IDIOMA     

CATÍ, VILA VICENTINA- SANT VICENT FERRER

SISÈ CENTENARI (600 ANYS: 1410-2010) DE LA SEUA VINGUDA I PREDICACIÓ

 Catí pot enorgullir-se de ser un dels pobles  en els que va predicar San Vicent Ferrer. Segons Vicent Pitarch el sant va visitar Catí en diverses ocasions quan anava o tornava de Morella i Sant Mateu. El sant va tindre que creuar esta comarca en els seus viatges i predicacions a Casp (Compromís de Casp, 1412),  Morella (entrevista amb el Papa Luna i el Rei Ferran, 1414), Sant Mateu (Final Cisma d'occident, 1429). Estan documentades algunes de les seues pernoctacions en l'ermitori de Vallivana  procedent de Catí).

Està documentada i demostrada la predicació de Sant Vicent Ferrer en Catí en l'any 1410 . L'any 2010 es va complir per tant el seu sisè centenari.

La presència de Sant Vicent Ferrer impregna tot el poble des de llavors.

Apareix  tanmateix en una obra de Carles Salvador (Benassal), escenificada per ell mateix, titulada "La boja de Catí" que relata un dels milacres de San Vicente Ferrer en Catí. Es tracta d'un milacre vicentí escrit l'any 1944, premiat en primer lloc pel Col·legi d'Orfes de Sant Vicent el 1949, estrenat en l'Altar del Mercat el 16 d'abril de 1950 i editat recentment per l'historiador Pere-Enric Barreda.

La "boja de Catí" situa el milacre vicentí en Catí com ocorregut a primers del mes de juny de l'any 1410. Es tracta d'una obra de caràcter religiós escrita en vers sobre el pas de Sant Vicent Ferrer per Catí l'any 1410.

 

BREU BIOGRAFIA DE SANT VICENT FERRER

 

Sant Patró de la Comunitat Valenciana (No confondre amb Sant Vicent, màrtir, patró de la ciutat de València)

Va nàixer en Valencia en 1350

Va prendre l'hàbit dels dominics: 1367

Es ordenat sacerdot: 1378

Nomenat confessor del papa Benet XIII (Papa Luna) en Avinyó: 1394

Té una visió sobrenatural i es dedica a la predicació: 3 d'octubre 1398

Predica en Tortosa, Morella, Catí, Sant Mateu i Borriol: 1410

Va intervindre en el compromís de Casp a favor del candidat que va resultar escollit En Ferran d'Antequera (1412)

S'entrevistà amb el Rei Ferran i el Papa Benet XIII en Morella (15 d'agost de 1414)

Intervé en el Cisma de la Cristiandat entre els dos Papes (Roma i Avinyó): 1429 (el Cisma va acabar en Sant Mateu)

Va morir en Vannes França el dia 5 d'abril de 1419 als 69 anys d'edat

Fou canonitzat el dia 29 de juny de 1455 pel Papa Calixte III

Celebració en la Comunitat Valenciana: Dilluns de la segona setmana de la Pasqua de Resurrecció.

Celebració en el calendari: 5 d'abril, dia de la seua mort.

 

SITUACIÓ HISTÒRICA DE LA IMATGE DE SANT VICENT FERRER EN L'ESGLÉSIA DE NTRA. SRA. DE L'ASSUMPCIÓ  DE CATÍ

 

 

A l'esquerra:

Sant Vicent apareix així en el famós retaule de Jacomart sobre Sant Llorenç i Sant Pere Màrtir (de Verona) de l'església de l'Assumpció de Catí.

Aquest dibuix, pràcticament, coetani  a la canonització de Sant Vicent Ferrer es considera como una de les més fidedignes imatges del sant valencià (1460)

Situació primitiva: Capella dels Espígol (ara desapareguda com a tal)

Situació actual:  Retaule de Jacomart en la Capella dels Montserrat

 

 Esquerra:

Situació de Sant Vicent Ferrer en l'església de Catí des d'els anys (1939-2008) en l'antiga capella dels Espígols, avui en dia pas obert a la Capella de la Comunió o del Santíssim.

Actualment la capella està dedicada a Sant Pere Apòstol.

 

Esquerra:

Esporàdica situació de Sant Vicent Ferrer en l'antiga capella de la Puríssima o de Mossèn Verdú (2008-2009).

