VOCABULARI DEL MAS

Al final de l’Edat Mitjana s’originaren els masos, formats per la casa i una extensió de terreny dividida entre bosc, pastures per a animals i camps de conreu. Eren portats per una família, que hi treballava i en vivia. La masia se situava sempre al sector dels conreus, separada del bosc. Acostumava a tenir dues o tres plantes, amb teulades de dos vessants, de vegades d’un de sol. A la planta baixa hi havia un celler, el trull, el rebost i, moltes vegades, la cuina i el menjador. Al primer pis hi havia els dormitoris. A la planta superior, els graners. Els masos solien tenir un pou, una font o una cisterna. Actualment molts masos han desaparegut.

Esquerra: trill, pala- En front: Aladre i timó (espigó)- Dreta: Dalla, forca, jou, carrejadors, esquellots

- Aixada: Eina per cavar la terra consistent en una planxa de ferro rectangular més o menys plana i lleugerament corba

- Aixol: ferramenta d'acer tallant i mànec curt de fusta, que servix per a entrecavar les hortalisses.

- Anella picaporta: Peça de ferro penjada en una porta per la seua part superior i que serveix per a trucar.

- Barcella: Mesura de capacitat per a cereals, de 10 kg. de capacitat. 1 cafís= 12 barselles

- Bàscula: Utensili per a mesurar el pes (massa) d'un objecte. Està format per un suport on es situa l'objecte a pesar i unes peses metàl·liques per calcular la massa. Pot mesurar fins uns 300 kg. La balança el que fa no és pesar sinó comparar la massa d'un objecte amb peses conegudes.

- Bresca: Conjunt de cel·les de cera, que les abelles formen dins del rusc per a dipositar la mel.

- Brescam: Cera sense llaurar del bresca, després d'haver escorregut la mel.

- Cabàs: Recipient construit amb material flexible (vimet), o de goma, i proveït de dos anses que serveix per a poder recollir i transportar olives, ametles, cereals, etc...

- Caldera: Recipient de coure per bullir la ceba abans de fer les botifarres. Una vegada bullida es deixa escórrer. Després d'assecada es posa en la maquineta per triturar-la i es deixa escórrer de nou.

- Cànter: Recipient fet de terrissa cuita de menor tamany que la gerra (de 15-30 litres). Presenta un coll curt i estret. Solia contenir aigua o vi.

- Capçana: Rodell que es posava al cap per a poder transportar més còmodament cànters d'aigua, cistelles, taulells i sense fer-se mal al cap.

- Cassola: Vaixell de terra envernissat per dins (test) o de metall de boca redona molt ampla i de poca fondària per a coure diversos guisats. També se solia coure la confitura per als pastissos, moniatos o codonyat.

- Cavallet: Espècie de banc de fusta que enmig té un forat i un embut per passar-hi la pasta i omplir botifarres, llonganisses i altres farciments.

- Càvec: Espècie d'aixada que té la fulla ampla de la part posterior i estreta de la part anterior, de manera que resulta de forma trapezial o triangular, i serveix per a cavar

- Cistella: Recipient fet de vímens, canyes o joncs entreteixits, generalment de forma troncocònica invertida, amb una o algunes anses, amb tapadora o sense, i que serveix per a tenir i portar fruita, roba o altres coses

- Corriola: Eina de ferro amb forma de circumferència emprada per a pujar objectes amb l'ajuda de cordes o cadenes. S'emprava en els pous amb la finalitat de pujar els povals d'aigua a la superfície. La corriola també podia emprar-se per a pujar objectes (cabassos amb panís, sacs de blat o d'ametles, etc...) a la planta alta d'un mas.

- Cossi: Gran recipient de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col·locar-hi la roba i fer la bugada

- Cresol: Llum de ganxo, compost essencialment de dos platets de metall posats un dins l'altre, el superior dels quals és llevadís i conté l'oli i el fil de cotó que es crema.

- Cup: Recipient sobre el que es trepitja el raïm amb els peus i on es transforma en vi.

- Destral (Estral): Instrument de tall format per una fulla ampla de ferro acerat, de forma aproximadament trapezial amb el tall més o menys corbat, i proveït d'un mànec que segueix el mateix pla de la fulla;

- Ganxos: instrument de dos pues que servix per a extraure les pataques o per a cavar la terra. Arpiot.

