’extreu de les ovelles a través del procés anomenat esquilada, el qual consisteix a tallar els pèls arran de pell, formant una sola peça o velló. El velló obtingut pot pesar entre 1 i 3 kg i en algun cas pot arribar als 4 kg. L’esquilada es du a terme a final de primavera, durant els mesos de maig i juny.

          El velló es manté unit per l’encreuament de les fibres i per la presència de greixos, el qual arrossega també terra, excrements i residus vegetals. A continuació la llana s’ensaca per transportar-la a les filatures.

 

VÍDEO ESQUILADA: http://www.mnactec.cat/educa/media/videos/esquilada.flv

 

Ovella preparada per a ser esquilada

 

Esquilada d'ovelles (El dia de la TV- 2015)

 

Esquilada tradicional amb tisores

 

 

Maquineta- Tisores-Bos- Marcadors

 

          Els instruments utilitzats per a l'esquilada eren inicialment les tisores. Més endavant la maquineta manual i més recentment la maquineta elèctrica que estalvia patiments als animals i permet aprofitar una longitud màxima de fibra.

 

Esquilada moderna amb màquina automàtica

 

      La llana destinada a teixits precisava d'un procés de transformació amb la finalitat de poder ser usada en la seua elaboració. Aquest procés de transformació, denominat filatura,  consistia en l'obtenció de fils suficientment llargs i resistents com per a poder ser usats en la teixeria.

           La filatura és la transformació de les fibres tèxtils en fils. Les fibres són multifilaments de llargada variable. Les d'origen animal com la llana són més aviat curtes. Per a convertir-les en fil cal disposar-les de manera que formen un conjunt prou prim, llarg i resistent per a poder-lo teixir sense que es trenque, això és especialment important. Aquest procés se'n diu filatura. Mitjançant la filatura, les fibres es retorcen sobre elles mateixes i queden enllaçades, cosa que permet obtenir un fil prou llarg per a fer-ne la tela.
 
           En general, la filatura de les fibres naturals com la llana es segueixen els passos següents:
· Netejar les fibres. Seleccionar les més llargues.
· Pentinar-les perquè queden paral·leles.
· Estirar, torçar i cargolar les fibres.
 
Amb els fils obtinguts amb la filatura es procedeix a la fabricació dels teixits, procés conegut amb els noms de teixidura o tissatge. Abans o després del tissatge, els fils o els teixits s’acoloreixen en el procés de tintura. Si les teles no s’han teixit formant dibuixos, se n’hi poden imprimir, procés que anomenen estampació. Després cal tallar les peces de roba i cosir-les per formar les peces de vestir en el procés de confecció
.

 

      

3.- Neteja, assecat i verguejat de la llana

 

Abans de rentar la llana es neteja de brosses

 

 

Procès de neteja de la llana

 

Procès de rentat i escaldat de la llana per eliminar els greixos

 

 

Per escaldar la llana s'utilitza el cossi i per escórrer-la els canastrons

 

S'esbandeix o aclareix la llana amb aigua en una bassa amb l'ajuda de canastrons

 

Acabat el procés de rentat cal eixugar la llana a l'aire lliure per la qual cosa s'escampa en les parets.

 

 

     Els vellons de llana obtinguda de l'esquilada de les ovelles requerien d'una acurada neteja i classificació segons les parts de l'ovella de que procedia (esquena, costats, ventre, cap, cuixes). Cadascuna d'estes parts donava unes fibres diferents. També es classificaven pel color i la raça de l'ovella i pel seu tipus i qualitat.  Calia rentar cuidadosament la llana  amb aigua, procés en que s'utilitzaven els canastrons,  i verguejar-los, una vegada la llana seca, al damunt d'un canyís per tal d'obtindre fibres fines, esponjoses. Si la llana es necessitava per a elaborar matalassos i coixins no requeria més tractament però la llana utilitzada per a l'elaboració de teixits requeria, una vegada neta,  d'un nou procés: el cardat.

 

        Una vegada la llana està seca es vergueja (amb una verga) damunt de canyissos per tal d'eliminar brutícies i obtindre vellons de llana més esponjosos i fins.

