|
Des de ben antic és coneguda la devoció dels habitants de Catí a la Mare de Deu. L'any 1453 consta la primera processó dels habitants de Catí a la Mare de Deu de Vallivana. Recordem com el poble de Catí en aquest temps era una de les viles de Morella. Cal suposar que aquesta processó es realitzava des del mateix temps de la Reconquesta d'aquest territoris i la concessió de la Carta Pobla (1231 - 1239). Hi ha al menys constància d'aquesta processó que es realitzava tots els anys el primer dissabte de maig des de l'any 1453 al 1501. Encara avui en dia el poble de Morella ha mantingut aquesta costum de visitar la seua patrona el primer dissabte de maig.
Era costum que els habitants de Catí li oferissen un ciri a la Mare de Déu de Vallivana i li demanaren salut i aigua per a les collites, el mateix que demanaven a Sant Pere de Castellfort, processó que celebraven uns dies abans (el darrer dia d'abril i el primer dia de maig).
La primera processó a la Mare de Déu de L'Avellà data del 6 d'abril de 1545, quan coincidint amb una sequera terrible, tot el poble va pujar en devota processó a la Mare de Déu. Però s'assenyala que no van poder celebrar missa ja que encara no estava construïda l'església. Tant sols van fer una commemoració religiosa davant d'una capelleta amb una figura de la Verge Maria. Després de tornar la gent al poble va començar a ploure, lo que va ser interpretar pels catinencs com un miracle que va contribuir a augmentar la devoció a la Mare de Déu de L'Avellà. A partir d'aquesta data si li va afegir a la Verge el títol de Mare de Misericòrdia.
No sabem històricament quan ni com va començar la devoció a la Mare de Déu de L'Avellà. La majoria de personatges famosos de CATÍ (Mossèn Celma, Mossèn Joan Puig..) donen suport a la tradició religiosa..., localizada al voltants de l'any 1540
Altres escriptors catinencs (Mossèn Acacio Puig) fonamenten l'inici de la devoció a la Mare de Déu amb el descobriment de la imatge de la Verge que havia segut prèviament amagada per algun devot per a protegir-la. Aquest és un succés que sovint s'ha repetit en la història religiosa. Moltes imatges de la Verge, amb la invasió àrab i les guerres, van ser amagades per a protegir-les. Amb el pas del temps i de les generacions, el lloc on s'havia amagat la imatge s'oblidava. Després de la Reconquesta d'aquests territoris, moltes d'aquestes imatges van aparèixer de nou associades quasi sempre a miracles o a fets prodigiosos. La imatge de la Verge de L'Avellà es tractava d'una escultura goda antiquíssima. L'any 1544 els arquitectes Antoni Favardina i Joan Vinyes construïren la primera capelleta. Tot seguit començaren els donatius que aviat foren nombrosos. Successivament aquesta capelleta es va ampliar construint-se edificis adossats. En 1547 es va col·locar la primera campana. L'any 1549 (10 d'abril) es va beneir la primera capella pel bisbe de Nicoli Ilma. Sr. D. Francisco de Roures. L'església actual, davall la direcció de Pedro Gómez, fou acabada el 1737 i fou decorada per Pasqual Mespletera La imatge de la Verge actual ha substituït a l'antiga que va ser destrossada l'any 1936 durant la guerra civil espanyola. La nova imatge fou construïda per l'escultor de Burgos Don Eulogio Valladolid, que la va fer semblant a l'anterior imatge de la Verge. La nova imatge fou tallada d'un tronc de fusta de freixe dels boscs de Segòvia. Està dreta, al braç esquerre porta el Jesuset i, a la ma dreta un lliri. El xiquet, que seu al braç de la mare, sosté a la mà esquerra la bola del món i amb la dreta beneix els devots qui li invoquen la misericòrdia. Un estol d'àngels envolten la imatge, situada sota la decorada cúpula. La corona i ramillet d'assutzenes foren treballades per l'orfebre de Burgos Sr. Calvo. La imatge fou costejada per subscripció voluntària del poble. Més endavant es va fabricar l'altar i capelleta en marbre blanc per a col·locar la imatge de la Verge, obra de Pitarch de Coves de Vinromà. La imatge fou beneïda el 7 de setembre de l'any 1939, celebrant-se espectaculars festes en el seu honor.
Sempre que ha hagut una especial necessitat al poble s'ha baixat la Mare de Déu al poble. La primera vegada fou el 7 de maig de 1730 per motiu d'una forta sequera. El mateix consta els anys 1740, 1746, 1747, 1765, 1773 i 1802.
L'any 2000, després de 38 anys de la darrera baixada de la Marededéu, amb motiu del jubileu i l'entrada d'un nou mil·leni va tornar a baixar-se la Mare Déu des de L'Avellà al poble.
La festa principal de la Mare de Déu se celebra el dia 8 de setembre (Nativitat de Nª Senyora) amb una missa solemne i sermó pel matí i una processó pels voltants a la vesprada. També el dilluns de Pasqua Florida els catinencs van en romiatge al santuari. S'hi fa missa i processó. També des d'antic (any 1321), el primer dissabte de maig (abans el dia 30 d'abril) l'ermita es visitada pels pelegrins de Sant Pere de Castellfort. S'hi celebra una missa abans de sortir els pelegrins cap a la Llècua. Hi ha una confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia de l'Avellà fundada el 1746 per a recolzar i fomentar el culte. La segona capella del costat de l'epístola de l'església parroquial de Catí està dedicada des del segle XVIII a la Marededéu de l'Avellà.
Durant el mes de setembre, en l'església de Catí, se celebra una novena a la Mare de Déu de l'Avellà.
GOIGS DE LA MARE DE DÉU DE L'AVELLÀ
NOTA: Dels goigs de la Mare de Déu de L'Avellà existeixen dues versions en castellà i una en valencià. Hem reproduït parcialment la versió que s'utilitza actualment en el culte. GOIGS COMPLETS DE LA MAREDEDÉU DE L'AVELLÀ (CASTELLÀ) GOIGS COMPLETS DE LA MAREDEDÉU DE L'AVELLÀ (VALENCIÀ) ROMANCE A NUESTRA SEÑORA DE L'AVELLÀ Información turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón) Última actualització: 8 de setembre de 2007.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
