HISTÒRIA DE CATÍ (RETALLS)

(Per Paco Segarra Capsir)

 

Escut de Catí

Paco Segarra

 

 


ÍNDEX

(Prem amb el ratolí en l'opció que desitges)

 

1.1.- HISTÒRIA DE CATÍ.

1.2.- DELIMITACIÓ DELS TERMES GENERALS DEL CASTELL DE MORELLA

1.3.- CARTA POBLA DE CATÍ DONADA PER EN BLASC D’ALAGÓ A EN RAMON DE BOCONA EN MORELLA A 25 DE GENER DE 1239.

1.4.- PRIMERS SENYORS I POBLADORS DE CATÍ (1)

1.5.- PRIMERS SENYORS I POBLADORS DE CATÍ (2)

1.6.- PRIMERS SENYORS I POBLADORS DE CATÍ (i 3)

1.7.- LA UNIVERSITAT DE CATÍ ASSENYALA UNA DEVESA I LES PENES QUE HAN DE PAGAR ELS QUE ENTREN EN ELLA.

2.-    CAPÍTOLS CONCERTATS ENTRE MORELLA I LES ALDEES. MORELLA 6 DE JUNY DE 1306  

3.1.- PRIVIL·LEGI DEL REI JAUME II PER A MORELLA I TERMES SOBRE MATÈRIA PROCESSAL. VALÈNCIA 15 DE MAIG DE 1303

3.2.-  CARTA DEL REI JAUME II AL JUSTICIA DE VALENCIA SOBRE UN CAS D’USURA, VALENCIA 1 D’AGOST 1308

4.-  APOCA ATORGADA PEL JURAT DE MORELLA BERENGUER AGUILÓ I ELS VEINS RAMON NEBOT I BONANAT DARENY A CATÍ. MORELLA 28 OCTUBRE 1314

5.-  LA UNIVERSITAT DE CATÍ CONSTITUIX SÍNDICS I PROCURADORS DE LA VILA PER A TOTA CLASSE DE NEGOCIS ALS DOS JURATS DEL CONSELL. CATÍ 10 DE GENER DE 1315

6.1.-  JAUME II CONCEDIx A CATÍ QUE NO ES VENGA VI FORASTER DES DE TOTS SANTS FINS A PASQUA DE RESURRECCIO. TORTOSA 13 FEBRER 1315

6.2.- ESTABLIMENT QUE EL CONSELL DE CATÍ FA PER A COMPLIR EL PRIVILEGI DEL REI JAUME II. CATÍ 23 FEBRER 1315

6.3.-  COM ES DENOMINA: BLASCO DE ALAGÓN, BLASC D’ALAGÓ, BLAI D’ALAGÓ O BALASC D’ALAGÓ?

7.-  MANAMENT DE JAUME II ALS JURATS DE MORELLA

8.-  EL REI JAUME II ESCOLTA LES QUEIXES DE LES VILES

9.-  ESTABLIMENT QUE ORDENA VEREMAR PASSAT SANT LLUC I PROHIBIX ENTRAR BESTIAR EN LES VINYES FINS DESPRÉS DE VEREMAR I COLLIR FRUITA. CATÍ 16 DE OCTUBRE DE 1317

10.- PROBLEMES ENTRE ELS PASTORS DE MORELLA I ALDEES I ELS DE SANT MATEU

11.-  SENTÈNCIA A FAVOR DE CATÍ SOBRE UNA EXCEPCIÓ POSADA PER BERNAT SEGARRA, JUSTÍCIA DE CATÍ, DONADA EN MORELLA EL 14 DE NOVEMBRE DE 1319

12.-  EL JUSTÍCIA DE CATÍ PROTESTA DAVANT EL JUSTÍCIA DE  MORELLA

13.- SENTENCIA CONTRA BERNAT DE MUNTALT. CATÍ 18 MARÇ 1320

14.- SENTÈNCIA EN APEL.LACIÓ DONADA CONTRA LA UNIVERSITAT DE CATÍ CONDEMNANT-LA A PAGAR TRES MIL SOUS PERQUÈ NO DEIXAREN USAR DE SA JURISDICCIO AL PROCURADOR  REAL. VALENCIA 2 DE DESEMBRE 1320.

15.-  CARTA DEL REI  JAUME CONCEDINT LA REMISSIO DE MIL SOUS DELS TRES MIL A QUE FON CONDEMNADA LA UNIVERSITAT  DE CATÍ. VALENCIA 11 DESEMBRE 1320

16.- CANVI D’UN TROS DE TERRA DEL POBLE PER UNA CARRERA DEL MAS D’EN MASCARÓS. CATÍ 26 DE DESEMBRE DE 1294

17.- CLAUSULES DEL TESTAMENT D’EN RAMON GARGILA DEIXANT ALGUNES ALMOINES PER ALS POBRES SOBRE UNA CASA I UN PATI, VENUTS EN CATÍ A 31 DE MARÇ DE 1326

18.-  CEDA DELS QUI DONEN A L’ALMOINA DE N’ARNAU SEGARRA.

19.-  SENTÈNCIA DEL JUSTÍCIA DE CATÍ RECONEIXENT I APROVANT LA CARRERA DEL CAMÍ DELS VINYALS. CATÍ EN LA VINYA D’EN FERRER L’ANY 1328

20.-  CARTA DEL LLOCTINENT DE BATLLE DE MORELLA AL JUSTICIA DE CATÍ MANANT-LI QUE NO DONE ALS MISSATGERS MES QUE 18 DINERS PER JORNAL. MORELLA 3 MARÇ 1328

21.- CORONACIÓ DEL REI ALFONS II DE VALÈNCIA, III DE CATALUNYA I IV D’ARAGÓ, EL BENIGNE,  EN SARAGOSSA. 3 D’ABRIL 1328

22.- FITADA DEL CAMI DE LA FONT D’EN ROS I DEL CAMI DELS VINYALS. CATÍ 19 ABRIL 1328

23.-FITADA EN EL CAMI I ACAMPADOR DEL POU DE A. ALEGRET FINS AL MAS D’EN JAUME CELOM. CATÍ MAIG 1328

24.- FITADA DE LES CARRERES VERS LO CAMÍ QUE VA A SANT MATEU AL VOLTANT DEL POU DEL CONSELL I ESTABLIMENT SOBRE LES MATEIXES. CATÍ 4 SETEMBRE 1328

25.- ALGUNES CLÀUSULES DEL TESTAMENT D’EN ARNAU SEGARRA

26.- LLICENCIA DE LA REINA LEONOR A LES ALDEES DE MORELLA PER A QUE PUGUEN REUNIR-SE I NOMENAR LLURS PROCURADORS. VALENCIA 15 DE JUNY DE 1329
 

27.- LLICENCIA DE LA REINA LEONOR ATORGADA A LES ALDEES DE MORELLA PER A QUE DEGUEN ÉSSER CRIDADES I PUGUEN PENDRE PART EN LES TAXACIONS I COMPTES DE LES DESPESES COMUNES DE MORELLA. VALENCIA 15 DE JUNY 1329

28.- MANAMENT DE LA REINA LEONOR AL JUSTÍCIA I JURATS DE MORELLA PER A QUE NO FACEN DONACIONS SENSE CONSENTIMENT DE LES ALDEES. VALÈNCIA 15 DE JUNY DE 1329

29-1 MANAMENT DE LA REINA LEONOR AL COMANADOR DE CANTAVELLA ORDENANT QUE NO IMPEDIXCA A LES ALDEES TRAURE FUSTA DEL PINARS. VALENCIA 15 DE JUNY DE 1329

29-2 MANAMENT DE LA REINA DONYA LEONOR AL JUSTICIA I JURATS DE MORELLA PER QUE DONEN TRASLLAT DELS PRIVILEGIS COMUNS A LES ALDEES. VALENCIA 15 DE JUNY 1329

30-1 REUNIÓ I SENTÈNCIA ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. TORTOSA 6 DE FEBRER DE 1330 I MORELLA 23 DE MAIG DE 1330

30-2 REUNIÓ I SENTÈNCIA ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. MORELLA 23 DE MAIG DE 1330
 

31 MANAMENT DE JAUME II ALS JURATS DE MORELLA DISPOSANT QUE DETERMINEN LES EXPENSES COMUNES JUNTAMENT AMB LES ALDEES. TORTOSA 18 FEBRER 1315.

32 FITADA DEL TERME (LA VALL I LA FONT DE CATÍ). CATÍ 30 D’ ABRIL I 1 DE MAIG DE 1331

33.1 ESTABLIMENT QUE NINGÚ TALLE NI ESMOTXE NI CREME CAP CARRASCA NI ALTRE ARBRE DEL CAMÍ DE SANT MATEU AL CAMÍ DE TÍRIG. CATÍ 24 DE FEBRER 1333
 

33.2 MORELLA DECIDIX REPARAR LES SEUES MURALLES

34 CONCORDIA FETA PEL BISBE DE TORTOSA Y L’AJUNTAMENT

35 RECONEGUDA I FITADA DE LA COVA I ANTUXÁ DE MARIA ORTINA. CATÍ 4 DE MARÇ DE 1344 I 24 D’ABRIL DE 1345
 

36-1.-  1347 GUERRA DE LA UNIÓ

36-2.- 1349 GUERRA DE LA UNIÓ

37.1 INDEPÈNDENCIA PROVISIONAL DE MORELLA I ALDEES

37.2 INDEPÈNDENCIA PROVISIONAL DE MORELLA I ALDEES

38.1 SENTÈNCIA ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. MORELLA 20 DE FEBRER DE 1361

38.2 SENTÈNCIA ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. MORELLA 20 DE FEBRER DE 1361 (cont.)

39.-  NORMES SOBRE LA FUSTA DELS BOSCOS I ELS SEUS FRUITS

40.1 PERE EL DEL PUNYALET DESIGNA EL SEU FILL, DUC DE GIRONA, COM ÀRBITRE

40.2.- PERE EL DEL PUNYALET DESIGNA EL SEU FILL, DUC DE GIRONA, COM ÀRBITRE (cont)

40.3.- PERE EL DEL PUNYALET DESIGNA EL SEU FILL, DUC DE GIRONA, COM ÀRBITRE (cont)

40.4.- PERE EL DEL PUNYALET DESIGNA EL SEU FILL, DUC DE GIRONA, COM ÀRBITRE (cont)

40.5.- PERE EL DEL PUNYALET DESIGNA EL SEU FILL, DUC DE GIRONA, COM ÀRBITRE (cont.)

41.1 PERE EL DEL PUNYALET REVOCA LA CONCESSIÓ D'INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES, I RECTIFICA ALGUNS CAPÍTOLS DE LA SENTÈNCIA DEL DUC DE GIRONA.

41.2 PERE EL DEL PUNYALET REVOCA LA CONCESSIÓ D'INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES, I RECTIFICA ALGUNS CAPÍTOLS DE LA SENTÈNCIA DEL DUC DE GIRONA (cont)

41.3 PERE EL DEL PUNYALET REVOCA LA CONCESSIÓ D'INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES, I RECTIFICA ALGUNS CAPÍTOLS DE LA SENTÈNCIA DEL DUC DE GIRONA.

41.4 PERE EL DEL PUNYALET REVOCA LA CONCESSIÓ D'INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES, I RECTIFICA ALGUNS CAPÍTOLS DE LA SENTÈNCIA DEL DUC DE GIRONA.

41.5 PERE EL DEL PUNYALET REVOCA LA CONCESSIÓ D'INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES, I RECTIFICA ALGUNS CAPÍTOLS DE LA SENTÈNCIA DEL DUC DE GIRONA.

41.4 PERE EL DEL PUNYALET REVOCA LA CONCESSIÓ D'INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES, I RECTIFICA ALGUNS CAPÍTOLS DE LA SENTÈNCIA DEL DUC DE GIRONA.

42.2 PERE EL DEL PUNYALET RECTIFICA ALGUNS CAPÍTOLS

43.1 PERE EL DEL PUNYALET RECTIFICA ALGUNS CAPITOLS

43.2 PERE EL DEL PUNYALET RECTIFICA ALGUNS CAPITOLS

44.1 EMPRIUS

44.2 EMPRIUS

45.1 CONFIRMACIÓ DEL DECRET REVOCANT LA INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES

45.2 CONFIRMACIÓ DEL DECRET REVOCANT LA INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES

46 SENTÈNCIA DE L'ESTATUT DEFINITIU DE MORELLA I ALDEES

47 SENTÈNCIA DE L'ESTATUT DEFINITIU DE MORELLA I ALDEES

48 TESTAMENT D’EN PERE ROS DEIXANT DOS CAFISSOS DE BLAT PER A MISSES I DONAR PA ALS POBRES DE JESUCRIST. SENSE DATA

49 RECONEIXIMENT DE LA COVA DE LA PALMERA. CATÍ 14 D’ABRIL DE 1393

50.- FITADA DEL CAMÍ DEL BOSC D’EN GUERAU. CATÍ 14 D’ABRIL DE 1393

51.- EL MERCAT DE LA LLANA A L NOSTRE TERRITORI

52 FITADA DEL CAMÍ DEL BARRANC D’EN PERE BALAGUER. CATÍ 19 DE JUNY DE 1402

53 FITADA DEL CAMÍ DE LA COVA DE NA RABADES. CATÍ 8 DE MAIG DE 1403.

54 SENTÈNCIA ARBITRAL PER UN TROS DE TERRA ENTRE EL CAMÍ DE BENASSAL I LA RAMBLA DE PRUNELLES. CATÍ 8 MARÇ 1406

55 DECLARACIÓ DE QUE EL BOSC DE BAIX DE LA ROCA D’EN GISQUEROL SIGA EMPRIU. CATI 5 DE FEBRER 1409

56.1 SANT VICENT A CATÍ

56.2 SANT VICENT A CATÍ

56.3 SANT VICENT A CATÍ

57.1 CONQUISTA D'ANTEQUERA I COMPROMÍS DE CASPE

57.2 CONQUISTA D'ANTEQUERA I COMPROMÍS DE CASPE

58 EL PAPA LLUNA CONCEDIX DIVERSES GRÀCIES A VALLIVANA

59.1 EL PAPA LUNA

59.2 EL PAPA LUNA

59.3 EL PAPA LUNA

59.4 EL PAPA LUNA

59.5 EL PAPA LUNA

59.6 EL PAPA LUNA

59.7 EL PAPA LUNA

59.8 EL PAPA LUNA

60.1 EL LLIBRE DE MUSTAÇAF DE CATÍ

60.2 EL LLIBRE DE MUSTAÇAF DE CATÍ

60.3 EL LLIBRE DE MUSTAÇAF DE CATÍ

61 LITIGI ENTRE MORELLA I CATÍ PEL MONTE DE  VALLIVANA

62.1 CATALUNYA I CASTELLA S'ALIEN EN UNA GUERRA CONTRA ARAGÓ I VALÈNCIA

63 CATÍ EN LA CONQUISTA DE GRANADA

64 CATÍ I ALDEES EN EL SEGLE XVI

65 -SENYORIA DE CATÍ I ALTRES PROBLEMES DEL SEGLE XVI

66.1 CATÍ EN LA GUERRA DE GERMANIES

70. CATÍ I ALDEES AL SEGLE XVII

 

          Com sabeu els que em coneixeu, col·laboro en la nostra volguda revista TOSSAL  des de l'aparició del primer nombre. En cada exemplar escrivia sobre coses nostres tan dispars com poden ser Costums catinencs, Els masovers, etc.

 

Un dia vaig pensar que no tot el món comprava la revista i que “la nostra” web, tan excel·lentment dirigida i “servida” per l'estimat paisà Joaquim Carbó gaudia d'un  camp de lectura més extens i que, per tant, un nombre més gran de persones podia, tal vegada,  aprofitar alguna de les referències publicades. Vaig comentar amb Joaquim la meua idea, fa uns mesos ja, li va agradar i, per falta de temps (és una cosa que escasseja massa), fins ara no havia pogut ser. En fi, com ja és sabut, tot arriba en este món.

 


 

1.1.- HISTÒRIA DE CATÍ

Revista Tossal núm. 6

 

 

Hem anat col·laborant en la revista Tossal amb temes tan heterogenis com “Costums catinencs”, “Els masovers”, “Bureo”, o “Els molins d’aigua”. A partir d'ara, anem a canviar de rumb i ens centrarem en temes històrics del poble.

 A poc a poc, (sDv), anirem desgranant i traient a la llum personatges i fets relacionats exclusivament amb Catí.

 

Començarem esta nova secció amb el Llibre dels privilegis. Este llibre, segons mossèn Joan Puig, “era el llibre més important del arxiu municipal de la vila de Catí”.

Bé, sabem que en tota societat hi ha uns deures i uns drets. Estos deures i estos drets ens els regulem nosaltres mateixos a través dels nostres representants, ja siguen locals, comarcals o nacionals.

 

 I, en l'època moderna ja no, però en l'antiguitat les autoritats concedien a certs pobles uns privilegis sobre altres en temes tan quotidians i primordials com l'herbatge, el portazgo, el pontazgo, les servituds, la llenya, etc., etc. Estos privilegis eren arreplegats en un llibre anomenat “Llibre dels privilegis”. Encara que, segons Joan Puig, no contenia només privilegis, “..I no perquè els documents que conté tots siguen privilegis en sentit estricte, sinó en quant la paraula privilegi vol dir tota Carta pública que servix de norma d’obrar a qualsevol societat que la té”.

 

El Llibre dels privilegis de Catí tenia unes dimensions de 32 X 25 cm., amb 58 folis en pergamí numerats en xifres aràbigues en l'angle inferior dret de cada foli. Conté 60 documents de l'any 1233 fins a 1409, i es va començar a escriure l'any 1328.

 Hi ha 25 documents relacionats amb termes municipals o llocs públics; 30 documents parlen del govern del poble; 16 ho fan de Morella i les seues aldees; 12 documents parlen de reis a Catí, aldees i Morella; 18 de plets; 5, d'obres de beneficència.

 

 Este llibre mancava de tapes quan fou trobat abandonat en l'arxiu de la sala de la vila de Catí per l’insigne mossèn Joan Puig, i amb el natural afecte que utilitzava per a tot allò que s'ha relacionat amb el seu poble, el va enquadernar amb molta cura i al final del llibre va afegir una nota amb este text:Aquest llibre fou trobat a l’arxiu de la sala de la vila de Catí lo dia 27 de juliol de 1928, sense tapes y mig descosit. L’enquaderní íntegrament per a que’s vejera millor s’antigüetat, li vaig posar els títols de les tapes i de la capçalera y els números romans que indiquen l’ordre dels documents i fagí la taula d’aquestos per que’s veja de una sola ullada el contingut de cascún d’ells……Joan Puig, prevere, 2 de maig de 1929”.

 

El llibre conté seixanta conceptes diferents que, com hem dit, anirem esmicolant a mesura que es vagen publicant els números de la revista.

 

Com tot llibre, té també un pròleg, el qual no té desperdici. Diu així:

 

“Nonas aprilis Anno domini M.CCC.vicesimo hocto indey nomine.- En Domingo de Castellnou e en Tomas lilet Jurats de Catí ab conseyll uoluntat e conssentiment dels  conselers e dels prohomens del dit loch conseyll cridat e ajustat, tots ensemps en una veu concordants e en cara ab auctoritat e consentiment del honrat en bernat segarra Justicia aproffit avtilitat del dit loch de Catí e del terme de Morella qui ara son presents e dels esdeuenidors uolents uiure  en dretura e en justicia e en egualtat fan aquest present libre per ço que puxen mantenir e deffendre los drets e termens ques pertanyen al senyor Rey en lo terme de Morella, e per ço que no puxe esser abcegat ne ocupat ne minuat ni pres per hordes ni per qual seuol altres persones e que en per tots temps sie memoria e la ueritat sie mostrada e poguda mostrar a tots aquels qui ara son o seran, e aço fan e entenen a ffer a mantenir lo dret del senyor Rey e lur, axi com bons vasaylls e leals deuen fer e poden a aytal senyor,  en lo qual libre uolen que sien scrites e translatades totes cartes de poblacions e atzemins, priuilegis, gracies, carreres, coues, antuxans a abeurados e totes altres coses comunes e publiques que sien dins lo terme de Catí, per ço que cascu uiua en pau en fe e en justicia e que daqui auant en per tots temps ço que en aquests present libre es scrit sie ferm e segur  e no puxe esser reuocat, primeram,ent uolgueren que la carta de la poblacio de tot lo terma de Morella ans de totes altres cartes fos translatada, en aques present libre, la qual carta es segons ques segueix.”

 

Què vos pareix?  A que pel pròleg ja s'albira que el llibre ha de ser interessant?. Doncs sí, ho és. Interesantísim, diria jo. Està claríssim quin era l'objectiu dels què el van escriure, el seu gran fervor a la pàtria i als seus drets, a la utilització del terme de Catí, a la pau, a la justícia.

 

 Diu Joan Puig, i diu bé: “Gratitud eterna mereixen del poble de Catí els consellers de l’any 1328 i molt particularment els Jurats Domenech Castellnou i Tomàs Lilet i el Justícia Bernat Segarra que el dia 5 d'Abril prengueren tal determinació i la portaren a cap. Domenec de Castellnou apareix com a conseller de la universitat de Catí en 1315 i com a Justicia en 1320, Tomás Lilet era Jurat l’any 1315 i Síndic en 1319, i tots dos apareixen com a testimonis en 1329. Bernat Segarra era també Justícia l’any 1319 i Jurat en 1321; i tots tres el trobem junts l'any 1328 reconeixent les carreres <dels Vinyals>, del camí de Sant Mateu, i en altra reconeguda. Lo que prova l’interés que tenien en mantindre4 els drets de la universitat. Aquest Bernat Segarra era germà del fundador de l’Hospital de Catí (l’actual Hogar del Jubilado), i de una Almoina (limosna) per a maridar donzelles pobres, que li dien Narnau. (Habia un curiosíssimo testamento en pergamino en el archivo de la casa de la vila que, con toda seguridad, fue presa de las llamas destructoras de 1936).

Esta clar que no tots els documents notarials, religiosos, polítics, etc.,  que circulaven en aquella època consten en el tom. Haguera sigut una dura tasca i haguera ocupat un espai descomunal tenint en compte la vida del llibre (prop de 200 anys).

 

 No consta, per exemple les dos cartes de poblacions de Morella, la confirmació de la de Catí pel rei En Jaume, no consta el segon privilegi del vi, ni molts altres que se van anar perdent amb el temps.

 

 De totes maneres, el llibre té un mèrit extraordinari. El va començar Tomás  de Muntalt, notari de Catí.

 

I per a finalitzar, vos avanço que en el pròxim número parlarem sobre el primer concepte del llibre, açò és:

 

 L'assenyalament del terme del castell de Morella, segons quatre moros, al mes de febrer de 1233 (foli 2)

 

 

 


 

1.2.- DELIMITACIÓ DELS TERMES GENERALS DEL CASTELL DE MORELLA

 

Revista Tossal núm. 8

 

 

Morella

 

 

En primer lloc he de demanar disculpes per l'incompliment d'allò que vaig  prometre en la revista núm. 6 en la que deia: “vos avanço que al pròxim número parlarem sobre el primer concepte del llibre, açò es < el assenyalament del terme del castell de Morella, segons quatre moros, al mes de febrer de 1233>”.

 

Per raons d'oportunitat en el temps, (estava prevista la presentació del llibre El Barranc de Lozano per a les nostres festes patronals, com així va succeir), vaig decidir escriure la nota publicada en la revista anterior i postergar per a este número el que vaig prometre en la anterior.

 

Aprofito l'ocasió per a mostrar el meu agraïment a tot el poble de Catí per l'incondicional suport i resposta en la publicació del llibre, tant en l'assistència massiva a l'acte de presentació, com en la col·laboració posterior. De veritat, moltes gràcies.

 

Bé, anem al que ens interessa en este moment.

En el mes de febrer de 1232 Blasc d'Alagó ordena la delimitació dels termes generals del castell de Morella.

L'acta que van alçar a este efecte, que està escrita en el llatí de l'època amb algun castellanisme inclòs, diu més o menys així:

 

“Era 1233. En el mes de febrer van vindre tots populars de Morella fins allí, en veu del domini del Rei, no obstant baix domini de B. d'Alagón. I tal B. d'Alagón va ordenar a 4 sarraïns de Morella que ells mateixos van veure i van examinar termes pertanyents al castell de Morella com un dia ells posseiran en guerra i en pau.

Que oïds habitants entre aurora van deliberar, van triar quatre vells que coneixien ben tot dalt escrits termes, i allí posseiran en guerra i en pau.

 I estos quatre vells van ser Mahomat Amen, Muça Avenmaçot, Avenbao i Çarieçala.

Que com està escrit dalt terme situada l'assignació sens dubte així van començar en vall dels Terrosos, i per vall vall fins aquella costa del Caminador, i allí dividix terme amb Monroyo, i travessant per aquelles picuelas i baixant per aquells turons, i travessant pel congost d'aquells pins, Herbés de Baix (jussà) dins estant, travessant per aquells pins, i aconseguix cap a fondos de la Scalarola, dita Scalarola dins estant, i travessant totes les valls, i aconseguix al molinar, i aconseguix la pineda de Flor, i remitent per serra de dalt i aconseguix a aquelles talaies de María, i travessant per aquella serra dels Comos, i incloent dins a Fridas (Fredes), i aconseguix a Milgranera, i  aconseguix a aquells angostos de Venifaçan (Benifassà), inclòs dins Venifaçan i remitent per serra de Venifaçan, i travessant totes les valls, incloent dins Biel, Bel? i aconseguint del castell de Cervol, i travessant pel fons de Vallibona, i eixint a la serra, i travessant les valls, i dividint el terme amb Xert, i baixant per aquelles llomes, i travessant la vall que ve de Vallivana, i dividix terme amb Cervaria (Cervera del Maestrat), i ascendix per aquella serra i dividix terme amb Teri (Tírig) i  aconseguix la Vallem Tortam (Valltorta), Catinus (Catí) dins estant, i travessa Vallem Tortam i puja per serra, i dividix el terme amb Albocaçer (Albocàsser) com a aigua vessant, i per serra serra aconseguix a aquella rambla que baixa de la Salnadela ?, i per barranc barranc inclòs dins aquell pla de Cireso (la vall dels Cirers), i per barranc remet a port de Prunillas (Prunelles), i camí que amb Valenciam (València), i baixa pel barranc Robrosum, i per la vora de campiello de monjo Sancho, i travessant per la forca de la cana d'Ares (Canà d'Ares), i per turó abans per fons de Canalellas, i dividix el terme amb Aras (Ares del Maestrat), i inclou dins Canalellas, i dividix terme amb Cuellar, pel tossal Pinolo, per vora de campiello Sicco, i aconseguix a Alcantariella, i remitent per damunt d'Alcantariella pel barranc de dalt, i aconseguix a la pineda de la Calçada de la Cabriella, Cabrilles?, i per pineda pineda aconseguix el camí de la Cabriella, i per aquell camí baixa i aconseguint el riu de les Albaredas (L'Albereda), i per riu riu aconseguix a Matam d'Enech Sanz, dita Matha d'Ennech Sanz dins estant, i travessant el riu que ve de Cantaviella (Cantavella), i aconseguix al Veilar de la Maleha, i travessant la serra, i aconseguix el fons del Castellar de la Cazon, i dividint el terme amb Olocau (Olocau del Rei), i per barranc barranc aconseguix la serra de la Cova d'Ibaro, i per serra serra, com a aigua vessant, aconseguix la pineda del Caro, i pel turó que dividix el terme de Castelot (Castellote), i aconseguix a aquell carrascar del Bivallo, i travessant aquelles valls, i travessant el riu de Bergantes pel fons  del vilar Nicholao, i pujant a la serra de Montenegriello, i baixant pel barranc i Montenegriello (sic), i baixant pel barranc i Montenigriello, i remet a la vall dels Pardos.

I com dalt afrontant per al voltant tots els tals termes, així Johannes de Dompna i Johanes Francho, i Petrus Sanz, i Sanctus de Sperendei, i Bartholomeus de Molins, home important de Morella, testimonis els dalt dictats sarraïns, i per orde de Domoni B. d'Alagón tots dalt dictats termes van comparar així enterament i sense disminució d'alguna manera, així com superiors continguts.

 

Se+ñal B. d'Alagón testimoni firma el projecte de llei. 

Se+ñal Lupi Ferrech, abat Sancti Johanis de la Pina.

Se+ñal Michael Sancii d'Aguilar. Se+ñal Lupi Xemenem de Castelotus.

Se+ñal P. Enneguez, que açò escriu per encàrrec de B. d'Alagón”.

 

Com es pot comprobrar fàcilment, hi ha algunes incongruències en la redacció de l'acta. Això es deu a diverses raons: una d'elles és la forma d'escriure d'aquella època, totalment diferent de la d'ara; amb paraules que ja no s'usen, amb expressions redundants i altres omissions semblants, el que dificulta enormement la seua traducció.

 

Hem repassat l'acta en l'Arxiu Històric Nacional de Madrid, hem mirat un text publicat per Manuel Ferrandis en la revista Ayer y Hoy, l'any 1902, hem llegit allò que s'ha publicat per Joan Puig i hem trobat diferències en les tres versions, encara que de poca o nul·la transcendència.

 

Este document de la delimitació dels termes generals del castell de Morella, a banda de la importància que té per si, té una altra, i és que, com bé diu Joan Puig, és la primera vegada que apareix el nom de Catí, 6 anys abans de la seua Carta-pobla.

 

 

 

 

  


 

1.3.- CARTA POBLA DE CATÍ DONADA PER EN BLASC D’ALAGÓ A EN RAMON DE BOCONA EN MORELLA A 25 DE GENER DE 1239.

 Revista núm. 9

 

El 25 de gener de 1239 En Blasc d'Alagó, Majordom del Rei En Jaume I el Conqueridor, senyor de Morella i les seues Aldees, va donar carta de població de Catí a En Ramón de Bocona i a 40 pobladors. Està clar que no serien 40 pobladors en el sentit estricte del número, sinó 40 famílies, per la qual cosa es multiplicava per tres o quatre el nombre d'habitants que van vindre a repoblar Catí.

 

Este cavaller, En Ramón de Bocona, era un notable personatge de l'època, i que, no va dubtar En Blasco, a atorgar-li la millor de les Aldees de Morella, açò és, Catí.

 

Pulsar per ampliar

   Foto: autor

Carta pobla de Catí

 

En el mateix mes de gener de 1239 Blasc d'Alagó va atorgar a Ramón de Bocona, l'alcaidia, el justiciazgo, els forns i molins de Catí, havent de donar-li anualment, concretament el dia de Sant Miquel, 20 sous jaquesos. Li va atorgar també lliure i franc el Domenge. Estava situat a la part ponent del poble, més amunt del “camp dels orts”. I en la partida coneguda com “L'Esperó”, un  poc més avall que el mas de Nadella.

 

 

Detall del principi de la Carta pobla

 

 

Quan més tard Blasc d'Alagó va ser derrotat i mort en una batalla sostinguda contra el mateix rei En Jaume I, este va concedir a Ramón de Bocona la població d'Onda, molt més important i rica que Catí.

 

Hi ha l'original en pergamí de 27 x 19 cm., que estava en l'arxiu municipal de la Sala de la Vila de Catí, fins a la guerra civil de 1936 que va ser rescatada i salvada de la crema.

                 

 

 Foto: autor

Detall del final de la Carta pobla

 

I anem a vore el que hem pogut traduir de la Carta pobla que està escrita en el llatí de l'època:

 

"Octaves kalendas febrer any del Senyor mil dos-cents trenta-nou. (Vint-i-cinc de gener de mil dos-cents trenta-nou). Blasc d'Alagó a Ramón de Bocona i quaranta pobladors més. A fur de Saragossa.

 

 

      Foto: autor

Detall de l'escut de Blasc d'Alagó que penja en el pergamí de la Carta-pobla, d'una llista de 27 cm. de llarg.

 

 

Coneguts tots presents i venidors. El que Nos Blasc d'Alagó per ens i tots successors nostres per la present escriptura de perpètua validesa. Donem a Vós Ramón de Bocona i pobladors que heretaran que està en terme de Morella una heretat en el lloc de Catí. Així per a que allí vosaltres quaranta pobladors i habitants. I la dita heretat hi ha (il·legible) de primera part així com dividix terme amb Xert, i travessa aquell barranc i aconseguix terme amb Xert, i travessa aquell barranc i aconseguix amb aquella serra que dividix terme amb Tírig amb aigua vessant en direcció a Catí, i serra serra que travessa la Vall Torta i aconseguix amb serra que dividix terme entre Albocàsser i Pla dels Cirés, i serra serra aconseguix el riu sec i per riu riu aconseguix amb camí que descendix de la Lléqua de Prunelles i pel camí que puja per aquell tàlveg i per aquella serra aconseguix amb Gibalcolla amb aigua vessant i serra serra travessant Salvasoria i aconseguix per fons de Vallivana i per serra serra dividix terme amb Xert amb aigua vessant en direcció a Catí per circuit així donem a Vós Ramón  de Bocona i la totalitat dels pobladors i habitadors amb habitants i algun temps habitants tots amb restabliment de guardar sense interrupció fins a terra amb entrades i eixides amb muntanyes, plans i muntanyes, llenyes i arbres i herbes i pastos i (il·legible) i llegats i amb aqüeductes i pedreres i amb tots milloraments que allí hi ha, i fer poder a alguna part i d'alguna manera i com tots ells que dicte hereus pertinents i…. (il·legible) devent com mai millor i plens i aprofitables poder i comprendre i pensar cap a…..(il·legible) i utilitat vostres i els nostres successors. I nos Ramón de Bocona diumenge vostres amb… (il·legible) i llibertat habiteu i perquè ens i tots pobles amb bons furs i usos i costums de Saragossa, i tots dalt dits habiteu en franca llibertat i tranquils sense alguna vegada roín ús i fur i  costums. I per que no tindre xicoteta alguna vegada un altre diferent indegudament servitud fera. No anar només (il·legible) fur manar i exigir a Saragossa. Entregant, és clar, delmes, fidelment a la Santa Església, i primícies, al vostre consell, i avantatjós, no obstant  fins a tots els nostres successors fidelitat. (Il·legible), encara que, no obstant,  amb l'obra nostra i els nostres successors tots…(il·legible) i…..(il·legible) que van ser alguna vegada i temps,  fins a predita heretat. Damunt de Nos Blasc d'Alagó per ens i tots els successors nostres prometem i  convenim fins a fidelitat i legalitat nostra. Perquè Vós Ramón de Bocona i  tots els pobladors i habitadors existents fidels i lleials vassalls els vostres i els nostres....(il·legible)  per que nosaltres custodiem i mantenim vós en les vostres bones entrades, i usos i costums  i perquè atenguem i complaguem i atenguera i complire fem tots predita i cada un així com més elevat contingut. I no davant donació a ens i els nostres  successors....(il·legible) fins a posterior revocació. Vostra carta…….(il·legible) i nostra fortificació confirmació. Data en Morella, octaves kalendas de febrer de 1239. Esta carta escrita i segellada. Senyal fet i col·locada dia, temps preanotat. Notari Bartolomé. Testimonis d'esta manera vidents i oients. Michael de Lison Alcayde de de Morella, i Juan quinonario de domina. Branca  i Alegre Justícia de Morella"

 

 

    Foto: autor

Detall del bordó de la Carta Pobla

 

 

 

 


 

1.4.- PRIMERS SENYORS I POBLADORS DE CATÍ (1)

Revista núm. 10

 

 

Déiem en l'anterior revista que el 25 de gener de 1239 En Blasc d'Alagó, Majordom del Rei Jaume I el Conqueridor, senyor de Morella i les seues Aldees, va donar carta de població de Catí a En Ramón de Bocona i a 40 pobladors. Està clar que no serien 40 pobladors en el sentit estricte del nombre, sinó 40 famílies, per la qual cosa és multiplicava per tres o quatre el d'habitants que van vindre a repoblar Catí.

 

El cavaller En Ramón de Bocona, era un notable personatge de l'època, i que, no va dubtar En Blasc, a atorgar-li la millor de les Aldees de Morella, açò és, Catí. En una altra ocasió parlarem extensament d'este personatge.

 

Bé, a causa de la limitació d'espai existent en la Revista, ressenyarem una part dels primers pobladors de Catí i de les terres que li va tocar a cada un en el repartiment. En el pròxim número publicarem una altra part, i per a la següent, la resta. Observareu com han anat canviant el nom de les diferents partides del terme de Catí. A penes si queda alguna amb el nom primitiu. Igual que el cognom, del que només llegim “Bertrán”, “Gazula” i “Desegarra”, que es podrien asimiliar als actuals “Beltrán”, “Gasulla” i  “Segarra”. De la resta, ni rastre. De totes maneres, els que es cognomenen així no es facen moltes il·lusions. Ha passat tant de temps!

 

 Encara que en el pergamí original no vénen així, els hem ressenyat per orde alfabètic. I són estos:

 

 

Els Mitjans

 

 

 

 

Horts Mitjans

 

 

 

- Berenguer gazula.-Medianes. (Serien els Mitjans?)

- Berenguer bertran.-En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Parts majors que están al començar la font de Catí. Los ferreginals menos. Els horts sobirants  part lo Riu. Los horts migans (cal dir mitjans). Los horts Jusans.

- Berenguer bertran et socium.-En la seguent part Jusana.

- Berenguer deçclerge vacat.-En les Jusanes de vaylldecires.

- Berenguer degirona.-Al començar les sorts de vaylldecires. Los majors ferreginals. Los ferreginals menors.

- Berenguer degirona et socius.-Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga.

- Berenguer lorenç.- Parts majors al començar les sorts de vaylldecires. En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Parts majors al començar la font de Catí. Medianes. Els majors ferreginals. Els ferreginals menors.

 

 

Horts Jusans

 

 

- Bernat deçclergue.- Al començar les sorts de vaylldecires. En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Parts majors al començar la font de Catí. Medianes. Els majors ferreginals. Els ferreginals menors. Les parts dels vinyals ves lavila.

- Bernat defferreres.-En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Medianes. Els majors ferreginals. Els ferreginals menors. Els horts sobirants part lo Riu. Els horts migans (cal dir mitjans). Los horts Jusans.

 

 

Horts sobirants part lo riu

 

- Bernat defferreres cum socio. I x. soges e quarta.- Parts majors al començar la font de Catí.

- Bernat demunt alt.-En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Parts majors al començar la font de Catí. Medianes. Els majors ferreginals. Els horts Jusans.

 

 

Horts sobirants part lo riu

 

 

- Bernat demunt alt e G..-Els ferreginals menors. Els horts migans. Les parts dels vinyals ves lavila.

- Bernat faga.- Parts majors al començar les sorts de vaylldecires. En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Medianes. Els majors ferreginals. Els ferreginals menors. Els horts migans. Els horts Jusans.

- Bernat faga cum socio.x.soges.-Parts majors al començar la font de Catí.  

 

 

Horts sobirants

 

- Bernat faga i sa mare.-Les parts dels vinyals ves lavila.

- Bernat jover.- Parts majors al començar les sorts de vaylldecires. En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Parts majors al començar la Font de Catí. Medianes. Els majors ferreginals. Els ferreginals menos. Els horts sobirants part lo Riu. Els horts migans. Els horts Jusans. En la sobirana part.

- Bernat molto.- Parts majors al començar la font de Catí. Els horts migans. En la seguent part Jusana.

- Bernat molto,  xj.Soges.-Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga.

- Bertolomeu scriva.-Els ferreginals menos.

- Bertolomeu scriva hic sunt duplices.- Al començar les sorts de vaylldecires.

- Bo macip e son fill.-Els ferreginals menos.

- Cambell.-En les seguents sorts.

- Ferrer cerda.-Les parts dels vinyals ves lavila.

- G. deç aldua.- Al començar les sorts de vaylldecires. En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Medianes. Els majors ferreginals. Els ferreginals menors.

- G. demun alt.- Al començar les sorts de vaylldecires. Els horts sobirants part lo Riu. Les parts dels vinyals ves la vila.

 

 

 

Font de Catí (final)

 

 

- G. guasch.- Al començar les sorts de vaylldecires. En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga.

- G. guasch cum socio.x. soges.- Parts majors al començar la font de Catí.

 

 

Les sorts del Carrascal

 

 

 

 


1.5.- PRIMERS SENYORS I POBLADORS DE CATÍ (2)

(Revista número 11)

Casa Ciurana de Morella (1919)



          Diu Sant Jeroni parlant del llibre dels Paralipòmens que no es pot tindre un coneixement perfecte de la història d'un poble si no se sap el nom de les persones que l'han habitat i dels llocs i heretats principals del seu terme.


          Mossen Joan Puig opina que este document, (es referix sens dubte al pergamí dels primers senyors i pobladors de Catí), és el primer en importància després de la Carta-pobla. Estem totalment d'acord amb ell.


          Continuarem amb els noms dels primers pobladors de Catí i amb les terres que els van donar:

 

 

Els Mitjans (al fons ramat d'ovelles)


- G. scuder.- Parts majors al començar la font de Catí. Els horts sobirants part lo Riu.  Els horts migans (cal dir mitjans). Els horts Jusans.
- G. torner.-En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Els majors ferreginals.
- G. tost.-En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts.
- G. tost peonia.-Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. En la sobirana part.
- Johan de curtiella.-En les seguents sorts. Parts majors al començar la font de Catí. En la sobirana part.
- Johan de irles cum socio.- Parts majors al començar la font de Catí.

 

Principi de La Font de Catí (vista des de la Volta del Marro)

 

- Johan deces hirles.-En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Medianes. Els horts sobirants part lo Riu.
- Johan deçes yrles.- Al començar les sorts de vaylldecires .