- Gerra (engerra): Recipient fabricat amb argila cuita o terissa de gran tamany per emmagatzemar aigua, vi, oli, etc..Presenta una boca ampla on la seua secció circular va augmentant fins a una certa distància de la boca i després va minvant fins a la base. La seua capacitat pot variar entre 20 i 200 litres.

- Llegonet(Llaonet): Llaona més xicoteta utilitzada generalment per a regar.

- Llibrell: Recipient on es pasta la carn del bacó. Primer es triturava la ceba i la carn del bacó. Seguidament es posava magre, pimentó roig, sal, sang, orenga, S'embotia amb el cavallet. Es lligaven les botifarres i es tornaven a bulllir a la caldera (nugades amb bastons). Finalment es penjaven amb bastons a la xumenera o al terrat per a assecar-les.

- Maquineta de capolar: Eina per triturar la ceba i la carn amb la finalitat de fer botifarres, sobrassada o llenguanisses.

- Mesura: Atuell de capacitat coneguda que serveix per a mesurar líquids o àrids; solen esser recipients de fusta per als grans i de terrissa o de metall per als líquids.

Mesura amb arròs i ingredients dels fesols i arròs de la romeria de Sant Pere

- Morter: Recipient de parets gruixudes i de matèria dura (metall, pedra, fusta, vidre, etc.), amb la cavitat semiesfèrica, dins el qual es trituren amb una maça substàncies que es vol polvoritzar o reduir a pasta.

- Pesos: Instruments que permeten mesurar la massa d'un objecte per comparació amb un tercer, de massa definida.

- Pic: Eina de metall amb forma puntiaguda amb màneg de fusta que permet fer clots

- Pitxerrull [piʧeɾúʎ]: Recipient de forma quasi ovalada, amb ansa a dalt, un broc ample a un costat i un d'estret a l'altre

- Romana: Tipus de balança per mesurar entre 50 i 100 kg. Es tracta d'una barra de metall (palanca) amb un o dos gantxos on es col·loca l'objecte a mesurar i un altre ganxo superior que permet penjar-la i col·locarla en el sostre o a una corda.

- Setrill: Recipient de terrissa, de vidre o de metall, amb ansa a un costat i broc llarg a l'altre, que serveix per a contenir i abocar líquids, principalment oli o vinagre. Setrilleres

-Albarda: Tela gruixuda que es situa damunt del llom de l'animal i que serveix per carregar algunes altres eines de camp per tal de llaurar. Dintre d'aquesta tela es col·locava espart amb la finalitat de donar-li més consistència. S'utilitzava en el ramat equí (mular i asnal). L'albarda es fixava mitjançant la cingla (panxa), pitral (pit) i tafarra (anques).

- Alforges: Conjunt de dos sacs formats d'una sola peça llarga de roba doblegada pels dos extrems i cosida pels costats, amb la boca llarguera, a fi que, posats sobre l'espatlla d'una persona o l'esquena d'una bèstia, penge un sac a cada banda

- Argadells: : carcassa de vimen amb dos divisions a cada costat, lligat amb cordes a l'albarda, per a col·locar els cànters per al transport d'aigua.

- Bast: Aparell molt paregut a l'albarda, però amb els coixins molt mes tous, i amb la particularitat que la llana està a cara vista per a adaptar-se millor al llom de la cavalleria, usant-se per al transport pesat.

- Cabestre: corda que és lliga al cap d'un animal quadrúpede, i que servix per a col·locar el mos i el ronsal.

- Capcingle [kapsíŋgle]: anell d’ullastre en forma semicircular que va col·locada al cap de la cingla i serveix per prémer fortament aquesta i subjectar-la al bast. V. Bat

- Carrejador: Aparell format per dos pals units per dos travessers, a la punta dels quals hi ha dos o tres mosses, per a subjectar la corda que amarra la mercaderia que transporta.

- Carrejadors: Instrument compost de dues barres paral·leles de devés un metre de llargària, unides per dos travessers d'un pam i mig, que es posa damunt l'albarda d'una bestia i serveix per al transport de garbes, rames, verema i altres productes agrícoles

- Cingla: Faixa de cànem amb què s'assegura la cadira o albarda a la cavalleria, per davall de la panxa.