Actualment sosté l'advocació de Sant Isidre Llaurador.

Esquerra:

Situació actual de Sant Vicent Ferrer en l'església, en l'antiga capella de Sant Isidre Llaurador (2009-2011) recentment restaurada.

 

VINGUDA DE SANT VICENT FERRER A CATÍ

El cèlebre apòstol valencià, Sant Vicent Ferrer, baixà des de Morella a Catí el mes de maig de l'any 1410; aquí predicà i es va dirigir després per l'actual ermita del seu nom a la vila de Sant Mateu i des de allí cap a Borriol.

 

Carrer de Sant Vicent- Casa de la família "Izquierdo"

 

Va vindre des de Morella acompanyat d'un grup molt nombrós de  persones segons els següents ítems: " A Grau Aster per dos homes que porta dels de mestre Vicent Ferrer a Catí cavalcant en dos ases anant dit mestre al dit loch, e1 sou, 6 diners. Item doni a Pere Vilba per un home que fiu portat a Catí dels de mestre Vicent, 2 sous 6 diners".

Segons el Racional de l'any 1410, "Pere Verdú, jurat, dona y paga a en Pere Monserrat jurat lo any proposat set sous los quals dit en Pere demostra serien perduts en once arrobes de farina que avie pastades per a la companyia de Mestre Vicent Ferrer a aquells que adobaren lo camí lo dia que vench Mestre Vicent".

Acompanyaren a Sant Vicent des de Morella el seu Batlle, Justícia i jurats amb un seguici d'unes 500 persones fins a la bassa de Vallivana, on els van rebre els de Catí. De la Bassa de Vallivana la comitiva del sant va partir en direcció a Catí passant per la Coma, Mas de N'Adella, Font de Catí, Brollador, Pou Nou i Prigó de Morella (després de Santa Anna o de l'Avellà) fins arribar al poble.

 

PREDICACIÓ DE SANT VICENT FERRER EN CATÍ

Caminata i itinerari didàctic a peu a Sant Vicent (1 de maig de 2007).  Pedra damunt de la qual es va montar un cadafals on va predicar Sant Vicent Ferrer

 

Van fer despeses per a montar el cadafals: en cordes, en espècies, en pollastres, formatges frescs, dos càrregues de pescats procedents de Alcalá i  "cinch quarters e mig de vi lo qual feu venir de Sant Mateu, e lo qual vi despesaren lo justícia, lo poble e jurats de Morella que vingueren amb Mestre Vicent, 10 sous".

 

Planta baixa on va dormir San Vicent Ferrer

En Catí es va allotjar en el carrer Major en casa que fou abans dels Miralles en la peça de la planta baixa que té esculturat un bonet en el seu actual rebedor i va predicar davant de la casa en un cadafals on va celebrar la Santa Missa abans d'adreçar-se a la multitud de devots que l'envoltava.

En l'actualitat esta casa es propietat de la família Vaquer- Blasco.

Detalls de Sant Vicent Ferrer que decoren la planta baixa de la casa on va dormir en 1410.

 

ACOMIADAMENT DE SANT VICENT FERRER DELS CATINENCS: OBSEQUI D'UNA PEDRA AMB UNA CREU

Van escoltar els catinencs els sermons de l'afamat apòstol de Valencia i el van seguir quan es va marxar a Sant Mateu, seu de l'Ordre de Montesa, fins el coll de l'actual ermita on els va deixar com a record i confirmació de la seua doctrina una pedra com un pa, en la que va traçar amb el seu dit pulgar una creu, com si fora sobre blana cera.

Mossèn Jaume Miralles va escriure en el Libri Quinque: "Les paraules de la Creu de la Campana son en memòria de la Creu que Sant Vicent nos ha deixat impressa en una pedra que tenim en esta iglesia"

Esta pedra es va col·locar en 1618 en un nínxol de la paret de la capella de l'ermita a la dreta de l'altar major. Avui en dia ha desaparegut.

 

Serra de Sant Vicent (al fons superior, l'ermita) (844 metres). (Fotografia des de el Prigonet Trencat)

Després de la visita de Sant Vicent es van realitzar actes de concòrdia entre persones renyides, demostrant-ne l'eficàcia de la seua predicació.

