BARRAQUES DE PEDRA EN SEC

           Amb aquest nom es denominen construccions que serveixen de refugi temporal. Aquestes casetes, nomenades al nostre poble barraques, serveixen de refugi temporal.  Són comuns a diferents indrets de la zona mediterrània en general  i de la nostra comarca en particular. Hi ha de diferents tipus. Les barraques menudes serien aquelles que escassament permeten refugiar-se una o dues persones. Solen estar integrades a parets o marges o bé aïllades a les serralades.

           Les barraques mitjanes serien les més abundants amb superfícies interiors superiors als dos metres quadrats. Permeten refugiar-se amb certa comoditat un grup de persones.

Les barraques grans són aquelles que sobresurten per les seues mides. En aquest cas es podien refugiar persones i animals simultàniament. Aquest grup de barraques és menys abundant però més espectacular.

1.- A 2,5km després de la sortida sud de Catí, després de deixar a la dreta el mas del Gatellà, agafar la pista a la dreta fins la mateixa barraca.

2.- Sortida del Catí pel Pla Sant Roc, fábrica de pinsos de Vigorán, agafar a la dreta el Camí dels Clapers, continuar per la pista de la Massipona fins el mas i continuar pels erms fins arribar al mas del Gatella on ja veurem des de lluny la barraca

          Segons l'ús que se'n fa les barraques poden ser de pastors, per al bestiar o pròpies de zones agrícoles.

          Les barraques de finques de cultiu es construeixen amb la finalitat de servir de refugi o cobert temporal en cas de pluja, tronada estival, pedregada, etc., per resguardar-se del vent fred de l'hivern o per a protegir-se del sol i la calor de l'estiu en una zona en la qual als camps cultivats no solen haver-hi massa arbres que es puguen aprofitar per donar ombra. Són propietat privada de l'amo del terreny on es construeixen, però en cas de necessitat poden ser utilitzades per qualsevol veí per resguardar-s'hi. Són, per tant, refugis per a homes i animals, sense que s'observe cap separació material entre l'espai d'ocupació de les persones i un altre per a l'estada de les bèsties., la qual cosa ens indica que es tracta d'una tipologia molt primitiva. 

PER AMPLIAR LA BARRACA DEL MAS LA FONT PRÈMER SOBRE LA FOTO

BARRACA DEL MAS DE BOSSA O DE COTXERO

ACCÉS: Per la pista del Mas la Font de Dalt.  A 3,5 km del peiró del poble en direcció a Vinaròs (Km 17,5) agafar la pista, a l'esquerra, que hi ha al costat d'una gran carrasca. Arribat a dos pistes paral·leles agafar la de la dreta (la de l'esquerra va al mas d'En Torres). Continuar per la pista fins a la mateixa barraca (hi ha suficient espai per aparcar i després poder girar).

A més de la seua utilització habitual com a refugi temporal, les barraques de les zones de cultiu servien per a guardar-hi algunes eines emprades en el treball del camp i de dipòsit temporal d'algunes collites mentre durava la recol·lecció.

           Abans de començar el procés de construcció d'una caseta, els propietaris ja s'havien proveït de la pedra necessària, que obtenien directament del procés d'arrabassament de la parcel·la o d'un pedregam on s'havia dipositat. El material s'amuntegava al voltant d'on havia de construir-se la caseta per tenir-lo fàcilment a l'abast.

PER AMPLIAR LA BARRACA DEL CATXO  PRÈMER SOBRE LA FOTO

Barraca de serralada de grans dimensions destinada a refugi del bestiar i del seu pastor. 

BARRACA DEL CATXO:

 Accessos: Pel barranc del tercer pont, pujant, de la carretera de L'Avellà o per la pista del repetidor de TV, decantant-se lloma endavant i girant després a l'esquerra.

           Si habitualment era l'amo qui elegia el lloc on construir la caseta, era el paredador qui en traçava la planta. Tot seguit s'excavava el fonament no massa fondo per la duresa del terreny, tasca que consistia a llevar l'escassa coberta vegetal fins descobrir una veta de pedra. Aleshores començava a alçar-se el mur. 

PER AMPLIAR LA BARRACA DEL MAS DE L'OMBRIETA PRÈMER SOBRE LA FOTO

BARRAQUES  DEL TOSSAL D'EN RABASSA 

Accés per la pista del mas de l'Ombrieta.

En arribar al mas es veuen en front dalt de la lloma dos barraques d'interès.

ACCÉS: 

Per la pista del mas de l'Ombrieta.

En arribar al mas es veuen en front dalt de la lloma dos barraques d'interès.