 

        Llana verguejada. Entre el procès de neteja i batuda de la llana bruta es perdia una important quantitat. De 100 kg de llana bruta s'obtenia una quantitat inferior al 50% de llana neta.

 

Sària- Canyís- Vellons- Berga- Tines

 

        4.- El cardat:

       Els vellons de llana obtinguda de l'esquilada de les ovelles requerien d'una acurada neteja. Calia rentar-los amb aigua, procés en que s'utilitzaven els canastrons,  i verguejar-los, una vegada la llana seca, al damunt d'un canyís per tal d'obtindre fibres fines, esponjoses. Si la llana es necessitava per a elaborar matalassos i coixins no requeria més tractament però la llana utilitzada per a l'elaboració de teixits requeria, una vegada neta,  d'un nou procés: el cardat.

 

 

         Es carda la llana per a obtenir fibres estirades disposades paral·lelament. La llana que s'havia de cardar era pentinada antigament amb les flors punxoses dels cardots i posteriorment amb estris de ferro, cardes o peinetes. Així s'obtenien les fibres desenredades i estirades disposades paral·lelament abans de procedir al procès de filar.  Es classificaven les fibres segons la seua llargària. Esta separació és important ja que el seu tractament a la filatura és diferent. Al mateix temps s'eliminaven si quedaven alguna brutícia per què la llana quedés perfectament neta. Era un procés molt pesat però fonamental per a l’obtenció d’un bon fil. D’aquí ve la dita “Uns s’enduen la fama i d’altres carden la llana”. Ve a dir que els teixidors obtenen la tela final i gràcies a la seva feina obtenen el reconeixement, però qui ha fet la feina imprescindible i dura són els cardaires.

 

Cardadors per estirar la llana

 

             

            6.- Filatura:

         Amb els flocs de llana ben nets s'inicia el procès de la filatura u obtenció del fil. Aconseguir un fil de qualitat resistent i apte per als telers no resultava una tasca fàcil. En l'antiguitat, els fils s'obtenien amb dos estris molt senzills: el fus de mà i la filosa. El fus de mà, instrument que servia per cargolar el fil que s'anava formant, consistia en una vareta de fusta de doble con, que tenia a la part més gruixuda un anell de fusta, cuir, pedra o metall que actuava com a volant.

 

 

           Les fibres  de llana es posaven a l'extrem d'un pal, que s'anomenava filosa, que la filadora recolzava per un extrem a la cintura quan filava dreta o caminant, o recolzava a terra al seu costat quan estava asseguda.

           Amb els dits de la mà esquerra la filadora anava estirant les fibres de la filosa i les ordenava fins a formar-ne un fil uniforme, que torçava quan començava a filar, mentre subjectava l'extrem a la part més llarga del fus.

           Amb el fus de mà només es podia filar d'una vegada una longitud màxima d'1,30 metres.

          Aquest sistema de filatura era intermitent; a la primera etapa es feia l'estirat i la torsió, i a la segona part s'hi enrotllava el fil.

 

          Les fibres es cargolaven al voltant de la filosa ("rueca"). La filadora estirava amb els dits les fibres de la filosa  directament d'un cistell i les torçava amb un fus (" huso")  que també feia girar amb els dits. Un cop ben torçat, el fil obtingut s'enrotllava  a l'eix del mateix fus fins que quedava ple. Després, del fil es feien troques, es tenyien amb productes naturals i posteriorment es feien els cabdells, que servien per a teixir amb telers o a mà fent punt de mitja.

 

 

El fus es torça i s'enrotlla a un cantó enfilat al mateix torn

 

 

     A l'Edat Mitjana va aparèixer la roda de filar o torn. Una roda muntada en un pla vertical sosté un pes que feia girar el fus a gran velocitat. El fil es torçava i s'enrotllava en un cantó enfilat al mateix fus facilitant la tasca de la filatura i fent-la molt més ràpida i operativa.