 

Principi de la Vall de Cirers (vista des de la carretera de l'Avellà)

 


- Johan decesyrles.-Los horts migans. Los horts Jusans.
- Johan decurtiela.-En les Jusanes de vaylldecires. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Medianes. Els horts sobirants part lo Riu. Els horts migans. Els horts Jusans.
- Johan lorenç y son pare.-Les parts dels vinyals ves lavila.
- Micholau del pi.- Al començar les sorts de vaylldecires. En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Els majors ferreginals. Els ferreginals menors.
- Micolau demenresa.-Les parts dels vinyals ves lavila.
- P. alegret.-En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Medianes. Els horts sobirants part lo Riu. Els horts migans. Els horts Jusans.
- P. cambell.- En les Jusanes de vaylldecires. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Els horts migans. Els horts Jusans.
- P. cambel et socium.-En la seguent part Jusana.
- P. cambeyll.-Medianes. Els horts sobirants part lo Riu.
- P. cambeyll ab son companyo.- Parts majors al començar la font de Catí.
- P.de campos.- Al començar les sorts de vaylldecires. Medianes. Els majors ferreginals. Els ferreginals menos. Els horts sobirants part lo Riu. Els horts migans. Els horts Jusans. Les parts dels vinyals ves lavila.
- P. de campos ab son companyo.- Parts majors al començar la font de Catí.
- P. degisquerol.-Els majors ferreginals.
- P. demunt alt.- Al començar les sorts de vaylldecires. En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Parts majors al començar la font de Catí. Medianes. Els majors ferreginals. Els ferreginals menors. Els horts sobirants part lo Riu. Els horts migans. Els horts Jusans. Les parts dels vinyals ves la vila.
- P. de quadres.- Al començar les sorts de vaylldecires. En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Medianes. Els majors ferreginals. Els ferreginals menors.
- P. dequadres et socium.-En la seguent part Jusana.
- P. de vaylfagona.-En la sobirana part.
- P. de vaylfagona ab companyo.- Parts majors al començar la font de Catí. - P. devilalta.- Al començar les sorts de vaylldecires . Els ferreginals menos. Els horts sobirants part lo Riu. Els horts migans. Els horts Jusans. En la sobirana part.

 

 


1.6.- PRIMERS SENYORS I POBLADORS DE CATÍ (i 3)

 

          A mesura que llegim la relació dels primers pobladors de Catí, ens anirem donant compte que el nombre de persones no coincidix amb els 40 pobladors que diu la Carta-pobla. Apareixen noms amb “socis” o “companyols”, algun d'ells ja anomenats anteriorment. Per exemple: Berenguer bertran i G. scuder; Berenguer bertran i socis. Si els anomenats ja són més de 40, a quants ascendixen si sumem els “socis” o “companyols”? Mossen Joan Puig dóna dos explicacions justificant el tema, en les que coincidim plenament. Primera: quan es donava carta de població per a un poble, es requeria un número mínim de pobladors. En el cas de Catí, eren 40. Si eren més, millor, ja que es tractava de poblar un terreny que havien guanyat als àrabs. Segona: en aquell temps algun dels què anaven a la conquista, portaven amb ells als seus familiars o algun servent.
 

 

Els Horts Mitjans

 

Anem a per la tercera, i última, relació dels primers pobladors de Catí.
- P. estremer.-Les sorts de la garriga. En la seguent part Jusana.
- P. faga.-Els horts migans. Els horts Jusans.
- P. stremer.- Al començar les sorts de vaylldecires . En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Medianes. Els horts migans.
- P. stremer e son companyo.-En la seguent part Jusana.
- P. torner.- Al començar les sorts de vaylldecires. Medianes. Els majos ferreginals.
- P. vilalta.-En la sobirana part.
- Prado e Rabades e salamo.-En la sobirana part.
- Prado serra.-En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Medianes. Els horts sobirants part lo Riu. Els horts migans. Els horts Jusans.
- Queral de vaylfagona.-En la sobirana part.
- R. deç aldua.-Els horts sobirants part lo Riu.
- R.  depinos.-Els horts sobirants part lo Riu.
- R. desancto Johanne cum socio.- Parts majors al començar la font de Catí.
- R. deselua negra.- En les Jusanes de vaylldecires. En les seguents sorts. Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga. Els horts sobirants part lo Riu. Els horts migans.
- R. rovira.-En les Jusanes de vaylldecires.
- Ramon de pinoscum socio.x.soges.- Les sorts del carrascal. Les sorts de la garriga.
- Ramon de sent Johan et ffrater eius.-En la seguent part Jusana.
- Ramon deç aldua.-En la sobirana part.
- Ramon deç aldua peonia.- Parts majors al començar la font de Catí.
- Ramon depinos.-Parts majors al començar la font de Catí. Medianes. Els horts migans. Els horts Jusans. En la sobirana part.
- Ramon deselua negra.- Al començar les sorts de vaylldecires. Els majors ferreginals. Els ferreginals menors. Els horts Jusans.
- Ramon ffratres.-Les parts dels vinyals ves lavila.
- Ramon rovira.-Les sorts del carrascal. En les seguents sorts. Les sorts de la garriga.
- Vilalta cum socio viij, soges e miga, ij. braces.- Parts majors al començar la font de Catí.
- V. soges.-

També estaven els cridats Els donatius. Estos van ser:

- Tarrago.J. Vilar part la plana dels vinyals axi com atermat en la seua carta.
- P. Demunt alt. Una sort en cap del hort seu axi com lo atermena Ramon de Bocona.
- A. Depegueroles.- El camp en cap dels horts axi como lo termena Ramon de Bocona.
- A depegueroles. El vilar del castelar amb son dret axi com es atermenat de la serra grossa e del Riu sicco (sec) de vayltorta entro als salamons axi com es contengut en sa carta de la donacio.
- Berenguer bertran G. scuder.j. Vilar Part el Riu sicco (sec) desalvassoria (de Salvassòria), axi com es atermenat del dit Riu entra a valivana.
- P. Stremer. Un vilar prop berenguer Lorenç axi com es atermenat en la seua carta.

          I ací finalitza la relació dels primers pobladors de Catí, així com de les terres que es van repartir.

 

 


1.7.- LA UNIVERSITAT DE CATÍ ASSENYALA UNA DEVESA I LES PENES QUE HAN DE PAGAR ELS QUE ENTREN EN ELLA.



          Bé, una vegada finalitzada la relació dels primers pobladors de Catí, així com de les terres que es van repartir, continuarem amb altres temes, sempre interessants per a Catí, per al nostre poble, per a les nostres gents. Hi ha un pergamí del segle XIV, escrit en el llatí de l'època que, més o menys, diu el que seguix:

          Ací i ara traslladat el (il·legible) bé i lleial d'autoritat de Bernat Segarra, justícia de Catí, quinto nonas julii anno domini M.CCCXX.VIII, una vegada vist l'utensili el curs tal de la qual és. El nostre sencer (il·legible) que tot Catí facen defendre amb el bestiar pasturant. Així com limitar terme pel Pou de Pegueroles, Font dels Viñals, Font d'en Pager a Villar de Na Moltona, torrent d'en Nicater i de les coves al pou de Pegueroles.

          Tot el bestiar gros que jau en devesa els vedalers penyoraran una bestia dins la devesa. De besiar gros o de porchs que donen.v.sol.bestiar de Mas hi haja dins corral, puga entrar en devesa e siga fora corral, pagaran una bèstia de ban que siguen trobats dins la devesa, de la bestia que pendrán els vedalers dos quarters e la pell e la (il·legible). Un quarter e los jurats l’altre quarter, bestiar que torne a la vila jague dins los Murs de la vila y si jau fora los murs y entra dins la devesa sea presa una bestia. Tot bestiar que torna a la vila que vaja acarrerat fora de la devesa siga fora carrera que siga presa una bèstia. I açò siga des de Sant Joan a Sant Andreu i siga vedat per a tot el temps.

 Sig+nat Tomás de Muntalt, notari públic de Catí qui és escriptor conegut. Arnau de Pegueroles (il·legible) notari públic de Catí. Indefinit. En l'acte i quan lletra dalt escrita en (il·legible). Conforme tan prompte que domini del torrent.
 Sig+nat Bernat Segarra, justícia de Catí que valora l'utensili original in hoc traslladat  a l'autoritat nostra per a complir i decretar el nostre (il·legible) servir davant del testimoni.

          Quan el rei Jaume I el Conqueridor va donar a poblar les terres guanyades als moros, va concedir, a més de les deveses comunes a tots els pobles de la comarca (per exemple la devesa de les muntanyes de Vallivana on podien entrar una sèrie de pobles, tant per a abastir-se de la llenya, com per a pasturar el ramat), altres deveses particulars a cada poble en què només podien aprofitar-se els d'eixa determinada localitat.

          En estes deveses, direm locals, podien entrar qualsevol classe d'animals, tant xicotets com grans. Si només podien entrar els coneguts com a animals grans: cavalls, muls, egües, burros i vaques, el terreny era conegut com bovalar.

          Està clar que estes deveses o bovalars eren independentment i a més dels camins de sirga, assegadors i la resta de terres comunes que posseïen els pobles.

          La devesa que ressenyem dalt, encara existix, encara que la seua extensió és molt més xicoteta del que era en un principi. És la coneguda com el tancat de la Serrà, i està a l'oest de Catí, tocant al mas de la Serra. Quan va ser construïda en la seua original època tenia una extensió molt superior a l'actual, ja que tenia dos hores de volta. Els seus límits eren els següents: Pou de Pegueroles, Font dels Viñals, Font d'en Pager a Villar de Na Moltona, torrent d'en Nicater i de les coves al pou de Pegueroles.

          Com en aquella època hi havia molts animals, tant de llaurança com d'engreixament per a carn, va caldre posar un temps anual de veda prohibint l'entrada en la devesa, perquè poguera recuperar l'herbatge. I va ser, tal com diu el document, des de Sant Joan (24 de juny) fins a Sant Andreu (tres de setmanes i tres dies abans de Nadal).


          No quedaria així la cosa, ja que el dia 2 d'abril de 1357 un nou decret amplia l'època de veda d'entrada a la devesa. Diu així:

          Et en apres iiij nonas aprilis anno dominj M.CCC.L.vij. En bernat acquo e en Jacme macip jurats de Catí ab consentiment del conseyl general del dit loch stabliren e ordenaren que la deuesa de sus dita en la qual tenen los bestiars los carnices sia uedada tots temps dels dies  ques comenta auedar, entro a nadal sots la pena en la dita Carta contenguda la cual pena sia departida segons que de sus nes (¿) acostumat enaxi que la justicia naje lo terç dels dos quarters los jurats dues parts, Et lescriua de conseyl lo cap de la bestia.

          I tampoc va acabar d'esta manera, ja que esta devesa va haver de ser venuda a particulars durant el nefast segle XIX perquè les arques municipals de molts pobles van quedar esgotades a causa de les contínues “contribucions” que eren sotmesos per les guerres que vam haver de patir, tant la de Napoleó com les carlines, i les de les nostres possessions a Amèrica.

 


2.- CAPÍTOLS CONCERTATS ENTRE MORELLA I LES ALDEES. MORELLA 6 DE JUNY DE 1306  

 

Carrer dels Porxes de Morella (1918)



         Molt poc després de la conquista de Morella i les seues Aldees per Blasc d'Alagó van començar les divergències entre la metròpoli i els seus satèl·lits, les Aldees, divergències que, en el transcurs del temps se van anar acreixent, segurament massa de pressa. Morella, creient-se ama i senyora de les seues Aldees abusava en quant podia, tant en el tema d'impostos com en el de contribucions personals i materials en el desenvolupament de la comarca. Açò portava  el descontent i l'enuig de les Aldees i dels seus representants, que conduïa a elevar les seues queixes a Morella i, encara que en la majoria de les ocasions no feia cas, en alguna no tenia un altre remei que, davant de l'evidència clara, accedir. Açò és el que va ocórrer en una d'estes reclamacions.

          Les Aldees van elevar una queixa perquè Morella no procedia amb justícia en el repartiment de les despeses comunes; al mateix temps, sol·licitaven intervindre en el repartiment d'estes despeses.  

         Aprofitant l'escrit, sol·licitaven també tindre un Justícia propi per a certa classe de plets. Açò era abans de 1292, o siga, només cinquanta i pocs anys després de la conquista.

         Morella va tardar una eternitat a redactar els capítols del document que accedia a la primera petició, amb reticències i per a evitar discòrdies i posar fi a desavinences i portar a la pau entre les parts. Quant a la segona petició, el repartiment de les despeses, no es van donar per al·ludits.

          Van arribar a l'acord que dos o quatre consellers de les Aldees intervingueren en els consells comunals de Morella, amb veu; que cada Aldea poguera enviar un jurat o comissari a Morella per als negocis de la peita (1) real, de les despeses comuns, i veure les sumes dels llibres de comptabilitat, però no al detall o per pàgines; que tota Aldea que es considerara agreujada poguera enviar el seu missatger al Rei juntament amb els de Morella, pagant els gastos el Comú; que els Jurats de Morella tingueren secret el llibre de les Taxacions de les Aldees; que els Jurats (2) de les Aldees s'obligaven a dir la veritat amb jurament als Jurats de Morella sobre llibres o béns que s'havien de taxar.

          Les Aldees no van estar conformes amb el punt de "no ver al detalle o por páginas" els llibres de comptabilitat i van elevar una sol·licitud a la reina Elionor, accedint ella que ho pogueren fer "al detalle i no sumariamente" com pretenia Morella.


          Hoc est translatum de verbo ad uerbum bene et fideliter sumptum videlicet v kalendas augusti Anno domini M.CCC.XX.viij. cum auctoritate bernardj segarra Justicia (3) Catini aquodam publico instrumento per alfabetum diuiso forma cuius sequitur jn hunc modum……..vniuersitatem (4) hominum de Morelle scilicet jnter Petrum Çameso, Jacobum Uinathea, i Patrum Danys et Petrum Nauales, juratos.

          Antonium Laffont sindicum et procuratorem ab vniuersitate del fforcall, Aldee Morelle. Poncianum de Pauer, notarium publicum dicti loci.
Raymundum de porquerices, sindicum et procuratorem uniuersitatis dela Mata. Petrum Çaplana notarium publicum dela Mata.
Michaelem barceloní, de Olocau, Jacobum Porta notarium eiusdem loci de Olocau.
Raymundum coll, síndicum et procuratorem constituí ab vniuersitate castrifortis. Antonium moratoni, notarium dicti loci  castrifortis.
Thomasium de munt alt síndicum et procuratorem vniuersitatis de Catino, cum publico instrumento confecto auctoritate Dominici de guardiola, notarij publici dicti loci Catinj quinto nonas junij anno dominj M.CCC.quinto.

          Johanem sanci, síndicum et procuratorem vniuersitatis de valibona. Guillermum Scribe, notarium publicum de valibona.  
Sabastianum Carceler, síndicum et procuratorem vniuersitatis de Saluasoria. Tomasium de munt alt, notarium publicum dicti loci catinj.
Item quod quelibet aldearunm predictarum possint mitere unum juratum uel alium probum hominem elusdem aldee qui sint cum juratis et consiliaris Morelle ad computandum et gitandum peytas Reales et vecinales et expensas seu missiones comunes ville Morelle et aldearum eiusdem juste factas. Et uideant sumam majorem librarum dicte ville, set non per minuciem nec per planas.

          Quod est actum Morelle octavo idus junij anno domini M.CCC.sexto. Firmado: Petri Çameso, Jacobi Vinateha, Petri Darenys, Petri Navales, Juratorum universiatis Morelle. Antoni Laffont, Raymundi Deporquirices, Michaelis Barcelona, Dominici Calan, Raymundy Coyll, Thomasij de Munt Alt, Johanis Sancij, Berengarij de Sancto Stephano, Sebastián Carceler, sindicarum et procuratorum universitatum hominum aldearum predictarum.
Estes fnerunt huic instrumento vocaci et rogati Petrus de Vinathea, Guillermus Molto, Raymundus Lenes, Dominicus Gavalda, Guillermus Aster, Berengarius Danglesola et Petrus bon Alberch.


         Johannis Rovira publici Morelle notari et auctoritate domini Regis, per totam terram et dominaciones eiusdem.
Bernardi Segarra, Justicia Catini qui viso instrumento horiginali in hic translato auctoritatem nostram prestamus et decretum nostrum ducimus aponendum presentibus testibus, Michael Spigol, Berengarius Verdu et Gualardonus Martí.


          És curiós veure en el document que figura la universitat de Salvassòria com lloc o poble i no obstant no ho fa Vilafranca.


(1) Tribut que es pagava al rei o al senyor territorial. També, cens que paga un  llogater.
(2) Membre d'alguns consell municipals dels regnes de València, Mallorca i Aragó i d'alguns del Principat de Catalunya, equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.
(3) Alcalde o cap dels jurats.    
(4) Col·lectivitat d’habitants d’una ciutat o vila, revestida d’una certa personalitat pública, premunicipal a la qual eren reconeguts uns privilegis i una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers.


 

 


3.1.- PRIVIL·LEGI DEL REI JAUME II PER A MORELLA I TERMES SOBRE MATÈRIA PROCESSAL. VALÈNCIA 15 DE MAIG DE 1303

 

Portal de Sant Miquel (1918)



          Per a complir amb el Fur 4 del Regne de València la Cort jutjadora devia procedir a l'execució de la sentència per ella donada quan passava a ser cosa jutjada.

          Perquè açò succeïra, havien de concórrer alguna d'estes tres condicions:

Una: Que la sentència no haja sigut apelada dins dels deu dies següents.  
Dos: Que les parts no hagen exercit el dret d'apel·lació, demostrant haver convingut no fer-ho.
Tres: Que s'haja confirmat la sentència, o que esta siga declarada deserta.

          El Rei Jaume II en data 15 de maig de 1303 concedix un Privilegi a Morella i Termes (les seues Aldees) amb unes prerrogatives per a posar fi a plets i evitar sagacitats d'advocats, i, a instàncies dels jurats i prohoms de Morella tindre el valor i l'obligació suficient en tot el seu terme general.
Este privilegi consistia que el demandant havia de posar en mans del Justícia de Morella el document públic probatori de la cosa demandada, sense cap escrit; i si la petició es presentara escrita, no fóra  admesa.

           Una vegada vist pel Justícia el document de l'actor procedisca aquell immediatament contra la part adversa i els seus béns procedint a l'execució a tenor del document presentat. No obstant això, el Justícia de Morella ha d'observar el Fur quant a l'execució de la cosa jutjada, quedant a la seua disposició l'assenyalar un temps a l'acusat perquè al•legue raons de defensa, i transcorregut el terme indicat ha de procedir el Justícia tot seguit contra el sentenciat i els seus béns.

          Este escrit resumit finalitza amb el següent contingut:


         Datis valencie idus madij Anno dominj Millessimo CCC. Tercio. Sig+num Jacobi dei gracia Regis aragonum valencie et Murcie as comes Barchinone.


 

 


3.2.-  CARTA DEL REI JAUME II AL JUSTICIA DE VALENCIA SOBRE UN CAS D’USURA, VALENCIA 1 D’AGOST 1308

 
          Ramón Piscacer i Pere de Quexans van concedir un préstec a Pere de Cervera, a la seua dona Huga i a sa mare Arnava, i estos, en el moment de l'amortització, es van negar a fer-la.


          Els creditors van interposar una demanda davant de la Cúria per a poder cobrar les 37 lliures que havien prestat, però els denunciats van sol•licitar l'anul•lació adduint que hi havia hagut usura en el contracte de préstec.


          Els creditors acudixen en súplica al Rei Jaume II i este, per mitjà de carta de data 1 d'agost de 1308 li diu al Justícia de València que s'observen les lleis de Déu i les canòniques i civils que prohibisquen la usura, i que els recurrents s'acontenten a cobrar només "el caudal y las justas expensas y una indemnización debida. Y esta deberá ser la manera de proceder en el futuro en hechos semejantes".


          La carta del Rei comença així:

         Jacobus dey gracia Rex Aragorum etcet. Ffideli suo Justicie valencie salutem et graciam.pro parte Raymundy piscacer et Petrus de quexans….

          I finalitza així:

          Datis valencie idus madij Anno dominj Millessimo CCC……. Sig+num Jacobi dei gracia Regis aragonum valencie et Murcie as comes Barchinone.



 


4.-  APOCA ATORGADA PEL JURAT DE MORELLA BERENGUER AGUILÓ I ELS VEÏNS RAMON NEBOT I BONANAT DARENY A CATÍ. MORELLA 28 OCTUBRE 1314
 

Portada romànica església Nª Sª de l'Assumpció de Catí (S. XIII)



           En l'històric Regne de València els Jurats eren els encarregats de vetllar perquè als conciutadans dels seus pobles respectius no els faltaren les més essencials matèries  de tota índole: alimentàries com blat, farina, oli, i de tot el necessari en general, comerciant amb el sobrant. Quan tenien blat en excés en el depòsit el venien a altres pobles necessitats. Una vegada es va donar este cas entre Morella i Catí. Els jurats de Catí, Ramon Nebot i Bonanat Dareny, van comprar al jurat de Morella, Berenguer Agulló, 77 cafissos de blat, cobrant per això 141 lliures, que van resultar a 1’83 lliures el cafís, o siga, a 0’183 lliures la barcella.

          Com una barcella equival a 10 kg. de blat, tenim que el quilogram de blat valia l'any 1314 sobre les 0’0183 lliures.
          Com tots els catinencs sabem, Catí és un poble pobre en agricultura i al llarg de la seua història ha hagut de recórrer freqüentment a la compra de cereals als pobles amb sobrants en  els seus depòsits.

          Estes operacions les proven els nombrosos documents de pagament que s'han produït en tots els temps.
Hi ha el document justificatiu de la operació, datat en Morella el 28 d'octubre de 1314, l'inici del qual és el següent:


          Hoc est translatum sumptum bene et fideliter dauctoritate bernardj segarra Justicia Catinij.V.kalendas augusti Anno dominio M.CCC.XX.VIIJ. aquodam instrumento cuius tenor talis est.

          I al peu de l'escrit:

          Uod est actum Morelles.V.kalendas Nouembris anno domini M.CCC.XIIIJ. Sig+num berengarj agullo Jurati predicti. Sig+num Raymundi nebot. Sig+un bonanati dareny omnes in simul qui hoc concedimos et firmamos. Testes sunt huius rey Petrus filius berengarj tora Raymundus sent Johan et Dominicus maçaner. Sig+num Dominicij ros notarij publici qui hoc scribit et clausit.

 

 


5.-  LA UNIVERSITAT DE CATÍ CONSTITUÏX SÍNDICS I PROCURADORS DE LA VILA PER A TOTA CLASSE DE NEGOCIS ALS DOS JURATS DEL CONSELL. CATÍ 10 DE GENER DE 1315
 

Casa de la Vila de Bernat Turó (1428)


          En carta pobla de 25 de gener de 1239 En Blasc d’Alagó atorgava a En Ramón de Bocona i 40 pobladors a fur de Saragossa la població de Catí com a Aldea de Morella. Molt poc de temps va haver de passar, 76 anys, perquè els habitants de Catí s'adonaren que eren ells i no altres els que havien de vetllar pels seus propis interessos.

          Arnau Segarra, pertanyent a una família important i influent en la seua època, aleshores Justícia de Catí, va nomenar síndics i procuradors a dos dels seus Jurats, en Pere de Sent Johan i Thomàs Lilet, per a defendre els drets de la Vila davant del Rei, administrar tota classe de negocis, establir deveses, bovalars, i els assumptes que siguen profitosos per a Catí sense perjudicar el Rei ni a la senyoria de Jaume Castellà. No oblidem que En Ramón de Bocona prompte va vendre els seus drets sobre Catí a Jaume Castellà, de Sant Mateu.

          El document en qüestió, diu així:

          Arnau Segarra, juticia de Catí en V.kalendas augusti anno domini Milésimo CCC.XX.VII, aquondam instrumento cuius tenor talis est. En nom de deu coneguen tots aquells que aquesta present Carta veuran que nos Narnau segarra justicia de Catí, e en Pere ros, e en Ferrer de sent Johan, e en Jacme de sent Johan, e en Johan de sent Johan, e en Domingo de castellnou, e en Ferrer de sent Johan, e en Pere miro, e en Johan de sent Johan e Narnau Montull, e en Vicent macip, e en Ramon ros, e en Domingo pasqual, e en Domingo calroyn, e en Bartola miro e en Rubert bonet e en Pere alegret, e en Bernat de carcasses, e en Pere asteller, e en Bernat macip, e en Ramon macip, e en Vidal de carcasses, e en Montsoriu catala, e en Bartoli çabater, e en Ramon de vallfagona, e en Garcia Rodrigo e en Pere guasch, e en Pere de sent Johan, e en Bernat de Muntalt, e en Vidal de sent Johan, e en Jacme lilet, per nos e per tota la universitat del dit loch conssell cridat e ajustat al loch acostumat segons que es costum de consell. De consentiment, e voluntad e de manament de tot lo dit conssell de certa ciencia fem e establim e hordenam certs specials sindichs procuradors postres e del dit consell auos dit en Pere de sent Johan e Thomas lilet jurats de dil loch e als dits conssellers qui ara son e als jurats e consellers qui apres  de uso seran emper  tots temps jurats e conssellers del dit loch de Cati en tots pleyts, e en procurar e negociar e aministrar demanar e defendre e absolure aure bon arbitre sens conssell cridar ni demanar e fer establiments.j. ho molts ho aytals com auos plaura e boualars e deffeses fer ala uila ho aqualseuol persona ho persones e aquell ho aquelles senyalar e asignar, Carta ho cartes priuilegi ho priuilegis gracia, ho gracies del Rey ho senyora Regina ho del senyor inffant ho de lurs lochs tinents jmpetrar daquella cosa ho daquelles coses que auos ben uist sera esser profitoses a la vila e al terme de Cati ho posar guardador ho guardadors metre justicia jurats e conssellers de uosaltres mateix ho dels conssellers de uosaltres ho aquells qui auos altres ben vist sera no fahent pejudici al senyor Rey ni ala sensoria del honrat en Jacme castella.Mantleuta ho mantleutes fer del drets de blats, ho vy ho de qualque cosa auos plaura ho ben vist sera pera necessaris de la vila de Cati ho terme, Carta o cartes fer e fermar per lo consseyll e vniuersitat de Cati, et sens acor e demanda del dit conssell si avosaltres ben vist ser aquel dit conssell noy deje esser demanat, et encara donacions scriuir fer per lo dit conssyll, et tenirconsseyll per uosaltres metéis e aquells que seran apres de uso altres jurats e consseyllers sens conssell cridar nj demnar per les necessaries dela vila. Et fem e establim auos e atots aquells que per tot temps apres de uso seran en la vila de Cathi jurats e conssellers procuradors. Et dam plen poder sobre totes les damunt dites coses ho en qual se uulle daquelles, e sobre tots contrats feits e esdeueniments maneres ho rahons que sesdeuendran he poden esdeuenir ho son esdeuengudes en la uila de Cati ho el terme per qual se uule raho e sobre tots altres feits ala dita vniversitat del dit loch de Cati pertanyent e contradir contrastar e en reuocar e en prestare en appellar en loch de nos e entots aquells que auos altres ho ala major partida de uso altres e daquells que apres de uso altres seran en aquest office matex seran vistes rahonables. Et dam auos plen poder e licencia de fer apocha de les conses rebudes e fer  fermar totes cartes quel dit conssell fer e fermar degues a proffit e autilitat del dit loch de Cati e del terme et demanar e de defender enantar jimplicar replicar triplicar e de calumpnia jurar e tot altre sagrament de qual se uol linatge sie en animes postres e del dit conseyll fer e de pledejar testimonis donar Carta ho cartes frer en juhy contra carta ho cartes contradir e appelar ho appellacions seguir entro asentencia deffinitiua dela qual nengu appellar nos pot, e tots los bens del dit conssell per raho demanleutes ho per qual se uol altra raho obligar e comanar ab escrit e sens escrit .j. al altre totes ses ueus e tot son loch sobre les dites coses atracar e totes coses e sengles fer spacialment e generalment axi com podria ho poques lo dit consell si personalment hy fos tot justat e applegat. Prometem nos e tot lo conssell per ferm e leal conuinença auod ferm e segur en per tots temps qualque cosa per uso desus dits ho per la major partida ho per aquells qui apres de uosaltres per tot temps e per temps seran en aqueix office mateix ho per la major partida daquells feyt, ho enantat ho procurat hordenat endreçat establit e tractat sera ab escrit o sens esxcrit en les dites coses ho en alcuna daquelles ho en totes altres. Jas fos que en la dita carta no sien conegudes ho en totes coses ho per totes ara e per tots temps Nos e lo dit conssell per tots temps aurem per ferm axi com si de nos ho del dit consell fos feit, et conssell sen fos ajustat En null temps no reuocarem per alcuna manera ho raho. Aço es feyt en Cathi iiij. idus januarij Anno dominj Millesimo CCC.XV.

          A continuació venen les següents  firmes: Arnau Segarra, justicia. Pere Ros. Ferrer de Sent Johan. Johan de Sent Johan. Domingo Castellnou. Ferrer de Sent Johan. Pere Miró. Arnau Montull. Vicent Masip. Ramón Ros. Domingo Pascual. Domingo Calroyn. Bartoli Miró. Rubert Bonet. Pere Alegret. Bernat de Carcasses. Pere Asteller. Bernat Macip. Ramón Macip. Vidal de Carcasses. Bartola Çabater. Ramón de Vallfagona. Garcia Rodrigo. Pere Guach. Pere de Sent Johan. Bernat de Sent Johan. Bernat de Muntalt. Vidal de Sent Johan. Jacme Lilet.
Tots enssemps el dit consseyll esants qui per nos e per lo dit conseyll aço loam atorgat e fermat.- Testimonis presents foren daço en Pere Celom e en Ramon Oller e en Domingo Esperandeu.- Sig+num Thomasij demonte alto notarij publici Catij Qui hoc scribi fecit loco die et Anno prefixis”.

          Arnau Segarra era germà del què en 1328 seria també Justícia de Catí, Bernat Segarra, i que va tindre una intervenció decisiva en la confecció i instauració del Llibre dels Privilegis.


          Gràcies al donatiu que Arnau Segarra va donar en 1321 per a la Romeria de Sant Pere, fet reflectit en el Llibre dels Privilegis, tenim constància escrita que en eixe any de 1321 ja se celebrava la romeria, ignorant-se, per descomptat, l'origen d'esta ancestral Romeria dels catinencs a Sant Pere de Castellfort.
Si es comparen els cognoms de les persones que apareixen en este document, amb la llista dels primers pobladors de Catí, publicats en anteriors intervencions, s'aprecia l'enorme quantitat de nous cognoms existents a Catí només 76 anys després de la Carta pobla.

 

 

 


6.1.-  JAUME II CONCEDÏX A CATÍ QUE NO ES VENGA VI FORASTER DES DE TOTS SANTS FINS A PASQUA DE RESURRECCIÓ. TORTOSA 13 FEBRER 1315
 

Document del Rei En Jaume I, prohibint la venda de vi foraster


          Sempre hem sentit dir als nostres avantpassats que antigament a Catí hi havia moltes vinyes. Tots els veïns declaraven dos o tres vinyes al fer el manifest de béns per a la imposició de les peites.

          I, segons el que comentarem a continuació, pareix que no hi ha dubte respecte d'això.

          Corria l'any 1314 i els jurats de Catí van sol•licitar al Rei Jaume II els concedira la prohibició de vendre vi foraster a Catí, per a, d'esta manera, esgotar primerament la producció local mantenint un preu just, i evitar la competència de vi més barat procedent d'altres pobles pròxims productors amb excedents  de vi que el venien a baix preu.

          Va accedir el Rei a esta petició en document datat a Tortosa el 13 de febrer de 1315, en el que prohibia la venda de vi foraster  a Catí des de Tots Sants fins a Pasqua de Resurrecció.

          No es podia entrar a Catí vi de fora del terme general de Morella, baix pena de perdre l'infractor tota la mercaderia. Estava clar que poc dany podia fer la producció de vi de Morella o de la resta de les Aldees a Catí, ja que era el màxim productor del preat líquid, però sí que podien competir els vins de Sant Mateu, Albocàsser, La Jana o Traiguera.

          Este document, encara es conserva en l'arxiu de la Diputació Provincial de Castelló, i és un pergamí de 20 X 30 cm. Té un segell de cera roja amb la figura del rei a cavall. Porta el títol següent: El Rei El senyor Jaume prohibeix la venda de vi foraster. I el següent títol de diferent lletra: Priuilegi del vy. Ignorem el motiu, però mossén Celma va escriure en el marge al principi del document: Del vi que des de Tots Sants a Pasqua sols se venga el de Catí.

          Diu el document al principi:

          Hoc est translatum sumptum bene et fideliter dauctoritate bernardi segarra Justicia Catinij.V.kalendas augusti Anno domini M.CCC.XX.VIIJ.aquod am instrumento cuius tenor talis est. Nouerint vniuersij Quod nos Jacobus  dey gracia Rex Aragorum, valencia, Sardinie, etCorsice ac Comes Barchinone.

          I al peu:

          Data Dertuse in jdus ffebruarij.Anno domini Millessimo. Trecentesimo. Quinto decimo Era. D.Signum Jacobi dei gracia Regis Aragonum, valencie, Sardinie et Corsice, ac Comitis Barchinone. Testes sunt.G. de Montecatheno. Petrus de Queralto. Hugo de Mataplana Comes pallariense. G.de Etença R. de Orchau. Sig+num mei Guillemi augustini scriptoris predicti  dominj Regis, Qui mandato eiusdam hoc scripsi, et clausi, loco die, et anno prefixis.

 

 

 


6.2.- ESTABLIMENT QUE EL CONSELL DE CATÍ FA PER A COMPLIR EL PRIVILEGI DEL REI JAUME II. CATÍ 23 FEBRER 1315

Tan prompte va arribar el document del rei Jaume II pel que concedia a Catí el privilegi de no poder "vendre's vy foraster" des de Tots Sants fins a Pasqua de Resurrecció a poder del Justícia de Catí Bernardo Segarra, li va faltar temps per a convocar al Consell del poble i redactar l'estatut regulador de la venda de vi foraster. Les tanques eren les següents:

1ª El consell atorga i confirma el privilegi del rei.
2ª. Determina estiguen vigents per tots temps els estatuts fets pels consellers anteriors fins al dia d’avui.
3ª. Concedix que tot hom puga entrar vi de fora per raó de malalties, de parteres i d’altres necessitats i per a son beure, i dar i premsar-se, només però canviant-lo per vi sense perdre diners.
4ª. Açò siga entès sense perjuí del vet de Morella.
5ª. El contraventor pagarà 60 sous per cada vegada.
6ª. El Justícia sols podrà perdonar aquesta pena però no la del privilegi del rei.
7ª. La present carta tindrà valor mentre dure el privilegi real.

          L'estatut comença així:

          Hoc est translatum sumptum bene et fideliter dauctoritate bernardi segarra Justicia Catinij.v.kalendas augusti Anno domini M.CCC.XXX.VIJ.aquod am instrumento cuius tenor talis est. En nom de deu Coneguen tots com conseill cridat e ajustat en la uila de Cati, en lo qual consell fo acordat que lo priuilegi  e la gracia atorgada per lo senyor Rey al dit loch de Catij e al terme que null hom  no metes nigosas metre vy dintre el dit loch de Cati sino ere del terme de Morella que aquell fos atorgat e confirmat segons lo poder e la gracia atorgada el dit priuilegi per lo senyor Rei................ ..

           I finalitza així:

En cara fo atorgat en lo dit conseill que totes les cartes condicionals ho de qualque manera fossen feytes e atorga destro el dia duy per lo dit conseill sien e espiguen en lur força e fermetat daquiauant per tots temps segons que en cascuna daquelles es contengut e declarat. En cara fo el dit conseill atorgat que no contrastant lo dit priuilegi e gracia del senyor Rey nulla altra manera de frau ni que diners ne prengues ni pendre fes. En cara enpero que en aço que diu la present carta que vy sie metut en la vila hi el terme ason beure que no senten nj contrasta, ni nengu no entena que sie asolt de metre vy enaytant com es lo vet de Morella. En cara fo atorgat el dit conseill que aquell ho aquells quj contra lo hordenament de la dita carta fes ho vingues, ni vy venes que per cascuna vegada pach e sie tengut de pagar Trenta solidos reals de valencia de pena. De la qual pena aya la sensoria lo terç e lacusador lo terç e lo comu lo terç. Et si acussador noy aura que sie mig per mig entre la sensoria e lo comu. Empero axi quel dit Justicia qui ara es ho daquiauant sera al dit loch de Cati no destrengue ni destrenyir pusca de frau algu ho alguns de fer paguar la pena ho penes contengudes el dit priuilegi sino aquesta tansolament de XXX solidos contenguda en la dita presentcarta. En cara dona lo dit conseill poder e licencia al Justicia qui per temps sera que pusqua enquerir e en cercar ab acusador ho sens acusador contra totes aquelles ho aquells qui en tenes fer frau del dit vy. Enaxi quen pusquen ayer sagrament. Et siseran rebles a fer lo sagrament que en continent sien tenguts de pagar la pena dels dits XXX solidos contingudes en la dita carta. Et en cara quel dit Justicia qui per temps sera no sie tengut de delegar al acusador. Empreo protesta ell dit dit conseyll que no enten areuocar ni a enfermar ho impugnar carta ho cartes per lo dit conseyll feytes ho priuilegi ho priuilegis carta ho cartes gracia ho gracies al dit conseyll feytes e atorgades per les damunt dites coses. Nos Ratifiquen aprouen lohene fermen acadascunsdaquelles segons la tenor de cascuna delles. Et si aquesta present carta per lo nostre atorgament fermetat auer no podia voll lo dit conseill que pusquen demanar los Jurats del dit loch de Cati ho procuadors del dit conseill auctoritat de aquell ho de aquelles per que la dita Carta agues ho pogues aver fermetat e valor. En cara voll lo dit conseill que aquest atorgament ara feyt el dit conseill que no façe null perjudici, ni pusque dayn tenir anengunes coses que ja sien atorgades e hordenades per lo dit consel la qual carta fo feyta ans quel dit priuilegi fos demostrat ni adult ni cridat en la vila de Morella. Empero uoll lo dit conseil quela present carta sia ferma e aye ualor emper tots temps de mentre el dit priuilegi durara e sera obseruat. Aço fo feyt en Cati vij kalendas Martij Anno dominj Millesimo CCC.XV. Se+nyal den Pere çelom batle e procurador den jacme castella qui axi com a procurador e abatle e per lo dit senyor en Jacme castella totes les damunt dites coses en lo dit conseill estant loa atorga e ferma Se+nyal den Pere de sent John. Se+nyal den Thoma lilet Jurats Sen+nyal den Johan demunt alt. Se+nyal den Domingo figuerola. Se+nyal den Romeu de sent John. Se+nyal den Bernat celom. Se+nyal den Guillem julia. Se+nyal den Jacme viues. Se+nyal den R. segarra. Se+nyal den Guillem de sent John. Se+nyal den bernat sola conselles tots ensemps per no e de conseill e voluntad de tota la vniuersitat estant en lo dit conseill totes les damunt dites coses loam atorgam e confermam presents testimonis en R. oler Rector del dit loch de Cati e en Domingo sperandeu vicari, e en Guillem Jouer capella. Se+nyal den Thomas de munt alt notarj public de Cati qui aço escriure feu e rase, en mena jn XV linea el loc quis diu Impugnar, e ab letras subscrites en XVJ.linea quis diu en aquell loc carta e cloe lo loch e dia damunt dit.

          No es degueren complir molt  bé les lletres del rei i els estatuts del Consell del poble per quant l’any 1331 demanà aquest i aconseguí un altre privilegi o carta de la regina Leonor, prohibint l’entrada i venda de vi foraster dins el terme de Catí.

          O siga, que ja llavors feien primer la llei i després desenvolupaven el reglament per a aplicar-la.

          Està molt bé el punt tercer (sempre hi ha excepcions en tots els ordes de la vida) amb l'excepció de poder entrar vi per a malalts, parteres i altres necessitats. Per esta peremptòria necessitat poc podia ressentir-se el comerç local. Però, per si de cas, només es podia canviar per un altre vi, no cobrar.

          De totes maneres, per el que es desprèn del pergamí núm. 8, poc van durar el privilegi del rei i els estatuts que va fer el poble, ja que l'any 1331 Catí va demanar, i va aconseguir, un altre privilegi de la reina Elionor.

 


6.3.-  COM ES DENOMINA: BLASCO DE ALAGÓN, BLASC D’ALAGÓ, BLAI D’ALAGÓ O BALASC D’ALAGÓ?

  Sabem que Blasco de Alagón, o Blai d'Alagó, o Blasc d'Alagó o Balasc d'Alagó era un poderós noble aragonès que va tindre una participació importantíssima en la conquista del Regne de València.

          Era net de Palacín  i fill d'en Artal II i de Toda Romeo, es va casar amb  Marguelina de Baucis.

          Hem vist escrit el seu nom i sentir-lo pronunciar de diferents maneres: l'historiador santmatevà Betí ho escrivia Blai d'Alagó, el nostre insigne Joan Puig ho feia de la mateixa manera,  Blai d'Alagó. José Sánchez Adell, sempre ho escrivia Blasco de Alagón. Altres autors ho han escrit i pronunciat Blasco de Alagón, Blasc d'Alagó i Balasc d'Alagó.

          No fa molts dies “va caure” a les meues mans un llibre escrit en valencià pel professor de la Universitat Jaume I de Castelló, Vicent García Edo, editat per la Fundació Blasco de Alagón, i titulat BLASCO DE ALAGÓN.

          Per això m'he animat a formular les següents preguntes:

          Quina és la forma correcta de pronunciar-ho i d'escriure-ho? Es podria arribar a una conclusió perquè tots ho escrigueren de la mateixa manera?

 

 


7.-  MANAMENT DE JAUME II ALS JURATS DE MORELLA

 

Casa de la Vila (1428) amb els arcs tapiats per motius higiènics (1868)

          Com ja s'ha dit anteriorment, en 1306 les Aldees van elevar una queixa perquè Morella no procedia amb justícia en el repartiment de les despeses comunes. Al mateix temps sol•licitaven intervindre en el repartiment d'estes despeses, i altres que consideraven justes, com tindre un Justícia propi per a certa classe de plets. Com sabem, la segona petició no va ser atesa. Sí ho va ser la primera, encara que amb reticències i de forma parcial.

          Morella continuava ocultant els llibres on constava la distribució dels béns a les Aldees, i per tant estes no podien assabentar-se de la justícia en l'impost que a cada una li corresponia pagar.

          Novament han de recórrer les Aldees al Rei, elevant queixa per que Morella taxava els béns dels seus veïns a l'alça, amb les consegüents contribucions que utilitzava a favor seu en detriment de les Aldees. Jaume II, fent gala al sobrenom amb què ha sigut conegut per la Història de el Justo, atén la reclamació de les Aldees i escriu als Jurats i Prohomens de Morella ordenant-los que siguen justos en la taxació dels béns de la Vila i de les seues Aldees, de tal forma que no tinguen estes motiu de queixa. Advertint-los que, de no fer-ho així, dictarà la providència que estime oportuna.

          Açò ocorria en 1315, nou anys després de la primera providència en este sentit. Com més avant es veurà, llavors ja ocorria el que ara, el compliment de les lleis no estaven a l'orde del dia. El document 38 incidix una altra vegada en el mateix tema.