- Colleró: Peces de tela que es situen al voltant del coll de l'animal amb la finalitat d'enganxar algunes cordes

- Camella: abraçadora de fusta, que circumda el colleró, per a assegurar-lo al coll de la cavalleria. Es col·loquen dos.

- Eixabegó: Cordells entrellaçats entre ells formant una xarxa fina que permet pujar objectes als pissos superiors amb l'ajuda d'una corriola.

- Forquetes: Peces de fusta que es situen al coll de l'animal amb la finalitat de poder enganxar algunes eines per a poder llaurar.

- Fre: Instrument de ferro al qual es lliguen les regnes, i que es col loca a la boca de les bèsties cavallines de transport per a subjectar-les i menar-les

- Regnes: Cadascuna de les dues corretges de la brida amb què es governa la cavalcadura

- Ronsal: Cabestre, corda amb què es lliga una bístia pel cap o pel coll per a menar-la caminant.

- Sàrria: Peça de tela revestida que es situa damunt i al costat de l'albarda. Aquesta tela servia per a col·locar cànters i d'altres objectes pesats als laterals dels animals de càrrega.

- Tafarra: Cinta de cuiro que està subjecta pels seus extrems als bords posteriors de l'albardó, rodeja les anques de les cavalleries, per a impedir que l'albarda es desplace cap avant. Rabasta.

- Arrebassar [araβasá]: (arrabassar): treure l’erm cavant per fer un bancal nou més gran. Arrivasar: Cavar fondament la terra sobretot la nova per a la sembra. D.Maest

- Birbar [biɾβá]: Tallar o arrabassar les males herbes d’un sembrat. V.Bat Eixarcolar D.Maest

- Burro: rastell mes gran que el normal que és passava pel bancal després de segar, per a arreplegar les espigoles que quedaven.

- Cavalló: grup de 10 garbes. Part principal de l'albarda. Llom de terra entre dos solcs.

- Corbella: Varietat de falç de fulla corba en pla usada per a segar l'herba.

- Era: Espai de terra, generalment rodonenc, de deu a trenta metres de diàmetre, damunt el qual es posen els cereals o llegums per batre'ls i separar la palla del gra.

- Falç: Eina per a segar els cereals o l'herba consistent en una fulla de ferro corba amb un dels extremes acabat en punta i l'altre amb un màneg.

- Forca: Instrument format per un pal de fusta acabat per un extrem en dues o més puntes, que serveix per a alçar o regirar la palla, l'herba, etc., especialment en les operacions agrícoles de ventar a l'era i d'apilar la palla o l'herba (pir-or., or., occ., val., bal.).

- Garbell, porgador, triador: Receptacle que té el fons ple de forats iguals que serveix per a separar objectes de grandària desigual, deixant passar els uns i retenint els altres; cast. criba. Generalment és de forma circular, amb una riscla o vorera sòlida. El material de què és fet, varia segons els usos als quals es destina i segons les comarques: els garbells més usuals són els de triar cereals i els que empren els paletes per a triar les pedretes i la terregada o guix mòlt. El fons dels garbells sol esser de tela metàl·lica.

- Pala: Ferramenta formada per una planxa o làmina de fusta de forma rectangular, trapezoidal o corba, amb una certa concavitat, de màneg cilíndric de diàmetre variable, destinada a recollir o traslladar alguna matèria sòlida.

- Soqueta:Peça de fusta que serveix com a guant sense dits per a ficar-hi la mà esquerra el segador i guardar-la de talls que es podria fer amb la falç

- Tiràs: Eina de fusta com un rastrell sense pues que s'utilitza per arrossegar la brossa.

- Trilladora: Peça de fusta de forma rectangular que presenta en una de les cares pedres de sílex. Aquest objecte s'arrossegava per l'animal de camp per l'era amb la finalitat de trillar el blat, separant el gra de la palla i de forma que les pedres de sílex trituraven el blat.

- Ala f. Cadascuna de les dues sortides angulars determinades per la unió de la coa (part estreta posterior de la rella) a la part ampla de la fulla de la rella.

- Aladre: Instrument compost essencialment d'una peça on va fixada la rella, i d'un espigó on va junyida la béstia o les bésties per estirar, i que serveix per remoure i girar la terra abans de sembrar. Arada.