 

 

 

     Es confeccionen madeixes utilitzant els aspes o aspis. Per a tenyir la llana es confeccionaven madeixes utilitzant les aspes o aspis, pals de fusta travessats en ambdós extrems per un orifici en els quals es creuaven altres pals de menor grossària, un de dreta a esquerra i l'altre enfront.

 

 

        El fus de mà és un instrument que serveix per cargolar el fil que es va formant. Consisteix en una vareta de fusta de doble con. Les fibres de llana es posaven a l'extrem del pal que es recolzava per un extrem a la cintura o a terra. Amb els dits, la filadora anava estirant les fibres de la filosa i les ordenava fins a fornar-ne un fil uniforme que torçava quan començava a filar.

 

 

Fus de mà (esquerra) i aspis (dreta)

 

 

Es debanen les madeixes de la llana ja tenyida per tal de convertir-les en un nou cabdell emprant per això les debanadores.

 

 

Debanadores

 

 

          Per a tenyir la llana es confeccionaven madeixes utilitzant les aspes o aspis (pals de fusta travessats en ambdós extrems per un orifici) en els quals es creuen altres pals de menor grossària un de dreta a esquerra i l'altre enfront. Una vegada tenyida es debanaven les madeixes per tal de convertir-les en un nou cabdell, emprant per a això un aparell anomenat debanadora.

 

Confeccionant amb dos agulles peces confeccionades amb llana verge.

 

 

Amb el moixell es pessiga la llana i s'estira

 

 

Peces confeccionades amb llana verge: calcetins o mitjons, gorro, etc...

 

 

Peces confeccionades amb llana verge: calcetins o mitjons, gorro, etc... de diferents colors (negre, blanc, tenyit)

 

 

Procès complet (Ordre de dreta a esquerra i de la part superior a la inferior)

 

 

 

 

 

 

 


L'OBTENCIÓ DEL TEIXIT- TEIXIR LA LLANA

 El tissatge

La base del teixit: l'ordit i la trama

 

           El tissatge és el conjunt d'operacions que tenen com a finalitat entrellaçar els fils, de manera regular, permanent i durable, per fer-ne teles. En el tissatge el fil es converteix en teixit. Els telers són les màquines que fan aquesta funció. Les màquines que es fan servir per teixir gèneres de punt s'anomenen tricotoses.

           Per elaborar els teixits a partir del fils es fa servir un teler: una sèrie de fils paral·lels, anomenats ordit, són travessats perpendicularment, per sobre i per sota, alternativament, per un altre fil anomenat trama.

Trama

 

        Característiques dels teixits

En una tela hi podem distingir:

- Fils d'ordit: són els fils paral·lels disposats en sentit longitudinal que determinen la llargada de la peça. El nombre de fils d'ordit que hi ha en un cm. determina la densitat de l'ordit.
- Fils de trama: són els fils que s'entrellacen en sentit transversal amb els fils d'ordit. Cada un dels fils que constitueixen la trama s'anomena passada. El nombre de fils de trama que hi ha en un cm. determina la densitat de trama.
- Lligament: és la manera com els fils d'ordit queden lligats amb les passades de la trama. El tipus de lligament d'una roba es dibuixa en un paper quadriculat i s'anomena carta.

Per representar un lligament cal:

- Numerar l'ordit: posar un nº d'esquerra a dreta a cada quadrícula que representa els fils d'ordit.
- Numerar la trama: posar un nº de baix a dalt a cada quadrícula que representa la passada de trama.
- Marcar el quadret corresponent a l'encreuament del fil d'ordit amb la passada de trama.

- Fil pres: quan el fil d'ordit passa per sobre d'una passada de trama, es marca el quadret amb una X.
- Fil deixat: quan el fil d'ordit passa per sota d'una passada de trama, el quadret es deixat en blanc.

            

Tipus de teixits segons el lligament

Segons el lligament els teixits poden ser de tafetà, de sarja o de setí.

- Tafetà: és el lligament més simple i el més utilitzat. Cada fil d'ordit s'entrellaça amb un fil de trama, que passa un cop per sobre i un cop per sota del fil d'ordit (lligat de plana). La tela no té ni dret ni revés i es fa servir en teixits com batista, lona, alpaca, xarpellera.