          Comença el pergamí de  la  manera habitual, o siga, Jaime per gràcia Rei d'Aragó, València, Sardenya i Còrsega, Comte Barcelona.......

         “Jacobus dey gracia Rex Aragonum valencia Sardinie et Corsice, Comesque Barchinone, ac sancte Romane Ecclesie vexillarius Almiratus et capitanes generalis ffidelibus et probis hominibus ville Morelle salutem et graciam probarte hominum aldearum Morelles fuit nobis humiliter supplicatum,”

          I finalitza també de la forma acostumada:

          “Quatenus suplicacione benigne admissa vobis dicimus et mandamus quatenus vos habere curetis taliter taxandis bonis uestris, et ipsorum jn predicáis contribucionibus, per uso, et pisos ad in vicem faciendis, quod non habeant ad versus uso materiam querelandi. Aliter significamos uobis quod si secus feceritis, haberemus super predicáis taliter prouidere. Datis dertuse xij kalendas Marcia Anno dominj M.CCC.XV.”


 


8.-  EL REI JAUME II ESCOLTA LES QUEIXES DE LES VILES

 

Carta de la Reina Dª Leonor prohibint la venda de vi foraster

 

          El Batlle general i procurador fiscal era la tercera persona en orde d'importància dins del Regne de València. La seua primitiva missió era exigir les rendes del patrimoni real, (el Ministre d'Hisenda d'estos temps). Però pareix que amb açò s'avorria i va estendre les seues prerrogatives a intervindre en les baralles que hi havia entre els jueus i els àrabs (ja llavors, i molt abans, estaven enfrontats) dels llocs de la Moreria de València; en els crims de moneda falsa; en els de la mar; en les provisions reals i en perjuís de les rendes i drets del Rei. També era com l'actual Ministre d'Assumptes Exteriors, només ell podia concedir o denegar la llicència per a exportacions fora del Regne de València; i era l'autoritat controladora dels portazgos, pontazgos i bagages, així com molins, séquies, forns de pa, etc. En quant al patrimoni real, només estava subjecte al rei. Resumint, una persona amb molt poder. Ah el poder!. Per descomptat que abusava, i llavors els representants dels pobles oprimits no tenien una altra alternativa que acudir al rei, a la recerca d'empara i justícia. Ferrer d’en Coral va ser un d'ells. A base d'acusacions i denúncies tenia acovardits els seus vassalls, i estos van acudir en súplica al rei, conegut com el Justo.

          Estava prohibit que el jutge fóra acusador o denunciador; (Fur 16), només jutjador; perquè com el denunciador havia de provar la denúncia, al fer-ho sense proves li desacreditava. El Batlle general realitzava ben sovint esta classe d'actuacions, amb el desprestigi consegüent per al càrrec i per a l'autoritat real. A més de les injustícies comeses amb els particulars.

          En este document el rei li diu al seu batlle general del Regne de València que es limite a complir amb les coses de la seua comesa i que deixe de costat les que no ho són.

          “Hoc es traslatum bene et fideliter sumptum  ij nonas octobris Anno dominj M.CCC.octauodecimo cum auctoritate Petri miro Justicia Catinij aquadam litera papirea non viciata nech cancellata nec jnaliqua sui parte delecta, sigillata sigillo cere Rubee Illustrissimi domini Jacobi Regis aragonum cuius series sic habetur. Jacobus dey gracia Rex aragonie, valencie, sardinie et Corsice comesque barchinone, ac sancte Romane Eccleis vexillarius atmiratus et capitanes generalis fideli scriptori fferrario de coralio, bajuo Regni valencie generali, ac procuratorj ffisci nostri salutem et graciam pro parte vniverssitatum villarum nostrarum Regni valencie, fuit nobis ollita peticio formam continens subsequentem. Clamen merce auos senyor les vniversitats de les viles nostres del Regne de valencia eprofit e utilitat de uos e de tot lo Regne que com molts perjudicis edons sien fets e dats per lo uostre ffiscal en perjudici de ffurs e de priuilegis dats e atorgats ala ciutat e a tot lo Regne, entant com lo dit ffiscal sentramet de denunciar e de acusar los homens del dit Regne generalment qui sien estats officials ono E aquell no pusca proceir contra alguna persona per son ofici sino tan solament contra postres officials senyos perço clamen merce ala uostra altea que aquell sia manat per uostra carta, que de les dites coses afer dega cessar. Cum autem nec jntencionis nec uoluntatis nostre existat quod nos seu locorum uestrum tenentes jn dicto officio ffiscalis procuraciones, uso in aliquo jngeratis seu jntromitatis ex quo fori ledantur seu privilegia dicit Regni. Eapropter uobis dicimus et mandamus, quot caueatis attente ac locorum uestrorum tenentis indicto procuraciones ffiscalis officio solicitare curetis, ne in aliquo racione dicij officij presumatis seu presumant se ingerere seu jntromitere exuo fori seu privilegia dicti Regni perjudicentur jnaliquo seu lexantur. Datis Barchinone pridie nonas Marcia Anno domini Millesimo CCC. sextodecimo sigillo Sig+num Petri miro Justicia Catinj qui huich translato auctoritatem suma perstitit et decretum.- Presentibus testibus bernardo segarra Petro ros et Petro de sancto Johanne.- Sig+num Dominici ros notarij Morelle publici. Qui huic translato pro teste me subscribo.- Signum Tomasij de monte alto publicij Qui huic translato pro teste me subscribo.- Sig+num Tomasij lilet notarij publici Morelle qui hoc scripsit et translatum  predictum cum suo originalj bene et fideliter comrpbatum et rasit et emendauit jn iiij linea istis transladi vbi dicitur et clausit die et anno jiprima linea contentis.”


 


9.-  ESTABLIMENT QUE ORDENA VEREMAR PASSAT SANT LLUC I PROHIBIX ENTRAR BESTIAR EN LES VINYES FINS DESPRÉS DE VEREMAR I COLLIR FRUITA. CATÍ 16 DE OCTUBRE DE 1317



          Sant Lluc, a més d'Evangelista y patró dels metges, va servir perquè, aprofitant que la seua festivitat se celebra el dia 18 d'octubre, el llavors Justícia de Catí Bernat Segarra, reunira als seus Jurats en Consell, per a publicar un ban prohibint la verema fins a passar Sant Lluc. Ara, pràcticament ja ha desaparegut el fet de la verema, però recordem que en la nostra infància solia realitzar-se a últims de setembre i primers d'octubre, i algun, fins inclús s'avançava a estes dates adduint por a què una forta pluja podia posar a perdre la seua collita. Tots sabem que el veremar el raïm verd comporta disminuir la qualitat del vi, i que els grans cellers de vi obliguen els seus proveïdors a veremar entre tal i tal data, no abans ni després, perquè d'això depèn en gran manera la qualitat dels seus caldos.
Bé, l'any 1317, i atenent a la gran quantitat de vinyes que hi havia al poble, les autoritats de Catí ja es preocupaven que el vi fora de la millor qualitat possible. Al mateix temps prohibien l'entrada del ramat en les vinyes fins que estigueren completament veremades, així com en els horts fins que estiguera la collita completament arreplega.

          Deia en mil nou-cents vint i escaig mossèn Joan Puig respecte d'això:”

          Per ell es veu l’interés dels oficials d’aquell temps en procurar tindre bon vi, prohibint tallar el raïm abans d’estar ben madur. Bona falta fa avui dia en alguns pobles una disposició d’aquesta MENA; puix veremen abans d’estar madura la planta i després en compte de vi troben vinagre a les botes. No deu estranyar-nos aquest estatut, perquè si ara a Catí hi han poques vinyes, al segle XIV n'estava ple com es pot veure al llibre Cap patró de l’any 1370.”

          I el document diu:

          “Hoc est translatum sumptum bene et fideliter de auctoritate bernardj segarra justicia Catinj.V. kalendas augusti anno domini M.CCC.XX.Viij. aquodam instrumento cuius tenor talis est.- Coneguda cosa sie atots quanta aquesta present carta ueuan e oyran com nos en bernat sola justicia de Catí e en G. de sent Johann en G. julia jurats del dit loch, ab conseyll e atorgament e uoluntat e consentiment de tot lo consell cridat fem e ordenam aquesta present publica carta en per tots temps tenidora e observadora en la qual stabliment e ordenam que nuyll hom ni hembra no sie tan hosat que per nuyll temps per dengue dret o per denguna rao ni per denguna costum ni usanza, tro que per tot conseyll sie reuocat guos ueremar entro passada la festa de sent Lluch denguna vinya que dintre la deuesa, exceptat empero que casco puxe entre legir e colir la planta e fer uj tanseuoldra e encara puxe colir casco Reyms de qualsevol natura apenga ço es asos ops. E si per aventura nuyll hom o hembra sera o seran atrobats que uenemen oltra ço que damunt es scrit que pach per cascuna uegada de pena deu sol. De reals dela qual pena aje la sensoria la meytat e lastra meytat sie del acusador. En cara stablim e ordenam ab oulentat de tot lo consell en la dita carta que nuyll hom ni hembra no sie tan osat que en la sua vinya ni en altra guos metre bestia denguna ni bestiar entro tot lo vinyet sie uenemat. Encara que nulla persona no gos entra en vinya ni en ort de nengun per raymar ni per cullir denguna ffruyta entro tot lo dit vinyet sie uenemar sots la damunt dita pena e sie partida segons que damunt es hordenat. Aço es feyt en Cati XVIIJ. Kalendas nouembris Anno dominj M.CCC.XVIJ.Se+nyal den Bernat sola Justicia. Se+nyal den G. de sent Johan. Se+nyal den G. Julia Jurats damunt dits qui ab uoluntat de tot lo consell per nos e per lo dit conseyll totes damunt dites ceses loam atorgam e fermam.- Testimonis foren presents en Tomas de munt alt notari en Pere miro e arnau muntuyll.- Sig+nm Tome lilet not. publici Morelle qui hoc scripsit cum literas suprascriptis jn linea dicitur scrit et cum supraposito in ix linea ubi dicitur hom et clausit die et anno prefixis.”

 


10.- PROBLEMES ENTRE ELS PASTORS DE MORELLA I ALDEES I ELS DE SANT MATEU

 

Bosc de Vallivana



          Sempre ha tingut importància la ramaderia per a la societat, ja que, en el seu temps, a més que les seues carns i la seua llet són  un aliment necessari, s'utilitzaven les seues pells i la seua llana per a confeccionar vestits, aparells, etc. En estes terres d'escàs valor agrícola, la ramaderia componia la principal base de subsistència. Esta importància, i per tant dependència, a vegades creava problemes entre veïns, d'un mateix poble o aldea, o entre veïns de comarca.
Morella i les seues aldees, i per tant Catí, igual que altres comarques, solia tindre algun fregament amb els seus veïns pel tema de l'herbatge. La Tinença de Benifassar, davall el comandament de l'abat, negava l'entrada i el pasturatge en les seues deveses als ramaders de Morella i les seues aldees, tant a “persones extranyes com privades”  i tant a ramat “gros com menut”, i el que incomplira la norma se li imposarà una pena pels “vedalers”, que seran creguts baix jurament. Açò ocorria el 15 d'agost de 1318, quan l'abat Bernat Pallarés concedia deveses a Boixar, la Pobla i Ballestar. Amb esta decisió impedia entrar els ramats de Morella i aldees i la possibilitat d'augmentar el número de bestiar als habitants dels pobles de la Tinença.

          La transhumància, en el segle XIV era un fet, amb  la diferència que, si ara són els ramats de la província de Terol els que a la tardor es desplacen a les zones més càlides de la província de Castelló i sud de la de Tarragona, per a tornar al seu lloc d'origen en la primavera, en aquella època, també els de la província de Castelló transhumaven a la província de Terol. Arribada la primavera els pastors de Sant Mateu, Cervera, les Coves de Vinromà, Xert, etc., traslladaven els seus ramats a les deveses de Mosquerola, Valdelinares, Fortanet, Aliaga, L'Anglesola, Cantavella i en general “als ports e pinars de Terol e d’aquelles partides”.

          Els veïns de les poblacions terolenques obstaculitzaven i dificultaven en el que podien la presència dels ramats de la província de Castelló. Açò va comportar a una protesta el dia 5 de juny de 1310 de Bernat Rocí i Berenguer Moragues, de Sant Mateu, davant de Pedro de Martorell, vice administrador de la batlia de Cantavella, perquè havien matat caps de Pere Fochences, de Sant Mateu, en el terme de Tronchón, perquè sempre havien pasturar lliures els ramats de Sant Mateu en els termes de la batllia de Cantavieja.

          No hauria de donar molt bon resultat la protesta, perquè el 29 de juliol de 1312, els representants de Sant Mateu, Domingo Balaguer i Jaume d'Anglesola, formulen una nova protesta davant del justícia i jurats de l' Anglesola en el mateix sentit que l'anterior.

          La cosa anava per a llarg, nous impediments per part dels terolencs, i noves queixes per part dels santmatevans el 9 de juny de 1317, esta vegada firmada per Bernat Pastor i Berenguer Moragues, dirigida a la batlia de Cantavella mostrant documents de Jaume II de data 6 de maig de 1311, i de Saragossa de 9 de novembre de 1316, recordant que les poblacions valencianes van pasturar els seus ramats en el terme de Cantavella en els temps dels Templers, i que des que van passar a poder del rei impedixen els pasturatges eixamplant els seus bovalars. Els advertix que no vol innovacions i que respecten el que establix. No vol que se sacrifique més ramat i sí que es mantinguen les franquícies.

          El mateix ocorria amb el pas d'este ramat pel terme general de Morella i les seues aldees, estos posaven inconvenients. El 16 de maig de 1318 el jurat de Sant Mateu, Pere Narbonés, presente un escrit de protesta davant del justícia de Morella, acompanyant un document estés pel rei Joan II a Tortosa el 15 d'abril d'eixe mateix any, ordenand als morellans que assenyalen dies i camins als de Sant Mateu i Cervera per a poder passar amb els seus ramats en el seu trasllat cap a la província de Terol, sense que siguen importunats pels habitants de Morella i les seues aldees, perquè els “herbatjadors” li l'impedixen. Fruit d'eixa protesta és l'escrit del rei, de data 1 de juny d'eixe any, dient que el dret de pas donarà de dos dies i una nit o de dos nits i un dia. No haurien de satisfer als santmatevans estes disposicions reals, perquè el 30 de novembre de 1320 hi ha un altre acord sobre este pas. I el 13 de maig de 1329, onze anys després, el rei Alfons II de València, III de Catalunya i IV d'Aragó “el Benigne”, a València confirma la carta de concòrdia firmada entre Morella i Cervera el 30 de desembre de 1320, sobre passos de framats en els termes generals de Morella i aldees. Posteriorment, en 1339, Pere II de València, III de Catalunya i IV d'Aragó, el Cerimoniós (el del Punyalet), ampliarà el termini a dos dies i dos nits per a poder passar el ramat.

          A més, van marcar l'itinerari que havien de seguir els ramats al seu pas pel terme general de Morella i les seues aldees. Va ser este: “Item és altre camí e passada que entra e comença a la dita Espadella e camí caminant hix a Salvassòria e a la Làchova, e anant cap avant camí caminant travessa e passa la Canada d’Ares e hix al mas dèn Cabestany e al carro que és prop Vilafrancha. E si volen anar e menar lurs bestiars als ports e pinars de Mosquerola e dels termens de Perol e en aquelles partides anant-se´n cap avant van-se´n camí caminant per lo camí que va a Vilafrancha e Mosquerola e travessen la Foya de Muntlar e donen e entren en los termens e ports e pinars de Mosquerola e de Perol e d’aquelles partides”. (1) El 22 d'abril de 1342, la reina Elionor confirmava el dret a romandre dos dies i dos nits al seu pas per l'Espadella i la Llèqua.


(1) Este itinerari, que és el que va recórrer Jaume I en el seu ràpid viatge des de Terol a Peñíscola, seguix vigent en l'actualitat.


11.-  SENTÈNCIA A FAVOR DE CATÍ SOBRE UNA EXCEPCIÓ POSADA PER BERNAT SEGARRA, JUSTÍCIA DE CATÍ, DONADA EN MORELLA EL 14 DE NOVEMBRE DE 1319

 

Carta de protestació (19 d'agost de 1320)



          El Procurador general del Riu d'Uixó es va personar a Catí i va acusar Bernat de Muntalt i a Joan de Sent Johan, ambdós ex Justícies, d'haver delinquit en els seus oficis; al Jusícia Bernat Segarra, i als Jurats Tomás de Muntalt i Pere Alegret, per excessos que havien perpetrat en el poble. Els va obligar a traslladar-se a Castelló per a sotmetre'ls a juí.

          Doménech Rosa, defensor de Catí, es va presentar a Castelló a l'octubre de 1318 davant de Vallart al•legant una carta de Ramón de Líbia lloctinent de procurador dirigida al  mateix Vallart de Salvaterra del Riu d'Uixó, i a Pere Febrer procurador fiscal, informant-los del que havia fet Vallart a Catí. En el seu escrit Doménech Rosa adduïa que els havia fet eixir del terme de Morella per a jutjar-los en la seua presència; a més els diu que no poden fer inquisicions en la seua presència, ni contra els oficials, si no és en fets del Rei, i els demana que s'inhibisquen de les dites coses i que li informen sobre elles.
El jutge Pere Rosa, delegat de l'Infant, a qui van apel•lar el Justícia i Jurats de Catí, va al•legar que ningú pot ser jutge en la pròpia causa, i el lloctinent havia sentenciat contra Catí per una injúria que creia li havien fet. El procurador fiscal no es va presentar i per això va ser condemnat. Encara que en un primer moment pareixia que la qüestió havia resultat favorable a Catí, no va ser així. Va haver-hi noves apel•lacions de la sentència que es va donar a Morella, i, després d'un llarg i costós pleit en què el Lloctinent de Procurador del Riu d'Uixó diguera que no li van deixar usar del seu ofici en el lloc de Catí i que esta prohibició havia partit del Justícia, Jurats i Prohomens de Morella, a més de no deixar que el saig (1) de tal Lloctinent detinguera a Guiamó de Sent Johan tal com ho havia ordenat tal Lloctinent, Catí va ser condemnat a pagar 3.000 sous al Batlle General i Procurador fiscal del Rei a València en sentència del dia 2 de desembre de 1320.
Tot induïx a pensar que tot va ser una qüestió de jurisdicció entre el Procurador d'Uixó i Morella, que va ser resolta a favor del Procurador.

          Este és el document primitiu donat a Morella el 14 de novembre de 1319:

          “Hoc est traslatum sumptum bene et fideliter de auctoritate Bernardi segarra juticia de Cathi V.kalendas augusti anno dominj Millesimo CCC.XX.VIIJ. aquodam instrumento cuius tenor est talis. En nom de deu coneguen tots que demanda en manera de denunciacio clam o acucasio fon posada per en Pere febrer ladonchs tinent loch de procurador fiscal del Riu duxo aença die sabati idus jauarij Anno dominj Milesimo CCCtauo decimo e deuant lo honrat en Vallart de salua terra tinent loch de procurador del dit Riu duxo amunt contra en Bernat segarra justicia de Cati, e en John de sent johan per eyls e per tota la vniuersitat, e encara contra la vniuersitat del dit loch e contra altres en especial. Los quals lo dit procurador fiscal aauant segons que affermaua entenia adeclarar, la qual demanda es segons ques seguex. Dauant uso senyor en Vallart de salua terra tinent loch de procurador de riu duxo aença etc. propose claman denuncian e acusan e en aquella que millor pot o deu, en Pere Febrer tinent loch de procurador del Riu duxo aença etc. de la qual demanda fon posada excepcio per part del dit en Bernat segarra justicia de Cati, e per en Johan de sent johan jurat del dit loch en la qual se eontenie que la demanda clam o acusacio posades lo dit tinent loch de procurador per lo procurador fiscal  no auia loch nil dit loch tinent no sen podia entremetre segons que largament per los damnt dits proposat Die lune XVIIJ kalendas februarij del dit Any segons que en la dita excepcio, la qual començe. Com excepcio sie remouiment de la demanda e entencio de la part aduerssa. Emperaço en Bernat segarra etc. pus largament es contengut. A la qual excepcio fon per lo dit fiscal contrastat proposat e replicat e semblantment per la part de Cathi perseuerat en lur excepcio e rahons per aquelles posades. Apres de les quals coses fon pronunciat per lo dit en Vallart de salua terra loch tinent de procurador que la dita demanda denunciacio e acusacio auie loch no contrastant la excepcio que los dits justicia e jurats posada. E quela dita vniuersitat de cati ere tenguda de respondre al dit clam acusacio e denunciacio atorgan  ho negan segons que en la pronunciacio feita per lo dit Vallart pus largament es conegut. De la qual pronunciacio lo justicia e jurats de Cati sappellaren  al molt alt senyor jnfant en Jacme primer engenrat del senyor Rey e procurador general en los Regnes e terres daquell. Lo qual senyor jnffant am en P. ros saui en dret per la carta la ual ami fo presentada per la part de Cati en jutge asigna, segons que totes les damunt dites coses a daltres en lo proces dauant lo dit tinent loch de procurador actitat e ami presentat per lo procurador  del homens de Cati e el proces dauant mi actitat se demostre. Hon yo en Pere ros jutge damunt dit visa la dita comissio amj feyta per lo dit senyorjnfant e el libell appellatori dauant mi offert. Vist encara lo proces dauant lo dit tinent loch de procurador asctitat con sia cert per dues cartes publiques que Ramon Aguilar qui succeeyx en loch dell dit Pere Febrer quant al office fiscal sie estat citat per primera segona terça citacio e peremtoriament axi aenantar en lo dit feyt com a hoir sentencia, e no sia comparegut per si ni per altre sufficient procurador, e sia de raho que jutga alcu no pot conexer de injuria que afferma a el dit jutge esser dita, com alcu no pecha esser jutge en lo popi feit o en injuria o cominacio asi feite per ço esguardat lo damunt fit feyt, e el proces actitat deuant lo dit en Vallart e les escepcions e rahons alli posadse, ahut sobre les dites coses acort e consell de sauis deus auent dauant mos huyls com la ausencia e contumacia del dit fiscal se complesche per la presencia divinal, per ço per totes les damunt dites rahons e per aquelles que poden e deuen moure lo coratge del jutjant sient en manera de jutge sentencialment pronunciu lo dit en Vallart loch tinent de procurador mal ayer pronunciat com a aquell nos pertangues la dita cognicio segons que dit es e la part de la vniuersitat e homens de Cati be ayer appellat, Reuocant la dita ínter locutoria dada per lo dit en Vallart. En quant fa contra los homens e vniuersitat de Cati salue e reserue lur dret a la dita vniuersitat sera vist faedor, com ell quant es de preset non entengue fer absolucio diffinicio e condempnacio daquelles. Dada la dita sentencia, en Morella en casa del dit en P. ros Jutge damunt dit, octauo decimo kalendas decembris Anno dominj Millesimo. CCC. Nonodecimo. Present en Tomas lilet procurador dela vniuersitat de Cati, e lo dit Ramon Aguilar procurador fiscal per contumacia absent, E presents testimonis A. ros, A. barbera i Ferrer de fferreres Domingo ros barber e en P. tora vehins de Morella. Sig+num. Arnaldo scolanj not. Publici MOrelle et per totam terram et dominaciones dominj, Regis auctoritate Regia, qui predicáis interffuit et hoc scribi fecit cum raso et jnmendato jn xj linea dicitur citat.”

1) Saig.- Oficial ejecutor de les corts baronials o reials que tenia al seu càrrec fer les citacions, ejecutar els embargaments i ejecutar les penes a què eren comdemnats els reus.


 


12.-  EL JUSTÍCIA DE CATÍ PROTESTA DAVANT EL JUSTÍCIA DE  MORELLA

          Quan el Justícia de qualsevol Aldea de les de Morella detenia alguna persona per la comissió d'un delicte, enviava un missatger amb un escrit donant compte al Justícia de Morella i este ordenava als seus subordinats el trasllat a l'Aldea per a conduir al detingut a La Cort de Morella. Açò és el que va fer el Justícia de Catí en 1319, en virtut de denúncia presentada per Llorens Alegret contra Vallés Bertrán per infracció al Privilegi 104 de Pere II. Però el Justícia de Morella, en compte de complir amb la seua obligació, va ordenar al de Catí que ell personalment portara al pres a Morella. En primer lloc, este va obeir, però a través del Síndic Tomás Lilet, va elevar una protesta i va demanar còpia d'ella. El Justícia de Morella, en escrit de 9 de setembre de 1319 es va excusar al•legant que estaven ocupats en la fira i per això havia ordenat el trasllat al Justícia de Catí. Es pot pensar que llavors, com ara, ja escassejaven els funcionaris de la Justícia. Afegia que amb esta decisió no pretenia perjudicar ni al Rei ni al Justícia de la universitat de Catí.


          La protesta del Justícia de Catí estava basada en el costum que es practicava des de molt de temps. El portar un detingut de la presó d'un poble a la presó d'un altre, no era obligació del Justícia, sinó de guàrdies o d'alguatzils.

          És digna de menció la sagacitat del Justícia de Catí en la seua queixa al de Morella, ja que, al no haver-hi regla escrita en els Furs sobre la conducta a seguir en estos casos,  va haver d'acollir-se al costum, i encara que acceptada pel Justícia de Morella, tot fa pensar que la qüestió no quedava resolta.
Pel que es deduïx de l'escrit, en aquella època la fira de Morella, que se celebra el segon diumenge de setembre, ja tenia importància, si es jutja per com estaven d'ocupades les autoritats morellanes.

          El núm. 5 de la Taula dels Privilegis de Morella e els Aldeyes, diu:  

          “Fira. Priuilegi atorgat per lo Infant don pedro a la vila de Morella de la Fira, edurant la Fira sien franques de pedatge e de lleuda tots los quey vinran venint stant e tornant sien francs essigurs edengu nols Puga detenir ne empachar per deute nj per fermança siya no hera traydor homicida o retge”.

          I este és el document de la protesta pel trasllat del pres:

          “Hoc est translatum sumptum bene et fideliter de auctoritate bernardi segarra Justicia Catinj v. kalendas augusti Anno domini M.CCC.XX.VIIJ aquodam instrumento cuius talis est. Coneguen tots que dimecres, XIIJ. Kalendas octobris Anno Millesimo CCC.XIX. En presencia de mj notari, e dels dejos escrits. Comparech en Thomas lilet taxi om aprocurador e sindich dela vniuersitat de Cathi ab Carta publica feyta per ma den Thomas de munt alt notarij publich de Cathi v idus septembris anno dominj M.CCC.XIX. Dauant lo honrat en Bernat molto Justicia de Morella e dix e propasa dauant aquell que com en Bernat segara justicia del dit loch agues pres en vales bertan per rao de denunciacio que fon posada dauant lo dit justicia contra lo dit vales e encontinent lo dit Bernat segarra justicia tramesets auos senyor dit justicia missager ab letra sua en la qual uso certificaua que tenie lo dit pres e que tramesets a aquell axi aquis pertanye per rahons del imperi, e uso senyor justicia no degudament, e injusta festees manament al justicia de Cathi que ell deguespersonalment venir ab lo dit pres e amenar aquell, aquest manamet fos feyt en gran dan e perjudici del dit justicia jurats e prohomens de Cathi, com auos senyor justicia tansolament o auostre loch tinent se pertague espertangues de amenar aquell con uso axi com ajusticia ajats lo imperi e dejats conexer de les coses criminals, e encara daquelles que detallen de crim, e no pertangue al justicia de Cati fahen mesionar aquell e descriguar daquelles coses que ell tengut no ere e aço ajats feyt en gran dan e perjudicij del justicia e dels prohomens de Cati. Majorment car no fo acostumat del Justicia de Catij ni altre en loch dell agues amenar los preses que en son poder fosen al Justicia de Morella. Ans es estat a custumat tant de temps que memoria dhomens encontrari no es quel justicia de Morella o altre en loch daquell amenaue e faye amenar los dits preses alur loch tinent o als lurs sags segons que aços porie mostrar per escriptures publiques e per los libres de la cort del dit loch de Cati e de morella. Em per aço lo dit en Thomas lilet en nom del procuratorj e sindicat damunt dit proteste que no consent en lo manament damunt dit car ço quell dit justicia de Cati afeyt per pahor dela sensoria e volentesser obedient a aquella proteste encara que per raho del dit manament ni per raho del dit amenament del dit vales no sie feyt dengue perjudici ara ni en esdeuenidor al Justicia ni als jurat ni als prohomens de Cati ans lo romangue saluo  tot lur dret. Et de les damunt dites coses demane que lin sie feyta Carta publicha de protestacio a conservacio del dret daquells per que ell proteste  en ñpresent e en esdeuenidor. El dit justicia de morella retench se acort per respondre a la dita protestacio. Testimonis foren presents en felix maestre e en Pere daguer corredor.- Diuendres XI kalendas octobris Anno  quo supra lo dit en bernat molto Justicia respon a la dita protestacio segons ques sehuex.- Ala qual protestacio feyta per en Thomas lilet procurador e sindich dela vniuersitat de Cati contra en bernat molto Justicia de Morella Respon lo dit Justicia e diu que es ver que per rahons de vna denunciacio que fon posada dauant per en Lorena alegret veyn de Cathi contra en valles bertran, lo dir Justicia e son loch tinent occupats per rahons de la fira de Morella que tramesets sa letra per sags de la cort de morella an bernat segarra Justicia del dit  loch, quel dit justicia ab los dits sags li amenaren lo dit vales bertran denunciat. E que si no es estat a custumat en aytal cas quel dit Justicia de Cathi damenar los preses que son en son poder al dit loch de morella Respon e diu que per rahons del dit manament, e amenament no sie feyt dengue perjudici al senyor Rey ni al justicia de Morella en loch daquell. Ni semblantment al Justicia de Cati, ni a la vniuersitat del dit loch daquell. Ni semblantment al Justicia de Cati, ni a la vniuersitat del dit loch. Mas que romangue tot lur dret saluu a cascuns en lur dret segons que es estat acostumat, testimonis en berto dalmenar notari e en Domingo guasch draper les damunt dites coses foren feytes en la villa de Morella los dies e an damunt dits.- Sig+num Dominici ros notarii publici Morelle qui hoc scribsit cum raso et rescripto, in XIIIJ linea ubi dicitur, car ço, et clausit.”

 


13.- SENTENCIA CONTRA BERNAT DE MUNTALT. CATÍ 18 MARÇ 1320

 

          Bernat de Muntalt era un Síndic (1) de Morella que entenia els casos de les Aldees. Com ja s’ha dit en anteriors intervencions, sempre solien “agranar per a casa”, o siga, la matriu. Sent Justícia de Catí Bernardo Segarra, els Jurats de Catí Doménech de Castellnou i Ramón Ros, i el Consell en ple, van presentar una demanda davant del Jutge assignat a este efecte, Guillem de Sent Johan. Ignorem el motiu de la demanda, però la veritat és que el demandat no va respondre a la demanda, incorrent amb això en infracció al Fur 54 del rei En Jaume I. Li van ser pronunciades zinc contumàcies i condemnat a pagar els gastos ocasionats, segons el Fur 89 d’Alfonso I.

          En 1328 Doménech de Castellnou seguia com Jurat tal com apareix en el Llibre dels Privilegis.

          Este és el text del document original:

         “Hoc est in translatum sumptum bene et fideliter de auctoritate bernardi seguarra Justicia Catinij. V. Kalendas augusti Anno domini M.CCC.XX.VIIJ. aquodam instrumento cius tenor talis est. E en nom de deu coneguen tots que dauant mi en G. de sent Johan Jutge asignat per en Domingo de Castellnou Justicia del an passat de Cati fon posada demanda per en Domingo Castelnou e en Ramon ros Jurats de Cati contra en bernat demunt alt. En aquesta manera. Davant uso senyor en Guillem de sent Johan Jutge asinat per en Domingo de castelnou Justicia de Cati etc. de la qual demanda lo dit en bernat demana traslat e foli atorgat e dia asignat a les parts, adiluns apres missa, al ual dia comparegueren les parts e lo dit en bernat demana dia a auver e foli atorgat, e en apres comparegueren dauant mi dit Jutge en  Domingo de castelnou  e Narnau Segarra per ell e per en  Jacme carbones Jurats del an present de Cati e com lo dit bernat demunt alt no comparegues com fos citat per A.boraç sag que feu fe de la dita citacio arequesta del dit en Domingo e en Arnau segarra jurat foli escritavuna contumacia. Et en apres comparegueren los dits Jurats e lo dit en bernat demunt alt dir ni posar alcuna cosa no uolgues, ainstancia dels damunt dits foli escrita altra contumacia. Et en apres yo dit Jutge arequesta dels dits jurats feu citar lo dit en bernat per enantar en lo dit feyt al dimarts seguent en ora de tercia per lo dit sag lo qual feu fe quel auie citat enpersona ason alberch. Al qual dia comparegueren los Jurats e lo dit en Bernat per si ni per son procurador no comparegueren los Jurats e lo dit Bernat per si no per son procurador no comparech e arequisicio dels damunt dits foli escrita terça contmacia. Et en apres comparegueren dauant lo dit Jutge los dits Jurats e en bernat demunt alt e el dit Jutge mana al dit en bernat qua respones  la dita demanda contra el posada, o que enantas en lo dit feyt degudament e segons ffur lo qual bernat no uolch  dir ni psar denguna cosa en lo dit feyt sino que dix de paraula que no auie res affer ab los dits Jurats e arequisicio de aquells mana escriure iiij contumacia e perentoria al dit en bernat. Et en apres asobrar malicies arequesta dels dits Juratsfeu per lo dit sag lo dit en bernat al Diuendres seguent al qual dia los dits Jurats e en Bernat de munt alt que en antas en lo dit, feyt. Et com lo dit en bernat no uolgues res dir ni posar foli escrita quinta  contumacia e peremptoria. E apres lo dit Jutge mana e dix boca a boca als dits Jurats e Bernat de munt alt que fosen dauant ell a oir sentencia segons que totes les damunt dites coses en les actes dauant mi Jutge actitades son pus larguament contengudes, hon yo dit Jutge uista la dita demanda e les dites contumacias del dit en bernat de munt alt, haut plena acort sobre aqueles e conseyll de sauis deu auvent dauant mos uls sent. En manera de Jutge sentencialment pronunciu los dits Jurats esser metedors emposessio dels bens den dit en bernat  causa Rey seruando, entro en quantitat de Lx.iiij solidos e vij diners e Mallea per raon de les misions per los jurats demanades e per sagrament declarades. Com yo lo dit Jutge pronunciar noy puxa, com lo pleyt dauant mi contestat no sie condampnam lo dit en Bernat en les missions, que per los dits Jurats son estades feytes per raons de lademanda e contumacias retenguda a mi tatxacio absagrament dels dits Jurats lata sentencia en Catij en contumacia  del dit en bernat qui ere absent, dauant les Cases den Ferrer de munt alt XV.kalendas aprilis anno domini M.CCC.vicesmo presents Narnau segarra e en Jacme narbones Jurats quela dita sentencia Ioaren e atorgaren e presents testimonis en Nicolau ffiguerola Miquel Balaguer veyns de Catij e en Domingo pastor veyns de Morella. Se+nyal den Guillem de sent Johan Jutge damunt dit qui la dita sentencia dona. Sig+num Thomasij lilet notarij public Morelles qui sentenciam supradictam scripsit et jn formam publicam misi et posuy cum raso et emendato in ix linea ubi dicitur citat et clausit loco die et anno preffixis.”


(1) Síndic.- Encarregat dels interessos i les gestions administratives d’una corporació, una comunitat o un estament.

 


14.- SENTÈNCIA EN APEL·LACIÓ DONADA CONTRA LA UNIVERSITAT DE CATÍ CONDEMNANT-LA A PAGAR TRES MIL SOUS PERQUÈ NO DEIXAREN USAR DE SA JURISDICCIÓ AL PROCURADOR  REAL. VALENCIA 2 DE DESEMBRE 1320.
 

Carta de protestació (Sant Mateu, 19 d'agost de 1320)



          I este és el document definitiu donat a València el 2 de desembre de 1320, en ap.pelació a la sentància de 14-11-1319 :

          “Hoc est translatum sumptum bene fideliter de auctoritate bernardj segarra justicia Catinj.V.kalendas augusti Anno dominj M.CCC.XX.VIIJ. aquodam instrumento cuius tenor talis est. Sapien tots que com pleyt sie menat axi dauant en Bayrat de salua terra loch tinent de procurador ladonchos del Riu duxo en la com enapres dauant en Pere ros saui en dret de Morella jutge asignat per lo senyor Jnfant al dit pleyt. Com encara enapres dauant lo Noble en Pere de queralt, portant Zeus de procurador en lo dit Regne de valencia dexexona ença per lalt senyor jnfant don Alfonso primer engenrat e procurador general del molt alt senyor Rey e comte Durgell entre lo loch tinent de procurador fiscal del dit Riu duxo en sa. Claman acusan  o denuncian duna part, e la part de la vniversitat dels bons homens de Cati, aldeya de Morella e en Tomas lilet en Go. De sent johan e Narnau muntuyll singulars daquella defenen de la altra de les raons en los dits clams acusacio o denunciacio contengudes. E ffosen donats testimonis en lo dit feyt per la part del dit loch tinent de procurador fiscal e la dita daquels fos estada publicada e copia a les dites parts dada. Et fos estat longament pledejat e Renunciat e conclus per les dites parts e sentencia, donada segons que les dites coses e altres en lo rpces daquels feyts son pus largament contengudes. Finalment lo dit Noble portan Zeus de procurador haut acort e consell, enanta adar sentencia en lo dit feyt en aytal manera.- On nos en Pere dequeralt portan Zeus de procurador en lo Regne de valencia damunt dit uista la demanda propasada per en P. ffebrer adonchs tinent loch de procurador fiscal dauant en Vallart de salua terra adonchs tinent loc de procurador del Riu duxo en  la contra la vniuersitat del loch de Cati dela ao en l dita demanda contenguda. E uistes les interlocutories sobrel dit pleyt donades per en Pere ros jutge asignat per lalt senyor jnfant en Jacme ladonchs procurador general en lo dit Regne per lo dit senyor Rey e uist tot lo proces actitat per les dites parts dauant lo dit en Pere ros e uist en apres com les dites parts uolgeren e consentiren que per la demanda propasada dauant lo dit en Vallart, e per lo proces actitat dauant lo dit en Pere ros e per los testimonis e excepcions contra los dits testimonis dauant ell proposats e proposades no contrastant  les jnterlocutories per los dits jutges en lo dit pleyt donades ne excepcions de nulitat contra los dits processes proposades e allegades. E uist tot ço que per les dites parts es estat dauant nos dit e proposat. E uistes les deposicions dels testimonis donats per lo dit loch tinent de fiscal en lo dit feyt dauant lo dit en Pere ros. E uistes les excepcions e deffensions per la part dela dita vniuerssitat contra les deposicins dels dits testimonis proposades e les despostes a les dites excepcions per lo dit en Ramon daguilar loch tinent de fiscal feytes. Renunciat e conclus per les parts dessus dites sentencia demanants. Com a nos sie cert per la deposicio dels testimonis donants per lo dit tinent loch de ffischal que la dita vniuersitat o en Thomas lilet per aquela dix al dit en Vallart loch tinent de procurador que nol lexarien usar de son offici en lo dit loch de Cati que aytal consell haut del justicia e jurats e prohomens de Morella. E sia encara anos cert per la deposicio dels desus dits testimonis que no donaren laor al sayg del dit tinent loch de procurador de pendre en Go. De sent johan per manament daquell per ço aut consell de asesor e daltres sauis deus auent dauant postres huyls seent com a jutge. volents en lo dit feyt mes anar per via misericordiosa que de rigor de dret sentencialment condempnam la dita vniuersitat de Cati absent e per ella lo dit en Domingo ros sindich e procurador de la dita vniuersitat present en tria milia solidos de rels pagadors al honrat en Bernat çanou Batlle general e procurador fiscal en nom del senyor Rey. present de totes les altres coses empero proposades e dmanades axicontra la dita vniuersitat com contra los dits singulars daquella, aquella vniuerssitat e los dits singulars ja sien asents e lo dit en Domingo ros sindich e procurador lur present sentencialment absoluem. Jmposam al dit ffiscal sobre aqueles coses sengles calament perdurble. Donada sentencia en Valencia ço es asaber en les cases del Noble en Bernat de sarria en lo dit Noble portan Zeus tenien cort, presents lonrat en Bernat ánou batlles general e procurador fiscal en lodit Regne per lo dit senyor Rey e en Ramon aguilar loch tinent de procurador ffischal per ell del Riu duxo en la duna part, e en Domingo ros sindich e procurador de la dita vniuersitat de Cati dela altra. Die mercurij.III.nonas Decembris en hora de prima. Anno dominj M.CCC.vicesimo. Se+nyal del noble en Pere dequeralt portant ueus en lo Regne de valencia damunt dit qui la dita sentencia dona Recep. Dol.- Present testimonis son del dita sentencia en Go. desenta coloma. En bertran de Puig molto. EnGuoncaluo peris dollo. En bernat moliner veyn de culera e en Pere de Calders. Sig+num Aparicj cases notarii publici valencie, ach regentis scriuaniam Curie procuraciones Regni eiusdem pro Petro januarij. Qui hanc sentenciam mandato dicti Nobilis gerentes vices procuratoris scribi et jnfformam redegi feci. Et cum Raso et emendato jn linea prima jndiccionibus quipus leguntur com en clausit loco die anno preffixis.”
 


 


15.- CARTA DEL REI  JAUME CONCEDINT LA REMISSIO DE MIL SOUS DELS TRES MIL A QUE FON CONDEMNADA LA UNIVERSITAT  DE CATÍ. VALENCIA 11 DESEMBRE 1320



          Dèiem en una anterior intervenció, la número 14, que Catí va ser condemnada a pagar 3.000 sous al Batlle General i Procurador fiscal del Rei a València Bernat Çanou en sentència de 2 de desembre de 1320 per unes desavinences ocorregudes entre el Procurador d'Uixó i les autoritats de Morella.

          Al ser esta quantitat desorbitada per a aquella època, a més que la Vila de Catí se sentia víctima de les desavinences entre el Procurador d'Uixó i Morella, va acudir en súplica al Rei Jaume II el Justo, demanant-li alguna condonació de la quantitat que havia de pagar. El Rei, fent honor una vegada més al seu sobrenom, li va perdonar a Catí la quantitat de mil sous dels tres mil que havia de pagar. 

          Els 2.000 sous els van pagar el Jurat Jaume Narbonés, i Berenguer Alegret i Ramón Ros, tots de Catí. Ignorem el motiu de ser ells els pagadors però suposem que seria perquè els tindrien, o dit d'una altra manera, perquè serien gent adinerada. D'este fet hi ha pergamí de carta de pagament en els arxius de la Diputació de Castelló.