- Argolla f. Anella de ferro que serveix per a mantenir fortament unit el timó de l’aladre amb la cameta.

- Camatimó: timó de l'aladre, amb un claviller al final i al que se li posa una clavilla.

- Camella f. Cadascun dels bastons corbats que van ficats verticalment dins els forats dels extrems del jou i s’atesen al coixí de la bèstia, servint de punt de resistència al moviment muscular de l’animal.

- Esteva f. Part posterior de l’aladre, per on l’agarra la persona que llaura

- Espigó: Barra o barres llargues que forma la part davantera d'una arada a la qual s'enganxen els bous o muls. Timó

- Reates: Cordes que permeten enganxar diferents eienes de camp dels animals de carga.

- Forcat: Rella que s'enganxa al animal de llaurar i que permet realitzar un solc.

- Forcat m. 1 Aladre per a llaurar amb un sol animal. m. 2 Peça davantera de l’aladre d’un sol animal, formada per dues barres llargues unides per darrere en forma de U.

- Jou: Instrument de fusta o de ferro, més o menys corbat, amb el qual dos animals (bous o mules) són junyits pel cap o pel coll a l'arada o al carro

- rella: Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l'altre, pel qual se subjecta al dental de l'arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs

- tascó: Peça que permet que la rella tinga la inclinació adequada en la llaurada.

- Forn: Receptacle tancat habitual en la major part dels masos que permet cremar la llenya per obtindre calor que comunica amb una xumenera o fumeral per extraure els fums i que permet la cocció del pa, coques i d'altres.

- Sedàs: Teixit més o menys clar de cerres, de fil de seda, de fil metàl·lic, etc., muntat en un cèrcol de fusta, que serveix per a passar farina, guix, terra, etc

- Farina: Producte produït per trituració dels grans de blat o d'altres cereals (segó, panís, etc...)

- Pastador: Cambra o departament de la casa dins el qual hi ha la pastera, la farina i altres instruments per a l'elaboració del pa

- Pastera: Recipient de fusta, de fons pla i parets interiors inclinades, dins el qual es pasta la farina per a fer els pans

- Llevat: Massa fermentada que es mescla amb una altra per fer-la fermentar.

La base del mas era normalment quadrangular o rectangular. A la planta baixa es podien trobar l'entrada principal (on es solia situar el carro), una habitació amb una llar, un pastador, una cuïna, etc...També en la primera planta hi podiem trobar el corral del bestiar, la bodega o celler, amb els cups, premsa, tonells, botes, etc. De vegades hi havia una segona porta d'accés a la part de darrere que comunicava el corral amb l'exterior.

El primer pis estava destinat a l'allotjament dels masovers amb una distribució d'habitaciones diferents segons les necesitats de cada família. En alguns casssos trobem una segona planta on estava el terrat, per guardar les collites d'ametles, olives, panís. També es penjaven els embotits en canyes amb la finalitat de secar-les. També podem trobar un espai per a la cria de conills, perdigots, gallines o altre aviram.

Alguns masos presente estructures annexes per a guardar les eines de treball agrícola, magatzem de llenya, collita, palla (pallissa), llavadors, etc...

- Bodega: lloc del mas per a guardar les botes, tonells, cups i la premsa del vi.

- Canterer: Habitacle, usualment fresc, de la casa on guardar els cànters, gerres, cosis, etc...

- Celler: Lloc d'alguns masos on s'emmagatzemava l'oli, el vi en gerres. També es podia emmagatzemar la corfa de l'ametla, llenya, etc.. i algunes eines per a les activitats agrícoles: aixa, aixadella, pic, llegona, falcó, corbella, forca, pala, destral. A més podem trobar alguns instruments de mesura de la massa: balança, bàscula, romana, barcella, etc...

- Comú: En la majoria dels masos el comú per a fer les necessitats higièniques era el corral del matxo, la pallissa, el galliner o simplement a la intempèrie. No cal dir que fins finals del passat segle no hi havia als masos ni llum ni aigua corrent. "Cagar dins del mateix comú": Avindre's

- Corral: Zona del mas on es situaven les aus domètiques com les gallines o també es podien situar les conilleres.