Tafetà


- Sarja: Els fils d'ordit i els de trama s'entrellacen formant un lligament que dona com a resultat una tela amb bordons en diagonal. Els punts de lligament es desplacen un espai cap el costat en cada passada. Es necessita un teler amb tres lliços com a mínim. Les teles tenen dret i revés com els teixits de gavardina.

Sarja


- Setí o ras: en el setí el fil d'ordit passa per sobre de passades de trama. En el cas del ras és la trama que passa per sobre de quatre fils d'ordit. Són teixits de gran densitat. Es fa servir fil de seda, cotó, lli o fibres químiques. Els teixits de setí són molt lluents.

Setí
 

          

 

           La manera de combinar ordit i trama, la gran diversitat de fibres i fils, i el tractament posterior de les teles, donen lloc a una gran varietat de teixits per a usos domèstics i industrials.

           La teixidura primitiva consistia en un bastidor on se subjectaven els fils en sentit longitudinal (ordit) amb una certa tensió, s'hi entrecreuaven perpendicularment uns altres fils (trama) amb l'ajuda d'una agulla o punxó (passada) i s'ajustaven unes passades amb les altres amb una pinta rudimentària.

           A l'Edat Mitjana ja es filava amb l'ajuda d'un torn, i els telers tenien un plegador per enrotllar els fils de l'ordit i un altre plegador per el teixit. La trama s'entrecreuava manualment i se separava l'ordit en dues sèries de fils.

          Per tal d'obtenir un teixit de llana s'empraven tota una sèrie de tècniques simples com el ganxet, el punt de mitja, el macramé, les xarxes, ..etc.

     

         Els primers telers es van inventar en el neolític. Sembla que eren verticals i l'ordit anava en un bastiment dret.
L'ordit es va posar horitzontal a Europa a l'edat mitjana. Tot i ser telers manuals permetien fabricar teixit continu.

Parts del teler:
- Plegador d'ordit: tambor on s'enrotllaven els fils d'ordit, situat a la part del darrera del teler.
- Plegador de tela: tambor on s'enrotllava el teixit, situat a la part de davant del teler.
- Lliços: bastiments de fusta per on passava l'ordit i que el feien pujar i baixar alternativament per poder passar millor el fil de trama.
- Llançadora: peça de fusta acabada en punta pels dos extrems amb una obertura al mig on hi havia la bitlla.
- Bitlla: una mena de pal de fusta que tenia el fil de trama enrotllat.
- Calada: obertura que quedava en baixa i pujar els fils d'ordit i per on passava la llançadora.

Amb una pinta accionada a mà s'ajuntava al màxim el fil de la darrera passada amb el de la passada anterior.
El teixits obtinguts d'aquesta manera s'anomenaven teixits de calada.

 

           El gènere de punt

Una altra manera de teixir

           El teixit de punt, normalment anomenat gènere de punt, no es fa amb el procediment habitual de teixir fent passar la trama de manera rectilínia entre els fils d'ordit, sinó a partir de nusos fets regularment que van formant malles, que són cadascuna de les ondes dels fils que formen el punt. Alguns teixits de punt es poden elaborar a partir d'un sol fil fent servir unes agulles especials. Es pot fer a partir d'un sol fil amb agulles especials. Es un sistema molt antic que no es mecanitza fins a finals del segle XVIII.

           Una característica particular del punt és la seva resistència i elasticitat, que fan que s'adapte bé a la forma del cos. S'aplica especialment a la confecció de roba interior i de tot tipus de jerseis i samarretes.

           Hi ha dos tipus bàsics de gèneres de punt, segons el punt amb què s'elaboren:

          Tipus bàsics de gènere de punt, segons el punt utilitzat:

 

- Punt de trama o de mitja
El fil forma uns bucles que s'entrellacen de manera successiva, regular i transversal. Teixit molt flexible, però les malles es poden desfer si es trenca un fil i es formen carreres. Es pot fer a mà amb agulles de fer mitja o amb màquines.
 