          Com es pot apreciar, Catí no es va adormir davant de l'adversitat i va acudir a les més altes esferes per a, si no aconseguir la condonació de la totalitat de la sanció, sí almenys mitigar la quantitat.

          Quant a la data de la condonació, consta a València el dia 11 de desembre de 1320, data impossible ja que encara no s'havia executat la sentència. I el trasllat d'este document també conté una data impossible, 26 de gener de 1320, per la mateixa raó. Mossèn Joan Puig opina que: “deguera ésser el 26 de gener de 1328 i no de 1320 com diu; perquè en dita data encara no s’havia posat la multa a la Vila. Per consegüent és una omissió del copista”. 

          Diu el Rey: 


          Hoc es traslatum bene et fideliter ffactum VIJ kalendas ffebruari Anno dominj M.CCC vigésimo, sumptum aquadam Carta papirea Regia sigillo domini Regis jndorso sigillata, cuius tenor talis est. Jacobus dey gracia Rex aragonum valencie Sardinie et corsice Comesque barchinone ac sancte Romane, Ecclesie vexillarius amiratus et capitanes generalis ffidell suo Bernardo de nuce bajlo Regni valenci generalj salutem et graciam. Cum vniuersitas hominum de Catino aldea Morelle fuerit condempnata per Tenetem vices procuratoris jn Regno valencie jn tribus millia solidis Regalium soluendos nobis seu nomine nostro vobis pro eo quia dicta vniuersitas resistenciam prestitit siue jmpediuit quominus Bayardus de salua terra fun. Tenentem locum dicti gerentes jn parte dicti Regni procederte quibusdam racionibus in Guillelmum de sancto Johanne vicinum dicte aldee. Nosque volentes erga dictos homines benigne ad missericorditer gerrere et habere remisimus eisdem Mille solidos Regalium ex tribus millia solidis supradictis. Idcirco uobis dicimus et mandamus quatenus dictis hominibus soluentibus uobis residuos duos milie solidos dicte monete non exhigatis racione predicta amplius ab eisdem. Et siqua pignora eis fecistis racione predicta ea restituatis hominibus predicáis.- Data valencie iij idus Decembris Anno domini M.CCC.XX.- Sig+num Antonij jarro notari publici valencie Qui hoc fideliter translatarj fecit el clausit, die et anno jn prima linea contentis.- Sig+num Tome lilet notarii publici Morelle qui hoc scripsit.

 

 


16.- CANVI D’UN TROS DE TERRA DEL POBLE PER UNA CARRERA DEL MAS D’EN MASCARÓS. CATÍ 26 DE DESEMBRE DE 1294

 

          Als pobles sempre hi ha hagut alguna finca en una determinada partida que el propietari de bona gana canviaria per la situada en una altra, no perquè siga millor, sinó perquè la situada en esta segona partida podria treballar-la més còmodament o utilitzar-la per a algun quefer amb millor productivitat. Tots coneixem de l' intercanvi de la finca que el propietari X posseïx en la partida A amb la finca que el propietari Y posseïx en la partida B. I com, per descomptat, ambdós estan d'acord, tots contents.

          Açò és el que va ocórrer a Catí  ja fa molts anys. A la partida de la Vall de Cirers estava el mas d'en Mascarós, a les proximitats de la qual hi havia una carrera (1) de propietat municipal. Andreu Mascarós, amo del mas, posseïa una finca situada al S.O. de Catí, prop del poble. Havia d'anar des del seu llunyà mas a treballar la finca pròxima al poble, en canvi, la carrera existent en les immediacions del seu mas poc profit donava al Consistori. La solució va ser senzilla, es van reunir ambdós parts i van acordar la permuta de la carrera per la finca.

          El document que van redactar per l'operació diu així:

          “Hoc est translatum sumtum bene et fideliter de autoritate bernardi segarra Justicia de Catí viii kalendas augusti anno domini M.CCC.XX. viii aquoddam instrumento cuios tenor talis est. Sit ómnibus notum Quod ego Mascharosus Andrey et uxor mea María uterque nostrum insolidum per nos et omnes sucesores nostros damus et corporaliter fradimus uobis Dominico avinyo Justicie catini et Dominico deguardiola et Guillermo de sancto Johann Juratos eiusdem loco catini et omnia universitate catini presentes et futuros totum ius nostrum quod habemus et habere debemos inquoddam trocium terre juxta ville Catini. Quoddam trocium terre  vos dicta universitate dedistis adomos quod dictum trocium terre fuyt quondam bernardi molto et eius uxoris. Tarragona. Et affrontat. Dictum trocium terre de quatuor partibus cum viis publicis. Sicut hec predicte effrontaciones concludunt  et terminant cum introytibus et exitibus et melioramentis cunctisque suis pertinenclis a çelo usque in abissum per omnia loca. Sic damus uobis dictam Justiciam et Juratos. Et universitate dicti loci. Catini dictum trocium terre pro quandam carreram uestram quam habetis juxta mansum nostrum et juxta barssa capiti orta quod dictum trocium terre sic vobis et uestris et dicte universitati perpetuo racione ex cambiacione…………

          Quod est actum Catini vj. Kalendas januari Anno domini M.CC.XC.iiij. Sig+num Mascharosi andrey. Sig+num Maria uxor eius jurantes. Sig+num Petri de sancto Johann fidancie saluetatis. Sig+num Dominici auinyo Justicia Catini. Sig+num dominici de Guardiola. Sig+num Guillermo de sancto Johan Juratos dicti loci Catini. Sig+num Raymundj Balaguer fidancie saluetatis omnes jnsimul qui hoc laudamos et concedimusatque firmamos.- Testes huius Rey sunt Petrus minorj et bernardus macip et Petrus segarra et Arnaldus dagualada.- Sig+num Tomasij de munt alto not. Publici Catinj qui hoc scribi fecit et cum literas suprascriptis in octo linea ubi dicitur expletandum et Rasit et emendauit in linea xxvij ubi dicitur vj kalendas januarij loco die et anno prefixis.- Sig+num bernardi segarra Justicia Catinj qui uiso instrumento horiginali in hoc translato auctoritatem nostram prestamus et decretum nostrum ducimus aponendum presentibus testibus”.

          Pel que es veu, van eixir ambdós beneficiats, el poble per canviar una carrera improductiva per una finca pròxima, i el masover perquè va convertir la carrera en finca productiva al costat de sa casa.

          És de ressenyar que este és un dels documents més antics de Catí.

          Erròniament mossèn Celma, un altre insigne catinenc oblidat, va escriure al marge del document les paraules següents: “Venda de un tros de terra prop de Catí a favor dels Jurats”. Està clar que no va ser venda, va ser permuta.

          Per més que ho hàgem intentat, no hem aconseguit identificar la ubicació del mas d'en Mascarós.

          Tenim un altre exemple el 29 de setembre de 1321. Les autoritats del poble ja és preocupaven pel be dels seus conciutadans i pel benestar general, donant-li preferència a este sobre els particulars. Existix en l'Arxiu de la Diputació una carta pergamí datat el dia 29 de setembre de 1321 de Concanvi d'una terra del Consell amb un altra de Llacer Lombart de Ram, per la que intercanviaven una finca (una sort), que donava al camí de Tírig, per un bé comunal. Llavors les autoritats locals ja exercien el dret sobre els béns comunals, dret que ha arribat fins als nostres dies.
El Jurat Bernat Segarra és el mateix que va ser Justícia en 1328 quan van decidir escriure el Llibre de Privilegis.

          Inici del document:

          “Catino permutamos et excambimus uobis laçero lombart et cum uxore uestra Rama jmperpetuum scilicet quandam sortem terre quam elusdem consilim  emit a Petro de sancto Johanne jntermino de Catino et affrontat exprima parta  cum via publica que tendit apud et de .IJ. cum uobis laçero lombart et de.IIJ.jn sserra Aque vertuntur et de .IIIJ. cum uobis dicto laçero lombart jam dicta jta quod sortem terre per nos et jn nomine dicti consill laçero lombart et Rama per illam sortem terre uestram quam habetis jn dicto termino de Catino. Et affrontat exprima parte cum via publica que tendit apud tirig et de.ij.jn illa sorte quam nos cum uobis excambimus et de.iij.jn serra Aque uertuntur et de .iiij.cum terra Guillelmi albiol et sicus superius dictum et sic quilibet nostrum permutamos et excambimus franche et libere cum introytibus et exilibus et ovni sui juri pertinente et cum ómnibus melioramentis que ibi facere quilibet nostrum potuerimus ad nostram uoluntatem et dicti consili.......”

          I finalitza:

          “……Quod est actum Catinij iiij kalendas octobris Anno dominij M.CCC.XX. primo. Sig+num Jacobi narbones Sig+num Bernardus segarra juratorum qui hec per nos et pro auctoritate vniuersitatis hoc laudamus concedimus et firmamus Sig+num laçero lonbart Sig+num Rama eius uxoris jurantis qui hoc laudamus concedimus et ffirmamus.- Testes huius Rey sunt Petrus de sancto Johanne et Guillelmus de sancto Johanne.- Sig+num Thomasij de monte alto notarij publicj Catinij qui hoc fecit loco die et Anno prefixis.”


(1)   Carrera: camí per on podien passar els carros. Carrerada: camí seguit de manera exclusiva pel bestiar transhumant en el seu desplaçament pendular i periòdic per tal d’aprofitar les pastures naturals.

 

 


17.-  CLÀUSULES DEL TESTAMENT D’EN RAMON GARGILA DEIXANT ALGUNES ALMOINES PER ALS POBRES SOBRE UNA CASA I UN PATI, VENUTS EN CATÍ A 31 DE MARÇ DE 1326


          En temps passats les diferències entre classes era de major magnitud que en l'actualitat; els pobres eren més pobres, els hi havia en nombre més gran i amb menys drets, o amb quasi cap; i els rics, que solien ser els terratinents i la noblesa, disfrutaven de majors privilegis que ara. Estos, per a emmudir la seua consciència uns; i convençuts que realitzaven una obra de caritat altres;  sovint, en els seus testaments solien deixar algun tipus d'almoina, o censal tipus propietats immobles, o diners en metàl·lic, per als pobres. I solien posar alguna condició. En este cas, els pobres que volgueren pa havien d'acudir cada any el dia de Tots Sants al seu sepulcre per a rebre-lo.

          Així ho decidix Ramón Gargila en testament de data 31 de març de 1326 que a continuació es resumix, deixant algunes almoines per als pobres de Catí: “130 sous per a que se compre un censal per a donar pa cada any sobre el sepulcre d’ell i de sa muller als pobres el dia de Totsants, llevat dos sous que s’havien de dar al Rector de Cati per a dir una Missa anyal  i un Respons sobre el mateix sepulcre. 

          Diu mossèn Joan Puig sobre este document que: “Ramon Sabater va vendre un censal de 5 sous i 3 diners sobre una casa i un pati del Gargila rebent dels marmessors 65 sous. No se’n troba rastre d’aquesta Almoina en els documents del segle XV”. 


           Inicia el document: 

    
     “Aço es traslat be e felment scrit duna clausula que es scrita en lo testament den Ramon gargila e dasamuler na hoçenda la qual clausula es segons que de jus sesegueix.- Item dimitmus Centum triginta solidos de quipus denarijs sit emptum vnum censuale et de dicto censuale ematur panis et detur annuatim super tumulum nostrum puperibus jhesu xristi quolibet festo omnium sanctorum exceptis tamen quod dimitimos Rectorj catini duos solidos illius censualis supradicti pro quolibet anno jta uod teneatur celebrare misma quolibet anno et exire ad absoluendum tumulum nostrum.- E los dits marmessors compraren lotestament de jus segent.- Aço es traslat be e felment pres de auctoritat den Johan de munt alt Justicia de Cati v kalendas Julij anno dominj M.CCC.XX. Nono duna carta.decienda. la tenor de la qual es ytal.- Sit ómnibus notum Quod ego Raymundus çabater filius Michaelis çabater per me et omnes meos cum hoc presenti publico instrumento perpetuo valituro vendo et corporaliter trado uobis bernardo segarra et uobis Raymundo benet notario tanquam manumisores vitimi testamenti Raymundo………..”

          I finalitza: 

         
“Michaelem çabater vicinum de Catino et patrem deum qui et sui de predicáis ómnibus et singuéis teneantur uobis et uestris mecum et sine me secundum forum valencia. Quamdictm ffidanciam ego predictus Michaelis çabater facio et conçedo libenter per me et meos sicut superius continetur sub obligacione omnium bonorm meorum vbique. Quod est actum Ctinij iij kalendas aprilis anno dominj M.CCC.sexto.- Sig+num Raymundj çabater venditoris predicti. Sig+num Michaelis çabaer fidancie saluetatis qui hoc laudamus conçedimus atque ffirmamus.- Testes huius Rey sunt berengarius bertran et Matheus canader.- Sig+nm Thome lilet notarij publici Norelle qui hoc scripsit et clausit loco die et anno prefixis cum Raso et emendato in vij linea vbi dicitur jn supradicto festo verumptamen sine faticis et laudimis.”

 

 


18.-  CEDA DELS QUI DONEN A L’ALMOINA DE N’ARNAU SEGARRA.



          Arnau Segarra va ser un personatge important en el seu temps, perquè per la documentació que consta sobre la seua persona fa suposar que era un home de prestigi entre els seus conciutadans. Va estar molts anys “ficat en política” com es diria ara, va ser Justícia i Jurat de Catí en distints períodes. A més va ser un home després i caritatiu amb la gent necessitada. Va fundar almoines (1), a la seua mort va deixar molts llegats piadosos a familiars i amics, va anomenar hereus seus als pobres de Jesucrist, va fundar una almoina per a òrfens i donzelles pobres “a maridar de la seua parentela”, i, a falta de parents, “per als estranys”. Va ser el que va deixar unes cases que tenia, com ja hem dit, per a fer un Hospital, en la casa que avui és el centre de la tercera edat en el raval de València, conegut a partir de llavors com a raval de l'Hospital. A més que, gràcies al seu donatiu en 1321 per a la Romeria de Sant Pere, ha quedat constància que en aquella data ja se celebrava la romeria, dada importantíssima.

          Arnau Segarra va fer el seu testament el 6 de maig de 1321, i en ell fa constar que funda una almoina dels diners que van obtindre d'uns censals (2) que tenien ell i la seua dona en Sant Mateu, per als que va disposar la seua venda per a comprar censals en el terme de Catí.

          Arnau Segarra va morir el 19 de maig de 1329 i el testament és va obrir al dia següent, 20.

          Pel que es veu en el document, en aquells temps ja hi havia a Catí la indústria del tintat, perquè l'Hospital va ser fundat en la “casa hon es edificada la caldera de la tintureria”.

           El document diu:

          “Aquests son aquels quidonen A la almoyna den A. Segarra primerament en Domingo fferrando x solidos los quals ara fa Nantoni mirales sobre aquela casa hon es edificada la caldera dela tintureria pagadors per cascun an en la festa de santa Maria dagost e ay carta.

 Item G. pasqual fa de cens ala dita almoyna sobre un troç de terra ab vinya xv sol. pagadors en la festa de santa Maria dagost e ay carta.
Item en Ramon barcelo de tirig x sol. sobre una casa quies en lo carrer  den Arnos pagadors en la festa de santa maria dagost e ay carta.
Item Narnau guasch viij sol. pagadors per cascun an en la festa de santa maria dagost e ay carta.
Item Domingo querol e samuler na Giamona v sol. sobre unes cases pagadors en la festa dompnium santorum e ay carta.
Item en Jacme lilet e sa muler na Maria xij sol. sobre una casa pagan cascun An en la festa de sent Miquel e ay carta.
Item en G. Julia e samuler na Sançona viij sol. pagadors en la festa de santa Maria dagost sobre un ffereginal que te Nalfonseta muller qui fo den G. scola segons que sos termens son ficades e ay carta.
Item en G. Andreu e samuler na Jacma xxx sol. cascun An pagadors en la festa de santa Maria dagost sobre hun Mas e ay carta segons que enaquela es contengut.
Item en Jacme beçer x sol. Sobre vna casa cascun An pagador en la festa de santa Maria dagost e ay carta.- Suma: Cent huyt sous.”


(1)   Almoina.-  Alló que es dóna gratuïtament per socórrer una necessitat, com diners, menjar, roba. També, donatiu fet per esperit religiós o per prescripció religiosa.
(2)   Censal.-  Dret de cobrar una pensió o cànon anual com a contrapartida d’un capital donat.

 

 


19.- SENTÈNCIA DEL JUSTÍCIA DE CATÍ RECONEIXENT I APROVANT LA CARRERA DEL CAMÍ DELS VINYALS. CATÍ EN LA VINYA D’EN FERRER L’ANY 1328

          Sempre s'ha dit que, encara que ara ja quasi no queden, a Catí hi havia moltes vinyes. Fins inclús hi havia una partida coneguda com els Vinyals. No hi ha hagut forma de localitzar la ubicació d'esta partida,  però pel que diu el següent document, podria tractar-se de la part alta dels Mitjans, per damunt de l'actual carretera, perquè partint de la base que la Bassa dels Horts es trobava al barranquet de la Fontanella després de sobrepassar la Sénia de la Bartola en direcció als Clapés, i que d'esta a la Rambleta només va l'assagador que passa pels Clapés, és lògic pensar que siga esta la partida coneguda com “dels Vinyals”: la delimitada per l'actual carretera, l'assagador dels Clapés i la Rambleta, o al menys una part d’este rectangle.

          Diu el document:

          “Hoc est tranaslatum sumptum fideliter xvj  kalendas aprilis Anno dominio M.CC.XXX.Nono. Cum auctoritate Dominjci segarra Justicia  Catinj A quadam sentencia cuius tenor talis est. En nom de deu, Conexeran tots que dauant en Bernat segarra justicia de cati comparegueren en Thomas lilet, e en Domingo de castellnou jurats del dit loch  presents en G. de sent johan, en Nicholau figuerola, Narnau muntuyll, en Bernat çelom consellers del dit loch e daltres prohomens ço es en Bernat sola, en Jacme carbones, en Jacme celom, en G. aujnyo, presents en Nuicholau despi, Narnau escola, jurats de Morella, e requeriren suplican ab grant instancia al dit justicia que ells ab lo dits jurats de Morella ensemps deguessen fitar e fer obrir un camj publich lo qual antigament fo fitat e assignat als homens de cati al cap deles shorts que son appellades shorts dels vinyals e aquelles mitades fessen manament als confrontants en la dita carrera sots çerta pena que no deguessen enbargar contrastar nj mudar la dita carrera majorment com lo dit feyt fos ja determinat temps  ha passat per lo justicia e jurats del an passat que ladonchs eren del dit loch de cati lo qual justicia en continent ab los dits jurats de Morella e ab los jurats de cati e ab tots los altres damunt nomenats anaren personalment al loch hon es dit que deuje estar lo dit camj presents en Johan de munt alt, e en Ferrer de sent johan e en G. cubeylls confrontants en lo dit camj en lo qual loch los dits jurats de cati mostraren huylls a huylls fites antigues acascuna part dela dita carrera e mostraren encara escriptures publiques e portestacions feytes per la dita Raho e donaren encara testimonis sobre el dit feyt homens antichs e dignes de ffe los quals recebuts los dits jurats requeriren al dit justicia que sobrel dit feyt degues sa sentencia per escrit pronunciar ab los dits jurats de Morella ensemps. Hon nos en Bernat segarra justicia damunt dit vistes e enteses totes les rahons damunt dites, e vist encara lo dit camj e fites antigues e viestes encara les escriptures publiques per los dits jurats anos demostrades e vist encara la deposicio dels testimonis per nos ab los dits jurats de Morella recebuts hoydes encara les rahons les quals los dits en Johan de munt alt, e lo dit en Ferrer de sent Johan, e en G. de cubeylls dauant nos an volgudes dir nj recomtar ahut acort e conseyll de prohomens especialment dels damunt dis  e consellers del dit loch de cati. Emper aço nos dit en Bernat segarra justicia damunt dit en Nicholau despi, e Narnau escola jurats de Morella deus auent dauant postres huyll seen en manera, de jutges segons que es acostumat de jutjar estans presents al loch de que es la dita quesito moguts per la dita raho e per altres que poden e deuen moure lo coratge del jutjan  perço quel nostre juhj proceesque dela cara de deu e les postres huylls tots temps vegen egualtat dehim e sentencjalment pronunciam que la dita carrera pas en per tot temps per lo dit loch hon es, lo dit camj senyalat e fitat en axi que daqui auant en per tots temps sia uberta tro en la Rambla, manan a casco dels confrontans que daqui auant que la dita carrera no ueden nj muden nj entreguen en pena de ix sous Reals pagadors al senyor Rey per cascuna uegada e per casco que contra les dites coses uindra. Data sentenciaen la vinya den Ferrer de sent johan. Presents testimonis en Pere mjro A. dagualada, Miquel Balaguer. Presents los jurats del dit loch de cati, e los jurats de Morella e alcuns de les parts. Sig+num Thomas lilet notarij publici Morelle qui hoc scribi fecit.”


 


20.- CARTA DEL LLOCTINENT DE BATLLE DE MORELLA AL JUSTÍCIA DE CATÍ MANANT-LI QUE NO DONE ALS MISSATGERS MES QUE 18 DINERS PER JORNAL. MORELLA 3 MARÇ 1328

 

Portal de Sant Mateu, en Morella.



          En temps antics, i no tan antics, (recordem en la nostra infància i joventut, haver-hi a Catí  unes persones que, davall un preu estipulat, exercien de missatgers, açò és, quan ocorria algun succés inesperat al poble, com pot ser la defunció d'algú, recorrien tots els masos del terme, o els que els encarregava el contractant, i els informaven  del succés). Bé, com diem, hi havia uns missatgers pagats per les arques municipals de cada poble, que s'encarregaven de portar documentació en mà d'un poble a un altre.

          Si es jutja per les dos cartes que escriurem a continuació, els missatgers “espabiladets”  a l'arribar al destí cobraven més del que estava estipulat. El fet va arribar a coneixement del Lloctinent de Batlle i del Justícia de Morella i li va escriure, en primer lloc, una carta al Justícia de Catí, recordant-li que el sou que havien de cobrar els missatgers que manava Morella “per raó de clams i tornaquarts”  era d'un sou i mig per dia, (18 diners) i que ja era prou en aquell temps, i que “els dos sous per lletra era un abús manifest mereixedor de correcció”. Amb esta advertència el Justícia de Morella aconseguia dos coses: una, que com ell no cobrava el sou de missatger, no perdia res. I dos, que d'eixa forma suavitzava les protestes contínues de les Aldees pels gastos que els ocasionava l'administració de Morella.

          La primera carta, datada en Morella el 3 de març de 1328,  diu:

          “Aço es traslat be e felment de auctoritat den Johan de munt alt Justicia de Cati vij kalendas aprilijs Anno dominio M.CCC.XX.VIIJ duna letra empaper scrita del honrat en Pere de pals loch tinent de batle general en Morella e en sos termes ab lo seu segell ab cera uermella sagellada la tenor dela qual es aytal. Al honrat lo justicia de Cati ho son loch tinent de mi en Pere de Pals de casa del senyor Rey e loch tinent de batle general Saluts e bona amor faç uso saber que he entes per part dels jurats de Morella que qun ses deue que sayg o altre missatge meu ua al loch de Cati ab letras mies de exsecucio de reclams que demane per cascuna letra assi esser donat per son salarj ij sol. hon com los dits juratsagen a mi dit e de mostrat quelo dit sayg no deu auer sino per cascun jorn daci a Cati xviij diners, per ço de part del senyor Rey uos dich eus man que al dit sayg no donets sino xviij diners per cascun dia que al dit loch yra per moltes letras que port uulles quey vage sayg o altre missatge. E aço per res no mudets, Scrita en Morella tercio idus Marcia Anno dominj M.CCC.VIIJ.- Sig+num Thome lilet notarij publici Morella qui hoc scribi fecit.”

          I la segona, datada el 13 de març de 1328, diu:
 
          “Aço es traslat be e felment pres de auctoritat den Joan demunt alt Justicia de Cati xij kalendas aprilijs anno dominio M.CCC.Viij. duna letra empaper scrita del honrat en Pere Ricart Justicia en Morella ab lo segel de la cort ab cera Pert segellada la tenor de la qual es aytal. Denos en Pere Ricart justicia de Morella al Amat nostre lo Justicia de Cati, o a son loch tinent Saluts e dileccio a saber uso fem que auie entes de part dels Juras de Morella que car ses deue que sayg o altre missatge nostre ua al loch de Catí ab letras nostres de exsecucio de Torna quarts que demanen per cascuna letra que porten xviii diners hon com los dits jurats ajen a nos dit e demostrat, quel dit sayg o misatge no deu auer sino per cascun viatge dacij a cati xviij diners perço auos deym e manam que al dit sayg no donets sino xviij diners per cascun viatge que al dit loch jra per moltes letras que aport, uules quey vage sayg o altra persona, E aço no mudets. Datis Morelle tercio idus marcij Anno dominij M.CCC.XX.Octauo.- Sig+num Thome lilet notarii publici qui hoc scribi ffecit.”

 

 


21.- CORONACIÓ DEL REI ALFONS II DE VALÈNCIA, III DE CATALUNYA I IV D’ARAGÓ, EL BENIGNE,  EN SARAGOSSA. 3 D’ABRIL 1328
 

Alfons II de Valencia, el Benigne (Magnánimo)


          Impressionant el document que escriurem a continuació. Per a la boda d'un rei del medioevo van arribar regals de llocs remots en aquell temps. Des del Marroc: óssos, lleons, camells i “moltes altres besties estranyes”. Des de Cerdenya: “moltes joyes e grans dons, entre altres coses foro beyla e marauellosa corona, çabates que eren dor, e perles e una taula d argen on podien mengar x caualers e mil marchs d argen”; la vespra de la coronació “cremauen Deu milia ciris”. Per descomptat que de Catí va assistir gent a la boda, encara que ignorem què van regalar al Rei.

          Delecte-vos amb el document:

          “Enapres lo dia de pascua de la Resurreccio de nostre senyor comtaue iij nonas aprilijs Anno dominj M.CCC.XX.Viij. fon coronal lomolt eccellent senyor Nanfos per la gracia de deu Rey darago al qual fo peruengut lo Regisme axi com a primer engendrat, ço fo en la ciutat de Saraguoça alaqual coronario fo en Johan son germa archebisbe de Toledo e los archabisbes e bisbes del seu Regisme e tots los Nobles caualers e Richs homens d arago de Catalunya e del Regisme de valencia e lo fil del Jutge d arborca qui uench de cerdenya ab daltres Richs homens e la porta moltes joyes e grans cons, entre les altres coses foro beyla e marauelosa corona e espa e çabates que eren dor e de perles e una taula d argent on podien mengar x caualers e Mil marchs d argent tot en pans e les ciutats e les viles e los Nobles queli feren grans dons e gran honor enaxi quel uespre de pascua can reyen la vetla dela coronario quey cremauen Deu milia ciris o pus e lo Rey de granada e de Marrochs queli enviaren honsos leons e cameyls e moltes d altres bestias estranyes e litrameteren gran traut e grans dons e can fo coronat ana caualcan de la esglesia de sent saluador entro ala aljafaria tot sol e tenia en la una ma un pom dor e en laltra una uerga d or e tench taules parades iij dies atota persona que uolgues mengar de Richs mengars e feu aui molts caualers empero la corona eyll metéis seposa la corona el cap es feu caualer e reebe tants dons e tanta donor que anch no fo Rey encrestins tan honradament reebes corona.”

          El següent document ja és diferent, però també curiós. Pel que diu el document següent tot pareix indicar que el rei Jaume I va morir a Catí. Tots sabem que no va ser així. Per a embolicar-la un poc més, al mateix document l'escrivent afig també la mort de la infanta esposa del rei Nanffos (Alfons), i la d'un alt càrrec de l'Orde de Montesa, com si hagueren mort els tres al mateix lloc.

          “Kalendas Nouembre Anno dominj M.CCC.XX. septimo lo dia dompnium sanctorum Mori e passa d aquest sechgle lo molt alt senyor en Jacme per la gracia de deu Rey darago e mort en la ciutat de Barcelona e ab gran honor e ab gran Reuerencia queli feren los barons les ciutats e les viles fon soterrat asentes creus enaxi que anch Rey que morts no ach major honor. En aquel an mateis mori la infanta muler del molt alt senyor Nanffos e lo Maestre de muntesa per nom ffrare A. de soler.”

 

 


22.-  FITADA DEL CAMÍ DE LA FONT D’EN ROS I DEL CAMÍ DELS VINYALS. CATÍ 19 ABRIL 1328
 

Barranc d'En Ros


          Al barranc que baixa de la Pedrafita cap a la ramba del Gatellà, hi ha una xicoteta font, coneguda com la Font d'en Ros. Este nom ho deu a què les finques de  la seua part dreta eren propietat del mas de Pere Ros. Tots sabem, o almenys els menys joves, que per allí passa un camí que ha comunicat durant molt de temps el poble de Catí amb Albocàsser. Per ell circulaven persones a peu, cavalleries, guanyat de llana, de vaquí, etc. En 1328 sent Justícia de Catí Bernat Segarra, i Jurats, Doménech de Castellnou i Tomás Lilet, veient que el camí quedava estret per als trasllats habituals, van decidir canviar-lo de lloc i eixamplar-lo, passant-lo de la part esquerra de la Font a la part dreta on hi havia més possibilitats del seu eixamplament. Com en esta part de la dreta del barranc hi havia finques de Pere Ros i de Doménech Pasqual, de comú acord, van canviar el recorregut del camí, procedint al seu eixamplament i fitat (1), pagant a més pel Consell el seu just preu als propietaris de les finques. Prèviament, les autoritats locals havien hagut de demanar permís  a les de Morella, que va ser concedit.

 

Barranc d'En Ros (29 d'abril de 2007)


         Un altre camí que van fitar va ser el que va de la Rambleta a la Bassa dels Horts pel camí dels Vinyals. Coneixem la ubicació de la Rambleta i la de la Bassa dels Horts, ignorem quin és el camí dels Vinyals, però suposem que és l’actual dels Clapés. Les autoritats van haver d'amenaçar amb multes als qui gosaren arrancar o variar fites d'estos camins.


          Diu el document:

          “Dimarts ques conteue XIIJ kalendas MadijAnno domini M.CCC.XX. octauo foren en lo loch de Cati los honras Narnau scola en Nicholau deçpi Jurats de Morella e en Guillem steue scriua del conseyll del dit loch de Morella e ab uoluntat econsentiment del honrats e prohomens de Morella e arequisicio den bernat segarra Justicia den Domingo de castellnou e den Thomas lilet jurats e en Pere miro Narnau muntuyll en bernat sola Miquel Balaguer bernat celom Jacme celom Guançalbo soler Guillem sanç Guillem de sent Johan Nicolau figuerola e Guillem plama sayg e molts daltres tots personalment agran be profit e vtilitat de tot lo terme de Morella e de moltes gents als quals ere necessitat anaren al coyll qui es nomenat den Ros uista Dalbocacer e aquí tots ensemps guardaren e pensaren per qual loch porie passar mils e pus profitosament e sens perill Cami real que anas a valencia per rao de Graus e de perils que auie en aquell loch hon ara de present pasaje. Començaren a ficar fites en mig del dit coyll e daqueles fites ue cingla de ça e dela entro en les fites del laurat quen Domingo pasqual laure e fican fites vinguerensen per la solana en  tro en lo laurat del Mas den Pere ros e aquí ficaren fites, e daqueles fites ficaren altres la vn a acalç dun tormo e altra en lo coyll proa del laurat e ue caqui epren marrada e fitan fitan uinguerensen per la heretat del dit en Pere ros en tro en lo nostre cami antich e aquí en la entrada ficaren fites les uals y posa lo dit Nicholu deçpi Jurat e ha dela vna fita e lastra quaranta e cinch palms e ficades les dites fites e pres lo cami per ço del dit en Pere ros e den Domingo pasqullos dits honras Jurats de Morella e lo Justicia Jurats e prohomens de Cati eligiren en Guillem de sent johan e P. miro e en Miquel Balaguer en Nicolau figuerola que jutjassen e pronunciasen e preassen ço que ssauie pres del dit en P. ros e den D. psqual per aops del dit cami los quals jutgaren e prearen qual conseyll donas per la dita rao al dit en P. ros LX solidos e al dit en D. pasqual V solidos la qual satisfaccio encontinent per los dis Jurats los fon donada e pagad. Item en aquela ora mateixa ficaren fites de la ffont dels vinyals entro en lo cami de la bassa que ua al bosch dn pager e tot fitat e endreçat los dits Juras de Morella e los dits Jurats de Cati  e los altres prohomens quey eren e ab uolentat e consell cridat e ajustat digieren que tota persona que denguna de les dites fites arrancara ni mudara ni les dites carreres uedara niy laurara que per cascuna uegada pach per pena LX.solidos dels quals aje lacusador lo terç e tot laltre dela senyoria e sinoy ha acusador que sie tot dela sensoria. Encara quel Justicia quey puxe enquerir per son office e fer sagrament atota persona aquis uoldra enqui ell aura sospita ou deje saber e requerirán al Justicia que les dites coses fes tenir e observar e per lo loch de Cati fes cridar les quals totes les damunt dites coses en bernat segarra justicia per publich corredor per la villa de Cati publicament feu cridar e mana tenir e obte en presencia e en testimonis de tots aquels quey eren.”


(1) Fita.- Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d’obra, que indica la terminació d’una propietat immoble o d’un territori.

 

La Font d'En Ros (29 d'abril de 2007)


 


23.-  FITADA EN EL CAMÍ I ACAMPADOR DEL POU DE A. ALEGRET FINS AL MAS D’EN JAUME CELOM. CATÍ MAIG 1328

Vista del Pou de Mercader (al fons el Mas de Gatellà)



          Pel que es veu en els pergamins obrants en l'arxiu de la Diputació de Castelló, en el primer terç de la centúria de 1300 a 1400 eren temps de fitacions, de possar fites als camins i assagadors. Tenim una datada a Catí al maig de 1328.

          El pergamí  parla del “pou e abeurador que es heretat den A. Alegret”, i pensem que es tracta del “pou de Mercader”, situat prop del Gatellà, entre este mas i la Massipona, lloc per on han passat els participants en les dos primeres edicions de la Volta a peu de Catí. Allí hi ha un assagador en forma de “sac”, sense eixida, i que, des del barranc d’en Pager, en les voltants del Fangaret, per prop del Gatellà, creua el camí que conduïx als romers de Sant Pere des del Planet Vert fins a la carretera, per a fer cap al mas de Jaume Vicent i al camí que baixa del barranc d'en Ciroll.

          “Dimarts huytauus de cinquagesima ques comptauen IX kalendas Junij Anno domini M.CCC.XX.hoctauo, en Domingo de castellnou en Thomas lilet Jurats en Jacme celom Pere ros Guillem macip Berenguer ciryll en Miquell Balaguer e en Guillem plana sayg de uoluntat de tot lo conseyll del dit loch conseyll critad e ajustat en loch acostumat de tenir conseyll Anaren aquell pou e abeurador que es en la heretat den A.Alegret lo qual es publich e comu e començaren aquí de fitar e de senyalar cami e acampador lo qual ja Juras antigament auien fitat, enaxi que començaren damunt lo pou de fitar ço es que ficaren vuna fita en lo bancal ques ues la ulla e altra en lo bancal ues lo bosch den pager enaxi que a dela una fita al altra XVIIJ alnes de mesura de valencia e ua amunt per la garriga entro a la dreçera que puge ala cingla que fo den Berenguer de sent johan  e puix ficaren dauayll lo pou una fita al cp del bancal damunt e altra dauayll lo bancal e ha de fita a fita xviiij alnes e roman acampador e puix ha alli per la carrera que ua a la uila entro en la garriga que ua a la villa entro en la garriga e alli ficaren dos fites la una que respon a la fita dauayll que a xij alnes e latra al cami que ua ues la uayll e ficaren altra fita ues la uilla e prengueren ali lo Cami e ha de la una fita al altra xviij alnes e Puig seguesqueren lo cami a anant dauayll tots los bancals laurats deça lo ou e ficaren altres fites en lo coyllet on passe la dreçera que ua al bosch uista ues la villa deça e uista ues lo Domenge e uista ues la uayil de cires e a de fita a fita xviij alnes e ua entro en la era den Pedro munt foro e davay  la era ficaren fites e a dela una fita al altra xviij alnes e puix caqui auant segueixe entro en lo pla a un tormo que ret fita e ay creu e damunt lo tormo ficaren una fita e del tormo entro en la fita a xviij alnes e daquiauant segueysse entro a dues fites que trobaren ficades per Jurats antigament dela sisa manera de xviij alnes e dqui auant segueixseentro al puatxol ques diu de na Rossa lo qual es publich e comu e ay antuxa fitat e endreçat e ua auant segueixse e  ficaren fites en lo coyllet dela heretat den Pere de sent Johan dela sisa de les altres e segueysse auant e ficaren fites damunt lo pou den albiol entre lo solch dela heretat den Jacme macip e del dit Nalbiol dela sisa e mesura de les altres fites e sempre qui ficaren fites entre la heretat den Ponç algeri e den Johan de sent joan e puix ficaren fites a auant enço den albiol ficaren fites proa la senda que ua a la coma den Jacme Marti e puix segueysse a auant hon trobaren una fita antita e ficaren ne altra en la heretat den Jacme celom e es damplaria de les altres e segueixse a auant e puje sobre lo Mas den Jacme celom e ficaren fites proa la carrera que ua a la font den uoltor e daquiauant ua dauayl lo Mas den Ponç algeri e a de fita afita per tot loch xviij alnes caqui auant segueixse entro ala bassa blanqua e passe damunt lo Mas den Guillem alegret.


          En apres disapte ques comptaue V.kalendas junij del an present la damunt dita ordenacio dela dita carrera e pati e acampador e fitat tot e acabat fon lest e publicat en conseyll general e tots en lo dit conseyll Justats e aplegats en una ueu concordats loaren aprouaren totes les damunt dites coses e uolgueren e ordenaren que tota persona que denguna de les dites fites arancara, ni dins les dites fites laurara, ni la dita carrera uedara ni contradiga que per cascuna vegada pach de pena LX sol. dels quals aje lacusador lo terç e la sensoria les dues parts. En cara que la Justicia o son loch tinent que puxe enquerir per son office sens acusador e encara fer fer sagrament a tota persona en que aura sospita que aje arrancada nuylla fita ni uedada ni lurada la dita  carrera e requerirán an Thomas lilet notari que totes les admunt dites coses  les metes en lo libre de conseyll fet per lo dit en tomas aconseruacio de lur dret e de tot lo terme de Morella presents testimonis Jacme carbones e A. dagualada.

          Se+nyal de mi en tomas lilet notari publich de morella qui de manament  del conseyll de Cati aço en lo dit libre en forma publica mi e aço de la mi ama scriui ab letras sobre posades en lo segon reglo daquesta plana ali hon es dit pach e cloc en lo dia e an damunt dit.”
 


24.- FITADA DE LES CARRERES VERS LO CAMI QUE VA A SANT MATEU AL VOLTANT DEL POU DEL CONSELL I ESTABLIMENT SOBRE LES MATEIXES. CATI 4 SETEMBRE 1328

      

Pou de Consell

 

     Segurament perquè antigament la gent depenia quasi exclusivament de la terra, no dubtava en quant tenia ocasió, d'aprofitar i usurpar, encara que fora un xicotet tros de terra aliena.

            Ja hem dit que el primer terç de la centúria de 1300 a Catí es va realitzar moltes fitacions noves o refitat de les ja existents perquè la gent no dubtava a arrancar o canviar les fetes.

             Açò és el que va ocórrer en la contornada del pou del Consell en el camí antic de Sant Mateu, segons pergamí de data 4 de setembre de 1328, en el que posteriorment seria també el camí de l'ermita de Sant Vicent. Els veïns de les finques pròximes al pou del Consell s'havien apoderat de terres pertanyents al Comú de la Vila i d'una part del bosc del Bovalar a la dreta i més amunt del lloc en què més tard es va fer la capelleta de Sant Vicent (Tots sabem que allí confluïxen l'assagador del Basto, el de la Bassa de les Ortigues, el dels Buscarrons i el de Sant Vicent).

Pou de Consell al costat del Camí de Sant Mateu (Sant Vicent)



Diu el document:

“Diluns ques comptaue ij nonas septembris Anno domini M.CCC.XX. octauo fo tengut en la Esglesia de Catí conseyll general en lo qual consell fo atorgat e manament feyt an Thmas lilet e an Domingo de astelnou Jurats del dit loch que anassen fitar carreres ues lo cami que ua a la vila de sent Matheu e ques prenguessen tot ço que altri ues la dita partida tenie de consell. Los quals Jurats de uoluntat del dit consell demanaren an Guillem de sent Johan an pere miro Miquel balguer Johan sabastia Vicent macip Guillem pascual Antonio boraç Guillem auinyo Antoni muntuyll Johan de munt alt Jacme çelom Romeo de sent Johan bernat çelom que anassen  ab els per demanar los camins que fossen pblichs e los drets pertanyents al comu e alterme de Morella. Los quals tots ajustas foren a la heretat den Domingo capafons e tots aquí concordants digieren que en la dita heretat auie dret lo comu e que en aquel loch ere estret lo cami e ere loch perillos e ans daltre enantament feren tots sagrament e casco per si sobre sants iiij euangelis que dirien ueritat de tot ço que sabessen que dengu tinges de consell e que noy farien niy dirien res per parentiu ni per hoy ni par mala uoluntat. E axi començaren de ficar en la heretat den Guillem sanç una fita mes Hawalli duna mota de figuera acalç de la paret e apres altra en la heretat del dit en Domingo capafons e a entro al cami xvj alnes de mesura de valencia e enapres altra e a entro al cami viij alnes. Item altra a auant dauvant lo pou den conseyll e a dela fita entro al dit pou vint e sis alnes e iij palms. Item altra sobre les roques prop del barranc que ue del bosch dela calç (1) Item ficaren  fites en lo censal ques den R. segarra e a dela primera fita entro en lo barranco xxvj alnes (2) e daquiauant es tot de consell entro en lo pou de consell. Item ficaren altra fita a auant per lo pla e adela fita entro en lo barranco xxx alnes. Item altra a auant e adela fia entro en lo barranco xx alnes. Item n ficaren altra endret dela fontanella ques en lo torrent en la rocha e adela fontanella entro en la fita ques en lo pla del dit censal xl alnes. Item ne ficaren altra en cap del pla. Item passaren Della dues ço ques den sexala e començaren de ficar una fita e adela fita entro en lo barranco xxiiij alnes. Item altra a auant e adela dita fita entro enlobarranch xx alnes. Item fitaren en ço que tenie en çelom al començament del pla enço quen Domingo auinyo sauie pres e adela dita fita entro en lo barranch xxx alnes. Item ne ficaren altra a auant e adela dita fita entro en lo barranch xvj alnes. Item ne ficaren altra prop lo bosch e a en lo barranch xviij alnes, e daquiauant tot lobosch roman comu. Item ficaren fites endret dallo den Calonge en lo barranc e adela una fita al altra xvj alnes e caqui amunt ha per tot lo barranc xvj alnes caqui auayll retenie carrera e caqui amunt es tot del consell e encara tot ço que en Guillem pasqual auie laurat dins lo barranch conffrontat ab lo bosch e tot deça e della axi com ayges uessen roman comu e es de consell entro en la heretat den calonge, e daço fon feyta auinença ab lo dit en Guillem pasqual e vay tot çoque ere de na Miquella e puix tot lo forcayll dels dos barranchs romanien comuns axi com termens son ficades. Item fitaren carera per ço que en vicent macip sauie pres e començaren una fita e ficaren aquella endret dels manentius dela ffontanella e dela dita fita a entro en la carrera xx alnes. Item ficaren altra fita ala primera marge sobre dues carrasques e a entro en la carrera (3) xx alnes, e caqui Hawalli segueixe a fita cuberta entro a la Susana fita proa lo barranco damnt lo conseyll e amunt segueixse entro al clap ques te ab lo barranch e roman lo clap enço de conseyll e segueixse tota via dela Carrera entro en les fites aygues uessants.