- Cuina: Part de mas on es prepara i es cou el menjar. Normalment disposava d'una llar on girava tota la vida de la comunitat. La majoria de cuines disposaven d'un forn.

- Golfes: Cambra situada en el pis més alt, immediatament davall de la teulada. Cambra o falsa en el pis més amunter de les cases

- Llar de foc: Porció de paviment on es fa el foc d'una casa per a escalfar-s'hi o per a cuinar

- Pallissa: Lloc on es guarda la palla o peperigallo, aliments per als animals

- Quadra: Part de la casa on es situaven els animals majors (matxos, mules, ases, cavalls, equins). Normalment disposava d'un pesebre.

- Rebost: Lloc per emmagatzemar les conserves, salobres, pataques, cebes, alls, tomates.

- Terrat: Zona del mas situada al primer o segon pis que permetia guardar o emmagatzemar productes del camp (panís, blat, raïm, cebollins, etc..)

- Xumenera (ximeneia o fumeral): Estructura d'obra que permet extraure els fums des de l'interior del forn o de la llar a l'exterior

- Aljub: Dipòsit per emmagatzemar l'aigua de la pluja a través d'un sistema de canalitzacions de recollida.

- Antoixos (cast) [antóјʃos]: Parell de peces redones o quadrades que van posades als ulls de la bèstia perquè no s'esbarre mirant als costats (al girar la nòria d’una sènia)

- Bassa: Cavitat feta en el sòl, al descobert, per a l'arreplega d'aigües pluvials, usada per a abeurador, llavador, etc.

- Bassiol: tronc de fusta estufat, que servix d'abeurador o menjador del ramat o animals domèstics.

- Pou: Cavitat molt profunda feta per excavació a la terra fins a trobar aigua de vena

- Sènia: Màquina per a elevar aigua subterrània, composta d'una roda horitzontal (rodet) amb braçols, moguda per una béstia que volta, i amb la qual engranen les dents d'una roda vertical que en rodar mou una sèrie de cadufos disposats al llarg d'un rest o cadena sens fi, la part inferior de la qual va submergida dins l'aigua del pou on la màquina està instal·lada

- Safareig: Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar

- Bóta: Recipient per a contenir líquids (generalment licors alcohólics) més llarga que ampla de secció transversal oval o circular i més gran al ventre que en l'altre extrem. S'utilitzava un ciri encés per veure si el procés de fermentació del vi (diòxid de carboni) havia ja desaparegut.

- Premsa: Màquina constituïda bàsicament per dos elements plans i cilindrics, un dels quals és fix (situat a terra) i l'altre és mòbil. A més hi ha una paret cilíndrica que sol ser de fusta per a comprimir la raspa. Aquestes seccions cilíndriques estan disposades de tal forma que permet per accionament mecànic, hidràulic o pneumàtic comprimir la raspa del vi, mentrestant el líquid cau a la part interior.

- Tonell: Bota grossa, cilíndrica, que pot contenir entre 200 i 500 litres de vi o licor.

Abeurador: Pica de pedra, d'obra o de fusta, empleada per a abeurar el ramat.

Cabasset del calderonet: Per transportar i protegir el calderonet. Fet de palma (margalló).

Cabra: Els ramats dels masovers solien ser de cabres. Les tenien per la cria i venta dels cabrits. Quan es morien, per velles o malaltia, la carn servia d'aliment i de la pell en feien bótes de vi, bots i peces de roba de cuir.

Cabrit: És el fill de la cabra. Els criaven per a vendre'ls i obtenir la principal remuneració econòmica per la seua activitat.

Cullera de pastor: L'angle entre la cullera i el mànec és més tancat, com un cullerot, perquè menjaven al calderonet que és fondo. Se la feien de fusta de boix amb uns gravats treballats al mànec.

Dipòsit: Recipient amb tap de metall per a transportar aigua (cantimplora).

Esquella: Es col·loca al ramat, sobretot als que fan de guia, per saber on estan encara que no els vegin.

Mardà o borrego: És el mascle adult de l'ovella. Té un tancat per ell sol al corral. La seua feina és prenyar les ovelles.

Morral: És la motxilla del pastor, la portaven penjada d'un muscle al costat. Solia estar feta de la pell d'una cabra o crestó.