Punt de trama

- Punt d'ordit
Les malles segueixen el sentit longitudinal de la peça. No és tan flexible, però no es formen carreres si es trenca un fil. Es fa amb petits telers manuals o amb grans màquines automàtiques.

Punt d'ordit


Els telers per fabricar gènere de punt poden ser de dos tipus:

- Teler rectilini: fa peces de tela plana com les dels altres telers.
- Teler circular: la producció de la peça es fa verticalment. Les agulles que fan el poden tenen disposició circular. Les peces surten amb forma tubular. Els telers poden portar agulles de bec o de llengüeta.

Els telers poden fer les peces proporcionades, amb la forma definitiva de la peça de vestir (mitges, mitjons, calçotets, samarretes, guants) o tallades, peces de tela planes que s'han de tallar i confeccionar.
 

 
L'ACABAMENT
 

És l'última fase del procés tèxtil. Quan la peça de tela surt del teler encara no està a punt de sortir al mercat. Pot estar bruta, portar impureses, trossos de fil, portar el greix que s'afegeix a les fibres naturals per treballar-les millor, etc.
L'acabament és el conjunt d'operacions a què se sotmet un teixit perquè presenti l'estat necessari per vendre'l o fer-lo servir.

Se sotmet a una sèrie de tractaments químics que depenen de la fibra i de l'acabament que es vol donar i que fan que els teixits adquireixin vistositat i qualitat:

- Neteja: treure el greix i l'eliminació d'impureses i sobrants.
- Tint: donar color uniforme a tota la peça submergint-lo dintre d'un líquid amb substàncies colorants que els impregnen totalment. Després cal esperar a que el colorant es fixe a les fibres i finalment assecar-les. Antigament els teixits es descolorien amb molta facilitat i el número de colors que es podien obtenir era molt limitat. Actualment estes dificultats s'han solucionat amb la moderna indústria química.
- Estampat: aplicació de dibuixos amb diversos colors sobre la tela llisa. Les màquines tenen uns cilindres de coure incorporats amb el dibuix gravat a la superfície. El teixit passa entre una cinta transportadora i els cilindres que estan en contacte amb el líquid colorant i per mitjà de la rotació conjunta van imprimint el dibuix en el teixit.
- Aprest: tractament que fa el teixit més consistent. Millora les qualitats i és més atractiu.

Aquest processos abans es feien amb productes naturals que no perjudicaven el medi ambient, però ara es fan amb productes químics que poden ser molt contaminants per les aigües dels rius.

A alguns teixits per modificar la textura cal fer-hi tractaments mecànics:

- Batanatge: per aconseguir que la superfície de la peça quedi igualada.
- Perxatge: s'aplica a la llana perquè perdi el borrissol característic.
- Tondosatge: serveix per tallar de manera uniforme a la mateixa altura el pèl dels teixits.

Amb altres tractaments mecànics s'obtenen els velluts, les panes i les catifes.

 

 

Mantes de pastor

Mantes de quints

 

Mantes confeccionades amb llana

 

            Els telers tradicionals emprats a les nostres comarques eren els denominats telers horitzontals o de baix lliç. Es caracteritzaven per una estructura formada per quatre columnes verticals unides horitzontalment per quatre travessers que es disposaven en la part superior, mitjà (bancades) i inferior. En l'espai delimitat per aquesta estructura es situaven en la part posterior el plegador de l'ordit, on hi havia enrotllats els fils de l'ordit. En la part anterior, on hi era el teixidor hi havia una peça semblant, el cilindre plegador, que enrotllava la peça ja teixida.

 

Faldetes (Vions) ("Refajo")

 Xalma- Albardó

 

             Els fils de l'ordit passaven pels llistons dels guiafils i d'ací es situaven els lliços que permetien la separació dels fils de l'ordit, de tal forma que es disposaven en dues capes de fils deixant una obertura entre ells denominada calada per on, a través del moviment dels pedals, passava la llançadora, peça de disseny especial en forma de barca formant d'aquesta manera els distints tipus de lligament dels fils que donaven lloc al teixit.