Item prengueren carrera e acampador damunt la vinya den vicent macip  hon ficaren una fita sobre la paret e ret tota fita entro enla vinya e a dela fita entro en lo barranch damunt lo pou xx alnes. Item ne ficaren altra a amunt e ue endret del clap del barranch e a dela fita entro al clap ques de consell xxv alnes e puix tornats e acabades les dites coses fon lest e publicat en conseyll general. En axi que tots en una ueu concordants eno contradients loaren aprouaren e confermaren totes les damunt dites coses e stabliren e ordenaren que tot hom o ffembra que denguna de les dites laurara ni les dites carreres uedara ni contradiga que per cascuna uegada pach per pena lx sol. dels quals aje lacusador lo terç e la sensoria les dues parts. Encara quel Justicia hi puxe enquerir per son office o son loch tinent sens acusador e encara fer fer sagrament (4) atota persona en que aura sospitosa que nulla persona age arrancada ni mudada denguna de les fites dites, ni laurada ni vedada les dites carreres. E tots endessemps requriren an tomas lilet noari que totes les damunt dites coses les meta en libre de conseyll feyt per lo dit en tomas aconseruacio de lur dret e de tot lo terme de morella. Presents testimonis en bernat sola, Antoni ribera e Johan de sent Johan.- Sig+num Thome lilet notarii publici Morelle qui hoc scripsit.”


(1)   Encara existeix ara un forn de calç
(2)   Alna: Antiga mesura de longitud, equivalent aproximadament a mig metre.
(3)   Carrera: camí per on podien passar els carros. Carrerada: camí seguit de manera exclusiva pel bestiar transhumant en el seu desplaçament pendular i periòdic per tal d’aprofitar les pastures naturals.
(4)   Sagrament: Signe de la presència operativa de Déu en la història de la salvació.

 


25.- ALGUNES CLÀUSULES DEL TESTAMENT D’EN ARNAU SEGARRA

 

           En alguna altra intervenció anterior hem fet menció de què Arnau Segarra fora un dels Justícies (alcaldes) més importants en la nostra història, per la seua entrega i defensa dels interessos de Catí en una època de submissió, respecte i temor a Morella, “ama” que es creia de les seues aldees. I també per la seua compassió i caritat cap als mes necessitats, de tal forma, que a la seua mort va deixar, com ja s'ha dit, unes cases perquè es construïra l'hospital, edifici que encara perdura, no així la seua comesa inicial.

Testament d'En Arnau Segarra



           Les clàusules extretes del seu testament, que es troba íntegre en el pergamí núm. 5 obrant en l'Arxiu de la Diputació Provincial de Castelló fan menció a la donació de les cases per a la construcció de l'hospital, amb robes per a vestir els més necessitats, i una caixa per a la conservació d'estes robes, afegint un cobertor per a tapar el taüt dels difunts. Tot açò “en sufragi de la seua ànima i de sos pares i benefactors”, deixant encarregats als Jurats de la custòdia de tot el que deixava.

          Hi havia una altra clàusula en què fundava una Almoina de 100 sous per a maridar “orfes i dones pobres de sa parentela o estranys a falta de parents”. Segurament quan va redactar el testament es trobaria no tenint salut ja que va morir al poc de temps. El testament porta data de 6 de maig de 1321 i va morir el 19 del mateix mes.

         Inici del document:


“Aço es traslat be e felment scrit dunes clausules les quals son contengudes en lo testament den Arnau segarra defunt e aço que anaqueles es contengut per los Jurats e sacrista de Cati e segons ques segeix. Item dimito pro anima mea et parentum et benefactorum meorum Quasdam Domos meas sitas jn villa de Catino quas dimito pro hospitalj imperpetuum ubi possint hospitarj pauperes dey cum tota parte mi pertienente de ómnibus cubitibus et de ómnibus Raubis que sunt in hospicio meo que sunt deputate ad ponendum jnlectis……..”I

        finalitza:

“……..ad noticiam meorum manimissorum et bernardi segarra ffratis mey et Arnaldo muntuyll nepotis mey et de pecunia que de dictis censualibus exierit emantur censualia jntermino Catinj usque cumpleatur jn sumam Centum solidorum sine faticis atque laudimis qui centum solidi censuales diuidantur et dentar apte orffanis et mulieribus pauperibus ad maritandum de meo genere si forte jnvenerint et sinon alis extraneis ad noticiam juratorum et sacriste qui jn ovni tempore erunt jnloco catinij. Et illj jurati et sactrista habeant potestatem recipiendi dicta censualia et uolo quod sint satisfacti apte collegendj et diuidendj dicta censualia.- Sig+num Thome lilet notarii publici Morelle qui hoc scripsit.”


26.- LLICENCIA DE LA REINA LEONOR A LES ALDEES DE MORELLA PER A QUE PUGUEN REUNIR-SE I NOMENAR LLURS PROCURADORS. VALENCIA 15 DE JUNY DE 1329

            Ja des de la conquista d'estes terres per En Blasc d'Alagó les Aldees es van distingir per la seua contínua lluita per a desembarassar-se del jou que suposava Morella per a elles, tant pel que fa a la política com als temes econòmics. I, encara que al fi ho van aconseguir, prou els va costar, perquè de 1239 a 1691 va un bon tram.

El Rei Pedro I, el Grande, fill de Jaume I i Na Violant d'Hongria i pare de Jaume II, pare d'Alfons IV, el Benigne, marit de la Reina Leonor

             Periòdicament es reunien els representants (síndics) de les aldees per a tractar temes de la seua incumbència i buscar les solucions més adequades als seus interessos. Estes reunions, era normal que a Morella no li agradaren, perquè d'elles solia eixir alguna protesta generalitzada contra els abusos de la metrópoli. Els morellans van reclamar davant del rei Jaume II i este va prohibir a les aldees que anomenaren els seus propis Síndics i Procuradors i que es reuniren. Però les aldees no van fer cas a la prohibició del Rei i van continuar amb les seues reunions periòdiques. El Lloctinent de Fiscal de Morella va sol•licitar al Rei una multa de 100 morabatins d'or per a les aldees. Estes van recórrer a la Reina Elionor perquè els perdonara la pena, i a més sol•licitaven autorització per a anomenar síndics i reunir-se on millor els pareguera per a poder tractar conjuntament dels seus assumptes. La reina, amb el consentiment del Rei, va concedir tot el que demanaven les aldees, posant com a única condició que les reunions no foren “ ynjuria o scandala dela villa nuestra de Morella”.

            Prèviament, el dia 6 de febrer de 1329 la reina Elionor, com a senyora de Morella, havia ordenat que tant Morella com les seues aldees designaren àrbitres per a pronunciar sentència i compromís entre una i altres. “Datum Dertuse VIIIº idus febroarii anno Domini Millesimo CCCº XXº nono”.

            A continuació copiem el document:

            “Hoc est translatum bene et fideliter de auctoritate Johannis demonte alto Justicia de Catino vij kalendas Julij anno dmini M.CCC.XX.Nono.aquod am priuilegio cuius tenor talis est. Doña Leonor por la gracia de Dios Reyna daragon. Atendiendo que como por el muy alto senyor ey don Jayme que dios perdone padre que fue del muy alto senyor don Alfonso nuestro amado marido fuesse estada enbiada una carta al Justicia de Morella el tenor de la qual se sigue, Jacobus dey gracia Rex aragonum valencie Sardinie et Corsice Comitesque Barchinone ac sancte Romane ecclessie vexillaris amiratus et capitanes generalis fidelibus suis probis hominibus aldearum Morelle selutem et graciam ad nostram audienciam nouiter peruenerit. Quod uso constituistis procuradores qui procuranr schandala magna et disensiones ínter uso ex una parte et vniuersitatem hominum dicte ville Morelle ex altera et mouent causas et mouenrunt jndebite nomine nostro contra vniuerssitatem hominum ville predicte et faxcitis eciam congregaciones et jmpredimenta jndebite eaquibus dampna possent ínter uso et dictam vniuersitatem ville predicte de facili euenire. Quare nos uolentes jndempnitatibus uestris et dictarum hominum dicte ville prouidere vobis firmiter dicimus et expresse mandamus quatenus procuratorium factum dictis procuratoribus visis presentibus Reuocetis nec decetero dicta jmpredimenta et congregaciones faciatis seu facere aliquo modo presumatis set facta uestra quelibet predictarum aldearum fieri tractarj et procurarj permitatis per juratos cuiuslibet aldearum prout est actenus fierj assuetum. Alias per presentes mandamus justicie Morelle quod sibi constito de predicáis mandatum nostrum predictum exsequatur et completa quibuslibet malicis retrogetis. Datis obsidione Castri dequerol xij kalendas aprilis Annodomini M.CCC.XV. Por auctoridad dela qual el dicho Justicia con su carta mando acadauno de uso aldeanos de Morella que nengum ayuntamiento no fiziessedes ni uso podiessedes legar en nengun lugar nin fazer sindico o sindicos antes si alcun sindico o sindicos fetcho auiedes quelo deuiessedes logo reuocar so pena de ciento Morauedis doro. Et de pues desto como se dixesse que uso otros uso erades allegados contra el dicho mandamiento ni que el dicho sindicado fetcho por uso auiades reuocado el lugar teniente de fiscal en la villa de Morella ouiesse fetcho demanda contra algunos de uso demandando la pena delos dichos ÇCien Morauedis doro, fue por uso anos humilmente suplicado que la dicha pena si en aquela o en partida daquela erades caydos degnassemos auos graciosamente relaxar. Et ahunque touiessemos por bien de dar poder auos dichos aldeanos que uso podiesses ayuntar allido uso quierredes por tractar uuestros neguocios e para establecer sindicos e procuradores ademandar e defender uuestros derechos delante el dicho senyor Rey o delante nos o delante otra cualquiera persona no en bargando la carta del dicho snyor Rey don Jaime ni ahun la carta del dicho Justiciaenbiada auos, la qual suplicacion benignamente recibida auos dichos aldeanos e acadauno de uso la dicha pena delos dichos Cien Morauedis si enaquela o en partida daquela sodes caydos graciosamente dexamos e relasamos. Mandamos por las presentes alos bayles nuestros de Morella o asu lugar teniente e ahun al procurador fiscal quela dicha pena o partida daquela auos o acada uno deuos no demanden o demandar fagan como nos aquela de todo en todo graciosamente ayamos dexada e malaxada e ahun atorgamos auos deconsentimiento e uovultat del muy alto snyor Rey don Alfonso nuestro amado marido que no embargante la dicha carta del dicho Rey don Jaime desuso enxerida podades ordenar ciertos hombres de cada una aldea los quales sepodan allegar e ayuntar en ciertos lugares toda uia que auos sera uisto  que cumple e uso sea menester, los quales puedan tractar los neguocios comunalmente de todas las dichas aldeas, no empero entendemos que de dicho ayuntamiento deuades o podades fayer a ynjuria o scandala dela villa nuestra de Morella mas solamente por uuestros derechos ademandar conservar e defender. Mandamos por las presentes atodos de los nuestros officiales quela dicha nuestra ordenación e atorgamiento tengan e guarden e contra aquella no vengan ni consentan venir en alcuna manera orazon si fiança an en la nuestra gracia e merced. Dada en valencia xv dias andados del mes de Junio Era de Mill e CCC e sesenta e siete anyos.- yo pedro guocales la ffis escribir por mandato dela senyora Reyna.- Se+nayl den Johan de munt alt Justicia damunt dit qui enaquest translat nostra auctoritat e poder donan e prestam presents testimonis en bernat sola en omingo de Castelnou e Narnau muntuyll veyns de Cati.”
 


27.- LLICENCIA DE LA REINA LEONOR ATORGADA A LES ALDEES DE MORELLA PER A QUE DEGUEN ÉSSER CRIDADES I PUGUEN PENDRE PART EN LES TAXACIONS I COMPTES DE LES DESPESES COMUNES DE MORELLA. VALENCIA 15 DE JUNY 1329

                “…….e sea cosa justa quelo que tanye atodos por todos deua ser guardado e aprouado”. Belles paraules les dirigides per la Reina Elionor en l'escrit pergamí datat a València el 15 de juny de 1329, pel que atorgava llicència a les Aldees de Morella “per a que deguen ésser cridades i pugen pendre part en les taxacions i comptes de les despeses comunes de Morella”. Hauria de ser sempre així, desgraciadament no ho és.

Sepulcre d'Alfons el Benigne i la seua muller la reina Elionor. Text: Ací jauen les despulles mortals del sereníssim rei Alfons III de Catalunya i IV d'Aragó, dit el Benigne (1299-1366)  i les de la reina N'Elionor, sa muller (1310-1359) i les del sereníssim infant Ferrán, marqués de Tortosa (1324-1363) (Seu Vella de Lleida)

 

                Déiem en la Història de Catí (retalls) núm. 2 que el 6 de juny de 1309 va haver-hi uns Capítols Concertats entre Morella i les aldees i que estes no van estar conformes amb el punt de no veure al detall o por páginas els llibres de comptabilitat i van elevar una sol•licitud a la reina Elionor, accedint ella que ho pogueren fer al detalle i no “sumariamente” com pretenia Morella.

                 Bé, va caldre esperar la fredolina de 20 anys, i que canviara la titularitat de la Corona d'Aragó, perquè Jaume II havia mort el 2 de novembre de 1227 i va heretar la Corona el seu fill Alfons IV, perquè la Reina pronunciara les paraules ja escrites accedint a les peticions de les aldees.
La Reina Elionor, concedix a les aldees el que era just, i estes van anomenar sis hòmens perquè en la seua representació, foren cridats a Morella per a participar en la taxació de les lliures peiteras de Morella, i, per descomptat, pogueren veure sempre que volgueren el llibre de comptes comunals “per menut i per planes” “de manera que ningún enganyo en las dichas cosas no pueda esser fetcho”. A més d'açò, tenien també que ser cridats per a les missatgeries que feren els hòmens de Morella.

                  Esta concessió de la Reina, és clar que comptava amb el consentiment del seu espòs el Rei Alfons IV “el Benigne”, i que ordenava el seu compliment als oficials de Morella.

                   El pergamí diu així:

                   “Aço es traslat be e felment pres de auctoritat den Johan de munt alt Justicia de Cati vij kalendas julij Anno domini M.CCC.XX. Nono dun priuilegi feyt e atorgat per la molt eccelent e clara senyora donya Leonor per la gracia de deus Reyna darago loqual priuilegi es escrit en pergamí e segellat ab segell pendent de cera uermella dela dita eccellent e clara senyor Reyna enloqual segell ha en mig vnscut real e en torn daquell ha tres Castells e tres leons la tenor del qual aytal es. Danya Leonor por la gracia de dios Reyna de Aragon  atendiendo que como por uso otros aldeanos delas aldeas dela vila de Morella sea estado anos humildemente suplicado que como el tiempo passado es asaber el dia que se comptaua viij idus Junij Anno domini M.CCC.sexto por algunos de uosotros fuesse estada fecha composición e abinencia por por algunos que se dezian sindicos e procuradores uuestros en nombre de las dichas aldeas duna parte e en Pere çameso en Jayme uinatea e en Pere darenys e en Pere naualles Jurados del a villa de Morella dela otra e la qual fue confirmada por el senyor Rey don Jayme de bona memoria Rey que fue de araguon enla qual composición e auinencia la presente clausula o capitulo es enxerido. Item quod quelibet aldeyarum predictarum possint mitere vnum juratum uem alium probum hominum eiusdem aldee que sint cum Juratis et consiliaris Morelle ad computandum et gitandum peytas reales uel uivinales et expensas seu missiones comunes ville Morelle et aldearum eiusdem Juste factas. Et videant sumam majorem librarum  dicte ville sednos per minutum  neque per planas et quod predicti homines dictarum aldearum qui uenerint ut predicitur ad dictum compotum uel jactacionem dictum peytarum possint recipere vuna cum Juratis et consiliarijs Morelle compotum a Juratis preteritis et recollectoribus peytarum uel aliarum ex accionum dicte ville Morelle et tocius elusdem terminj. Tamen predictus Juratus uel alius probus homo dictarum aldearum ad diem eis asignatum per Juratos Morelle ad predicta facienda non uenerint vt est dictum quod Jurati seu consiliary Morelle possint et valeant omnia supradicta et sihguia et alia predicta neguocia pertinenecia tractare ordinare et diffinire forum ausencia non obstante Onde como per les paraules enla dicha clausula enxerridas auos fuesse e podesse sser gran perjuicio engendrado como alas taxaciones delas libras dela dicha villa e avn a las menssagerias hacedoras por la dicha villa e aldeas al senyor Rey o anos o aotra parte  no fussedes demandados e enaqueste caso se seguiesse ose podiesse se guir auos gran damno como los hombres de la dicha villa de Morella podrien asi taxar muy poco e auos cargar mucgo en las dichas tatxaciones pues uso en aquelas non sapissedes. Et otro si que podrian fazer muchas mensaguerias que non complirian en las quales uso auriades apagar uuestra parte. Por esto la dicha suplicacion benignamente recebida queriendo esquiuar que ningun engañillo por la dicha razon non puedan seer fetcho e sea Justa cosa quelo que tanhe atodos por todos deua sser guardado e aprouado de consetho e de uoluntat del dicho senyor Rey nuestro amado marido auos por las presentes atorgamos que no embargando la dicha auinencia la qual en tan gran perjuicio uuestro nos no deuemos soffrir ni la clausula en aquela enxerrida ni avn la confirmacion sobredichas Podades eslaer seys hombres buenos delas dichas aldeas que aguora e por todos tiempos sean presentes e deuan seer  demandados alas tatxaciones delas libras de la dicha villa de Morella e ahun que puedan ueer las dichas tatxaciones por menudo e por planas en manera que ningun engañillo en las dichas cosas no pueda ser fetcho e ahun que seades demandados a las mensagerias por los dichos homnes buenos de Morella fayedoras al senyor Rey o anos o aqual requiere otra perssona. Mandamos por las presentes al Justicia Jurados consejeros e monees buenos dela dicha villa que el dicho nuestro atorgamiento e concesión tengan e guarden e contra aquell no uengan ni uenir fagan por alcuna manera o Razon si fiança an en la nuestra gracia e merced. Dada en valencia xv dias andados del mes de junio Era de Mill e CCC e sesenta e siete anyos.- yo pere guoncales la ffis escribir por mandado de la senyora Rena.- Sig+nyal den Johan demunt alt Justicia damunt dit qui en aquest translat nostra auctoritat e poder donam e prestam presents testimonis en Bernat sola, en Domingo de castellnou e Narnau muntuyll veyns de Cati.”

 

28 MANAMENT DE LA REINA LEONOR AL JUSTÍCIA I JURATS DE MORELLA PER A QUE NO FACEN DONACIONS SENSE CONSENTIMENT DE LES ALDEES. VALÈNCIA 15 DE JUNY DE 1329
 

                En totes les èpoques, les autoritats dels pobles, bé per cortesia, bé per a aconseguir alguna prebenda en benefici de la localitat, han recorregut a regals, invitacions i donacions a persones poderoses o influents, generalment sempre amb  mesura i pudor, i en més d'una ocasió, de forma supèrflua. Açò és el que feia Morella en el seu temps d'esplendor. Però clar, eixes donacions o regals les feia amb els diners comunitaris de la matriu i les seues Aldees, que contribuïen amb més de la mitat al fons comú, sense coneixement ni consentiment d'estes. Van protestar davant de la reina Elionor el que consideraven un abús per part de Morella, i la reina, en escrit de data 15 de juny de 1329 va concertar que Morella podia gastar en esta classe de presents fins a 50 lliures anuals, i les Aldees fins a 30 lliures, havent de manifestar prèviament les que sobrepassaren de les quantitats expressades. A més, de les quantitats que donava Morella amb part dels diners de les Aldees, devia prèviament participar-ho a estes a través d'un Síndic, perquè, segons la reina Elionor, “lo que a muchos tanye de todos o dela major partida deua ser aprouado e loado”.

               Diu l'escrit:   

               “Aço es traslat be e felment pres de auctoritat den Johan de munt alt Justicia de Cati vij kalendas Julij Anno dominio M.CCC.XX. Nono.de vna carta en paper scrita dela molt eccellent e clara senyora Reyna darago ab lo seu segell el dos segellada ab cera uermella enloqual ha en mig un scut esenyal real, e entorn daquell a tres castels e tres leons, la tenor dela qual es aytal. Donya Leonor por la gracia de dios Reyna daragon alos ffieles nuestros el Justicia Jurados e homnes buenos de Morella saluts e gracia. Sepades que por parte delos Jurados e homnes buenos delas aldeas del dicho lugar DE Morella es estado anos humilmente demostrado que como por uso otras muchas vegades sean fetchas e sefazen de cadadia donaciones superfluas e que non cumplen sen consentimiento delos dichos aldeanos los quales en aquellas pagan la meatat o mucho mas que uso por las quales elos son mucho dampnificados, que en esto los degnassemos proueir de remedio convenible, Onde nos la dicha suplicacion benignamente recebida, de consentimiento e uoluntat del muy alto senyor Rey daragon nuestro amado Marido. Atendiendo quelo que a muchos tanye detodos o de major partida deua ser aprouado e loado, Auos dezimos e mandamos que ninguna donacion enla qual los dichos aldeanos ayan a pagar su parte non fagades ni fazer podades sin consentimiento e uoluntat delos dichos aldeanos o de s procurador saluofasta en quantitat de cinquanta libras las quales podades dar vna uegada al anyo tansolamente. Empero que los dichos aldeanos ayan e deuan hun sindico o procurador en la villa de Morella continuamente con voluntad e consentimiento del qual las dichas donaciones sedeuan fazer mas dela quantitat delas dichas cincuenta libras, e que los dichos aldeanos sin consentimiento uuestro puedan ffasta en Trenta libras ali don bien visto les sea que cumple una uegada al anyo tan slamente e no mas las quales quantidades ANSI de Cincuenta libras como delas Trenta seades tenidos derecibir en cuenta los vnos alos otros. Et esto non mudades so pena dela nostra e mercet Dada en valencia xv dias andados del mes de Junio Era de Mill e CCC e setenta e siete anyos.- yo pedro guonçales la ffiz escribir por mandato dela senyora Reyna.”
 


29-1 MANAMENT DE LA REINA LEONOR AL COMANADOR DE CANTAVELLA ORDENANT QUE NO IMPEDIXCA A LES ALDEES TRAURE FUSTA DEL PINARS. VALENCIA 15 DE JUNY DE 1329
 

Pinedes de Cantavella



           Entre els pobles pròxims sempre hi han hagut alguns fregaments més o menys prolixs. En l'actualitat són els rovelloneros, el futbol, els caçadors i algunes altres coses; en l'antiguitat era la fusta. Pobles com Cantavella, Mosquerola o Vilafranca, han gaudit, i gaudixen, d'unes pinedes que són l'enveja dels pobles de moltes latituds. Quan encara no existia el formigó, eren cobejats estos pins per a la construcció de cases. Sense anar més lluny, les bigues de la Sala de la Vila de Catí són de Benassal. El Comanador de Cantavella va prohibir “traure fusta”  als pobles veïns, o siga, les aldees de Morella. Estes, van recórrer a la seua Reyna protectora la prohibició del Comanador, i esta li ordena que “no pose cap impediment al dit ús que tant necessari era per a la creixença de les mateixes”, i que “la qual cosa terna en gran dampno e perjuizo de aquellos”.

          I este és l'escrit:

          “Aço es traslat be e felment pres de auctoritat den Johan de munt alt Justicia de Cati vij kalendas Julij Anno dominio M.CCC.XX. Nono de vna carta en paper scrita dela molt eccellent e clara senyora Reyna darago ab lo seu segell el dos segellada ab cera uermella enloqual ha en mig un scut esenyal Real, e entorn daquell a tres castels e tres leons, la tenor dela qual es aytal. Donya Leonor por la gracia de dios Reyna de Aragon al honrado e religiosoel comendador de cantauiella o asu lugar teniente salut et dileccion. Sepades que por parte de los aldeanos de la villa de Morella es estado delante nos humilmente suplicado que como ellos antiguamente del tiempo dela poblacion a aca ayan a custumbrado de hacer fustas del termino dela baylia del dicho lugar de cantaviella et vos aguora nueua mente contra el dicho vso e sin toda razon vedades a los ditos aldeanos de traher las ditchas fustas la qual cosa terna en gran dampno e perjuizo de aquellos, porque si asi es de uso nos marauellamos que uso contra el dicho vso antiguamente guardado e obseruado, los dichos nuestros homnes non embarguedes nin en quietades en manera que non puedan traher las dichas fustas segunt que an acostonbrado da fazer. En otra manera certificamos uos como nos alos nuestros sub dichos e uasallos non podamos desfalleçer non fagamos complimiento de Justicia auremoshi aproueher en tal manera que aquellos por las dichas cosas no pueda sseer engendrado danyo nin perjuyzio ningno. Dada en valencia xv dias andados del mes de junio Era de M.CCC.e sesenta e siete anyos.- yo pedro gonçales las fis escriuir por mandado de la senyora Reyna.”

 

29-2 MANAMENT DE LA REINA DONYA LEONOR AL JUSTICIA I JURATS DE MORELLA PER QUE DONEN TRASLLAT DELS PRIVILEGIS COMUNS A LES ALDEES. VALENCIA 15 DE JUNY 1329

El morellà Francesc de Vinatea (Mural de Ramon Stolz a l'Ajuntament de València, 1958). La reina Elionor i el rei, Alfons el Benigne



          Podem observar com van canviar les coses en els continus tires i afluixes entre Morella i Aldees només amb el “xicotet” detall de l'autoritat regnant. A les aldees, amb el regnat de Jaume II no els va anar tan bé com a amb el de la reina consort Elionor.


           En un mateixa data, el 15 de juny de 1329, van eixir de València ni més ni menys que cinc disposicions de la reina Elionor totes beneficioses per a les Aldees:
   Llicència a les aldees per a poder anomenar procuradors i reunir-se quan ho consideraren convenient.
   Llicència perquè les Aldees pogueren prendre part en “les taxacions i comptes en les despeses comunes”  de Morella.
   Manament de la Reina pels regals o donacions que feia Morella amb els diners comunitaris de les aldees sense consentiment ni coneixement d'estes.
   Llicència per a “traure fusta” de Cantavella.
   Manament perquè Morella donara compte a les Aldees dels privilegis comuns.
 

          Este últim manament ve donat perquè quan l'autoritat real concedia un privilegi a Morella, i per tant a les seues Aldees, ja que formaven una sola governació, aquella no participava el fet a les Aldees, amb el consegüent perjuí per a estes.  La reina en la seua carta als Oficials de Morella els va ordenar que si algun procurador de les Aldees ho sol•licitava, se li donara compte, i va ser contundent: “so pena de la nuestra gracia e mercet”.

          El següent escrit ho deixa clar:

           “Aço es traslat be e felment pres de auctoritat den Johan de munt alt Justicia de Cati vij kalendas Julij Anno dominio M.CCC.XX. Nono de vna carta en paper scrita dela molt eccellent e clara senyora Reyna darago ab lo seu segell el dos segellada ab cera uermella enloqual ha en mig un scut esenyal real, e entorn daquell a tres castels e tres leons la tenor dela qual es aytal. Donya Leonor por la gracia de dios Reyna daraguon Alos ffieles nuestros el Justicia Jurados e hombres buenos de Morella saluts e gracia. Sepades que por parte de los hombres buenos de las aldeas del dicho lugar es estada a nos humilmente de mostrado que como uso tengades muchos priuilegios ffranquicias e libertades a torgados a la villa e aldeas de Morella por los Reyes que fueron de Aragon e algunas uegadeas los dichos aldeanos se quieran ayuda de los dichos priuilegios e ffranquicias que uso a los dichos aldeanos non quieredes dar tranldo daquellos delo qual si assi es nos maravelamos mucho e como sea justa e razonable que pues lo dichos priuilegios son atorgados comunamente a la villa e aldeas cada uno comunamente sedeua alegrar. Et por esto a uso dezimos e mandamos que tota vegada que por los dichos aldeanos o por su sindicgo o procurador fueresdes requeridos dedes translado aellos de todos los priuilegios franquizias e libertades que a uos  e aellos comunamente tanyen e son atorgados. Et non fagades ende al sopena dela gracia e mercet. Dada en valencia xv dias andados del mes de Junuio, Era de Mill e CCC e sesenta e siete nyos.- yo pedro gonçales la ffit escriuir por mandado de la senyora Reyna”.
 


30-1 REUNIÓ I SENTÈNCIA ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. TORTOSA 6 DE FEBRER DE 1330 I MORELLA 23 DE MAIG DE 1330

Morella

          En vista de les contínues queixes i diferències ocorregudes entre Morella i les seues aldees, la reina Elionor en document datat a Tortosa el dia 6 de febrer de 1330, ordena que es reunisquen els representants de Morella i de les seues aldees per a designar àrbitres i establir la forma de redactar una sentència que resolga les diferències entre la dita vila i les seues aldees.

          Acaten tots la voluntat de la reina y el 23 de maig de 1330 es reunixen els representants de Morella i de les aldees en el convent de San Francisco, de la metrópoli,  redacten un document anomenant als que havien de representar-los per a aconseguir l'acord que satisfaga, “les controversies ques mouen o moure se speren entre Morella, Xiva, Palanques e de Erbes sobirants, aldeyes del dit loch de Morella, duna part….Et les universitats dels homens del Forchall, olocau, de Vilafrancha, de la Matha, de Portell de Cinchtorres, de Castellfort, de Cati, de Vallibona, aldeyes del loch de Morella, dela altra.”
         
          “Aço es comprimes feyt e fermat entre la vila de Morella e aldees de aquella.

          En nom de Deu e de la seua divina gracia. Conexeran tots que com materia de pleyts, questions, disensions o controversies se moguessen o moure se sperassen entre les universitats dels homens de Morella, de Xiva, de Palanques e de Erbes sobirans, aldeyes del dit loch de Morella, duna part, demanants e defenents. Et les universitats dels homens del Forchall, Dolocau, de Vilafrancha, de la Mata, de Portell, de Cinchtorres, de Castelfort, de Cati, de Vallibon, aldeyes del dit loch de Morella, dela altra, semblantment demanants e defenents. Los quals pleyts, questions e controversies foren deduytes e demostrades per les dites parts en la cort de la senyora Reyna, et la dita senyora Regina volen los dapnatges, perills e scandells deles dites parts squivar e coebeian fin posar als pleits, questions…….Et dem Thomas Lilet, notari deldit loch de Cati, sindich e procurador dela universitat daquell loch de Cati, ab carta de la procuracio feta per ma den Francesca de Muntalt, notari publich per auctoritat per tot lo Regne de Valencia, ……..et den Bernat Çelom, vehi del dit loch de Cati…….Aço fon feyt en Morella en lo Monestir dels Frares menors del dit loch de Morella decimo kalendas nunii anno Domini Millesimo CCCº Tricesimo. Sen+yal den Françes Aguilo. Sen+yal de Tomas Lilet……sindichs e procuradors damunt dits qui totes les damunt dites coses e sengles loaren, atorgaren e fermaren.

          Testimonis del fermament den Tomas Lilet, sindich 3e procurador de Cati qui ferma les dites coses en lo loch de Morella IIº kalendas nno predicto….e requeriren als dits arbitres que deguessen dona e pronunciar la dita sentencia. Et los dits arbitres, visa la dita requisicio, per lo poder a ells donat per les dites parts el dit comprimes asignaren a aquells a hoyr la dita sentencia a dema que sera digous en hora de tercia en la casa dela cort del dit loch de Morella.
Al qual dia e hora de Digous comparegueren davant los dits arbitres en la dita cort en Francesca Daguilo e en Pere Cases, sindichs e procuradors damunt dits, de una part. Et en Gill de Peralta, sindich e jurat del Forchall, Nanto Nadal, jurat e sindich Dolocau, en Bernat Benloch, jurats e sindch de Portell, en Matheu Castell, sindich e procurador de Cinchtorres et sindich e procurador substituit den Tomas Lilet, sindich de Cati, et en Pere Muntmeneu, jurat e…….Et los dits arbitres en presencia deles dites parts reguonegueren tots los VIII.sengles dela sentencia e atrobaren aquells sens tota sospita, no mudats ni viciats axi com posats los hi havien. Et regonegut casco dels dits arbitres son seguell, tots ensemps obraren la dita sentencia e enantaren en donar aquella segons ques seguex, la qal per manament dell legi Arnau Tolsa, escriva del present negoci.

          Sig+num Analdi Tolsa, notarii publici auctoritate Regina per totam terram et dominaciones illustrissimi domini Regis Aragonum, qui predicáis interfuit e hec scribi cum litteris et diccionibus supprapositis videlizet primo in IIIIª linea ubi dicitur. A. Et in XIIIª linea ubi dicitur present. Et in XVIIIª linea ubi dicitur en tot. Et in XXVIª  linea ubi legitur la. Et in XXIIIIª linea ubi rescribitur requirents et in eadem lnea ubi dicitur absencia, et XXXIIª linea ubi dicitur scriva. Et clausi loco, die anno prefixis.”


30-2 REUNIÓ I SENTÈNCIA ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. MORELLA 23 DE MAIG DE 1330

           Una vegada arribats a un acord, el 29 de juny de 1330, redacten la sentència arbitral pronunciada pels quatre àrbitres designats per Morella i pels quatre designats per les seues aldees, per a minorar les diferències entre aquella i estes.

           “Aço es sentencia promulgada per vigor del dit compomes, la qual fon donada e pronunciada per Narnau Aster, en Bertholi Cirera e altres de ius nomenats, la qual es de la forma seguent.

           Hon nos Narnau Aster, en Bertholi Cirera, en Ramon Nebot, en Bertholomeu Segarra, vehins de Morella, e en Gjuiem de Liminyiana, vehi de Vallibona, e en Bernat Çelom, vehin de Cati, e en Simon……..arbitres arbitradors e amigables composadors de volentat de les dites parts elets e jutges per la senyora Regina asignats. Vistes e enteses e diligentment examinades totes les demandes axi per part dela dita universitat demorilla proposades com per part deles dites aldeyes o qual sevol daquelles, e les despostes a aquelles feytes……..”

          A continuació redacten el document per apartats i temes, els títols del qual són els següents:

“De taxacions de peyters.
Capitol quels jurats de les aldees no puxen taxar les liures de aquelles dites aldees.
Capitol quels jurats de cascuna aldea sien tenguts de dir e de mostrar les liures de las taxacions e que no retendran algunes liures celades o apartades.
Rubrica sien feyts dos libres per lo scriva e hun prohom de la vila de Morella.
Capitol per qual manera abatiment de liures deu esser feyt.
Capitol qels jurats de Morella son tenguts de demanar e certificar los jurats de les aldees a hoyr e reebre los comptes e altres coses comunes.
Capitol com son los jurats de Morella son tenguts de donar treslats als jurats de les aldees  dels  privilegis e cartes comunes si request ne seran.
Capitol como los jurats de Morella poden fer donacions a la esglesia e frares menors de Morella en la manera seguent.
Capitol de donacions al senyor Rey o a la senyora Reyna tro a suma de Noucents solidos.
Capitol de donacions als porters de c asa del senyor Rey.
Capitol de conacions per qual manera deuen esser feytes a metges per profit comu.
Capitol per part de les aldees o procurador per totes aquelles poden esser en lo consell de Morella.
Capitol que en les misatgeries comunes sie demanada part per totes les aldees.
Capitol que compres algunes comunes la vila de Morella sens consentiment de les aldees ne les aldees sens consentiment de la vila no deuen esser feytes.
Capitol que les fires de Morella sien guaytades a messio comuna.
Capitol en la qual manera los prohomens de les aldees se poden avistar e plegar en certs logars per tractar furs negocis comuns aprofit daquelles.”

          És significatiu comprovar que en la taxacions per a repartir les peites comunes puguen estar, si així ho desitgen, tres prohoms en representació de les aldees que hauran de jurar estar presents durant els dies que dure la taxació i no revelar la manera de repartir “per tal que escandell no puxe enseguir”. Estes mesures afavorixen clarament als de Morella en relació amb les aldees. Primer: la taxació es pot prolongar els dies que facen falta: perjuí i gastos per a la representació pobletana. Segon: no revelar la manera de repartir: sospitosament sospitosa no voler donar publicitat a la manera de repartir.

          És sabut que el lloc de reunions de Morella i les seues aldees era el convent de San Francisco. Allí, en una caixa forta amb dos claus, es guardaven els comptes comuns.

           Una de les clàusules dóna valor a les decisions dels jurats de Morella si les aldees no volen o no poden estar presents en la reunió, però hauran de ser admesos si arriben amb el procés iniciat.

          Els jurats morellans hauran de donar trasllat a tots els privilegis comuns cada vegada que alguna aldea ho demane, els gastos dels quals aniran a càrrec de l'aldea sol•licitant, “ço que costara de transladar”.

          Els franciscans, per cedir el seu local per a les reunions, local que havien construït els hòmens de Morella i els de les aldees,  cobraven 500 sous anuals i 1.000 durant sis anys per a ajudar a la construcció de l'església.

           Quan arribe el moment de tractar dels assumptes comuns, podran participar en el Consell de Morella quatre prohoms i el procurador en representació de les aldees. Però si la representació pobletana (aldeana) no està present, els morellans decidiran pel seu compte.
Cosa curiosa és veure que els metges també cobraran en benefici de Morella i aldees, però la pujada de sou no podrà realitzar-se sense el consentiment de les aldees.

           No podrà realitzar-se cap compra sense consentiment d'ambdós parts, en cas contrari el que la faça tindrá que pagar-la de la seua pròpia caixa. La fira de Morella estava catalogada com d'interés comú.

          El rei va dictaminar que les aldees podien reunir-se sempre que “no puxen ni degen fer a injuria o scandel de la dita vila de Morella”.
El  incompliment d'algun dels capítols la multa serà de cent morabatins.


31 MANAMENT DE JAUME II ALS JURATS DE MORELLA DISPOSANT QUE DETERMINEN LES EXPENSES COMUNES JUNTAMENT AMB LES ALDEES. TORTOSA 18 FEBRER 1315. 

Morella


          Com ja s'ha dit anteriorment, en 1306 les Aldees van elevar una queixa perquè Morella no procedia amb justícia en el repartiment de les despeses comunes. Al mateix temps sol•licitaven intervindre en el repartiment d'estes despeses, i altres que consideraven justes, com tindre un Justícia propi per a certa classe de pleits. Com sabem, la segona petició no va ser atesa. Sí ho va ser la primera, encara que amb reticències i de forma parcial.

           Morella continuava ocultant els llibres on constava la distribució dels béns a les Aldees, i per tant estes no podien assabentar-se de la justícia en l'impost que a cada una li corresponia pagar. 

           Novament han de recórrer les Aldees al Rei, elevant queixa per que Morella taxava els béns dels seus veïns a l'alça, amb les consegüents contribucions que utilitzava a favor seu en detriment de les Aldees. Jaume II, fent gala al sobrenom amb què ha sigut conegut per la Història de el Justo, atén la reclamació de les Aldees i escriu als Jurats i Prohomens de Morella ordenant-los que siguen justos en la taxació dels béns de la Vila i de les seues Aldees, de tal forma que no tinguen estes motiu de queixa. Advertint-los que, de no fer-ho així, dictarà la providència que estime oportuna. 

           Açò ocorria en 1315, nou anys després de la primera providència en este sentit. Com més avant es veurà, llavors ja ocorria el que ara, el compliment de les lleis no estaven a l'orde del dia. El document 38 incidix una altra vegada en el mateix tema. 

           Comença el pergamí de  la  manera habitual, o siga, Jaime per gràcia Rei d'Aragó, València, Sardenya i Còrsega, Comte Barcelona.......

           “Jacobus dey gracia Rex Aragonum valencia Sardinie et Corsice, Comesque Barchinone, ac sancte Romane Ecclesie vexillarius Almiratus et capitanes generalis ffidelibus et probis hominibus ville Morelle salutem et graciam probarte hominum aldearum Morelles fuit nobis humiliter supplicatum,” 

           I finalitza també de la forma acostumada: 

          “Quatenus suplicacione benigne admissa vobis dicimus et mandamus quatenus vos habere curetis taliter taxandis bonis uestris, et ipsorum jn predicáis contribucionibus, per uso, et pisos ad in vicem faciendis, quod non habeant ad versus uso materiam querelandi. Aliter significamos uobis quod si secus feceritis, haberemus super predicáis taliter prouidere. Datis dertuse xij kalendas Marcia Anno dominj M.CCC.XV.”


32 FITADA DEL TERME (LA VALL I LA FONT DE CATÍ). CATÍ 30 D’ ABRIL I 1 DE MAIG DE 1331

          Es pot dir que esta fitada és la més important que s'ha realitzat a Catí, perquè en ella es troben les vies pecuàries més importants del terme.