Va tindre que ser a principis del mes de maig o de juny de 1410 i duran els dies que van precedir a la Pasqua de Pentecosta, ja que es va comprar peix per a aquestos dies. Uns jurats van comprar els aliments i uns altres els van pagar; i és sabut que en esta Pasqua es mudaven els jurats.

La Pasqua de Pentecosta va tindre lloc l'any 1410 el dia 11 de maig (la Pasqua de Resurrecció es va celebrar el dia 23 de març)

 

Pujada a l'ermita de Sant Vicent. Al centre Catí i al fons el Tossal de la Nevera (1286 m)

La devoció a este Sant ha perdurat en Catí fins l'actualitat i així veiem que s'edifica l' Ermita del seu nom en el coll de Sant Mateu en 1610; la capella del portal anomenat de Sant Vicent en 1773 (canviada esta de lloc l'any 1922) i fins fa poc de temps se l'honorava pujant el diumenge, octava de la Resurrecció, a la seua ermita, celebrant missa cantada  i solemnitzant el dia de la seua festa, el dilluns següent, amb missa major, sermó, vespres, processó i balls populars.

(En l'actualitat la festa s'ha reduït a missa en valencià en la capella i font de Sant Vicent junt a l'antic portal)

 

CONSTRUCCIÓ DE L'ERMITA DE SANT VICENT FERRER

ACCÈS

Vista aèria

 

L'ermita de San Vicent Ferrer es troba situada a uns 3 km. del poble en el cim de la muntanya que porta el seu nom (antic Coll de Sant Mateu) prop de les serres de Puig Cabrer, Mola del Voltor i Molló dels Cincs Termes. Des del cim es pot observar una ampla vista panoràmica  que va des de el poble de Xert, l'ermita de Santa Bàrbara de Tírig, a més del poble de Catí que s'estén per la planícia dominat per les muntanyes del Tossal de la Nevera (1286), la màxima altura de la zona, Campanarets i la Serra de l'Avellà.

És una construcció de pedra picada austera reforçada per sòlids contraforts que desafia vents i tempestes. L'edifici mesura 20 m x 7 m. No hi ha espadanya i el teulat és de doble vessant.  La portada amb un arc de mig punt segueix l'antiga tradició romànica.

Disposava antigament d'una casa per a l'ermità de la qual tant sols en queda la façana,  la resta es troba en runes.

       Quan entrem a l'ermita de Santa Anna a l'empedrat es pot apreciar el plànol de la volta de l'ermita de Sant Vicent. Pere del Sol va ser el picapedrer que es va contractar per construir l'ermita de Sant Vicent (1610) el mateix que també va fer la capella de Santa Anna en 1618 i el campanar del poble en 1615 i germà del constructor de l'ermita del Pilar en 1625.

 

L'interior és una nau de planta rectangular i volta de creuer dividida en tres trams per dos arcs lleugerament apuntats que arranquen del mateix mur a partir de mènsules clàssiques. En la capçalera separada de la nau per un arc de mig punt es disposa la capella major. La nervadura de la volta es tanca en tres pedres clau. En la primera apareix l'any de construcció: 1618. En la segona l'anagrama JSH. En la tercera una xicoteta creu. La capella del presbiteri està coberta amb volta de creueria. La nau està il·luminada per tres finestrals rectangulars. El mobiliari interior ha desaparegut i tant sols queden els elements d'obra.

 

Obra de Pere del Sol, natural de França i veí de Catí. Va construir també el campanar i va remodelar l'ermita de Santa Anna (1615)

Gran era la devoció de Catí al sant valencià que perdurava encara 200 anys després que l'havia visitat. Veiem que es consigna un legat per a construir-li una ermita el 20 de març de 1578, cristal·litzant en el projecte i contracte que es va concertar amb el pedrapiquer Pere del Sol. El van concertar el justícia Pedro Sales i els jurats Baltasar Segarra i Miguel Llopis per 850 lliures. S'hauria d'alçar en la "creveta de Sant Mateu". Hauria de tindre 60 pams de llarg, 30 d'ample i 45 d'alt, amb una recapella de 20 pams en quadre, tres navades amb els seus arcs creuers i claus corresponents. Hauria d'estar finalitzada dintre de 3 anys i la recapella per a la festa de Sant Miquel de setembre de 1611.