 

Capa de pelegrí

 Home

Dona

 
            Amb l'aparició dels grans telers mecànics es va incrementar considerablement la producció de fil, sobretot des del moment en què es van fer funcionar automàticament amb energia hidràulica.   Els telers van ser un dels símbols de la revolució industrial al segle XVIII, en substituir el seu accionament manual pel de l’energia del vapor.
 
 
LA CREACIÓ DE LES PRIMERES FÀBRIQUES TÈXTILS

           El 1764 James Hargreaves, va inventar una màquina que va anomenar spinning-jenny, que permetia que un sol operari accionara 16 fusos a la vegada. S'havia aconseguit un progrés important, encara que era necessari preparar el material en forma de metxa per substituir l'antiga filosa.

          La millora d'aquesta màquina va anar a càrrec de Samuel Crompton, que hi va afegir un tren d'estiratge i un carro mòbil, i va anomenar la nova màquina mulu-jenny.

           El 1733 John Kay va inventar la “llançadora volant”, un artefacte que permetia passar el fil de la trama d'una banda a l'altra del teler amb la intervenció d'un operari.

           La llançadora, actualment en desús, ha estat el símbol de la teixidura i la seva invenció va significar un gran avenç en la producció.

          Amb aquestes innovacions es van crear les primeres fàbriques, que van sorgir de l'agrupació de les màquines en un mateix local.

          Gràcies als avenços tecnològics de final del segle XVIII la indústria tèxtil experimentà una demanda de productes cada vegada més gran, per la qual cosa necessitava solucions pràctiques per incrementar la producció.

           L'aplicació de la màquina de vapor de James Watt va oferir la primera solució pràctica al problema de la força motriu. S'iniciava una de les etapes més importants de l'època actual.

           Les indústries tèxtils es van muntar en edificis construïts expressament amb aquesta finalitat, amb una especialització del treball que va originar una concentració de treballadors que formaven la classe dels obrers assalariats.

           Els suburbis de les ciutats es van transformar en sòrdides aglomeracions industrials i van obrir excepcionals perspectives de creixement, impensables per a l'economia artesanal del passat.

 

INTRODUCCIÓ A CATÍ DE LA INDÚSTRIA DE LA SEDA

           Al segle XVIII  s'amplia la informació sobre la indústria tèxtil de Catí a partir de les observacions del botànic Antonio José Cavanilles.Durant aquest segle (1727), s'introduirà el conreu del cuc de seda, amb la plantació de moreres produint-se així una diversificació de la indústria tèxtil introduint-se els treballs de teixits de seda.

           Veiem que ens diu Cavanilles sobre els teixits de Catí:

           "No llegaban a 200 los vecinos de Catí al principio del siglo XVIII y hoy pasan de 400. La industria y las fábricas mucho más que la agricultura han sido la causa de este aumento... Compran los capullos de seda, los limpian,  lavan y maceran con lejía hasta poner-los como un algodón. A esta materia llaman filadis y después de hiladas la reducen a cintas. De éstas hay sobre 200 telares en que trabajan otras tantas mujeres. Cincuenta hombres se ocupan en tejer telillas y otros en cardar y preparar lanas para paños.."


LA FILATURA A L'EDAT CONTEMPORÀNIA:

           Al segle XIX va aparèixer un altre tipus de filadora, la continua, que filava directament la fibra amb un sistema de cilindres que estiraven el fil i amb uns anells que, en girar, el torçaven i el cargolaven.  Aquestes filadores tan complexes realitzaven el mateix procés tradicional de filar, però automàticament i amb molta més efectivitat i rapidesa.
 
           Es va posar en marxa la primera fàbrica tèxtil moguda amb màquines de vapor. Al port de Barcelona arribava el carbó necessari per fer funcionar les maquines de vapor. Igualment  es van crear nombroses colònies industrials que aprofitaven l'energia de l'aigua per fer funcionar les màquines.
 