             La inicien en el mas del Gatellà, seguixen per davall del mas de Jaume Vicent i abans d'arribar al mas Vell es dirigixen cap al Sud per prop del mas d'en Bono passant al mas de Na Rabades, pugen a la serra que dividix els termes de Catí i Albocàsser, i, per la cima d'ella tornen una altra vegada cap al poble passant pel mas dels Povets fins al Gatellà. És l'assagador que, vist des del poble, baixa per la dreta de la Pedra Fita i del mas de Marín (antigament era conegut com el  mas d'en Ros, d'ací el nom de la font pròxima la d'en Ros); i pararà a la rambla que ve del Gatellà.


 



Assagador del Mas de Marin


           Quant a la partida de la Font de Catí, també es fitaren les vies més importants. La contornada del Pou Nou, que està situat al Nord del poble a 2 km. i junt a la carretera que va de l'Hostalet de Vilar de Canes a la Venta de l'Aire, es deie en aquell temps “els Prats”. Allí està la bassa on tants anys abeurava qualsevol classe de bestiar, avui oblidada i sense netejar. Anant pel camí del mas de La Costereta, tant si se'n va per Sant Josep com si se'n va pel mas de La Torreta, és assagador. Després de sobrepassar la Bassa del Coll, hi ha una bifurcació, a la dreta cap a La Costereta i continua sent assagador; i a l'esquerra, que també és assagador, per les voltants del mas de La Cabrida, s'arriba al Pou de Na Santjoana. Este assagador, pel mas de Rabosa seguix cap al mas d'Eixameno, i sobrepassant-lo, arriba al mas d'Antolí.

 


El Salt
 


            Al lloc conegut com el Salt, en la rambla entre el mas d'Antolí i el d'Eixameno, ix un altre assagador que, passant pel Forat del Lladre, per l’Hostalet del Roig, per davall de l'Hostal del Mestre (antigament es cridava mas d’Asteller, y posteriorment es va dir de Ferré fins al segle XVI que va passar a ser propietat de Joan Mestre i ja es va dir com en l'actualitat);  i pel Collet, creua l'assagador que baixa de Salvasòria i es dirigix pel mas de la Font cap al pou de l'Avinyó, i per damunt del bosc del mas de Blai (abans conegut com el mas de Jaume Vives), pel mas de La Massiana (antigament era conegut com el mas d’Andreu) i estava situat entre el mas de Blai i el mas d'en Ramon, arriba a empalmar amb l'assagador que baixa del Prigonet de L’Avellà, per on està la capelleta prop del mas d’en Ramón.
Referent al nom dels masos, es podrà observar que la majoria tenien un altre nom, i algun, ha desaparegut ja, com per exemple La Massiana.

          “Coneguen tots quanta aquesta scriptura ueurant e hoyran que com en consell de Morella es estat acordat abe proffit e vtilitat de tot lo terme de Morella. Et a requesta dels prohomens de Cati quels honrats en Guardia de belsa tinent loch de Justicia per lonrat en Domingo sanxo, e en G. cerda Jurat del dit loch e Pascual de biosca Erbagador e comprador del Erbatge de la Senyora Reyna, que anassen al loch de Cati aldea de Morella per pendre, e endreçar Carreres abeuradors coues e antuxans hon  poguessen passar gens e bestiars,  e aquells abeure, per ço que caqui auant noy agues contestes ni perills ni plehyts nj missions e que fos profit e creiximent de les Rendes del Senyor Rey edela Senyora Reyna e de tot lo terme de Morella.

          E per ço los honrats en Guaria de belssa, en Guiamo cerda, e en Casual de bioscha, fforen el loch de Cati, e Dimarts que comptaue pridie kalendas Madij anno dominj Muillesimo Trecentesimo Tricésimo primo, E ab conssell den Domingo belluga Justicia den Jacme carbones den Arnau asteler jurats de Cati e den Pere de sent Johan qui, es antich e sabie tots los feyts com nauen nj hj deujen anar,  e den Johan den munt alt e den Tomas lilet notari qui aço scriu fforen en vayll de cires,  e començaren de veure aquella carera que ere fitada e senyalada del pou den Guerau entro en la heretat den Guillem seguarra la qual auien ja fitada e senyalada jurats e prohomens de Cati e Retifficaren aquella e conffermaren, e per ço car en la heretat den Pere de sent Johan e den Pere asteler, e en Pere miro, no auie fites ans la trobaren sembrada, e aquella uedauen ficaren dues fites en la entrada dela paret den Pere de sent Johan. Et ha dela vna fita al altra xij alnes de messura de Valencia. Et semblanment altres dues en la sort den Pere asteler e an de la vna al altra xij alnes.

           E puix prengueren acampador ala bassa que es comuna e publica en la heretat den Pere mjro el present e consent segons que es fitat. Et a de la vna fita alaltra xij alnes. Et puixseguexse per tot auant que ha dela una fita alaltra xij alnes, e puix ficades fites e acampadors al pou que es comu e publich dela lomas den Mascaros Enaxi que ha de la vna fia altr xvviij a la entrada e puix segex se entro al mas den G. seguarra e dauant lo mas ala entrada ha una fita e dala fita entro en la paret del mas ha xij alnes. Et ret la paret fita. Item na altra al cap del Mas e ha dela fita entro a unha figuera quey ha que ret fita xij alnes e Puig segueyse moltes fites que ha dela una a laltra xij alnes e va entro al Camj que parteis de Morella e va a valencia e ay dues fites proa lo Camj que son en la heretat den Domingo ros e a dela vna alalraxij alnes.

            Item foren al pou del Bosch negre e ficaren fites damunt lo pou ves lo mas de na Rabades e aduna fita alaltra xvj alnes e caqui pertex en lerm qui es proa del pou e ficaren dues fites e a dela vna alaltra xij alnes e Puig seguexse per lo Bosch aamunt e serra serra va entro al mas dena Rabades e puix serra serra va entro en lo pou den coger e caqui va serra serra entro al pou del Guatellar.

          Item dimecres ques comptaue kalendas Madij anno ut supra dessa la fossa den ffiguera en lo Colado e caqui parey lo Cami e ve segons que antigament pasaje entro al pou den Bertolj de Sent Johan e segons que es mollonat  e aquí al pou del dit Bertolj de sent Johan fficaren fites per acampador. Et he de la vna fita alaltra xxx alnes e Puig caqui ve per lo torrent entro a dues frites que son deça lo torrent e a duna alaltra xxx alnes e Puig seguexse daqui per la costa aamunt.

           Et es tot fitat e a dela vna a laltra xxx alnes e puix seguexse fitar entro en les fites den Bertolj de sent Johan proa lo Coyll e a dela vna alaltra xxx alnes e puix han el coyll vista dela ffont de Cati dues dela sisa deles altres e puix auall per la heretat den Bernat Lorena, e ay dues fites en lo sol de la Costa. Et ay xxx alnes de la vna alaltra e Puig proa lo torrent vay tot un Bancal segons que es fiat. Et enapres ficaren deça lo barranc dues fites en la heretat den P.çelom e a dela vna al altra xxx alnes. Item na dues Hawalli e ay L alnes. Item na vna en dret de una Carasca qui es smoxada e senylada que ya creu e ret fites ne ficaren una en la heretat den Bernat seguarra e va entro en la heretat de la Rambla.

           Item ne ficaren altra ença den Domingo uerdu e ue entro en la Riba de la Rambla e puix va entro en lo mas den Domingo verdu ço es entro en les parets de la era, e puix trauese dauall lo mas e ue entro en lo Camj que ve del Asteller e den Johan uerdu e puix entro en la Rambla e caqui amunt seguexse per la ditaRambla aamunt. Item fficaren al Mas den G. albiol e a requesta de veyns e de guardians prengueren carera. E naxi que ficaren una fita en lo collet vista del Barranco dela Espadilla e vista del seu Mas, e a dela dita fita amunt ix pasadse e puix va Hawalli en un comellaret quey ha a altra fita e daqui aamunt en lo socosta an dues fites e an dela vna al altra xxij alnes e seguexsse en lo coyll a dues fites e ay xvj alnes e seguexsse entro en la riba de l Rambla e aquí en cap dela rmbla a dues fites e dela una altra xxij alnes e puix entro en la Rambla e rambla ambla ve entro al pujador del Camj que ua al pou publich den Catala e puge per lo Grau amunt e e lo coyll a dues fites e ay xvj alnes. Item daqui auant va per la heretat den Bertran çabater, e seguex fitat e a de carera per tot xx alnes e an dues el collado vista del Domenge e puix va camj entro al pou den Bertolj de sent Johan qui fo den Pelicer e a dues fites al ort del pou e dempuix es ffittat damunt la era del mas que fo del dit Pelicer e a dunes fites a altres xx alnes e dempuix abaxes per los laurats del dit Bertolij e en un miga ha dues fites dela vna al altra xviij alnes e puix an dues en la fi de la heretat e dues frites e entren en la Rambla e ve entro el dit pou e a dela vna a laltra xviij alnes.

           Item foren al pou nou qui es als Prats e ay aytal acampador que del pou de aytant com ere dret de la Sort den Bertolij villalta que affronte ab la terra den Calrrony e passe Della lo torrent e ay acampador segons que es fitat. Et agen satisfaccio que pagua consell.

           Item al pou den auinyo ficaren vna fita  en lo canto subira del hort, e altra amunt ves lo Mas que fo den Jacme vyues. Et dela una fita al altra xxv alnes e an dues amunt la vnja dauant laltra qui totes Reteren campador e carera e a dela una a laltra xij alnes.

           Item fon trobada vna fita a cap del Canto del hort ues lo Mas den Andreu de sent Johan e a entro en cap dela carera amunt xxiij alnes e puix seguexsse aauant e ay una fita dela qual fita a entro en la Carera, que es proa la heretat que fon den jacme viuesxxviij alnes e Hawalli an dues auall e la una es al peu dun Carraschas a dela vna fita al altra xx alnes.

           Item na dues a la entrada del Camj que va a Morella e la dela una alaltra xviij alnes. Item foren a la ffont de Cati e ficaren una fita en ues la vila per acampador e a entro damunt la ffont a la paret antita quey xxxv alnes e ay altra fita ve uayll e a dela dita fita entro a la paret del hort ix alnes.

           Item na una auant e a entro a la paret del ort xj alnes. Item na auant vna e a entro ala paret soberana vj alnes. Item altra aauant e a vj alnes e puix seguexse per tota la heretat de P. çelom quey ha vj alnes. Item enço den Bernat seguarra e a per tot vj alnes de carera e puix per tota la heretat de Domingo verdu a vj alnes e encarrerons en lo Camj dels bestiars derbatge que ve de puig cabrer en cap dela Rambla que ere den Ramon Marti e Puig de la Rambla entro en lo mas den uerdu deu auer carera publica per atots persones e bestiars del terme de Morella e aia per tot loch a xx alnes damplaria e passe per lo Mas e del Mas va un Camj ues vallibona e ues  xert e passe dauant lo Mas den asteller e passe altre camj en dret del graner den uerdu e trauesse lo Camj que ue de Saluassoria e passe altre camj per lo Canto dela vinya den asteller e puge en la serra dela talaya den Valenti.

            Item foren al pou den P. asteller que es publich e comu e fficaren fites per acampador e prengueren carera del dit pou entro al Mas del dit Nasteller ço es entro en lo Camj Real que ua ues Saluassoria. Et ha per tot vj alnes. Item fo hordenat e presa b voluntad deles parts que dela Rambla que ve de Saluassoria endret dela punta del Mas den Johan de munt alt ço es enaquella afrontad dela Rambla que ve del pou den Bertolj de sent Johan que age carera publica per la heretat den Johan verdu e per la heretat den Arnau asteller entro ala ffont de la seruera e que age per tot loch atot menys xxx alnes. Et a entradan  del pujador amandreta en cap dela Riba a una fita e a aant damunt lo Roure an altra e puix seguexssen aauant hom ha dues fites la una proa lo molo dela deuessa den Catala e a de la una a lltra xi passades.

            Et puix seguexsse entro al mas den Catala et ret fita e a dela fita entro al dit Canto xxij passades. Et puix seguexsse entro en la hera den Domingo çabater ay dues fites e la Carera passe per la hera e a de vna fita a laltra xxx passades e puix an dues auant en lo collet e ay de vna aaltra xxviij alnes. Item na dues aauant passat lo primer baranquet e a de una al altra xx passades e puix al pou primer ficaren fites e acampadors e ay dos pous e sobre lo pou damunt an cap dela marge a una fita e altra damunt lort et ret fita e puix torne al altre Camj que va al pou sobira e aauant an dues e a dela vna alaltra xviij alnes e puix seguexsse per tot e es fitat e endreçat en lo pus stret loch a xviij alnes entro en lo acampador del dit po. Emprero lo dit en Domingo çabaer a adobar lo Camj be e conuinentment en manera que bestias ne puxen passar carregades ab sa propia missio.

           Et puix del pou aauant es fitat. Testimonis Domingo Johan paster e Pere Alegre e Jacme pascual. Sig+num Thomasij lilet notarij publici Morelle qui hoc scribi ffecit”.
 


33.1 ESTABLIMENT QUE NINGÚ TALLE NI ESMOTXE NI CREME CAP CARRASCA NI ALTRE ARBRE DEL CAMÍ DE SANT MATEU AL CAMÍ DE TÍRIG. CATÍ 24 DE FEBRER 1333

 


Camí de Sant Mateu


          Tal com ja hem ressenyat en altres intervencions en este mateix fòrum, o en la Revista Tossal núm. 14 del Nadal de 2010, o en algun programa de Festes, en temps antics quan la fusta i la llenya eren fonamentals per a la subsistència de la societat, les autoritats es preocupaven de conservar i de protegir tant els arbres com els arbustos. Açò que ara està tant de moda de la protecció de la flora i de la fauna i del medi ambient en general, en l'antiguitat ja existia. 

Principi del Camí de Tírig


          L'any 1333 es va redactar un document sobre la protecció dels boscos. Molts anys després, la fusta continuava sent de vital importància. Per a la construcció de barcos per a l'Armada Real es fitaven uns determinats arbres, se “marcaban”, que ningú podia tallar. Els “no marcados”, es podien tallar baix llicència concedida als veïns. Tenim un ofici de 13 de març de 1778, referent als “abusos de Licencias a los vecinos para la tala de árboles no marcados en los montes”. En 1784 se li concedia a Vinaròs el tall de "madera" als Montes de la Subdelegació de Morella. Vinaròs, al llarg de la seua història sempre s'havia abastit de la fusta de la Tinença de Benifassà, per la seua proximitat en relació als de Morella. La concessió per als Montes de la Subdelegació de Morella no indicava una altra cosa que la Tinença havia sigut ja espoliada. I no és per falta de lleis protegint la fusta, sinó per l'incompliment de les lleis. 

          En 1792 es van publicar noves normes sobre la Conservació de Boscos i la Conservació dels Montes de la Governació de Morella, però, com es pot comprovar, entre altres llocs, en Gibalcolla, on existien grans carrascars a la falda del Tossal de la Nevera, es van quedar com a zona estepària.

          Llegirem el document que a continuació transcrivim i ens adonarem d'això.

           La zona protegida en este cas era l'existent entre l'assagador de l'ermita de Sant Vicent, que llavors es deia camí de Sant Mateu al no existir encara l'ermita que tres-cents anys després es va erigir en honor al sant valencià, i el camí de Tírig, o siga, tota la zona que molts anys després seria denominada els Bovalars. Diu el document fins al pou d'Ivorra, pou identificat com el del barranc prop del mas de Monfort.

           Es pot llegir clarament que el que tallara un arbre o li botara foc seria penat amb deu sous; el que tallara (esmotxara) branques d'algun arbre, seria multat amb cinc sous. 

          L'any en què es va redactar este document va ser en 1333, i l'amo de Catí era el santmatevà Jaume Castellà, amo de la Torre del seu nom, situada al carrer Major, en el que avui comprén l'hostal de Fernandina, la casa de Margarita Roca i el “pati”. La reunió del Justícia, Jurats i Consellers i el Batlle per a fer esta prohibició va tindre lloc davant de la Torre.

          En el document apareixen com a Consellers Miquel Spigol i Domingo Figuera, dels que diu mossen Joan Puig ser “avantpassats respective del célebre Joan Spigol soterrat a la Capella de la Passió en 1454 i de Tomás Figuera que tan feu per Catí en la presa del poble pels castellans l’any 1463”. Nosaltres no podem mantindre esta afirmació basada només en la coincidència de cognoms. 

          Este es el tex del document:

          Coneguen tots quanta aquesta present carta veuran e hoyran com nos Nantonj riba Justicia en bernat sola nantonj mirales jurats de Catj en pere miro Miquel Balaguer Berenguer munt serrat bernat Montserrat G. Julia Domingo castel Johan sebastia Guonçalbo soler Jacme lilet Jacme narbones G. auinyo Romeu de sent Johan Ferrer de munt Alt A. danyo bertoli miro Domingo figuera Domingo capaffons en Miquel spigol consell cridat e ajustat ab gran ajustament de gent dauant la torre del honrat en jacme castela caualler  present en bernat çelom Batlle seu loqual loch es acustumat de tenir conseyll e ffon cridat per Domingo albiol sayg e coredor publich dela cort del lit loch tots endesemps en una veu concordants e dengu no contradicen Ans ab bons coratges postres e agradables voluntats abe, vtilitat e profit de tot lo comu fem aquesta present publica carta, en lo qual stablim e hordenam nulla persona stranya o priuada no sie tan hosat que per nuyll temps per denguna manera, ni rao gos tayllar, ni esmotxar, ni parar, ni metre ffoc endenguna carrasca roure, ni en dengue altre arbre de qual que natura sie que sie nules que sie vert o sech del Cami que ua ala villa de sent Matheu que parteix del loch de Cati entro al castellar e torne per lo cami que ve de tirix e del pou den hiuorra e aquel o aquella qui denguna carrascha o arbre tayllara o metra foch dins lo dit loch pagara per pena per cascuna carrascha o arbre deu sol, e per cascun Arbre que esmotxaran cinch sol. dela qual pena aje la sensoria lo terç e lo terç acusador e laltre terç los Jurats per al comu dela villa e sinoy auraacusador sie tot del Justicia e del comu, mig per mig e totes uegades que vinga ahonda del Justicia que denguna persona en nulla manera hi faça fraus que damunt dit es quel justicia lo puxa enquerir ab sagrament o b testimonis e si sagrament aquel aytal fer no uoldra que sie caygut e encorregut en la damunt dita pena. Aço es feyt en la villa de Cati vj kalendas Marcia Anno domini M.CCC.XXX.iij. Se+nyals den Anto riba justicia den bernat sola den Atnonj mirales jurats. Se+nyals den pere miro Miquel Balaguer Berenguer monserrat, bernat munt alt, G. Julia, Domingo castell, Johan sebastia, Guoçalbo soler, Jacme lilet, Jacme carbones, G. auinyo, Romeo de sent Johan, Ferrer demunt alt, A.danyo, bartola miro, Domingo figuera, Domingo capafons, Miquel spigol e en bernat çelom batle damunt dit qui aço loam atorgat e fermam per nos e per tota la vniversitat e de conseyll daquela.- Present testimonis a totes les damunt dites coses en Johan de munt Alt en Miquel torrent e Tomas uerdu.- Sig+num Thome lilet notarij publici Morelle qui hoc scripsit et clausit loco die et Anno prefixis, et cum raso et emendato in xxx linea ubi dicitur uuis que vert o sech.”


33.2 MORELLA DECIDIX REPARAR LES SEUES MURALLES

          Les muralles de Morella havien patit greus desperfectes en els temps dels visigots arribant a ser arrasades durant la seua dominació. Els àrabs les van reparar parcialment però no del tot. Per la porta Ferrisa, que va ser oberta pels moros, va entrar Blasco d'Alagó a Morella. En eixa mateixa porta i poc de temps després, seria detingut pel cap de guàrdia Fernando Pérez de Pina, per orde del rei Jaume I per a ser portat a la seua presència.

Porta Ferrissa, per on va entrar Blasc d'Alagó a Morella en 1232

          Quasi cent anys després, concretament en 1330, Aparisi Juan firmava un contracte amb els jurats de Morella per a reparar i eixamplar les muralles. Les obres van durar fins a 1336 que firmava la carta de pagament.

           Les aldees, entre elles per descomptat Catí, van ser obligades a participar en la reconstrucció de les muralles, a pesar de la resistència que van oposar, al•legant que elles també tenien muralles que necessitaven una reparació urgent. Morella va fer cas omís a les pretensions pobletanes adduint que les muralles morellanes eren d'interés comú. I no sols les aldees, sinó que van haver de participar amb diners i peons les aldees que pertanyien a l'abat de Benifassà. Estava escrit que el justícia de Morella podia obligar als uns i els altres a contribuir en les obres dels seus murs, obligació que s'estenia als clergues ordenats in sacris, “según es de fuero antiguo”. A canvi, Morella tenia l'obligació d'acollir dins dels seus murs als seus aldeans i als de Benifassà en els temps de guerra.

           Les aldees que determinaren construir muralles havien de fer-ho amb els seus mitjans personals i materials en els temps de guerra, sense poder demanar ajuda o col•laboració a la matriu, i una vegada finalitzades les hostilitats devien ser “al primer estado reducidas”.

           Va haver-hi algunes aldees que es van revelar davant de tal injustícia, entre elles Forcall i Vilafranca, amb la pretensió de construir les muralles de Morella i de les aldees comunitàriament amb la participació de totes. Naturalment, Morella es va negar.

           Els representants de les aldees per a concertar la norma a seguir es reunien en el pòrtic de Santa Maria de Morella. Esta vegada també ho van fer així. No van aconseguir cap resultat positiu però, segons diu Segura i Barreda, “de esta primera chispa de fuego que salió de Villafranca, se encendió la larga discordia entre Morella y sus aldeas, que no se apagó, hasta que éstas se separaron, erigiéndose en villas independientes”.
 


34 CONCORDIA FETA PEL BISBE DE TORTOSA Y L’AJUNTAMENT

            Durant molts anys va haver-hi a Catí un Rector que li dien Ramón Oller. Este sacerdot, segons pareix, prou actiu en la seua vida social i comunitària, l'any 1343 va haver de comparéixer amb Tomás Lilet, Síndic de Catí, davant d'un notari de Tortosa amb dos testimonis, per a posar fi a una qüestió que hi havia entre el Rector i el poble de Catí, firmant allí un compromís de concòrdia. Les desavinences venien per temes econòmics, culturals i religiosos. A més, el poble li acusava de ser l'autor d'unes denúncies, (documents XI, XVI, XVII i XVIII del Llibre de Privilegis), al Lloctinent del procurador d'Uxó. L’any 1328 va haver d'intervindre el Bisbat, i el prelat li va ordenar al senyor Rector que ni de paraula ni d’obra faça cap mal a la universitat de Catí ni als particulars de la mateixa baix pena de 20 sous. Mossén Oller, davant de tal vehemència del Bisbe, no va tindre un altre remei que atendre als manaments dels seus superiors i a les conveniències dels seus parroquians.

 

Berenguer Prats (1316-1340), promotor de la construcció del Palau Episcopal de Tortosa. Sepulcre i escut del bisbe (tres roses) en la  catedral.



          Déiem que va estar molts anys a Catí, perquè en 1318 ja va haver-hi un acte de concòrdia entre ell i els Jurats del poble per ser Pertorbador en inquietuts en els Prohomens d'esta Vila de Catí, amb la intervenció també del Bisbe que li va imposar una pena al Rector de 200 sous.

          En el privilegi del vi atorgat pel ReI Jaume II a Catí en 1315 apareix, junt amb el seu Vicari mossén Doménech Esperandeu, com a testimonis. També apareixen ambdós  en el pergamí de la constitució de Síndic de Catí, del mateix any.

          El pergamí en qüestió, diu el que seguix:

           Aço es translat be e felment ab auctoritat den Bernat segarra justicia de Cati V. kalendas dagost en lan de nostre señor Mill e CCC.XXVIIJ. de vna letra escrita em paper uberta e elfos seguellada ab cera uermella ab lo segell del honrat pare e senyor en Berenguer per la divinal miseracio bisbe de Tortosa la tenor de la qual letra es aytal.

           Die lune qua computabatur iiij. Kalendas ffebruari anno dominj M.CCC. decimo octauo Stan personalment lo senyor en Berenguer, per la gracia de deu, bisbe de Tortosa en lo loch de Cati, al qual ere uengut per visitar los clergues del poble, ffeita e complida la visitacio en lo dit loch troba que entre en Ramon Oller Rector del dit loch e gran partida dels prohomens de la vniuersitat de Cati, eren nats grans oys e grans discordies per diuersses raons de les quals fon certificat lo dit senyor bisbe.

           E com aell sepertange de posar pau e concordia entre sos sots meses haut tractament de pau lo damunt dit en Ramon oller Rector de Cati e los juras e tots los altres prohomens que ab el auien desgrat e hoy, a instancia e manament del dit senyor Bisbe feren pau fferma e auinença, relaxaren los uns als altres tots hoys e tots ranchos que entre els fossen estats entro aldia duy, e dans e injuries que entre els fossen estades de feyt e de paraula Aixa que daqui auant per la rao damunt dita, no puxe esser feyta alcuna questio o demanda entre els. E com lo Justicia Jurats e gran partida dels prohomens dela vniuersitat de Cati ajen  tengut en sospita lo dit en Ramon oller que ell los hage procurat quel loch tinent procurador e lo procurador fiscal sien uenguts, al loch de Cati per fer inquisicio, contra alcuns del dit loch.

 

Palau Episcopal de Tortosa

             Lo dit senyor Bisbe, aremoure, tota sospita que los prohomens del dit loch no entenen quel dit Rector los portas alcun dan. Mana en uirtut de obediencia al dit en Ramon oller que ell daquest dia auant, no deja per si ni per persona entre posada ab senyor temporal o espiritual procurar  mal ni damnatge en persona ni en bens en general ni en especial als prohomens ho habitadors del loch de Cati ni a alcuns daquels. Encara mana lo dit senyor Bisbe al dit en Ramon oller que ell daqui auant no deja jnjurar de fet ni de paraula los prohomens e habitadors del dit loch de Cati ni alcun daquels ni dir injuries ni deshonres alcuna o alcunes.

               E si contra los manaments feyts per lo dit senyor Bisbe, o alcun daquels al dit en Ramon oller, aquell en Ramon oller uindram orden e uolch, lo dit senyor Bisbe que per cascuna uegada quel dit Rector uindra contra los manaments damunt dits que sie tengut de satisfer dels dans e de les greujes injuries sie que sien de feyt o de paraula, entegrament als jnjuriats aconeguda e uoluntat del Bisbe de Tortosa. Et encara sie tengut de pagar per cascuna uegada que uindra contra los dits manaments de feyt o de paraula al dit senyor Bisbe Ducentos solidos Regalium per pena. E no per ço menys lo dit senyor Bisbe puxe enantar contra lo dit en Ramon oller segons son arbitrj, e segons la qualitat del feyt, amajors penes e pus fortes posadores contra lo dit en Ramon oller.

             E als damunt dits manaments e ordenacio feyts per lo dit senyor Bisbe lo dit en Ramon oller consenti espresament. E a les dites coses atendre e cumplir, obliga sie tots sos bens. E a memoria de totes les coses damunt dites lo dit senyor Bisbe mana metre la present ordenacio en son registre. E mana donar traslat axi al dit en Ramon oller com als Jurats del dit loch de Cati die anno elloco prefixis. Se+nyal den bernat segarra Justicia damunt dit qui a aquest traslat nostra autoritat e poder donam e prestam presentibus testibus en Miquel spigol Berenguer verdu e Guanlardo Marti.

 


35.-  RECONEGUDA I FITADA DE LA COVA I ANTUXÁ DE MARIA ORTINA. CATÍ 4 DE MARÇ DE 1344 I 24 D’ABRIL DE 1345

 

          Un altre lloc sense poder identificar, la Cova de María Ortina. Pel que diu el pergamí: “Roqua e dela dita fita va entro al coyllet on na altra e puix va entro en la marrada del camj que va a tirig”, havia d'estar entre el poble i el mas de la Morellana. En un altre lloc de l'escrit diu: ”la Roqua de ves la Rambla e puix altra uora dela Rambla xiqua ha altra fita e Roman tota la pedriça comuna entro en la Roqua”. Està clar que la cova de María Ortina havia d'estar prop de la Rambla que des de La Creveta discorre per la roca del Moro per a arribar al mas de Monfort i empalmar amb la que ve del Gatellà i la procedent de la Canaleta, ja que va paral•lelament al camí de Tírig.

 

La Roca del Moro

           Continua dient l'escrit: “uora duna losa e puix va Rambla Rambla entro que pren volta la dita Rambla e aquí aqualç duna Roquiça que si fa una sobalma (1)” ¿Podría ser la roca del Moro erosionada de forma diferent a la actual? Un altre indici: entre la roca del Moro i el seu entroncament amb la procedent de la Canaleta, en una longitud de 200 metres la rambla té forma de “S”. En fi, tot són conjectures i suposicions.

 

La Roca del Moro

          Diu el document:

         “En  nom de deu coneguen tots quans aquesta present carta veuran e hoyran, que com acusacio ffon ffeyta per en Berenguer pabia e per en bertomeu guasch vedalers deles coses comunes e drets pertanyents al senmyor Rey e al dit comu e de tot lo terme de Morella, en poder del honrat en Jacme de ffereres justicia de Cati, ço es duna Coua e antuxa, que la dona Na Maria muler qui fon de pere Horta, ha en  lo terme de Cati, sobre la qual acusacio que no entenia esser Justa  sa pella perço deye no entenie ni sabie que ella sages pres res que fos de comu ni del conseyll e per ço sapella en poder del dit justicia que fos conegut e determinat per los honrats en Jcme ros e en bernat Montserrat jurats del dit loch als quals se pertenye la dita coneguda e determinacio.

 

La Roca del Moro

           Et feyta la dita appelacio e coneguda lo dit justicia mana als dits jurats que ells personalment Annassen ab aquells los quals ells tendrien per be a la dita Coua e Antuxa per ço que veesen e coneguessen sila dita acusacio ere justa ho no, perço que mils e pus dreturerament poges ell dit justicia donar dret e justicia ala dita na Maria e als dits vedalers los quals jurats uolents esser obedients al dit manament per lo dit justicia aells feyt, Anaren personalment aladita Coua e Antuxa (2) e demanaren e requeriren que anassen ab ells Jacme de sent johan  fil que fo den fferer de sent Johan e Nandreu de sent Johan e en tomas lilet menor de dies los quals ja temps auie eren estats ala dita Coua e anuxa ab en Johan de munt alt que jay eren estats per la dita rao e sen era feyta scriptura publica e dixeren tots aquells que la dita Coua e Antuxa ere comuna e de conseyll, Empero la dita acusacio fou feyta per los dits vedalers per ço que la dita n Maria auie  sembrat dauant ladita Coua e antuxa e sen auia pres e ocupat pera asi. Empero los dits Jurats certificaren ells de les dites coses per testimoni ben leals e dignes de fe e per scriptura publica e vents la dita Coua e antuxa esser comuna e de conseyl fficaren fites ço es la primera fita el cap de la Roqua de ves la Rambla e puix altra uora dela Rambla uora duna losa e puix va Rambla Rambla entro que pren volta la dita Rambla e aquí aqualç duna Roquiça que si fa una sobalma xiqua ha altra fita e Roman tota la pedriça comuna entro en la Roqua e dela dita fita va entro al coyllet on na altra e puix va entro en la marrada del camj que va a tirig, e ani altra, la cual coneguda e determinacio fon feyta iiij nonas Marcia Anno dominj M.CCC.xiiiij.-

 

La Roca del Moro

 

            Et enapres Domingo ortjn procurador dela dita dona na Maria muler que fo del dit en Pere orti e Mare del dit Domingo fou protestacio de les cosses per los dits Jurats feytes conegudes e determinades e per los dits Jurats fon feyta resposta a la dita protestacio e ales coses enaquela conengudes segons que mils e pus largament enaquela es contengut e fon feyta la dita protestacio Dimecres apres ona ques comptaue xiij kalendas Marcia Anno dominj M.CCC.quadragesimo cuarto e fon respost per los dits Jurats desapte en ora de Completa ques comptaue xj kalendas Marcia Anno quo supra.-Et enapres a auant Digmenge vespre de sent March ques comptaue viij kalendas Madij del An de nostre senyor Mill e trecents quaranta e cinch la dita na Maria per tractament de prohomens e de amichs seus per estaluiar missions e trebaylls vench enlalberch del honrat en Jacme castela caualer quia en lo loch de Cati hon los damunt dits jurats eren ab gran multitud de prohomens quey eren ajustats demanants e apellats e demana aquí als dits Jurats e prohomens gracia e merce e retes per culpable. Elos dits Jurats dixeren que pus que gracia e merce demanda queli fos feyta enaxi quell dixeren que deles calonies (3) en que ere cayguda que sauinges ab lo Justicia e vedalers e que per ço que pertanya al conseyll que fos absolta e que els non volien res. E per ço los dits Juras e prohomens e la dita na Maria tuyt en semps uolgueren quela dita Coua e antuxa segons que fon fitada e segons que es enaquesta carta es contengut sie en per tots temps publica e comuna per auis publich de tot lo terme de Morella e deles Aldeyes de aquella tota axi be e fermament com denguna altra Coua e antuxa es ni pot esser dit, e axi con mils e pus plenerament sana e profitosa se pot dir scriure e entendre a profit e a saluament de tots los habitans e habitadors de tot lo dit terme e de totes les dites Aldeyes. En testimonj de la qual cosa volgueren los dits jurats e prohomens semblantment la dita na Maria que fos feyta aquesta present Carta per mi notarij desus scrit per adurable memoria en esdeuenidor e aconseruacio del dret comu. Aço es feyt en Cati ço es enlalberch del dit honrat en Jacme castela caualer en lo dia e An damunt dit. Testimonis fforen daquesta cosa Nandreu de sent Johan en G. auinyo, e en Guoçalbo soler veyns de Cati.- Sig+num Thomasij lilet notarij publici Morelle qui hoc scripsit loco die anno prefixis.”


(1) Sobalma.- Cavitat horizontal coberta per un cos ixent.
(2) Antuxà.-  Espai de terreny que hi havia junt a les fonts i basses perquè pogueren descansar els ramats de llana, cabrum i boví mentres bevien.
(3) Calònia.- Pena pecuniària i dret d’imposar-la.

 


36-1.-  1347 GUERRA DE LA UNIÓ

          En diferents llocs i fòrums hem dit i mantingut que les guerres sempre han estat un desastre per a les nacions i per als seus ciutadans. Ho déiem en el llibre Los maquis en el Maestrazgo, ho mantenim en el llibre Los horrores en el Maestrazgo carlista, que ho asseverem com a subtítol (el desastroso siglo XIX español), i ho confirmem en esta ocasió. La Guerra de la Unió no va ser l'excepció.

Absolución de la guerra de la Unió.

          Quan el Regne d'Aragó, el Regne de València i el Principat de Catalunya es trobaven en ple auge econòmic, polític i social, era costum que el Governador General del Regne de València fora el successor o primogènit del Rei. Però el rei Pere II de València, III de Catalunya i IV d'Aragó, el Cerimoniós (el del Punyalet), va decidir que no fóra així i va anomenar a Pere de Xérica per al càrrec. Bé perquè el rei es va botar la norma, bé perquè l'anomenat no era del seu grat, els valencians es van alçar en armes per a defensar els seus furs i costums.

         En la societat valenciana es van formar dos partits polítics: l'Unionista, partidari de la tradició i el respecte als furs, i el Reial, defensor de la fidelitat i obediència que havia de tindre el poble amb les decisions del rei.

          Morella i les seues aldees, en aquell llavors una de les comarques més importants del Regne de València, es van reunir per a traçar normes a seguir i, cosa rara, van arribar a un acord per a firmar un document que van publicar a continuació, a favor de la Unió. Encara que posteriorment Morella i algunes aldees es van decantar pel partit Reial i les altres pel de la Unió.

          És el següent:

           “El dia 25 d’agost de 1347 els missatgers de les aldees de Morella presentaren per escrit davant els Jurats de la dita Vila En Domingo de Paholac i En Pere Navarro capítols de les queixes següents, que inserim d'una manera resumida:

Aldees.- Els missatgers de les aldees es maravillen de que Morella hage canviada la forma, entre tots convenguda, sobre la Unió.
A (1).- Que Morella no devia haver-la canviada per sí, sense la voluntad de les aldees, ni trametre missatger al rei, ja que el fet era de cosa que tocava a la comunitat de Vila i aldees.
A.- Abans es devia convindre entre tots perquè havien fet la Unió i per quines raons devien anar els missatgers al rei, y llavors anar a messió comuna.
A.- Puix els prohòmens de Morella havien deixat l’acord de la Unió i tramesos missatgers al rei, que ella devia pagar les despeses i les aldees no devien pagar res.
A.- Demanen les aldees que elles i Morella acorden si és profitosa la dita Unió o si deuen deixar-la.
A.-Els missatgers de València han fet manament als Jurats de Morella que la Ciutat de València té poder de fer la dita Unió en tot el Reine per raó de privilegis, i si ho ha començat voldrà acabar-ho.

Morella (2).- Si se li ha donat poder per a fer dita Unió, no se li ha donat poder d’obligar si algun lloc no vol aceptar-la. I com examinat aço és vist ésser danyosa i no profitosa dita Unió, per eixa raó el consell de Morella ha acordat no firmar ni ésser de dita Unió.

A.- Si la Unió és forta els de València faran pagar les despeses sobre els rebels.
M.- Com açó seria gran injusticia es poden defensar-se Vila i aldees, molt bé.
A.- València se ho cobrarà en penyores de bestiars i mercaderies de Vila i aldees.
A.- Si per temor de dites penyores la Vila i aldees no van a València, açó és gran dany.
M.- Més val patir alguna opressió i perdre un poc que posar-se en una gran i dubtosa obligació no profitosa.
A.- Les coses suplicades al rei són més profitoses a la Vila que a les aldees.
M.- Tenen elles el seu procurador i lo suplicat és a favor de Vila i aldees.
A.- Les aldees demanen que missatgers de Morella i aldees se convinguen en lo que siga de raó i justícia.
M.- La Vila de Morella està desposada a tot lo que siga de raó i justícia entre Morella i aldees.
A.- Els prohòmens de Morella van contra la sentència de 1306 i 1329.
M.- La missatgeria de Morella no conté cas de comnitat.
A.- Esta missatgeria és més a profit de Morella que de les aldees i fa contra dites sentències. Per tan estes estan revocades.
M.- No és en contra i, si acas, és feta ignoradament, i no es deurà revocar.
A.- Les aldees són llocs i tenen Jurats, Justícia i Rectors i deuen esser apelades.
M.- Ho tenen per sofrença de Morella i no per fur, com diu la sentència de Vallibona.
A.- Si és bé de tots, ho veurem.
M.- S´ha fet per a bé de Morella i aldees i vorem que havem de fer.
A.- Que siga a profit de tots; però per de promete es veu el dany si el bestiars no gosen anar a passar l’hivern i portar mercaderies a València.
M.- Aquest dany és menor, i lo millor és la lleialtat al rei.
A.- Sense procurador cada part vetlla per la comunitat, però millor seria acord comú i missatgeria de les aldees, segons sentència, i no s’haguera donat sentència contra Vallibona.
M.- No s’ha donat sentència contra alguna aldea, i tinga procurador.
A.- Bones paraules y bons fets. Demanem demés de civils sentència de fets criminals, fora de pena de mort.
M.- Demaneu lo que no es por atorgar puix és contra fur. Açó despoblaria Morella i son terme.
A.- La Ciutat ha ordenat que tots firmen la Unió per tot lo present mes d’agost, en altra manera no tindran els privilegis de València i perdran tots, els bens que tinguen en dita Ciutat.
M.- No ho poden fer, perque és contra el dret.

Morella, exposant-se als mals que li podien vindre a l'oposar-se a les intencions dels unionistes de València, es va decantar, com hem dit, pel partit Reial.

(1) Aldees
(2) Morella


36-2  1349 GUERRA DE LA UNIÓ
Continuació…….

          Com dèiem, Morella no va respectar l'acord amb les aldees i es va posar del ban Reial. Les aldees es van queixar davant de la metròpoli per no respectar els acords presos i decantar-se pel rei, dient-li que “no devien cambiar per si la dita ordenacio ne innovar alcuna altra cosa sens voluntat de les dites aldees ne trametre missatgers al senyor rei pus lo fet roquave e toque a la comunitat de la dita Vila e aldees, segons la sentencia arbitral que es entre ells”. Las aldeas se negaron a pagar los mensajeros que había mandado Morella al rey, “no deuen pagar alcuna cosa”.

           Esta va justificar el seu canvi d'actitud en escrit de data 28 d'agost de 1347.

         “Conexeran tots Quod die saqbbati jntitulata Octauo Kalendas Septiembres anno Dominj Millesimo Trecentesimo Quadragesimo Septimo. Los missagers de les aldeyes de Morella ço es Nantoni Cubells missager del loch del Fforcall, En Bernat de Muntalt missager del loch de Cati, en Guillem Conessa missager del loch de Vallibona, En Guillem Marco missatger del loch de la Mata, Nantoni Folch missatger del loch de Castellfort, En Cipres Calbo missatger del loch de Cinchtorres, Narnau Martell missatger del loch de Portell, Domingo Terça missatger del loch de Olocau, en Berenguer Centelles missatger del loch de Villafranca, et en Marco Bercelo missatger del loch de Palanques donaren per escrit los capitols o posicions infraseguents als honrats en Domingo de Paholac e en Pere Nauarro Jurats de Morella la tenor dels quals es aytal: Diuen los missatgers de les aldeyes de la vila de Morella tots en vna veu concordants ques marauellen dels prohomens de la dita vila per qual raho cambiaren la fforma daço que entre tots ere hordenat sobre la vnio, car be saben los dits prohomens de la dita vila que a lur manament e uoluntat los fon donat poder de fer e fermar la dita unio ab sindicats fetts per l dita uila e aldeyes…….

         Les aldees seguixen amb allò que s'ha acordat amb la metrópoli argumentant les raons que li assistixen a València per a proclamar la Unió, però Morella i havia donat el pas.

          Catí, no obstant, es va decantar per la Unió. Ignorem la resta de les aldees quin partit va prendre. Tot pareix indicar que la majoria es va decantar pel partit del Rei Pere.

          “Quod fuit actum in castro Pepiniani in camera videlict timberorum octava die julii anno a Nativitate Domini Millesimo CCCº quinquagesimo octavo, nostrique regni vicesimo tercio.”