  Les obres de l'ermita es van concertar el 29 d'octubre de 1610 continuant poc a poc durant els anys següents però sense interrupció. En 1611 la Verge de l'Avellà li va deixar 100 lliures. En 1615 van fer la reixa i en 1616 la porta. Els pobres li van deixar 20 lliures el 16 de novembre de 1617 per a fer un retaule d'autor desconegut. El dia 2 de juliol de 1618 cobrava Pere del Sol la darrera quantitat, de forma que es va acabar en 1618 l'obra que havia començat el dia 11 de març de 1611.

Es va celebrar la primera missa l'any 1620 regalant la imatge del sant el sacerdot Mossèn Francesc Verdú i beneint-te l'església el mateix any. Tot això constava en sis documents ara cremats de l'arxiu parroquial i municipal. Havia en l'arxiu municipal un llibre de comptes d'entrades i despeses d'aquesta ermita, cremat en 1936, on en detall es consignaven les obres i festes que s'anaven celebrant.

Grans festes coronaren l'obra de l'ermita de Sant Vicent Ferrer a qui el poble de Catí sempre ha professat una intensa devoció que procedeix dels dies en que els seus avantpassats van escoltar la seua ardent paraula en l'aldea, al peu de la muntanya camí de Sant Mateu i en el punt més alt d'aquesta on es va alçar aquesta espaiosa església.

L'any 1626 va treballar en l'ermita Joan del Sol, germà de Pere que l'havia començat i acabat. En 1627 i 1629, anys de sequera, va pujar el poble a l'ermita en processó per a demanar al Sant la pluja necessària. Degué de ser escoltada l'oració dels fidels per quant es va celebrar una festa molt solemne el darrer any. Es va col·locar en un nínxol a la dreta de l'altar major la pedra amb la creu gravada per Sant Vicent Ferrer en 1410. També es van posar taulells valencians que cobrien el frontal de l'altar.

En 1670 es va celebrar en la parròquia en honor de Sant Vicent un solemne octavari. Havia guardiola en l'ermita per a dipositar en ella les almoines dels fidels que el 14 de juliol de 1671 se van endur els lladres fent un forat en la porta.

En 1693 es va baixar la imatge del sant al poble i en 1699 es va determinar de fer en la seua ermita un menjador i una cuina per a servir el dia que pugen els fidels al santuari i del que únicament queden les pedres i parets enderrocades.

En 1710 l'artista Baltasar Ortí va daurar l'altar de l'ermita de Sant Vicent Ferrer i la imatge i la peanya del sant de l'església de Catí. "Item paga a Baltasar Ortí dorador seixanta y set lliures de sous per haver dorat lo retaule de la ermita y la peanya u imatge del gloriós sent Vicent de la Iglesia com se agusta en presencia del Sr. Rettor y Jurats, dic. 671.10."

 

Estat de l'interior de l'ermita en la actualita7 (1 de maig de 2007)

 

L'ermita, una de las poques representants del romànic mediterrani, reclama d'una necessària restauració.

No hauria de ser esta molt complicada ja que l'estructura de l'edifici es bona.

Hauria de renovar-se l'altar col·locant-lo de cara als fidels (segons les normes del Concili Vaticà II), netejar l'interior de contaminants i posar dos bancs laterals.

En l'ermita s'hauria de col·locar una imatge de Sant Vicent Ferrer esculpida prenent com a model la que que hi ha en el retaule de Jacomart de l'església de Catí que es considera la reproducció més fiable del sant ja que la pintura del retaule és pràcticament coetània a la data de la predicació de Sant Vicent Ferrer en Catí. Seria original que esta imatge la sufragaren entre tots els "Vicents" del poble de Catí.

Naturalment seria necessari també condicionar tot el Camí de San Vicent des de el poble a l'ermita per a que permetre pujar als vehicles

(De l'entrevista amb D. Carlos Murria Arnau. Catí. Agost de 2007 )

 L'església és espaiosa amb l'escut del pedrapiquer Pere del Sol, le seues tres menudes finestres laterals a l'orient i una en front de l'altar major o prop de la porta per a poder veure la imatge del Sant els devots que la visiten.