           La llana va perdre importància davant d'altres fibres naturals com el cotó,  la seda, , el lli, el cànem, l'amiant, el vidre i sobre tot les fibres artificials i sintètiques (niló, acrílics, tergal, polièster, acetats..) obtinguts a partir del petroli o productes químics i que no requereixen del procés de la filatura i que van representar una autèntica revolució en el camp tèxtil per la seua durabilitat i elasticitat.
 
La filatura en l'actualitat:
 
            Des de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX, els canvis tecnològics experimentats per la indústria tèxtil no van ser gaire espectaculars: les fàbriques que treballaven amb màquines de vapor es van transformar quan es va començar a utilitzar l'energia elèctrica. Però a partir dels anys 50 les innovacions tecnològiques van avançar considerablement, mentre irrompien en el mercat les noves fibres sintètiques, que no requereixen el procés de filatura.

           Les màquines dedicades a la preparació i la filatura de les fibres naturals, construïdes amb tecnologia mecànica avançada, permetien grans produccions amb poc personal.

           A les modernes factories de teixidura s'ha passat dels antics telers de llançadores, la velocitat dels quals no superava les 200 passades per minut, a les modernes màquines per teixir amb inserció de la trama amb pinza, projectil, llança o aire, a velocitats que superen les 450 passades per minut. Sofisticats sistemes de control impedeixen l'aparició de defectes en els fils i teixits i asseguren una correcta manipulació del producte.

            La indústria tèxtil, que es basava primerament en l'ocupació de molt personal, depèn actualment de tècnics en constant reciclatge per atendre les constants innovacions.

 
           Actualment, el conjunt d'operacions que feien diferents màquines, està molt automatitzat. Les fibres passen d'una fase a una altre arrossegades per corrents d'aire. Es netegen, s'espongen i es barregen adequadament. A continuació es carden i es fan les madeixes, que serveixen per alimentar les filadores, segons la qualitat i la varietat del fil que es vol obtenir. El procés es du a terme sense la intervenció humana. Un operari es limita a controlar les diferents fases amb procediments electrònics i informàtics controlats per ordinadors.
 
És obvi que el sector tèxtil avui, un segle després del naixement del vapor Aymerich, Amat i Jover, ha canviat radicalment, així com l’estructura social i econòmica del nostre país.

Ell sector tèxtil ha evolucionat en diverses línies relacionades entre sí que cal tenir presents per tal d’entendre globalment en quin moment està.

El factor empresarial i comercial

El sector tèxtil ha sofert un retrocés important pel que fa als llocs de treballs i l’estructura productiva. Moltes són les empreses han tancat –les dedicades específicament al procés tèxtil i d’altres auxiliars com les de construcció de maquinària-. Els tancaments han comportat una gran destrucció de llocs de treball que ha estat importantíssima i segueix amenaçant actualment. La tecnologia i les estratègies empresarials d’aquest sector estan canviat contínuament per anar-se adaptant a la nova situació que representa la globalització.

Aquesta situació canviant ve motivada per molts factors, un dels més importants és el del cost de la mà d’obra. El cost mitjà de l’hora de manufactura, segons dades de l’any 2006, està al nostre país sobre els 12 €, al Marroc a 6 € i a la Xina, 0,5 €.

 

 

BIBLIOGRAFIA

EXPOSICIÓ: "A CATÍ.... PERAIRES" (ASSOCIACIÓ DE DONES DE CATÍ)- Agost 2006

http://www.mnactec.cat/educa/proces_textil.php?a=caracteristiques_de_la_llana

http://www.mnactec.cat/educa/proces_textil.php

http://www.xtec.cat/~jdot/textil/textil.htm

Exposició Casa la Vila - Estiu de 2016

Gran Enciclopèdia Catalana

Diccionari valencià (Bromera)

Diccionari de la Llengua Española- Real Acadèmia Española

Diccionari català- valencià- balear

Fibres i fils- http://pdf.rincondelvago.com/fibres-i-fils.html

Indústria tèxtil: http://pdf.rincondelvago.com/industria-textil_2.html

La filatura- http://www.xtec.es/~mvillal3/filatura.htm


Per Joaquim Carbó Miralles, 2006

ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ: 15 setembre 2016