           La primera batalla es va decantar a favor dels unionistes, i van assetjar al rei a Sagunt. Este, astut com sempre, davant de la comissió manada pel Papa per a intentar reconciliar-lo amb la seua madrastra i germans, va anomenar don Fernando procurador i hereu de la Corona i a més va anomenar un justicier (Justicia) per a València, càrrec que ja existia a Aragó. Els unionistes van traslladar el monarca a València, des d'on va escriure als seus fidels perquè deposaren les armes i juraren la Unió. Evidentment, no podia fer una altra cosa estant pres com estava. Morella intuint que això del rei era un estratagema, no va obeir el seu mandat i va proveir el seu castell de comestibles i efectes, va reclutar tres companyies de soldats i va anomenar Gerardo Torres el seu capità.

           Mentrestant, aprofitant que a València la pesta negra començava a fer estralls, el rei va poder abandonar la ciutat. Als pocs dies es reprenien les hostilitats. El 21 de juliol de 1348 en Épila era derrotat el cap dels unionistes, don Fernando, per Lope de Luna. Amb esta victòria per part del rei Pere, es va aconseguir la pau en el Regne d'Aragó. Es va traslladar a Saragossa i des d'allí va imposar exemplars castics als derrotats.

           Es va dirigir després a València i el 10 de setembre de 1348 derrotava als unionistes capitanejats per Juan Sala en la batalla de Mislata. El dia 10 de novembre entra a València on va imposar horrorosos castics. Un d'ells va ser el de fondre la campana que convocava el consell i del metall fos amb un cullerot donant de beure als derrotats perquè moriren amb les entranyes abrasades.

           El rei En Pere va continuar amb la represió sobre els vençuts, que va durar tot l'any 1349. Va anul•lar el privilegi de la Unió, i inclús és va ferir en una mà a l'intentar esgarrar-lo amb el seu propi punyal, d'on li ve el nom de “En Pere el del punyalet”.

           Quant al nostre poble, va manar a dos comissaris, Bernat Vives de Canemàs i Ramón Nebot per a investigar els “crims” que havien comés els de Catí durant la guerra.

           Catí va anomenar a Pere Miralles procurador per a la seua defensa el dia 31 de gener de 1349. Este es va presentar davant del rei el dia 3 de febrer aconseguint el perdó real el dia 19 del mateix mes i any, però pagant 4.000 sous de multa.
L'escrit de perdó del rei, s'iniciava d'esta manera:

           “Morella 19 febrer de 1349
           Nouerjnt vnieuersi Quod die lune jntitulata quinto decimo kalendas Marcij Anno dominj Millesimo Trecentesimo Quadragesimo Nono. Comparech davant los honrats e discrets en Bernat Ujues de Canelas et en Ramon Nebot, saujs en dret, jutges e hoidos de la cort del senyor Rey e jutges diputats per aquell mateyx senyor a enquerir e fer jnquissicio contra la vniuersitat del loch de cati e singulars de aquella que´n P. mjiralles vey e habilitador del dit loch e sindich e procurador de la dita vujuersitat, et presenta a aquells dits jutges e per mj en Bernat Asquo notari publich per auctorita real legir e publicar feu e requerir en presencia dels testimonis desus escrits vna carta del molt alt e poderos princep e senyor Rey de Arago en pergamj escrita segellada ab lo segell pendent del dit senyor Rey ab cera uermella segons que en prima faç apparie la tenor de la qual es segons que s segueix: Nos petrus dey gracia Rex Aragonum Valencia Majoricarum Sardinie et Corssice Comesque Barchinone Rosillionjs et Cerytanie tenore presentís carte nostre firmiter valiture absolvimos deffinimus relaxamus ach eciam perdonamos vobis juratis et probis hominibus ach vniuerssitati et singularibus perssonjs tam vivis quam mortuis loci de Cati aldee morelle…..

           Esta sentència tan ràpida del rei va evitar mals majors, ja que els comissionats Bernat Vives de Canemàs i Ramón Nebot, ja havien iniciat les investigacions i decomissats alguns béns dels catinencs, que, lògicament van haver de restituir.
 


37.1 INDEPÈNDENCIA PROVISIONAL DE MORELLA I ALDEES

           El segle XIV va ser prou mogut per diverses circumstàncies: la pesta negra que va arrasar Europa amb la seua presència a Mallorca i Barcelona a partir d'abril de 1348 i que va iniciar el seu declivi al novembre del mateix any afectant tot el territori català-aragonés-valencià, i que va motivar una crisi demogràfica; immediatament ve la crisi econòmica deguda a la falta de personal laboral i que va paralitzar el comerç de la Corona; crisi monàrquica que va portar a la guerra de la Unió, i crisi religiosa, empitjorada amb el Cisma d'Occident en 1378. La crisi demogràfica va ser esgarrifós ja que a causa de la pesta van morir un terç dels habitants de la Corona. Es calcula que cada dia morien tres-centes persones al nostre territori. Entre altres mesures per a pal•liar la crisi, el rei Pere va disposar que no incorreria en pena la dona que contraguera matrimoni abans de transcórrer l'any de la mort del seu anterior marit, contravenint amb esta decisió el que disposaven la llei i el costum.

          La gent es va tornar violenta, cometent qualsevol classe de robatoris i pilleries, els camps van quedar despoblats, les rendes van deixar de pagar-se, els arrendadors de peatges es van arruïnar, els càrrecs públics van quedar abandonats per falta de persones preparades per a exercir-los, i una infinitat més de penalitats.

          A causa de la falta de mà d'obra els salaris van pujar com la bromera. El rei Pere va prendre mesures, entre altres, obligant a treballar de sol a sol a tota persona apta, home o dona.

          La pau va durar poc en estos llocs. Poc de temps després de la Guerra de la Unió, esclata la guerra entre Castella i Aragó, una guerra coneguda per la dels Pedros (Pedro el Cerimoniós per part aragonesa i Pedro el Cruel per part de Castella). L'origen de la confrontació era la pretensió castellana d'annexar-se les terres d'Elx i Oriola a la Corona de Castella. Encara que en 1356 l'amenaça per part castellana ja era un fet, fins als anys 1363 i 1364 els castellans no van aconseguir arribar als afores de València, però els murs van suportar els atacs de les forces de Castella i no van aconseguir penetrar en ella. El rei, va concedir a la ciutat anys més tard el títol de “Ciutat dues vegades lleial”, i les dos “L L” coronades que flanquegen el seu escut. Els de la capital van saber respondre en esta guerra a la benevolència amb què els hi havia tractat el rei Pere després de la guerra de la Unió, on havien lluitat en la part dels Nobles.

          Les desavinences entre el Regne de Castella i el d'Aragó pronosticaven un conflicte a mig o curt termini. Per això el rei Pere va concedir a les aldees el permís per a alçar murs i torres i renovar els necessitats, amb independència de la vila, i pagant 1.000 florins d'or. Sis anys després estant a València el rei Pere ordena que les aldees ajuden a alçar les muralles morellanes per mitjà de mà d'obra, bagatges i diners. Les aldees, lògicament, es van queixar, perquè si havien d'alçar les seues muralles i després ajudar a les de la metrópoli, no era just. Davant d'esta queixa, el rei va ordenar que si els “comisionados regios” decidiren la fortificació d'alguna aldea, els de Morella havien d'ajudar també.

           Les aldees, que no cessaven en cap moment de lluitar per la seua independència, van aprofitar la conjuntura de l'amenaça castellana i el dia 8 de juliol de 1358, estant el rei Pere II de València, III de Catalunya i IV d'Aragó, el Cerimoniós (el del Punyalet), a Perpinyà concedix a les aldees la independència provisional de Morella en l'aspecte econòmic de les contribucions, i promet que després de la guerra amb Castella proveirà el més convenient. Ja llavors es pagava per tot. Esta gràcia del rei va costar a les aldees la considerable quantitat de 60.000 sous. Les aldees van aprofitar el moment de la gran convulsió que va suposar l'entrada en guerra contra els castellans. Les aldees quedaven segregades de Morella per al pagament de la peyta real i els assenyala 17000 sous. Però havien de continuar prestant “la host i cavalcada”, o siga, la defensa armada havia de continuar davall la bandera morellana.

          A Catí “los honrats en Pere Carrascho e en Pere Cuch jurats ab en Ramon de sent Johan per lo viatge que feu a barçalona per aver lo priuylegy del senyor Rey quan nos dessepara de la villa de Morella” van haver de pagar DC sous pels vint-i-cinc dies del viatge a Barcelona, a més dels viatges a Morella i Forcall XIII sous, així com cambiadors de moneda i missatgers. El portador de la carta de privilegi de Perpinyà a Barcelona va cobrar deu sous. També van cobrar els que “li cercaven les manleutes de la moneda que auien mester.” Un dels hòmens més rics de Catí de l'època, Pere Monserrat, va prestar 18000 sous perquè Catí poguera pagar els gastos del “privilegi”.

          “Privilegium concessum Morelle et aldeis suis per dominum Regem super contributionem et super quibusdam questionibus.
In nomine sancte et individue trinitatis, patris et filii et spiritus sancti. Notum sit cunctis quod nos Petrus dei gratia Rex Aragorum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice Comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie Sedule cogitantes quod sicut progenitores nostri illustres Reges Aragonum memorie recolende......

          Quod fuit actum in castro Perpiniani in camera videlicet timberorum octava die julii anno a Nativitate Domini Millesimo CCCº quinquagesimo octavo, nostrique regni vigésimo tercio.”


37.2 INDEPÈNDENCIA PROVISIONAL DE MORELLA I ALDEES
 

segelldeperesegon.jpg

 

Anvers i revers d’una còpia en cera del segell de Pere II de València i IV d’Aragó “el del punyalet”



          Esta decisió segurament comportaria pressions per part de Morella, perquè el 8 de setembre, estant el rei a Barcelona, fa alguns aclariments a la concessió d'independència atorgada a les aldees.

          “Declaracio feta per dominum Regem inter villam Morellam et aldearum eiusdem super quodam privilegio a domino Rege concesso.
“Datum Barchinone octava die septembris anno a Nativitate Domini Millesimo CCCª quinquagesimo octavo, regnique nostri vigésimo tercio. Regnique nostri vicesimo tertio. Rex Petrus.
Signum+Petri dei gratia Regis Aragoum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice Comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie. ”

           Estos aclariments, sens dubte restrictius per a les aldees, no van haver d'agradar a estes, ja que en data 2 d'octubre de 1367 Jaume Dez Far, canceller del fill del rei Pere, el Duc de Girona, executa una sentència per a resoldre qüestions existents entre Morella i les seues aldees.
“Lata et lecta dicta sentencia…11ª die octobris anno a Nativitate Domini Milesimo CCCº LXº VIIº.”

          I el dia 28 de setembre de 1369, una vegada ja finalitzada de forma oficial la guerra amb els castellans per la defunció de Pedro el Cruel en Montiel, estant a València el rei “Pere el del Punyalet”, revoca la concessió d'independència de les aldees i rectifica alguns capítols de la sentència del Duc de Girona (el seu fill primogènit). En ella deixa ben clara la facultat dels jurats de Morella per a imposar taxes, peytas, imposicions i totes les càrregues fiscals creen oportunes que, no sols sobre la vila sinó també sobre les aldees. “Com segons forma de fur e bona rahó no sia leguda cosa quels menbres se partesquen del cap e sía notori que la vila de Morella és cap de totes les dites aldees e de tot lo terme general de aquella e del habitans en aqeulla. Et les dites aldees e habitans en aquelles són e deuen ésser menbres, part e carrers de aquella”.
“…..lesta et publicada….en aquella sala longa del palau del bisbe de Valencia, on lo senyor Rey aquella hora havia hoyda missa, divendres XXVIII dia de setembre en lo any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXIX”.

           Morella, estava obligada a traslladar a les aldees de totes les escriptures tocants als interessos de la comunitat. Els pleits “a menar en altres parts” per assumptes comuns eren sufragats per tota la comunitat, així com “la defensió de franquees e libertats de vila e aldes” i la defensa dels veïns “marcats e penyorats en terres stranyes.” Pel que fa a “mudar e fer les carreres e camins publichs, de ponts, de fonts, aygues e basses e de càquies, de braçals, abeuradors, que la vila no sie tenguda ab les aldeyes ne les aldeyes ab la vila…., cascuna part hage a fer les sues messions”.
Al mateix temps va aprofitar per a determinar la jurisdicció del justícia de Morella.
“…lesta e publicada…en aquella sala longua del palau del bisbe de Valencia on lo senyor Rey aquella hora havia hoyda missa, divendres z XXVIII dies de setembre en lo any de la Nativitat de nostre Senyor M. CCC. LXIX.”

          Les aldees, lluitadores incansables per a aconseguir la llibertat de Morella, el 9 d'octubre demanen ajuda a la reina Elionor, però esta confirma la revocació de la independència. També l'infant En Joan confirma la decisió de son pare. Morella aprofita la pobresa i desolació de les aldees a causa de la guerra. Les aldees, a les que es va prohibir tornar a insistir en les seues peticions, al•leguen inútilment defectes jurídics de forma en la sentència reial.

          No havia transcorregut més que mes i mig de la revocació, concretament el 5 de novembre de 1369, el rei Pere estant a València rectifica alguns capítols dels anteriors documents.
….Valencia…diluns a V dies de Noembre del any de la Nativitat de nostre senyor M. CCC. LXIX”.


38.1 SENTÈNCIA ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. MORELLA 20 DE FEBRER DE 1361

          En 1330 els representants de Morella i les seues aldees s'havien reunit per a dictar una sentència arbitral sobre problemes i qüestions que havien anat sorgint en la comunitat. Ara, 31 anys després, s'havien tornat a reunir per a posar acord sobre les mateixes temes, més o menys. Els àrbitres morellans Ramon de Perexenç i Joan de Brusca, el forcallà Eiximeno Puigbriau i el vilafranquí Pere de Brusca redacten una sentència en el convent morellà de San Francisco en la que entre altres coses diu que hi haurà una caixa comuna en el convent dels franciscans amb “dues tancadures”, les claus del qual seran custodiades respectivament pel “manobrer” anomenat per la vila i pel “manobrer” anomenat per les aldees. La comunitat contribuirà conjuntament en la bufeta (16000 sous) al sucar (1000 sous) i altres que es puguen exigir. Els jurats, el caixoner, l'escriva i les missatgeries es pagaran conjuntament fins a un límit de 500 sous. El caixoner jurarà portar les "cuentas comunes" i les de la vila separadament. Es fixava un límit de 40 sous diaris cada vegada que el justícia isquera, amb bandera o sense ella, amb la host, encara que només cobrarà 20 sous. Altres 12 sous seran per al “penoner” (banderer), i dels altres vuit sous es pagaran els altres oficis. Si el justícia o regidor no ix amb tota la host només cobrarà 12 sous, i si va a peu i no cavalcant només cobrarà 5 sous.

           Un dels capítols es referix a la manera de comptar les llars a efectes contributius. Seran les cases poblades de la vila i les aldees les que comptarà. Els encarregats de comptar les llars pobletanes seran prohomens de la vila enviats a este efecte. Els jurats de cada aldea, baix jurament, seran els encarregats de dir el nombre de llars existents en la seua aldea. Per a la peyta es confeccionaran els llibres de costum i seran guardats en una caixa comuna amb dos claus una en poder de cada part. Cada any que el “caixoner” (caixer) reta comptes es traslladarà de cada llibre-patró a les parts abans de ficar-lo en la caixa. Cada sis anys es farà el recompte de les llars de la vila i de cada una de les aldees.

           La defensa dels termes i els emprius i la dels veïns “marchats o empenyorats” en terres estranyes a causa dels privilegis i franqueses de la comunitat es farà per consentiment de la comunitat. Esta també haurà de donar el consentiment per a les donacions a la reialesa, a excepció de què s'acorden en les Corts o Parlaments generals. Quan els reis es troben en la metrópoli o en alguna de les seues aldees, Morella podrà fer els convits en nom de la comunitat i les aldees obligades a contribuir. El mateix regirà per a la defensa de la jurisdicció criminal morellana en els senyorius d'ordes o cavallers dins de la comunitat. La construcció de la casa del consell es farà per separat, la carnisseria anirà a càrrec de Morella, però la presó serà a càrrec de la comunitat, podent triar un menobrer. Els franciscans, el convent dels quals havien construït entre Morella i aldees, continuaran cobrant els seus 500 sous a càrrec de la comunitat adduint que els frares “han acostumat servir les dites aldeyes en sermons, confessions e visitacions e en altres coses”. El salari de 40 sous de dos vedalers que vigilen els boscos comuns també anirà a càrrec de la comunitat.

           Serà un missatger de Morella el que anirà a Corts o parlaments, i ho farà amb càrrec de la comunitat, però prèviament jurarà no demanar res a favor de Morella en contra de les aldees o viceversa, i en este cas seria nul. Encara que en el text no apareguen les aldees, ambdós parts es comprometen a considerar entés qualsevol privilegi a tota la comunitat. També vetlarà perquè el rei sempre escriga “Morella y sus aldeas”.
Hi haurà un missatger de la vila i un altre de les aldees que es pagaran del fons comú. Cas de màxima urgència el missatger morellà eixirà sol i es pararà en l'aldea més pròxima al seu pas i requerirà als jurats d'eixa aldea perquè proveïsquen d'un que represente a les aldees. Si l'aldea diu fiar-se del morellà seguirà sol.

          El sou dels missatgers serà de 14 sous si van amb escuder i de 8 si van sense ell.
          Quan hi haja diferències en els assumptes d'interés general es triaran un o dos prohoms per cada part. Si passat un temps prudencial no arriben a un acord, el justícia de Morella “ab manaments penals o en altra manera leguda” els marcarà una data per a arribar a l'acord.
Morella en el seu terme, i les aldees en el seu, vetlaran pel manteniment de camins, fonts, ponts i infraestructures anàlogues. Si una persona té propietats en diverses aldees haurà de contribuir allà on les tinga.

             Cas que algú estiga en desacord amb la contribució que haja de pagar sobre alguna finca seua podrà fixar el seu valor, però estarà obligat a vendre-la en un termini de tres mesos a qualsevol que oferisca eixa quantitat.

          Tota la jurisdicció civil correspon a les aldees, conservant el justícia de Morella “tota aquella superioritat que ha acostumada haver”. Este va ser el dictamen a causa d'una demanda de Morella contra Catí, Cinctorres, Forcall, Portell i Vilafranca.
 


38.2 SENTÈNCIA ARBITRAL ENTRE MORELLA I ALDEES. MORELLA 20 DE FEBRER DE 1361 (cont.)

          Les aldees podran fer establiments propis, sense la metrópoli, a excepció dels següents casos comuns, que deuran observar els establiments generals de Morella:

         1.- Que els jurats de Morella prohibisquen traure blat dels termes generals. Només ho podrà fer en cas d'evident necessitat la comunitat o si el preu del blat de Morella és de 40 sous o més per cafís.
          2.- Si la vila o alguna aldea declara la prohibició de traure blat, farina, porcs, volateria o altres aliments, s'entendrà que la prohibició afecta les fronteres exteriors de la comunitat però no dins d'ella. Es podran traure fora dels termes generals només per als seus pastors o per a sembrar en les seues propietats o “quen tingue albara” (albarà), amb el consentiment escrit de Morella o aldea d'on procedisquen.
          3.- Es declara l'obligació de respectar els establiments de la vila respecte al vi, atenint-se a les normes següents: prohibició d'entrar vi de fora de la comunitat del primer de maig al primer de setembre, a excepció del mes d'agost que es podrà vendre amb la condició d'haver-se encubat abans de maig. D'esta prohibició queden exempts Castellfort, el Portell i Vilafranca. Cas que el vi s'encarisca per damunt dels 2 sous i 6 diners “per quarter” els jurats podran permetre l'entrada de vi estrany.
          4.- Els habitants de les aldees hauran d'observar els establiments sobre la tala d'arbres per a fusters i sobre “los forns de pegunta, de oli de ginebre, de carbó e de cendres”. Si no se sorprén una persona in fraganti, encara que es trobe prop d'un tall fresc, no podrà acusar-se, eliminant d'esta manera la presumpció de culpabilitat haguda fins llavors, encara que se li haurà de prendre jurament de no ser ell ni conéixer l'autor de la tala. Qualsevol veí que desitge tallar fusta per a sa casa o servici, haurà de tindre una llicència atorgada per un jurat, però haurà de jurar el destí donat a eixa fusta i no ejuercitar el frau amb ella. El justícia de l'aldea on es trobe el bosc en què hi haja hagut alguna infracció, serà el competent per a entendre la mateixa, a denúncia dels vedalers que només podran acusar d'allò que hagen vist o puguen provar.
          5.- Prohibició de portar i traure armes a excepció dels justícies de les aldees.
          6.- Si Morella té deutes retardades les aldees no hauran de pagar els gastos.
          7.- Sobre les muralles de Vilafranca s'acorda que la qüestió la resolga el rei després d'haver sentit a les parts.
          8.- Les aldees fixaran lliurement el valor dels béns del seu territori a efectes fiscals sense que puga intervindre Morella i promulgaran establiments excepte en el que reserva anteriorment a Morella. També podran reunir-se en qualsevol aldea per a tractar temes comuns amb Morella. No es poden eliminar ni els furs ni els drets reals però sí les anteriors sentències arbitrals. Se salden els pleits entre Morella i aldees “e cascuna de aquelles calament perdurable imposam”.

          Y el dia 20 de febrer de 1361 van redactar la sentència arbitral sobre “algunes qüestions dubtoses”.

          “Sentencia arbitral pronunciada e donada entre villa e aldees per en Ramon de Perexeç e en Johan de Brusca, la qual es ut sequitor.
En nom de Deu e de la seua divinal gracia, conexeran tots que com questions e demandes fossen e esperassen a esser entre els jurats e prohomens e universitat de la vila de Morella de la una part demanats e defenents, et los jurats, prohmens e universitats del lochs del Forchall, de Vilafrancha, de Cati, de Valibona, de Portell, de Cinchtorres, e de Olocau, aldees de la dita vila……..Et en Domingo Lagerola, sindich e procurador de Cati……..Vista enapres una sentencia arbitral entre la vila de Morella e aldeyes de aquella donada e pronunciada pr los honrats Narnau Aster e en Bertoli Cirera, en Ramon Nebot e en Bertoli Segarra, vehins de Morella, en Guiem de Liminyana, vehin de Vallibona, en Bernat Çalom, vehin de Cati, en Simo……..Et vista insuper una carta de declaracio per lo dit senyor Rey feta sobrel dit privilegi, la qual fon donada en Barchinona VIIIª die septembris anno a Nativitate Domini Millesimo CCCº Lº VIIIº. Et vistes finalment totes e sengles cartes e scriptures axi de poblacions com altres per cascuna de les dites parts nos produytes. Attenets que haut sguart a la condicio del present negoci molt pus que profitosa cosa es a les dites parts e acascuna de aquelles que les desus dites questions sien tenides e levaddes per loa e per amigable composicio que si per via de fur e de dret eren determenades, finades o levades, haut sguart e moltes intolerabiles messions e despeses que daquen se pogren sdevenir. Attenents encara que jats sia quel senyor Rey en lo dit seu privilegi e declaracio daquen feta separas les dites aldeyes de tota contribucio faedora ab la dita vila de Morella sobre qual sevol messions e despeses comunes altres en les quals les dites aldeyes aguessen acostumat comunament ab la dita vila ensemps en los temps passats contribuir exceptats alguns certs casses en lo dit privilegi contenguts. Empero com haut esguart a la finitat e amistat que es entre la dita vila e aldeyes e molts e diverses cases per los quals la una part bonament nos pot separar de dontribuir comunament ab laltra per raho de termens, libertats e franquees e aemprius comuns e altres diverses coses les quals comunament se pertanyen e es profitos per les dites vila e aldees comunament ensemps esser mantengudes e defeses axi per pleyts com en altra manera. Empero moguts per les dites rahons e altres que moven e moure poden coratge de arbitres arbitradors e amigables composadors, haut sobre aço comun colloqui e tractament ab les dites parts e ab cascuna de aquelles, et ab volentat e consentiment de aqelles dites part sients com arbitres arbitradors e amigables cmposadors en loch e hora convinents de arbitrar pronunciam per loa e per amigable composicio sentencialment e dehim e arbitrem declaram que no contrastant lo dit privilegi les dites aldeyes contribuesquen e contribuir e pagar sien tengudes comunament daci avant en per tots temps ab la dita vila e la dita vila ab les dites aldeyes en los cases de contribucio subseguents.”

           A Morella estava, i encara existix, la “casa comuna del consell, con la cort del justicia y la presó”, on es reunia amb les aldees per a tractar assumptes concernents a tots. Esta casa, que va començar a construir-se en 1361, no va ser finalitzada fins a 1414. Morella pretenia que en els gastos de la construcció de la “casa comuna” participaren les aldees, a la qual cosa estes es resistien. Després de moltes reunions es va arribar a l'acord següent:

          “los gastos en fer la casa comuna de la cor de dita vila e en la del consell ques ha a fer al cimet de la dita cort sobre les de la pressó comuna de la dita vila, en aquesta manera, que la dita vila de son propi hage a fer la carniceria de la dita vila cuberta e tenir en condret e de part de sus sien construydes les dite cases de cort e de consell segons que dit és. Et aaquelles ensemps ab les dites cases de la pressó tenir en condret a messió comuna de les dite4s vila e aldeyes. Et a fer les dites obres les dites aldeyes puguen tenir o elegir un manobrer segons la forma que es a tenir en les obres del mur desu dits si tenir o elegir lo y voldran”.

          Durant la construcció de la casa va haver-hi diversos acords més. En 1367 es va acordar que si els prohomens de Morella volien adquirir solars per a eixamplar la “casa de la presó”, també en açò contribuirien les aldees.


39.- NORMES SOBRE LA FUSTA DELS BOSCOS I ELS SEUS FRUITS

espadella.jpg

L'Espadella

          Des de sempre, la matèria prima més important haguda en estes comarques dels Ports i de l'Alt Maestrat, ha sigut l'enorme extensió de bosc, sobretot en l'Era Antiga i Medieval, tan necessari per a aprofitar les seues fustes, com per al past dels animals. Per això, Morella i les seues aldees es van preocupar sempre per una bona conservació i racional explotació dels seus boscos, tant els comunals com els particulars de les aldees. Jaume I el Conquistador en escrit de 13 de març de 1271 havia concedit a Morella i les seues aldees que, ni el propi rei, ni el seu ball en la dita vila, ni ningú, podia fer marca en els termes esmentats, ni tallar pins i traure'ls dels termes generals de la jurisdicció morellana. Només els veïns de la comunitat estaven autoritzats per a fer-ho. Només podien tallar fusta dels boscos els habitants de Morella i les seues aldees, previ permís dels jurats, amb l'expressa prohibició de traure esta fusta dels seus termes generals, ni de vendre-les a gent forastera. Els donaven un mes de temps per a treballar la fusta tallada, expirat el termini qualsevol podia prendre-la per a si. A més, havia de justificar la utilització de la mateixa o a identificar a qui se l'haguera venut. Tampoc es donaven permisos per a la tala de qualsevol arbre. Els arbres fruiters, “arbres de nodriment”, no es podien tocar; només roures per a fer tonells, dentals d'aladre, peces de roda, mànecs d'aixada i armelles. La tala sempre havia de realitzar-se en les branques majors deixant dos pams de “brocada”, mai talar l'arbre pel peu. Tampoc els tonells no podien traure's una vegada confeccionats dels termes generals de Morella. Igualment estava prohibida l'extracció de carbó i cendres, per a la confecció de la qual només podien utilitzar fusta que mesurara menys de vuit pams i no servira per a fer bigues ni llindars de porta, i que fóra de les branques inservibles per als fusters en les tales dutes a terme per als seus usos. Podien tallar-se branques per a alimentar als guanyats, sempre amb ganivet, mai amb destral, i només en cas de “fortuna de temps”, és a dir, quan els camps estigueren coberts de neus, i només per a “bestias de arada, cabrits, cerdes y bestias camarrancades, afollades o malaltes”. Fins passats Sant Lluc i Tots Sants no es podia procedir a la recol•lecció de bellotes de roure i alzina, agafant amb les mans les que estaven en el sòl, mai perxejant els arbres. Tampoc es podia extraure este fruit fora dels termes generals de Morella i aldees. Per a l'obtenció d'artigues (1), devien sol•licitar permís als jurats, encara que foren pròpies, els que anomenaven uns tècnics que valoraven si la terra que es pretenia “artigar” era “bona per a pa o no”.

          El 13 de gener de 1340, el rei Pere “el del punyalet”, a València, escoltant la sol•licitud feta pel representant de les aldees, Antoni Folch, de Castellfort, va ordenar a Nicolau del Pi, el seu representant en Morella, que es fera l'amollonament dels boscos. No es va aconseguir en esta temptativa perquè totes les aldees volien els mateixos boscos. L'any següent, concretament el 20 d'agost de 1341, estant la reina Elionor a Tortosa, i a petició de les aldees, va ordenar que es continuara amb l'amollonament dels boscos. Cada aldea va tindre el seu terme municipal amb els seus boscos i van deixar per a l'aprofitament comú diverses deveses, entre elles les de Vallivana, Salvassòria i Gibalcolla, perquè tenien “abundantísimo de enzinas y carrascos”, así como “robles, madera muya apta para la construcción de bajeles de alto bordo”, tal com asseveraria en un informe fet 200 anys després el capità Antonio de Alzate, concretament en 1588. diu Alzate: “la propiedad y uso de dicho bosque dizen que es de la villa de Morella y de otras siete villas de su jurisdicción a donde en verano se recoje mucho ganado por haver pasto para ellos en aquel bosque”.

 

puigcabrer-39.jpg

Puig Cabrer

 

          Cada aldea, dins del seu terme, era la responsable del resguard i atenció dels seus boscos, per això dictava disposicions de protecció que eren d'obligat compliment, baix responsabilitats pecuniàries. Catí, que ja havia publicat normes en 1361, publica altres el 16 de febrer de 1365 per a la defensa dels seus carrascals. El de 1361, concretament del dia 27 de juny, prohibia que ningú talle cap arbre en els boscos ni en la “devesa antiga ni en el barranc d’en Aldua ni en el pou d’en Ivorra”. Sobre esta matèria, s'havien ja publicat algunes normes, perquè el 27 de març de 1310, hi havia prohibit tallar branques ni arbres en les artigues ni en els boscos, davall la pena de 10 sous. El 24 de febrer de 1333 una altra disposició prohibia tallar, esmotxar ni botar foc a cap alzina ni roure des del camí de Sant Mateu, pel camí de Tírig, fins al pou d’Ivorra.

          Hi havia ocasions en què esta cobejada matèria havia de ser compartida per persones d'altres latituds limítrofes, això sí, amb la real autorització expressa. Ja el 12 de maig de 1273 el rei Jaume I havia autoritzat als peñiscolans a traure llenya dels boscos de Morella. El terme de Catí no es va alliberar de tals autoritzacions especials. El 31 d'agost de 1280 el rei autoritzava els veïns del castell de Cervera a traure arbres, fer marca i a tallar i emportar-se llenya per a cremar i vendre en el seu terme propi, no a traure pins verds, “de la Espadella, Puig Cebrer (Cabrer) y bosch dels Cucs.”

 


40.1 PERE EL DEL PUNYALET DESIGNA EL SEU FILL, DUC DE GIRONA, COM ÀRBITRE

 

plazademorella-40.jpg

Plaça de Morella


          El rei Pere el del punyalet no tenia temps per a resoldre els problemes que s'anaven succeint en el seu bast territori; per això, ben sovint solia delegar en els seus col•laboradors algunes qüestions considerades de menor importància perquè foren estos en una primera instància els que resolgueren sobre el particular. Encara que cal dir que, també sovint, amb posterioritat el mateix rei revocava allò que s'ha firmat pel seu representant i per les parts en litigi. Estaven Morella i les seues aldees, com sempre, amb relacions tibant, i el rei en esta ocasió va designar com a àrbitre al seu fill primogènit el duc de Girona per a resoldre les qüestions existents entre Morella i les seues aldees.

          Cada aldea va anomenar el seu representant per a la defensa i Catí va anomenar en esta ocasió al notari catinenc Doménech de Castellnou com a especial procurador i síndic.
I el senyor Duc, després de sentides que van ser ambdós parts, va dictar sentència:

       “En nom de Deu Nos en Johan, primogenit del senyor Rey darago e en los seus Regnes e terres Governador general, Duch de Girona e Comte de Cervera, Attenens que per diverses contrasts en temps pastas moguts entre la universitat de la vila de Morella duna part, et la universitat o universitats de les aldees daquella vila delaltra per raho del ejercici de la jurediccion civil e criminal o deles contribucions o tales e de altres comunes les universitats e singulars de les dites aldees eren tengut de fer ab la universitat e singulars dela dita vila. Et encara deles contribucions en les quals los singlars dela dita vila eren e son tenguts de fer ab les universitats de les dites aldees per les heretats e possessions que han dins aquelles aldees e termes lurs e per algnes altres rahons foren diverses pleits mentas entre aquelles universitats per ocasio deles quals aquelles matexes universitats han sostenguts diverses dapnatges e messions intollerabiles. Et a la fi fon donada sentencia arbitral entre les dites universitats a XX dies del mes de Febrer del any dela Nativitat de nostre Senyor M. CCC. LX, hu per en Ramon de Perexenç e en Johan de Brusca fill ça enrere den Romeo de Brusca, vehins de la dita vila, elets per part de aqella vila, et per en Pere de Brusca, vehin del loch de Vilafrancha, en Eximeno Puygbriau, vehi del loch del Forchall aldeas dela dita vila, eles per part de totes les dites aldees axi com arbitres arbitradors e amigables composadors……..
Primerament aprovants e confermants la dita sentencia arbitral volem e ordenam que aquella sentencia e totes les coses en aquella contengudes sien servades per les dites parts e singulars de aquelles segons la tenor de aquella sentencia arbitral, sots empero les correccions, declaracions e interpretacions, addicions e mutacions daval scrites.

          Capitol quell procurador per les aldeyes puxe affer lo sagrament del caxoner, et quell escriva lur age ultra lo salari C. sous.
…….quelo procurador o procuradors de les dites aldees puxen esser presents com lo caxoner del qual se fa mencio en lo dit capitol fara lo sagrament en aquell capitol contengut, empero que aquell procurador o procuradors noy hagen esser appellats si per si venir hi volran puxen veure fer lo dit sagrament. …….declaram quel scriva en lo dit caitol nomenat hage sens tot salari e messions de la dita vila e aldees a fer totes cartes publiques, processes e totes altres scriptures publiques e privades toquants los negocis comuns de les dites vila e aldees e que per aço li sien dats Centum sol. ultra lo salari, lo qual havie haver e devie haver per vigor del dit capitol.

          Capitol del enadiment quells manobrers sien tenguts servar les coses en lo capitol contengudes sots pena de C. sol.

          Item declarants e interpretants…..en les obres dels murs etcétera, e aquell anadents ordenam que los manobrers serven e sien tenguts servar lo dit capitol e les coses en aquell contengudes sots pena de C. sol. per cada vegada que contra faran……

         Capitol que se si los prohomens de Morella volien comprar alguns patis per examplar la casa de la preso que en alo no sien tengudes contribuyr les aldeyes.

         Item confermans lo noven capitol dela dita sentencia arbitral que començe Item en les messons ques faran en fer la casa etcétera, declaram que si ultra la casa de la cort qui huy es en la dita vila e la casa dela preso los prohomens o universitat dela dita vila hi volien comprar per examplar la dita cort o casa de preso algunes cases o patis, que en aço no sien tengudes contribuir les dites aldees si donchs aquelles aldees en llo expressament no consentien.

          Capitol quels prohomens en lo capitol contengas agen atendre e declarar los duotes segons dit es.
Declarans encara lo vinten Capitol dela dita sentencia arbitral qui comenta e per toldre contencio atcetera, e enadens a aquell capitol rdenam que en lo sagrament que han afer los dits prohomens segons la forma del dit caitol sie expressament compres que continuament tots altres affers lexats aquells prohomens hagen a entendre en declarar quells duotes en ques fa mencio en lo dit capitol.
 


40.2.- PERE EL DEL PUNYALET DESIGNA EL SEU FILL, DUC DE GIRONA, COM ÀRBITRE

          Capitol de enadiment de les escriptures quells escrivans son enguts fer franquament.

          Item declarants lo XXI. Capitol qui comença Item arbitram per loa e per amigable composicio sentencialment pronunciam que la forma etcétera. Et aquell capitol aiustants ordenam quels scrivans en lo dit Capitol contenguts sien tenguts fer franchament no solament scriptures en lo dit capitol contengudes ans encara totes altres scriptures toquants ,los negocis comuns deles dites vila e aldees segons que de sus en la delaracio per nos feta sobre lo segon caitol es pus largament declarat. Ordenam encara que si la dita vila o les dites aldees o alguna de aquelles demanara traslat deles dates e reeludes comunes dels libres dels caxoners, que aquell treslat los sie dat per los dits scrivans franchament sens salari en lo temps del retiment del dit compte, ço es abans que aquell compte sia retar o apres si apres los demanaran. Empero que abast que enfre totes les dites aldees e aquelles qui ho demanaran hagen hun traslat. Encara ordenam e declaram quelos prohomens de la dita vila qui seran tramesses ales aldees per scriure lo nombre dels alberchs puxen haver e menar lur propi scriva que aquell nombre scriva e los jurats daquelles aldees sien tenguts als dits prohomens en lur poder fer lo sagrament contengut en lo dit capitol. Et axi matex los prohomens dels dites aldees qui seran trameses a la dita vila per scriure lo nombre dels alberchs puxen haver lur scriva e los jurats dela dita vila hagen a fer lo dit sagrament als dits prohomens qui seran trameses per les dites aldees e en lur poder. Et si per aventura en lescriure qui en aquest ny de ça la festa de sent Johan ses fet en scriure los alberchs en les dites vila e aldees no ses servada la dita forma, ques torn altra vegada scriure e que si serve la dita forma si donchs aquella forma no ere estada lexada de expres consentiment dels prohomens per les dites aldees tramesses per scriure los dits alberchs.

           Capitol de qual jurediccio deuen usar los lochs tinents de justicies de les aldeyes

           Item declarants e interpretants lo XXIII capitol dela dita sentencia arbitral continents de qual jurediccio deuen ussar lo justicia dela dita vila de Morella e los justicies deles dites aldees de Forchall, de Cinchtorres, de Portell, de Vilafrancha e de Cati. Et aquell capitol avistants dehim, pronunciam e ordenam quels justicies deles dites V. aldees e lursn lochs tinents haien daqui avant tota conexença e dicisio de totes questions, contrasts en les dites aldees o lurs territoris o termens moguts o movedors entre privats o stranys o altres quals sevol persones per raho o per occasio daltres drets o actes davallants de contractes o quasi contractes o de quals sevol altres negocis ab que de crim o delicte no devallen. Et encara de tot dret e accio de delicte devallant pus que vaga a persecucio de cosa o de interes propi axi com son accio aquilie e dcondicio furtiva e semblants accions o vaja a persecucio de injuria propia per la part civilment demanada axi com es accio injuriarum a la part injuriada pertanyent. Aço declarat que si per punir alcun crim o delicte era per fur o costum imposada a certa pena pecuniaria dela ual certa part fos guanyada al fiscal del senyor Rey o a la cort e certa part a la part injuriada o dapnificada, que aytal pena la part no pogues demanar denant los justicies deles dites aldees ans la agues a demanar denant lo justicia de Morella. Per ço car tota la pena en lo dit cars a venjança e punicio del crim hagen encara tota conexença e decisio de feyts liberals, ço es, si algu esant en libertat era demanat en servitut o si algu estant en servitut proclamava en libertat e de fets de ingenuitat e de tots altres fets per grans que sien ab que de crim no devallen. Encara puxen e hagen a dar tudors, curadors e marmossors e metre en possessio axi per lo primer com per lo segon decret, encara manar seguretat a fer e generalment exercir tots altres actes de civil jurediccio e de mixtimperi no devallants de delicte o crim. Et encara quen devallen pus vagen a persecucio de cosa o de interesse o de injuria propria civilment per la part intemptada segons que de sus es ceclarat. Puxen encara fer guayta de dies e denit e toldre armes vedades e demanar e levar bans darmes per be quel justicia de Morella o son lochtinent sia present en les dites aldees o termens o territoris de aquelles. Aço empero declarat que aquells justicies deles dites aldees o lurs lochs tinents no puxen toldre armes de nit ni de dia a saygs o misatges de la cort del dit justicia de Morella per be que aquell justicia o son lochtinent no fos en aquelles present ab que aqells saygs o misatges de nit o de dia no anassen desordenadament. Ne encara puxen toldre armes als jurats dela dita vila ne a lurs companys quils acompanyarien ab que no anasen desordenadament. Ne encara puxen toldre armes als jurats dela dita vila ne a lurs acompanyes quils acompanyarien ab que no anasen desordenadament. Ne encara puxen toldre armes a la companya del dit justicia de Morella o a lochtinent seu, aquella empero companya lo dit justicia o son lochtinent en les dites aldees acompanyant e ab ell comunament esant e son vi mengant e bevent. Ne encara on fos atrobada no companyant lo dit justicia o son loch tinent pus fos aquella companya en alguna deles dites aldees hon seria present lo dit justicia o son loch tinent pus fos aquella compañía en alguna deles dites aldees hon seria present lo dit justicia de Morellaq o son lochtinent ab que la dita companya nlo anant ab lo dit justicia de Morella o son lochtinent no portas armes desordenadament cor aquella companya lo dit justicia o son loch tinent no vullen que en negun cars li puxen esser toctes armes. Puxen encara los justicies deles dites aldees ordenar ab consell dels jurats e prohomens de aqelles aldees tots bans e calonies quis agen a ordenar sobre orts, vinyes e altres possessions e sobre no portar armes e altres coses en que sia acostumat de posar bans e calonies e daquells bans e calonies e daquells bans e calonies e encara tots quarts o penes de quarts per qual sevol manera a la cort pertanyents puxen per si matex los dits justicies emanar e levar. Exceptants empero bans e calonies als officis del mustaçafs deles dites aldees pertanyents los quals per aquells Mustaçafs sien collits e levats dels quals empero mustaçafs los dits justicies puxen demanar e haver compte e aquells mustaçafs los sien tenguts de librar tot ço que retut lo dit compte los sobrara dels dits bans e calonies. Exceptats bans generals en los casses en la dita sentencia arbitral espacificats los quals al justicia dela vila resguarden segons que de ius es declarat. Puexen encara e hagen los justicies deles dites aldees pendre tots crimoses o de crims o delictes encolpats, los quals dins les dites aldees e termens e territoris lurs trobar poran flagrant lo crim o apres aqe pres les hauran sien tenguts remetre al justicia de Morella aquelles despesses encontinent quels dits preses lisien liurats age sots pena dela dobla guanyadora als justicies deles dites aldees e sie a aquells justicies tenguts de pagar, la qual pena a requesta dels justicies deles dites aldees e de cascuna de ella lo dit lochtinent en la plana de Burriana de portant veus de Governador de regne de Valencia haia e sia tengut de levar e de donar aquells justicies ab totes despeses daquen faedores. Et si per aventura alcuns dels dits criminoses eren encolpats de crims lugers per los quals de fur o de raho algu no deges esser detengut pres, en aquells cars puxen los dits justicies pendre covinent capleuta per la qual los capleuadors se obligasen sots certa pena a tornar los dits criminosos en poder del justicia de Morella dins tres dies apres que per lo dit justicia de Morella ne fossen request e ques guarden los justcies deles dites aldees que prenen covinents capleuadors e daques capleuta sien tenguts los dits justicies trametre al dit justicia de Morella dins hun dia natural, la qual capleuta lo dit justicia de Morella puxa de puyx minuar e crecer e fer dels dits criminoses ço ben vist li sera.