També podem veure algunes barraques a les quals normalment s'associa un perímetre tancat de pedra i que estaven destinades per resguardar-hi els ramats. Es localitzen en un racó de la parcel·la i sempre que és possible s'adossen a un marge, a una paret o a un desnivell del terreny.

           Les pedres s'anaven agafant a tall a tall del muntó i únicament se n'apartaven les peces més grosses i llargues per a les cantoneres i per a la llinda, i les lloses per a la coberta. Les pedres més voluminoses s'empraven per alçar els llenços de la paret, mentre que a l'ànima del mur s'arreglaven les pedres més irregulars i les juntes es reblien amb cascall.

Observar l'escala de pedra feta per a superar el desnivell existent entre dos camps de cultiu.

BARRAQUES DELS PLANS/MAS DE PUIG: 

   Accés per la pista del mas de Puig.  A 1,7 km després del peiró de sortida nord del poble. Després que hem deixat a la dreta la pista del coto de la Costereta i la pista del Pou Nou, agafem la pista del Mas de Puig. També podem agafar més endavant una altra pista al mas de la Coma. En la zona hi han tres barraques d'interès, una al mateix costat de la carretera, una entre la carretera i el mas de Puig i una altra a la dreta del mas de Puig, però hi han més barraques en la zona que podem visitar

BARRAQUES DE L'OMBRIA:

Accés:

 Sortim de Catí. Passem per davant de la Font- Vella. Agarrem a l'esquerra de la Font-vella l'antiga carretera. Passem pel costat del peiró. Deixem el peiró a la dreta i seguim la pista asfaltada que ens condueix cap a l'est.  Creuem el barranc i aparquem poc després si anem amb vehicle mòbil.  Tirem al recte cap amunt. A l'esquerra, a medida que pugem per la muntanya,  veurem el barranc de les ortigues amb les deixalles.  Abans d'arribar a la lloma tenim que localitzar un grup de carrasques i entremig veurem un tancat de parets amb dos barraques construïdes l'any 1933.

           Una vegada alçat el mur, es cobria mitjançant la tècnica de l'aproximació de filades de pedra. S'anaven tancant les diferents filades, que fins arribar a dalt es feien cada vegada més estretes, i per últim es cobria amb una llosa que fa el paper de clau. Tot seguit es tirava damunt una capa de cascall perquè fera més fort i, si hi havia abundància de lloses, s'anaven amuntegant formant un estrat, sempre des de baix cap a dalt.

Interior barraca

           Trobem diversitat de plantes, però les més difoses són la circular, la quadrada i la rectangular . La circular és el tipus de planta més abundant. La quadrada o rectangular són més complexes pel pas de la planta quadrada o rectangular a la cònica de la volta.  De totes formes hi ha un ampli ventall de barraques de forma irregular. 

           Cap a l'exterior únicament presenten l'obertura d'accés que s'orienta d'est a sud per aprofitar millor els efectes del sol. La gran majoria de les barraques no presenta porta d'entrada. Podem establir la següent classificació segons el tipus de porta:

- porta amb llinda: La llinda és una pedra de grans dimensions que carrega suficientment sobre les cantonades i suporta el pes que li correspon de la coberta.

- porta sense llindar: Normalment es van aproximant les cantonades progressivament formant un arc apuntat fins arribar a ajuntar-se o necessitar una llinda molt petita.

Barraca de planta quadrangular als Plans. Accés al mateix costat, a ma dreta, de la carretera de Catí- Vinaròs, (km 16 aproximadament).

           L'obertura a l'exterior es pot llindar amb una pedra recolzada en pla directament sobre els brancals o cantoneres. En alguns casos el brancal es va tancant fins trobar-se amb la llinda, sobretot si no es disposava d'una llosa molt llarga, o també amb la finalitat de reforçar-ne la capacitat de càrrega. D'altres vegades es remata amb una volta grassa. A l'interior poden tenir unes pedres que fan de foguera i als costats un o dos armariets de paret allindats o posts amb llosa que s'empraven per deixar-hi la berena o el pitxerull amb aigua.

Armari allindat a l'interior de la barraca del Mas la Font de Dalt

          Altres elements que podem trobar en les barraques són:

- cisternes: Eren enginys per recollir aigua  per a beure. Les xicotetes cisternes recullen per mitjà d'una canalització per dintre de la paret bona part de l'aigua de la pluja. Estan cobertes amb morter de ciment i solen tenir uns porteta per evitar l'accés d'animals que podrien fer malbé l'aigua.