Navalla: Solien portar dos navalles. Una de més petita per a pelar les pataques i una altra més gran per a encetar el pa i s'havia de degollar una cabra.

Ovella: Les ovelles les tenien en general per l'autoconsum (llevat dels darrers anys) de la carn i de la llana per a fer els "calcetins", els matalassos,...

Tapanta: Tros de lona que es col·loca en el ventre dels borrecs i mascles cabrums per a impedir que cobrisquen a les ovelles o a les cabres.

Torrolla: És el passador de la cinta o collar que subjecta l'esquella al coll de l'animal. Solia ser de fusta de ginebre i li solien treballar algun dibuix.

Crestó (moltó): És el mascle de la cabra blanca que de petit el capen per tal que es passi tota la vida menjant i fent-se gros i no perdi calories en altres activitats. Ajuden al pastor a reagrupar el ramat. Es mataven quan eren grans, als 4 ó 6 anys, i era la carn més apreciada de la dieta dels pastors. De la seua pell es feien roba de cuir, per exemple, el morral.

mascle	femella	cria
*cavall*	**euga, egua, iegua,*	*poltre* –a (cavall, egua, joves); potro, anoll* (poltre 15-18 mesos); pollí *–ina*
**ase, burro, ruc, somer**	*somera, burra, ruca*	*asenet* (ase petit), burret (ase petit), ruquet, arriet* (ase petit); pollí –ina, pollino*
*cavall*	*somera*	mul mula, matxo (mul), mula somerina, somerí –ina, pollí –*ina*
*ase, eguasser*	*egua*	mul mula, matxo *(mul), mul eguí, mula eguina;* pollí –ina
mul, matxo	*mula*	mulat (mul jove)
**bou, toro (brau, mascle adult no castrat), brau (mascle adult no castrat), cappare****	*vaca*	*vedell* –a (bou o vaca de menys d’1 any), videll, vadell*), mec –a* (vedell, vedella), meco, jònec* (brau o bou de menys de 2 anys), jònic*, jònega* (vaca de menys de 2 anys), anoll (vedell entre 1 i 2 anys), brauell (brau o bou jove que encara no està acostumat al jou), brava (vaca jove reservada per a la reproducció i que encara no ha parit per primer cop), vaqueta*, bravatell* (brau jove de 2 a 3 anys), brau (abus., vedell de més d’1 any), meix –a (vedell que mama), xurmer (vedell que mama), primal –a (entre 1 i 3 anys),
*mardà, marrà, xoto	*ovella*	*anyell* –a (menys d’1 any), xai xaia (anyell, anyella), corder (anyell), corderet, be (xai, anyell), anyí* (anyell), marrec (xai), borrec borrega (d’1 a 2 anys), borrego, primal* –a (entre 1 i 3 anys), xot (anyell),
**boc, cabró, cabrot; moltó (castrat), xot (moltó), xoto, crestat* (boc capat), crestó (crestat)**	*cabra*	*cabrit* (petit de la cabra), segall –a (jove), cabrida (cabra femella de menys d’1 any, primala), cabrella (cabra petita), cabridella (cabreta de llet), primal –a *(entre 1 i 3 anys), xot* (cabrit que encara mama),**
**porc, bacó, tocino, gorrino*, cotx, verro* (porc no sanat destinat a cobrir truges), verri, verre*, marrà* (verro),**	*porca, truja, verra, bacona, tocina*, llavora* (truja destinada a la cria), gorrina*	*garrí –ina* (porc petit), porcell –a (garrí), gorrí (garrí), godall (garrí), godí (garrí), marranxó (porcell), mamelló*, nodrís* (porcell), lletó –ona (porc petit), marrinxó (porcell), verratell (porcell), baconet, tocinet*, porcastrell –a* (porc, truja, des que el desmamen fins que acaba de créixer),
*conill*	*conilla*	*llorigó* *(cria del conill), llodrigó* (llodrigó), conillet, catxap* (conill novell),**
*llebre*	*llebre*	*llebretó* *(petit de la llebre), llebretí* (llebretó), farnaca (llebre jove),**
*gall*	**gallina, lloca** (gallina que cova)	pollet, poll, *pollastre* (gall jove), polla (gallina jove), *capó* (pollastre capat de petit per engreixar-lo)

- Agricultura de subsistència
Agricultura que, amb la producció obtinguda, cobreix les necessitats d'alimentació d'una família pagesa en més del 50%, i a la qual aquesta família aporta la totalitat del treball i del capital.