 

 

En una de les parets laterals de l'ermita, la que dona a ponent, s'observa un forat on la gent que pujava introduïa la mà i part del braç sol·licitant la gràcia del sant.

També hi havia un altre lloc d'una capacitat aproximada a la d'una mesura on els devots posaven el cabAmb això s'conseguia que no els fera ja més mal en tota la vida.

El 25 d'agost de 1722 i el 24 d'abril de 1777 es va fer entrega a la parròquia d'una relíquia de Sant Vicent Ferrer celebrant-se festes solemnes.  A causa de la sequera es van celebrar rogatives en 1725 i es va baixar la imatge del sant des de l'ermita al poble el 23 d'abril de 1730 lo que es va fer sovint a partir de llavors como data en 1734, 1738, 1739 i 1771. En 1738 es va entaulellar la sala de l'ermita i es va nomenar el primer ermità en 1720.

Abans de la darrera restauració del segle XX la porta d'accés estava abandonada i s'emprava de corralissa per als ramats.

Durant la segona meitat del segle XX (1990), amb un millió de pessetes que la Generalitat Valenciana va concedir a l'Ajuntament de Catí,  es va acometre una restauració de l'ermita dirigida per Arturo Zaragoza  ja que aquesta, abans mateix de la Guerra Civil, s'havia enderrocat parcialment. Amb aquests diners es va  cobrir novament l'ermita i es va posar la porta que va fabricar el catinenc Lluis Porcar.

 

 

En juliol de l'any 1766 Mossèn Celma va encarregar pintar un quadre amb la figura del sant en el carrer major en front de la casa on es va allotjar i va predicar Sant Vicent Ferrer. Avui en dia queda en la façana un quadre de taulells amb la figura del sant.

També Mossèn Celma va escriure un llibre titolat "Particulars notícies de quan va estar Sant Vicent Ferrer a Catí l'any 1410". Aquest llibre manuscrit no va arribar a publicar-se desaparéixent de l'arxiu parroquial l'any 1936.

 

FABRICACIÓ DE LA CAPELLA DE SANT VICENT

El 18 de juliol de 1773 uns quants devots van alçar una capella dedicada a Sant Vicent Ferrer sobre el portal de la Font Nova que confronta amb la Raval de Santa Anna, també nomenat com de les Gàrgoles. Així ho van fer construint dos grans pilastres, separades del portal i edificant damunt una espaiosa capella, on van fer  un altar, un retaule i una imatge del sant. A l'esquerra del portal hi havia uns graons de pedra con un passamans de ferro per a poder pujar i baixar amb més seguretat.

Tenia la seua campana que ee tocava totes les nits abans d'encendre la seua làmpara, senyal per a recordar als seus devots la pregària d'un Pare Nostre.

 

Primitiu portal i Capella de Sant Vicent (Font Nova)

 

 

 Actual Capella i Font de Sant Vicent

 

En 1922, per a permetre millor el pas dels carruatges i camions, es va enderrocar aquesta capella i el portal, traslladant-se, amb el permís del senyor Bisbe, a l'actual capella damunt del dipòsit d'aigua de la Font Nova (ara nomenat de Sant Vicent). Segons Mossèn Joan Puig la nova capella resulta més menuda i bonica i pot servir per a conservar i fomentar la devoció del poble de Catí a l'insigne patró de la vila i apòstol del regne valencià.

 

Missa de Sant Vicent Ferrer: 2on. dilluns després de Pasqua de Resurrecció.

 

En algunes ocasions s'ha celebrat missa en aquesta capella.  El 16 de setembre de 1797 es va prohibir dir missa en aquesta capella per trobar-se situada en un llloc de molt tràfec i soroll,  prohibició que se ha tingut en compte fins ara excepte en el dilluns de Sant Vicent.

 

El "Carrer Sant Vicent" comença  en la capella del sant damunt de la font i transcorre per la primera part del camí en direcció a l'ermita.

 

 

Indicador de l'ermita de Sant Vicent en el carrer del mateix nom.

 


SISÉ CENTENARI DE LA PREDICACIÓ DE SANT VICENT FERRER EN CATÍ

 

El dia 12 d'abril de 2010, festa de Sant Vicent Ferrer a la Comunitat Valenciana, i quan es complia el sisé centenari de la vinguda i predicació de Sant Vicent en Catí, es va celebrar en el poble una processó especial.