- estaques: per a penjar la berena fora de l'accés de les formigues, ratolins o gossos.

- pessebre: Apareix en alguna de les casetes més grans per donar de menjar al matxo.

- porta: En les barraques de Catí apareix molt rarament.

           Al costat de la paret, bé a l'interior bé a l'exterior de la caseta, s'hi feien banquets de pedra seca per seure-hi en els moments de descans de les tasques del camp i fer l'estada més acollidora. També podem trobar taules de pedra, foguers, etc...

           Per cobrir les barraques els paredadors recorren a la tècnica de la falsa cúpula, on l'espai es tanca mitjançant l'aproximació de filades de lloses, motiu pel qual no cal emprar cap bastiment en el procés de construcció. Per assegurar l'estabilitat de la falsa volta, la construcció respon a una sèrie de principis tècnics: les lloses es disposen una damunt de l'altra sempre per davall del seu centre de gravetat, perquè, mentre s'hi col·loca una filada, s'aguante pel seu pes. Perquè no caiguen quan es posa la següent filada les lloses es disposen sempre juntes una al costat de l'altra amb una inclinació d'uns 15º, i a l'interior del cercle sempre se situa el costat més estret de la llosa. Aquesta lleugera inclinació és la que permet que la coberta, sense emprar cap material per unir les pedres, siga impermeable, ja que l'aigua va davallant de la llosa superior a la inferior successivament. El tamany de la volta està condicionat per la grandària de les lloses. En els casos on el paredador disposa de lloses més grans la volta pot ser més plana, mentre que si les lloses són petites, la volta haurà d'arrencar de més avall i fer-se més alta d'acord amb el principi de gravetat.

Barraca de finca de cultiu, als Regalls. Accés pel camí dels Regalls.

Barraca de pastor

    Aquestes barraques són destinades a refugiar-se els pastors de les inclemències meteorològiques. Són de xicotetes dimensions i fetes pels propis pastors aprofitant el temps mentre pastura el bestiar. Són casetes arrodonides, de porta estreta, sempre orientades de cul al vent de dalt, fetes amb pedres de petit tamany, d'aspecte general no massa sòlid. De vegades cap difícilment una persona dreta. És freqüent en una mateixa serralada que n'hi haja més d'una.

LOCALITZACIÓ DE LES BARRAQUES AL TERME DE CATÍ

            Tant sols cal endinsar-se un poc pel terme del poble per a donar-se compte de l'abundància de les barraques en el paisatge rural de la zona.  En qualsevol racó dels terrenys sovinteja  la barraca en els seus diferents tipus (barraca de ramat, barraca de marge, barraqueta de cacera). 

           No obstant hi han uns llocs del terme de Catí d'especial importància en l'estudi d'aquest fenomen. Aquest llocs corresponen a les següents zones del terme:

ZONA 1: GATELLAR/ MACIPONA

ZONA 2: MAS DE LA FONT/ELS PLANS/MAS DE PUIG

ZONA 3: LA NEVERA/CAMPANARETS/EL CATXO

ZONA 4: TOSSAL D'EN RABASSA/MAS DE MARÍN

Gatellar (Gatellà)- Macipona (Massipona)

           Per finalitzar, dir que l' arquitectura de pedra seca és una laboriosa intervenció de l'home integrada en la natura, ja que només utilitza com a material la pedra de l'entorn immediat. L'esforç titànic de l'home per transformar els terrenys pedregosos en plataformes cultivables configura un nou paisatge monumental de gran interès, en que es fonen estètica i funcionalitat.

           Conèixer aquesta faceta peculiar del nostre patrimoni ens farà respectar-lo i, potser, conservar-lo com un interessant vincle històric i cultural.

Barraca de paret o de marge (Gatellar)

Les barraques de paret són espais de superfície reduïda ja que normalment hi caben una o dues persones i serveixen de refugi temporal o d'abric en circumstàncies climatològiques adverses. Estan integrades en les parets dels marges alts. Es construeixen al mateix temps que el marge on estan integrades.

BIBLIOGRAFIA DEL TEXT

L'home i la pedra- Francesc Jarque- Universitat de València.

Pedra sobre pedra - Adrià Besó Ros - Universitat de València

Els homes i les pedres- F. Miralles- Diputació Provincial de CS

Imatges: Fotografia digital (Joaquim Carbó Miralles)

© Pàgines creades per Joaquim Carbó Miralles , 2001

Última actualització: 11 de Febrer de 2012

Veure un àlbum de fotos de construccions de pedra en  https://goo.gl/photos/5eBxP1LnaFMAmW7p6