-Agricultura extensiva
Agricultura que tendeix a obtenir el benefici econòmic, més pel baix preu del cost d'explotació, que no pas per un rendiment elevat. És pròpia de les zones de secà i de grans extensions de terreny, utilitza freqüentment la pràctica del guaret i és aplicada a conreus poc exigents en mà d'obra i que admeten, a més, un elevat grau de mecanització.

- Autoconsum
Tipus de consum basat en la producció que un mateix duu a terme. S'ha donat especialment durant les èpoques esclavista i feudal; actualment encara te vigència en zones de mercat tancat. És molt corrent en règims agraris o d'economia domèstica, sobretot en allò que fa referència a serveis personals i a béns de consum no durables (aliments) o semidurables (roba, estris). Es basa en gran part en l'estalvi familiar, forçat per una escassa circulació monetària, en el fet de no ésser possible l'existència d'una mà d'obra especialitzada i en la necessitat de satisfer una escala de preferències.

- Banalitat
Obligació que tenien els pagesos d'emprar el forn, el molí i el trull propietat del senyor mitjançant el pagament d'una part del que hi duien.

- Béns comunals
O simplement comunals. Béns pertanyents al comú, és a dir, a tota la població d'un municipi. N'hi havia de dues classes diferents: els propis i els comuns. Els primers eren béns del municipi com a entitat; els beneficis que hom n'obtenia (arrendament, explotació directa) eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics. Els altres eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la col·lectivitat de veïns i eren destinats a l'ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn; també podien ésser confiats, si més no en teoria, als veïns més necessitats. A partir del s XVIII la necessitat creixent de terres de conreu féu que en fos propugnada l'abolició per tal de posar en circulació el major nombre possible de propietats.

-Cens
Impost directe de prestació periòdica -ordinàriament anual-, tant en diner com en espècie, que pagaven els pagesos al senyor feudal.

- Contracte de masoveria
Contracte de parceria en virtut del qual una persona s'obliga a conrear la finca d'una altra, viure en la propietat, lliurar-li la part pactada dels fruits i actuar com a encarregat del propietari.

-Delme
Impost que es pagava al senyor feudal o l'Església. Inicialment, corresponia al 10% de la collita (en el cas dels camperols) o de les rendes i beneficis. Era un impost destinat a seguretat i a assegurar el manteniment del clergat i dels edificis religiosos.

-Emfiteusi
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (enfiteuta) el domini útil d'una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe. A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l'emfiteuta o senyor útil; generalment, a l'acte d'establiment, l'emfiteuta paga una quantitat d'entrada.

- Masos
Eren les parcel.les de terreny de tamany variable que havien de servir per alimentar una família, que eren cedides pel senyor a homes lliures, que conreaven la terra en usdefruit a canvi d'un cens, o a serfs, que li asseguraven unes prestacions de productes i treball.

-Monopoli
Dret que tenia el senyor feudal en la creació d'establiments i en l'explotació de serveis d'interès comú (molí, forn, forja). L'explotació directa d'aquests o llur arrendament a tercers reportaven al senyor una part considerable dels seus ingressos, atès que els habitants del domini senyorial havien de servir-se necessàriament dels establiments o serveis objecte del monopoli. En contrapartida, el senyor els havia de protegir, garantir aliments en èpoques de fam i subministrar llavors o utillatge per treballar la terra.

Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar any sí any no un terreny empobrit per tal que torne a adquirir fertilitat.

- Policultiu
Cultiu de diversos productes, en una mateixa zona, destinats a alimentar la població local.

- Rotació de conreus
Sistema de conreu consistent a alternar els conreus anuals sobre la mateixa terra. Generalment se sembra només una part de la terra deixant l'altra en guaret per sembrar-hi l'any següent (rotació biennal) o al cap de dos anys (rotació triennal).

-Terres comunals
També anomenades béns de propis i comuns, eren terres vinculades als municipis, que s'explotaven comunitàriament entre tots els habitants de la contrada. Eren terres dedicades a boscos i pastures, de les quals tota la comunitat pagesa en treia profit.