 

Processó a l'eixida de l'esglèsia



Es va sortir de l'església parroquial després de celebrada la missa (no es va poder celebrar en la capella de la Font de Sant Vicent com era tradicional per amenaça de pluja).

De l'església parroquial, en processó presidida per la imatge de Sant Vicent Ferrer, es va acudir al lloc on està la pedra en que la tradició situa que va predicar Sant Vicent Ferrer als catinencs. Allí es va repartir a tots els presents panets decorats amb una creu recordant la pedra rodona que Sant Vicent va donar als catinencs quan s'acomiadava d'ells i sobre la que va deixar la petjada de la Santa Creu en el lloc on en 1610 (dos segles després) es va edificar l'actual ermita de Sant Vicent.
 

 

Entrega de pans en el lloc on va predicar Sant Vicent Ferrer l'any del 700 anniversari de la predicació en Cati (2011).  La imatge de Sant Vicent Ferrer i darrere en la part superior el mosaic del mateix Sant encarregat pintar per Mossèn Celma en 1766

 

Pugem a Sant Vicent!!!- 2 d'abril de 2016

Pujant en romeria el dia 2 d'abril de 2016

El passat dia 7 de febrer dos dones i actuals clavariesses es van plantejar la possibilitat de comprar una imatge de Sant Vicent Ferrer entre totes les persones del poble o en relació amb Catí que s'anomenen Vicent o Vicenta per posar-la a l'ermita del poble.

Després de valorar l'estat de l'ermita i fer una visita amb els tècnics de la Direcció Territorial de Cultura es va decidir de recuperar la rogativa a l'ermita de Sant Vicent el segon cap de setmana de pasqua (es a dir el posterior a la romeria del dilluns de pasqua a L'Avellà i l'anterior a la Festa de Sant Vicent Ferrer que es celebra al santoral valencià el segons dilluns de pasqua).

Per iniciativa de l'ajuntament es va convocar a una reunió a totes les persones anomenades Vicent o Vicenta empadronades a Catí. En la reunió es va decidir de comprar una imatge del sant, pujar-la en romeria i deixar-la a l'ermita de manera permanent.

Es van nomenar dos clavariesses (Vicenta Barreda, Vicentica Roca) i dos clavaris (Vicent Querol i Vicent Puig) per coordinar la festa de forma coordinada amb l'ajuntament.

També es va decidir de sortejar dos làmines amb l'ermita de Sant Vicent dibuixades per José Daniel Sanjuán i amb els beneficis poder finançar part de les despeses.

 

ROMERIA DISSABTE (2 d'abril de 2016)

 

Romeria a Sant Vicent

Es va pujar solemnement en processó a  l'ermita la nova imatge del sant portada pels Vicents i Vicentes de Catí. A continuació es va celebrar, amb el permís del Bisbat de Tortosa, una solemne missa pel capellà i fill de Catí Juan José Roca Cardona.

 

(pulsa en la foto per ampliar tamany)

 

Destaquem la important participació dels catinencs en la romeria.

PÀGINA WEB DE LA ROMERIA DEL 2 D'ABRIL DE 2016

ÀLBUM DE LA ROMERIA A SANT VICENT (PULSAR)

Nova imatge de Sant Vicent Ferrer de l'ermita

 

ESTAT DE L'ERMITA DESPRÉS DE LA RESTAURACIÓ DE 2016

 

 

 

 

 

Sant Vicent en la sagristia

 

AMPLIAR EL TEMA SOBRE L'ERMITA DE SANT VICENT EN http://catimenu.com/santvicent.htm
 

© Per Joaquim Carbó Miralles , cronista oficial de la vila de Catí.

Pot ampliar-se el tema referent a l'ermita en http://www.cati.es/rutadelesermites.htm

BIBLIOGRAFIA

Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Catí - Vol. I-, II (Mossèn Joan Puig)

Catí i els Pelegrins de Sant Pere (Àlvar Monferrer)

Discripción de Catí G. Verdú (Vicent Pitarch)

La boja de Catí- Carles Salvador Editado por Pere-Enric Barreda (Tossal, Num.12)


Última actualització: 11 d'abril de 2016