 


40.3.- PERE EL DEL PUNYALET DESIGNA EL SEU FILL, DUC DE GIRONA, COM ÀRBITRE (cont)

        Capitol quell justicia de Morella o son loch tinent en res no puxe entrametre deles coses jutgades a les aldees sino en via de appelacio sots pena de dos Millia sol. Reals.

          Et de totes e sengles coses desus dites als justicies deles dites aldees e del dit lochtinent de justicia de Vallibona adiudicades lo justicia dela dita vila de Morella o son lochtinent nos puxe entrametre en res sino en via de appelacio o en altre cars daval declarat. Et si per ventura lo justicia daquella vila o son lochtinent fahia de fer lo contrari volem que tot ço que enantat hi haura sia cars e nulle e haut per no fet. Et res nomenys per cascuna vegada que contra haura fet volem ell esser caygut ipso facto en pena de dos milia sol. reals de Valencia dela qual pena la meytat al senyor Rey e laltra a la universitat de aquella aldea en la qual lo contrari sera fet sie gunyada. Et la qual pena a requesta del procurador fiscal e de cascuna deles dites universitats haia e deja levar lo dit lochtinent de portant veus.

Capitol de tota conexença, punicio e decisio pertanyent al justicia de Morella en les aldees en e sobre tots feyts de crims o delictes.

          Encara pronunciam e ordenm quel justicia dela dita vila de Morella o son lochtinent haia daqui avant tota conexença, punicio e dicisio de tots crims o delictes en les dites aldees o lurs termens o territoris per privats o stranys o quls sevol altres comesses o daqui avant cometedores si ans que aquells crims o delictes sien publichs o privats, ordinaris o extraordinaris o altres quals sevol que per aquells pogues esser imposada pena de mort natural o civil o de exili o pecuniaria o altra qual sevol que dir, pensar o nominar se pogues e sias que sobre los dits crims o delictes se proceescha per via de accusacio, denunciacio, inquisicio o en altra manera qual sevol exceptats bans i calonies los quals als justicies deles dites aldees damunt havem anigat, exceptat lo dit loch e aldea de Olocau en la qual o en sos termens o territoris lo dit justicia de Morella o son lochtinent no hagen conexança de alguns crims o delictes ne de aquells se puxen en res sino per via de appellacio entremetre segons que desus es dit. No puxe entremetre lo dit justicia de Morella de dar licencia de lvar ni de soterrar cosors dels homens que seran atrobats morts en lo dit loch de locau o en son terme o territori com donar aytal licencia se sguart al justicia daquell loch.

Capitol com lo justicia de Morella ha conexença e dicisio de totes demandes de penes fiscals en les dites aldees.

          Encara hia lo dit justicia de Morella conexença e decisio de totes demandes de penes fiscals per lo procurador fischal en les dites aldeyes o en lurs termens o territoris comesses o cometedores, mogudes o movedores, axi que aquestes demandes de penes fiscals per lo dit procurador fischal qui ara es o per temps será donat lo dit justicia de Morella o son lochtinent sien proposades o proseguides exceptat les penes comesses o cometedores en lo dit loch de Olocau en les quals penes aquell justicia de Morella o son lochtinent no ha algna conexença ans la conexença e dicisio se pertany al justicia del dit loch axi com fa de altra jurediccio criminal segons que de sus es dit haia encara lo justicia de la dita vila tota conxença e dicisio de tots bans generals imposats e daqui avant imposadors en los casses empero en la dita sentencia arbitral specificats e declarats.

Capitol en qual manera lo justicia de Morella e los lochs tinents en les aldees poden e deuen tots criminosos pendre axi en la vila com en les aldees.

          Encara volem e ordenam quel justicia dela dita vila o son lochtnent puxa pendre tots criminosos o de crims o delictes inculpats hon que aquells pora atrobar dins la jrediccio assi comanada encara dins les clausures o murs deles dites aldees e dins lurs termens o territoris sia que aquí sien presents los justicies deles dites aldees o lurs lochtinents o no presents. Et no res menys los justicies deles dites aldees o lurs lochs tinents a requesta del justicia dela dita vila o de son lochtinent e encara sens requesta sien tenguts de pendre aquells criminosos o de crims o delictes incolpats e aquells remetre al justicia dela dita vila segons que de sus esdeclarat. Declaram empero que aquell justicia de Morella no puxa los criminosos encolpats de crims o delictes en lo dit loch o aldea de Olocau o dins son terme o territori comeses o cometedores pendre ni presos tenir dins aquell loch o aldea o son terme o territori que lo justicia del dit loch haia qui segons que de sus es dit tota jurediccio civil e criminal. Empero si alguns eren enculpats de crim que aguessen comeses en la vila de Morella o en les dites aldees hon lo justicia de Morella ha jurediccio criminal segons la declaracio de sus dita es sostenien os trobaven en lo dit loch de Olocau o en son terme o territori lo justicia de Olocau a requesta del dit justicia de Morella deje e sie tengut de pendre aquells criminosos o de crims enculpats e remetre al justicia de Morella a propries messions de aquells justicia de Morella. Et si lo dit justicia de Olocau fer no volia ho hi era atrobat negligent e remes, que en aquell cars en defalliment seu o justicia de Morella puxa los dits criminosos pendre dins lo dit loch de Olocau en son territori o terme. Et per semblant manera lo justicia de Morella deja e sia tengut de pendre a requesta del dit loch de Olocau e remetre a ella b propries messions daquell justicia de Olocau tots criminosos enculpats de crims que aguessen comesses dins aquell loch o son terme o territori qui sostinguessen os trovasen en la dita vila ho en aquel loch les aldees hon lo justicia de Morella ha jurediccio o en lurs termes o territoris. Et si lo dit justicia de Morella fer no volie, caygua ipso facto en pena de C. liures reals de Valencia, la meytat guanyadora al fisco del senyor Rey, la altra al justicia del dit loch de Olocau, la qual pena hage e sie tengut levar e destrenyer lo dit lochtinent de Governador en la Plana ab tots dapnatges e messions per lo dit justicia de Olocau faedores. Et res nomenys sia tengut de fer la dita remissio.


40.4.- PERE EL DEL PUNYALET DESIGNA EL SEU FILL, DUC DE GIRONA, COM ÀRBITRE (cont)

Capitol quel justicia de Morella puxe fer guayta e toldre armes en les aldees si empero per los jurats daquelles ne sera request e no en altra manera.

          Puxa encara lo dit justicia de Morella per alguna gran e evident raho, si empero per lo justicia o jurats de alguna deles aldees request ab carta publica e no en altra manera ne sera, fer guayta en aquella aldea toldre aquí armes per aytal empero temps coma b la dita carta request ne sera.

Capitol de appelacions dels quals los lochs tinents de justicia en les aldees no poden o deuen conexer com se pertangue allo conexer e determenar al justicia de Morella.

          Declaram encara e declarant ordenam que dels justicies deles dites aldees e encara del justicia dela dita aldea de Olocau e de lurs lochs tinents e dels jutges per ells asignats o asignadors se puxen es hagen los pledegants en feyts civils e criminals appelar al justicia de Morella o a son loch tinent, e de aquelles appellacions puxa aquell justicia conexer e aquelles determenar e als justicies deles dites aldees e a lurs lochs tinents per vigor deles dites appellacions fer inibicions segons de fur e de raho seran fahedores.

Capitol com los lochs tinents de justicies en les aldees son tenguts en la fi de son regiment retre compte al justicia de Morella de ço que hauran reebut.

          Encara pronunciam e ordenam quels justicies deles dites aldees cascun any en la fi del seu regiment e administracio retre compte e administrcio sien tenguts retre compte e raho al justicia dela dita vila o a son loctinent de quals sevol coses que ells hauran reeludes per raho de llurs officis de justiciats que regits auran e retre e tornar al dit justicia de Morella o a son lochtinent sens tota dificultat e alongament ço que romandra en poder lur retenguts tantsolament per los justicies deles dites aldees les despeses que justament hauran feytes e los salaris a ells pertanyents per raho dels dits lurs oficis. Exceptat empero que dels quarts a la cort pertenyents en les dites aldees los justicies daquelles aldees nos puxen res retenir per lurs salaris ans ço que collit ne hauran haen a retre entegrament al justicia de Morella o a son lochtinent com haiam esser acostumat quels salaris dels dits justicies nos paguen dels dits quarts ne encara lo justicia de Morella dels quarts quis cullen en sa jurediccio o los justicies deles dites aldees a ell donen nos pach dfer son salari ne per aquells salari se rete dels dits quarts. Mas los salaris dels dits justicies axi Morella com deles aldees se paguen dels altres amoloments. Et encara aço declarat al dit justicia de Morella com los quarts e altres sdeveniments del loch de Cati no sie del senyor Rper aquesta raho com los quarts e sdeveniments no sien del senyor Rey les messions de guardar los cosors que son atrobats morts en la dita aldea de Cati o son terme o territori los quals sens licencia del justicia de Morella levar ne soterrar nos poden ha e es tengut de pagar lo dit justicia de Morella.

Capitol per qual manera los justicies de Morella als justicies de les aldeyes los justicies deles aldeyes se deuen escriure e posar en les letras ques trametran la huna jurediccio alaltra.

          Delcaram encara e pronunciam que en les letras les quals lo justicia de orella o son loch tnent trametra als justicies deles dites aldees se pos aquell justicia primer e scriure a aquells justicies per plural e per paraules dehim e manam e altres paraules preceptives, aço empero entenem en los actes o negocis a office e superioritat del dit justicia de Morella pertanyents segons que de sus es delcrat. Lo justicia empero de CCC. Sol. de la dita vila no per la manera damunt dita mas en singular e per parales prech et requer e posant si matex Ferrer sia tengut de sciure als justicies deles dites aldeyes o a lurs lochs tinents. Et per aquesta manera mateas ço es, posants si matex darres e parlant en singular e per paraules prech e requir scriuen los justicies deles dites aldees als dits justicia Mayor dela dita vila e als dits justicia de CCC. Sol. e lurs lochs tinents.

Capitol quel justicia e jurats de Morella no puxen ni degen posar estrenyment algunes persones reeben sagrament en e sobre venda de volateria ques venes en plaça de la dita vila.

          Item volem quels capitols dela dita sentencia arbitral es a saber lo XXVII qui comença Primerament los stabliments generals etcétera, e lo XXVIII qui comença empero ab aytal declaracio etcétera, sien de tot observats aço sobre la observacio de aquells capitols declarat e aiustat quelo justicia, jurats e prohomens dela dita vila no puxen ni degen posar a alguna o algunes persones encara que fossen dela dita vila ne de aquelles reebre sagrament que en la plaça de la dita vila o dins aquella e no en altre loch hagen a vendre volateria o altres coses de que lo dit justicia, jurats e prohomens no poden fer prohibicio que no sien portades ales dites aldees. Et axi matex los justicia, jurats e prohomens deles dites aldees no puxen semblant pena posar ni sagrament reebre de algunes persones encara que fossen deles dites aldees o de alguna de aquelles, ço es, que aguessen a vendre dins les dites aldees volateria o altres coses de que no poden fer prohibicio que no sien portades a la dita vila ne de aldea a aldea nel ditsagrament puxen pendre mustaçafs ne batles ne altres oficials deles dites vila e aldees.


40.5.- PERE EL DEL PUNYALET DESIGNA EL SEU FILL, DUC DE GIRONA, COM ÀRBITRE (cont.)


Capitol que tot ço que es estat vedat o atorgat de fer axi al justicia de Morella o als justicies deles dites aldees sie entes a lurs lochs tinents.

           Item declaram e ordenam que en tot loch on de sus havem o vedat de fer alguna cosa al justicia de Morella o als justicies deles dites aldees sia entes atorgat e vedat a lurs lochs tinents, per be que en alguns dels dits capitols no sie del dit loch tinent feta mencio aço empero declarat e aiustat quel dit justicia de Morella no puxe fer lochtinent en les dites aldees o alguna de aquelles ne puxa haver sino hun loch tinent en los casses e en la manera acostumats ne puxa aquell lochtinent fer continua residencia en les dites aldees ne en alguna de aquelles mas puxa ussar axi lo dit justicia de Morella com son lochtinent en los casses accurrents de jurediccio a ell pertanyents en les dites aldees segons la forma de sus en los dits capitols contenguda.

Capitol que totes les coses de sus dites e de sius scrites sien tengudes e observades entre les dites parts no contrastants quals sevol provesions atorgades.

          Et per totes e sengles coses de sus dites e de ius scrites segons que en aquesta nostra pronunciacio e delcaracio son contengudes volem, stablim e ordenam esser en per tots temps daqui avant tengudes e observades entre les dites parts, no contrastants quals sevol provisions per lo dit senyor Rey o predecessos seus o per nos en contrari faents o qual sevol privilegis o concessions deles dites parts o alguna de aquelles o a singulars lurs atorgats o atorgades o costums en contrari observats o sentencies judicials en contrari donades per be que fasen per les dites parts emologades o aprovades o convinentes pactes o promessions entre les dites parts fetes. Ne contrastants qual sevol altres rahons qui per ocasio deles dites coses o per qual sevol altra occasio o causa cogitada o no cogitada se poguessen dir, allegar o pensar en alguna manera.

Capitol que les dites parts no puxen suplicar al senor Rey les dites coses revocades e aço sots privacio de tot dret a aquelles guanyat.

          Establiments e ordenants que alguna deles dites parts o singulars de aquella no puxen al senyor Rey o a nos o succeydors seus o postres o ha officials seus o postres suplicar que les dites coses o alguna o algunes de aquelles fossen revocades os mudas en aquelles alguna cosa. Et si alguna deles dites parts o singulas de aquelles lo contrari fahien eo ipso los suplicants deles dites coses sien privats a tots temps de tot dret a ells guanyat per la present pronunciacio o per la dita sentencia arbitral, lo cual dret james nols puxe esser restituit encara per benifet de Princep.

Capitol si sobre les dites coses o sobre la sentencia arbitral entre les dites parts duote exia aquelles no puxen moure algun pleyt.

          Part aço pronuncam, statuim e per a tots temps ordenam que si per aventura sobre les dites coses o sobre la dita sentencia arbitral entre les dites parts o lurs singulars duote o questio daqui avant exia, no puxen aquelles parts o singulars de aquelles moure algn pleyt judicial o arbitral, mas aquell duote o questio per letra o misatge hagen a estimar al senyor Rey o a nos o als succeydors seus o postres qui on que siran hoc encara fora lo Regne de Valencia vistes les letras sobre allo trameses ho hoydes de paraula les rahons dels misatges puxam aquell duote o questio segons que al dit senyor Rey o a nos o als seus o als postres succeydors plaura declarar per fur o contra fur.

Capitol que deles dites parts dins X dies aproven o aguessen aprovat totes e sengles coses tos pena de Mil sol.

          Volents encara e sots pena de Mil liures reals de Valencia aplicadors als cofres del senyor Rey, manants a les dites parts e a cascuna de aquelles que dins X.dies primers vnents ab sagrament e ab carta publica havent efficacia de dret aproven e emologuen la damunt dita pronunciacio nostra e totes e sengles coses de sus per nos e de ius stablides e ordenades e la dita encara sentencia arbitral ab les delcaracions addicons e correccions per nos a aquella de sus fetes e que prometen solennament que en sengles coses de sus dites e de ius scrites tindran en per tots temps e observaran e contra aquelles o alguna de elles no faran o vendran per alguna manera o raho.

Capitol que alguns singulars deles dites vila e aldees no gossen fer o reebre sindicat, procuracio o mnanment o poder algu contra les presents coses sots les penes en lo present capitol declarades.

          Establim encara e ordenam en per tots temps qe alguns singulars deles dites vila e aldees ne encara alguns altres per be que fossen fora de aaquelles vila e aldees domiciliats no puxen ne gossen reebre sindicat, procuracio o manament o poder algu per vigor del qual suplicasen o alguna coa fahessen en juhi o fora juhi contra les coses de sus dites o alguna de aquelles. Et si algu o alguns en tanta audacia de folia e temeritat vinents lo contrari fahien eo ipso aquell o aquelles contrafaens volem que encorreguen pena de D. morabatins dor, la qual sia comesa e guanyada aytantes vegades com sera fet contra e la qual pena la mitad als cofres del senyor Rey e la altra mitad a la part en periuhi de la qual les coses de sus dites seran fetes sia aplicada. Et per aquella pena mateas cometedora e aplicadora axi com de sus volem que sien ligats aquell savi o savis o juriste o juristas o qual sevol altres persones qui a les de sus dites que contra de les dites coses faren o fer voldrien consellaran en aquelles coses. Et encara lo notaris o escrivans qui hauran fetes o preses cart o cartes de sindicat, de procuracio o de manament o der altres coses que per derogar a les coses de sus dites se tractassen os faessen o qui auran fetes sobre aquelles coses uls sevol scriptures publiques o privades.

Capitol que de totes les damunt dites coses les dites parts e cascuna de aquelles puxe haver carta o cartes publiques ab segell pendent sis volran o les demanaran.

           Et totes e sengles coses de sus dites dehim, declaram e interpretam, establim e ordenam e pronunciam per vigor del poder a nos per les dites parts consentit e donat e encara axi com arbitrador e amigable composador per les dites parts comunament elet e per lo poder a nos per lo senyor Rey remes e confermat e per qual sevol dels dits poders per lo qual les dites coses puxen haver mayor eficacia e fermet suplents per plenitud del poder real a nos per lo dit senyor en les dites coses specialment comanat tot defaliment lo qual per fur o per dret comu o per costum general o special o per qual altra raho se pogues obviar o posar contra les dites coses o alguna de aquelles. Et volem que de totes les dites coses se puxen fer aytantes cartes publiques ab nostre segell pendent sagellades com les dites parts demanaran e que cascuna deles dites vila e aldees puxa haver sis voldra una carta deles dites coses o deles clausules dela dita sentencia de que haver lan voldra. Lata e lecta dicta sentencia per dominum venerabilem Jacobum de Faro domingo Regis presentibus dictis sindicis Morelle, Forchali et presentibus testibus Jacobi de Pina, die sabbati in vesperis IIª die octobris anno a Nativitate Domini Millesimo CCCº LXº VIIº. Testes Petrus de Marginibus, Blasius Ferdinandi de Heredia, Andreas Martín de Peralta, domicelli, Francisco Aznar de Miendes, Johan Loral, Berthomeu Bernat.”

            Ha estat un poc farragós el tindre que transcriure esta Sentència del Duc de Girona, però crec que a pagat la pena per l'interés considerat en el contingut de la mateixa.


41.1 PERE EL DEL PUNYALET REVOCA LA CONCESSIÓ D'INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES, I RECTIFICA ALGUNS CAPÍTOLS DE LA SENTÈNCIA DEL DUC DE GIRONA.

pere-el-del-punyalet.jpg

Pere, el del Punyalet


En una altra ocasió féiem menció concisa de la revocació de la concessió d'independència de les aldees de Morella per part de Pere “el del punyalet”. Per considerar-ho d'interés, en esta ocasió referirem el contingut de la Sentència, titulada “Sentència de contribució”.

Diu així:

“En nom de Deu Jhu. Xst. Sapien tot pressents e sdevenidors que denant nos en Pere per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Mallorques, de Cerdenya e de Córcega, Comte de Rosello e de Cerdenya, en les corts generals les quals de present celebram als habitadors de la Ciutat e Regne de Valencia fon donada per part deles ciutats, viles reals del dit Regne una suplicacio en loch de greuge la tenor de la qual es aytal.

Item com per nos, senyor, en temps passat fos feyta separacio exceptats certs casses deles dites aldees dela dita vila de Morella, ço es que aquelles separas de la dita vila. Et aço, senyor, fahes parlan ab humil e deguda reverencia en gran periudici e tort manifest dela dita vila e dels habitadors de aquella, per ço com fon fet ells no appellats, demanats ne hoyts, jatsia que les dites aldeyes axi per longa possessio e per loonchs usses com encara per sentencia fossen part o carrer o carreres dela dita vila. Enapres, senyor, sobre allo fo fet vos, senyor, privilegi o declaracio. T per temor dela dita separacio la vila de Morella en apres consentits en certs arbitres qui donaren alguna sentencia la qual fon per les parts loada e aprovada. Et a tot aço, senyor, se seguis per ocasio dela separacio e del tort e perdudici que vos, senyor, parlant ab reverencia que de sus los havets fet. Et jatsia, senyor, gran interes en especial del braç deles Ciutats e viles del Regne que la dita vila de Morella no sia perjudicada ni aminuida de sa honor com sia vila insigne, notable e asenyalada pus que nengna del Regne com meresqua honor e favor per sa noblea e insignitat per los bons servis que ha fets en temps pastas e fa e fara Deus volent no merex esser deteriorada ni aminuada de sa honor e prorogativa. Pero ço, senyor, suplica lo dit braç que axi com per vos fon feta la dita separacio de fet e no hoyts ne appellats los jurats e prohomens de Morella, axius placia de fer revocar la dita separacio e tot ço apres de aquella ses seguit en periudici, lesio e dapnatge dela dita vila, reduhin e tornan les dites aldees a la comuna antigua e universal contribucio dela dita vila com axis dega fer de fur e de raho e de bona egualtat, ço es, segons una sentencia entre la dita vila e les dites aldees donada be ha XL. Anys poch mes o menys, la qual fon donada en la cort dela dita vila de Morella IIIIº kalendas Julii anno Domini Millesimo CCCº XXXº, la qual promulgaren axi com arbitres per les dites parts elets Narnau Aster e en Bertholi Cirera e en Ramon Nebot e en Berthomeu Segarra, vehins dela dita vila. Et en Guillem de Liminyana, vehin de Vallibona, e en Bernat Çelom, vehin de Cati. Et en Simon Bonfill, vehin de Vilafrancha e en Domingo Ponç, vehin de Olocau. Per raho de la qual suplicacio e greuge per satisfer e provehir sobre aquell segons quens parria faedor rahonablement nos fahem citar axi la vila de Morella com les dites aldees ab letras postres per les quals los manam que trametesen ab plen poder denant nos o denant micer Gerau de Palau al qul comanam que per nos cullis lo present proces lurs sindichs o procradors a cert dia a ells asignat.

Les quals vila e aldees obtemperaran al nostre manament trameteren lurs sindichs e procuradors qui comparegueren denant. Micer Gerau de Palau, licenciat en leys, conseller nostre e promovedor dela nostra cort, denant lo qual les dites aldees han dit e postha e allega taxi descrit com de paraula tot ço que dir e propossar e allegar han volgut, e entre les altres coses han dit e allegat les coses contengudes en la damunt dita supplicacio oferta per manera de greuges, dela qual los fon donat treslat no deure esser fetes la part deles dites Ciutats e viles lo contrari pretenents e afermants per moltes rahons en lo proces daquen accitats contengudes e denant nos de paraula allegades, lo qual dit Micer Guerau de Palau vistes e regonegudes diverses scripures e entre les altres hun privilegi de separacio del qual de sus es feta mencio. Et una declaracio daquen enseguida e una sentencia arbitral donada per en Johan de Brusca e per en Ramon de Perexenç e alguns altres arbitres e una altra sentencia derrerement donada en lo loch de Pina per Mossen Jacme Dez Far, canciller de nostre car primogenit lo Duch en persona sua lo dit Duch estave en les parts de Catalunya.
Et Haudes moltes e diverses collacions ab los advocats deles parts e feyta relacio del dit feyt per lo dit Micer Gerau de Palau denant nos presents les dites parts e haut colloqui sobre aço ab lo dit nostre primogenit qui es aci present nos manam esser publicada e pronunciada en nom e veu e persona nostra la sentencia e declaracio infraseguent.


41.2 PERE EL DEL PUNYALET REVOCA LA CONCESSIÓ D'INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES, I RECTIFICA ALGUNS CAPÍTOLS DE LA SENTÈNCIA DEL DUC DE GIRONA.

(Continuació)


Incipit serntentia in modum qui sequitur

Hon nos en Pere, per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Mallorques, de Cerdenya e de Corcega e Comte de Barcelona, de Rosello e de Cerdenya, vista la suplicacio damunt dita e vist lo privilegi e carta de la dita separacio per nos atorgat ales dites aldees, lo qual fon donat en Perpinya a VII. dies de juliol en lany dela Nativitat de nostre Senyor M. CCC. LVIII. Et vista una declaracio per nos feta de e sobre lo dit privilegi de separacio a VIII. Dies de setembre en lany de sus proa dit. Vista enapres una sentencia arbitral donada entre les dites parts per en Johan de Brusca e per en Ramon de Perexenç, vehins çaenrere dela dita vila, e per en Pere de Brusca, habitant de Vilaffrancha, e per en Neximeno de Puygbriau, vehin ça enrere delloch del Forchall. Et vista una sentencia donada entre la dita vila e aldees sobre les dites contribucuions per Narnau Aster, en Berthomeu Cirera, en Ramon Nebot e en Berthomeu Segarra, vehins de Morella, e altres habitadors deles dites aldees, la qual fon donada en Morella IIIIº kalendas julii del any M. CCC. XXX. Vista enapres altra sentencia arbitral per Mossen Jacme Dez Far, canciller del alt e magnifich inffant en Johan, car primogenit nostre en persona del dit nostre primogenit jatsia que ell fos absent del loch de Pina, situat en lo Regne de Arago, ans lo dit inffant estant en lo Principal de Cathalunya, e lo comprimes per vigor del cual se dona la dita sentencia arbitral ere estat fet plenerament en poder e ma nostre e del dit car Primogenit nostre segons que en aquell se conte la qual sentencia fo donada en la forma desus dita en lo dit loch de Pina. Vista encara una letra de consultacio a nos tramesa per los prohomens de Morella en la qual letra son estats moguts duotes resultants dela dita sentencia promulgada per lo dit en Jacme Dez Far e hoydes e examinades les rahons e duotes los quals e les quals per part dels dits prohomens de Morella son stades denant nos proposades de paraula. Et vist finalment tot ço que veures deu en lo dit feyt e tot ço que cascuna deles dites parts e los advocats daquelles han volgut dir, propasar e allegar denant nos e denant lo dit Micer Gerau acort e deliberacio e plen consell sobre lo dit feta b doctors e altres savis experts en dret e fur raho Deus havent denantn postres huylls e los sants evangelis de aquell denant nos posats per tal que mils puxam jutjar e fer justicia e egualtat seents com a princeps e en loch covinent e honest de jutgar, presents les dites parts sentencia en lo dit feyt en aquests scrits donan en la forma seguent.

Com segons fur e bon a raho no sia leguda cosa quels menbres se partesqun del cap e sia notori quela dita vila de Morella es cap de totes les dites aldees e de tot lo terme general de aqella e dels habitants en aquella. Et les dites aldees e habitans en aquelles son e deuen esser menbres, part e carres de aquella. Attenents encara quel dit nostre privilegi en per lo qual fon feta la dita separacio e la declaacio per nos apres feta sobre aquells foren feyts e atorgats en evident perjudicia e lesio dela dita vila de Morella e dels drets de aquella foren dicisoris e privatius dela proprietat e possessio la qual pertany a la dita vila de Morella en la qual ere de fer contribuir ab si les dites aldees en totes peytes, carrechs e contribucions la dita vila no citada ne appellada ne en son dret hoyda. Hoc encara foren feyts e atorgats nos stants fora lo Regne de Valencia. Et per conseguent segons fur e expresa disposicio de aquell lo dit privilegi de separacio e declaracio de aquell foren e son dits nulles e de nulla eficacia e valor. Considerans mes avant apparer per tenor e forma dela dita sentencia donada per lo dit Arnau Aster, en Bertoli Cirera e altres desus dits. Et enaltra manera a nos esser cert les dites aldees e habitants en aquelles esser de contriucio universal e general. Considerants encara que per occasio del dit privilegi e declaracio de aquell molts e innumerables pleyts, dans, treballs e messions se son feyts e feytes entre les dites parts e sesperaven seguir fer e molts maiors en esdevenidor si per nos noy era provehit. Et de nos se pertangua imposar fi a pleits e relevar los postres sots messes de treballs e messions, maiorment com la dita vila e castel de Morella es una de les notbles e insignes viles de nostre regne axi per son siti com per copiositat de poble ens ha servit tots temps notablment en diverses guerres les quals havem agudes e en altres feyts e aquella dita vila e castell de Morella esser cap de totes les dites aldees e de tots los termens generals de aquella, per les quals rahons nos som mes tenguts e haven mayor raho e inseguir e innoblir la dita vila e proseguir aquella de gran favor que no de tolreli algna cosa de ço que per furs e privilegis e per constums li es donat e per sa superioritat o de ço que nos bonament puxam fer o atorgar e cor es stada normalment e fort e evidenment lesa en tant com res li es estat Tolú o diminuit per la dita separacio o per alguna declaracio o per qual sevol sentencia daquen enseguida per la qual rao nos per justicia o en altra manera de plen poder nostre real deiam voler e vullam e devem e som tenguts voler aqella e la cosa publica daquella dever esser restituida e reintegrada e que aquella de feyt restituiscam e reintegrem e ses prerrogatives e integritats. Et encara com per part dela dita vla de Morella nos sem strats scrits e notifficats molts duotes e questions les quals per opinions de doctors e altres sabents en drets som moguts e consellats a ells sobre diverses capitols e clausules contengudes en la sentencia donada per lo dit Jacme Dez Far en nom del dit Duch. Considerans encara qe si nos haviem pogut separar les dites aldees dela dita vila e contribucio de zquella que axi porten are ajunxir e tornar aquelles a la dita vila e contribucio sua e entegra. Per ço moguts per les dites rahons e altres que poden e deuen moure coratge de princep e de jutgant e en especial czar per la dita sentencia del dit nostre prmogenit o de son canciller es a nos reservat poder que si duote o questio exia entre les dites parts sobre les coses en aquella contengudes fos a nos legut a instancia deles parts o de la una daquelles notificar e nos lo duote per scrit, letra o de paraula per alguna deles dites parts dir e pronunciar e declarar sobre allo per fur e contra fur o pr les dites rahons es mogut e revocat rahonablement en duote per part deles dites Ciutat e viles si aço ques feu per lo privilegi dela dita separacio no appellada la dita vila de Morella e per la sentencia donada per Mossen Jacme Dez Far se poth fer ni si havia efficacia ne valor com sia dada contra fur e per altres rahons per part dela dita vila denant nos proposades de paraula les quals mouen duotes razonables en diverses coses e per lo dit Jacme pronnciades. Volents declarar los duotes moguts e posar fi a aquells determenent ço que sia razonable e profit dela dita vila e aldees. Sentencialmen t pronunciam e declaram volem e encara ab la present stablim e ordenam de certa ciencia e de nostre poder reyal que totes les dites aldeyes del dit terme general dela dita vila e tots los habitants e habitadors en aquelles e lurs bens sien daci avant en per tots temps de universal e general contribucio daquella vila e quels jurats dela dita vila qui ara son e per temps seran hagen plen poder que per si o per altres persones per ells ordenadores puxen tatxar, imposar e ordenarappellants a aço sengles prohomens de cascuna deles dites aldees talles quals sevol, peytes e exaccions e cntribucions axi en la dita vila com en les dites aldees e los habitants en aquelles axi com en part carres de aquell, e aquelles peytes, collectes e exaccions e lo nombre e manera deles liures de aquelles puxen los dits jurats ordenar, levar, exigir, collir e fer collir guantes vegades e en la forma que ben vist los sera, los dits privilegi e declaracio e quals sevol feytes, atorgades e donades en contrari axi per nos o en persona nostra com per lo dit primogenit nostre o en persona daqell o per quals sevol altres persones en alguna manera no contrastants. Observades empero e contengudes les declararon e correccions les quals nos fem sobre la dita sentencia del dit loch la qual examinada e discusa plenerament de Capitol en capitol declaram ço que seguex.

Et primerament vinents al primer capitol dela dita sentencia del Duch en quant aprova e conferma la dita sentencia arbitral donada per los dits Johan de Brusca e Ramon de Perexenç e alguns altres arbitres sots les addicions e mutacions que alis seguexen, declaram e pronunciam aquella aprovacio e confirmacio no haver efficacia ni esser servadora sino atal sens pus com nos en la present sentencia lo romanent daquella sentencia arbitral es loat, aprovat e confermat com per ço qui es contra ço que nos havem ordenat son moguts es porien moure duptes molts lo quals son tlts per la declaracio fetaen la present sentencia nostra.


41.3 PERE EL DEL PUNYALET REVOCA LA CONCESSIÓ D'INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES, I RECTIFICA ALGUNS CAPÍTOLS DE LA SENTÈNCIA DEL DUC DE GIRONA.


Capitol sobre lo salari dels jurats, scriva e misastger dela vila de Morella declare en la manera seguent.
Item sobre lo segon e terç capitols de la dita sentencia del Duch en los quals es feyta mencio dels salari dels jurats, scriva e misatger dela dita vila de Morella del qual salari per la sentencia den Johan de Brusca e dels altres en la segon capitol com siam informats verdaderament que ell dia de huy e que ara es stat tots temps acostumat en la dita vla de Morella ha IIII. Jurats dels quals la hu es caxoner e ha per son salari e treball CCC. Sol. e cascun del altres tres jurats  han centen sou, per ço declaram e pronunciam lo dit salari deure esser aytal en per tots temps e en aquell los habitants en les dites aldees deure contribuir segons los vehins de Morella. Quant als scrivans e misatgers del consell hagen slari segons que los jurats ab ells mils se poran convenir. Cor es presumpcio que los dits jurats qui fan sagrame nt de guardar lo profit dela vila e deles aldees no hauran com millor mercat poran haver. Cor per diverses rahons danvant nos proposades veem foros duptes que per altra via a profit de la cosa publica dels dits lochs posques altra ordenacio mils star. Volents expresament que daqui avant los jurats de Morella juren en lo començament de lur regiment exi per lo profit deles aldees com dela vila com tot sia hun cars e noy deja haver diversitat.

Capitol sobre lo feyt dels manobrers ab lo batle.
Sobrel quart Capitol dela dita sentencia del Duch qui parla del terç capitol dela dita sentencia arbitral den Brusca on es feta mencio dels manobrers que dos prohomens fossen elets hun de casquna part sots pena de C. sol. per fer lo reeximent del qual es feta mencio, declaram e pronunciam en axi que si aquells dos prohomens ab lo qual segons dit es poran concordar etcétera quel dit batle ab lo un dels dos prohomens declarara hagen a tenir e servar dites parts e cascuna de aquelles sens tota appellacio, reclamacio e recorriment que no puxa esser fet a nos ni a altra. Et aço per toldre tota questio e contrast.

Capitol sobre la contribucio faedora per alberchs declarat que sie feta per liures.
Sobrel capitol dela sentencia del Duch qui parla del XX. Capitol dela sentencia de Johan de Brusca e den Perexenç sobre la contribucio faedora per alberchs dehim e declaram que es pus just e pus razonable e pus clar a tolre tota questio e contrast la dita contribucio deure esser feta per liures per que aquell Capitol e tots altres qui parlen de contribucio faedora per alberchs tollen de tot en tot e recocam Reduints la dita contribucuio a liures e la taxacio de aquella a la dita sentencia que donaren los dits Arnau Aster e Ramon Nebot e altres desus nomenats sots kalendari IIIIº kalendas Julii del any M. CCC. XXX. segons lo qual tro al jorn dela separacio se son regits com tota novitat mou questions e duptes e discordies axi com de feyt havem vist que fon denant nos estats moguts sobre los Capitula en los quals ha molts de aquells ses ordenada novitat contenguts en la dita sentencia promulgada per lo dit en Jacme Dez Far.

Capitol de que e de quals bens los hereters deuen contribuir axi en la vila com en les aldees.
Sobrel IX. X. XI. Capitols qui parlen en ço de que e de quals bens los here ters deuen contribuir ordenam e declaram per aytal forma quels homens dela vila de Morella havents possessions o bens seents dins los termens deles dites aldees hagen a contribuir e contribuesquen en aquelles coses que solament e principalment sguarden lo profit e utilitat deles possessions e bens seents e que los habitadors deles dites aldees per les possessions e bens que han dins la dita vila o terme a proprietat de aquella contribuesquen per semblant forma que damunt es dit dels homens de Morella havents possessions en los termens deles aldees. Axi empero que par tallo sien tenguts de pagar en totes coses universalment e general axi com los altres de les dites aldees qui no han possessions ne bens en la dita vila ne en lo terme a proprietat de aquella segons forma e tenor dela present nostra sentencia segons los altres vehins e habitadors de la dita vila.


41.4 PERE EL DEL PUNYALET REVOCA LA CONCESSIÓ D'INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES, I RECTIFICA ALGUNS CAPÍTOLS DE LA SENTÈNCIA DEL DUC DE GIRONA.

Capitol sobre lo fet de jurediccio.
Lo XII. Capitol e tots los altres capitols en tro al XIX. inclusive e lo XX. e lo XXI. Qui començé lo justicia empero de CCC. Sol. etcétera. Car parlen de fet de jurediccio remeten a la sentencia per nos en lo present dia de huy pronunciada sobrel fet de jurediccio.

Capitol sobre los stabliments e status servador en les aldees pus que intimats lo seran.
Lo XXII. capitol qui començe. Item volem quels capitols dela dita sentencia etcétera, revocam de tot en tot o ordenam, stablim e manam quels stab liments, cots e status fets e faedors per los justicia e jurats e prohomens dela vila de Morella hagen esser tenguts e servats en e per les dites aldees cascuna de aquelles pus que intimats los seran per lo justicia de Morella. Declarants les dites aldees e habitadors de aquelles no haver poder ne facultat de fer alguns stabliments com alguna jurediccio no hagen de fer aquella.

Capitol sobre los murs si impetuosa de enemichs se sdevenia.
Lo XXIII. capitol qui comença sobre los murs empero etcétera, declatran aquell ordenam que si venguda impetuosa de enemichs se esdevenia per la qual fos dupte o perill sils murs o casa murs dels quals parla lo capitol etcétera. Romaniem que en aytal cars fossem nos o nostre primogenit consultats e en cars qe no pogues esser haut spay a fer la consultacio fos ne consultat lo Governador del dit Regne o son lochtinent e que la donchs se agues a seguir ço que seria significat per la dita consultacio. Et encara si la dita necessitat era tal que no sofreís la dita consultacio quel justcia de Morella hi pogues provehir segons ben vist li seria.

Capitol sobre lo fey de jurediccio.
Lo XXIIII. capitol qui comença Item declaram e declarants ordenam que en tot loch etcétera, lo qual capitol tota fet de jurediccio volem sia reduyt a la dita sentencia per nos huy donada sobrel fet de jurediccio.
Lo XXVII capitol qui comença e totes e sengles coses desus dites etcétera. Et tots los altres capitols dalli avant contenguts en quant poden e porien contrariar a les coses per nos pronunciades, stablides e ordenades en la present sentencia e declaracio declaram freturar de tota efficacia e valor. Declaram encara que tot quant es contengut en lo privilegi en la dita separacio e declaracio daquell o en la dita sentencia donada per en John de Brusca e en Ramon de Perexenç per alguns altres en la dita sentencia den Jacme Dez Far en tants com puxen esser vistes contraries a la present sentencia e declaeracions fretura de tota efficacia e valor.


Les altres coses contengudes en la dita sentencia promulgada per lo dit en Jacme Dez Far en nom del nostre Primogenit en quan no sienn ne puxen esser vistes en res contraries a la present sentencia ne a les coses per nos declarades, corregides e esmenades romanents en sas forma e valor.

Continuarà:

 


41.5 PERE EL DEL PUNYALET REVOCA LA CONCESSIÓ D'INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES, I RECTIFICA ALGUNS CAPÍTOLS DE LA SENTÈNCIA DEL DUC DE GIRONA.


Capitol destrnyiment que totes les coses e sengles en la present sentencia contengudes per les dites parts sien observades sots les penes de iurs declarades.

Et com per speriencia de fer e sapiam de cert queles dtes vila e aldees son vengudes e diverses scandells e perills per raho e ocasio de diverses pleits e questions los quals han haudes sobre aço en temps passat per quals han convengut fer grans e inmoderades despeses e en tant que son vengudes a gran inopia e no poder segons ço que solien haver en temps passat ans quels dits pleits e questions menassen, don a nos seguex no poch dampnatge (1) com lo dan de postres sots messes o profit esguart a nos. Et sia gran interees nostres aquells esser preservats de dampnages e messions per tal stablim, manam e ordenam ab la present sentencia la qual volem haver vigor e força de ley paccionada les coses totes e sengles contengudes en la present sentencia esser tot trancament e contradiccio per les dites parts tots pleits e malicies foragitats perpetualment observades. Tollem a nos e al dit nostre Primogenit e a tots postres sucessors tot poder de fer alguna cosa en contrari dela present nostra sentencia e declaracions per vigor de la clausulad aval scrita. Com aço per posar fi a totes questions que poguessen nexer o esser suscitades entre les dites parts haiam acordat e ordenat ab gran deliberacio e acort cessant e anullant daqui enant de tot en tot aquella clausula dient que les parts per dupte o questio que isques poguessen haver recors a nos o al dit nostre Primogenit per letres o per misatge e que ho pogues fer declarar e per fur e contra fur. Volents expresament que si algun singular aquesta nostra ley suplicant a nos o per altra manera asajara de impugnar caygua en pena de D. lliures pero que la persona estigua a nostra merce. Et si universitat alguna fa sinduchs per impugnar cia en pena de V. Mª liures per cascuna vegada que contra facen. Et no res menys qualque cosa que fos en contrari empetrada o obtenguda etiam proprio motu concedentis sia cassa e nulla e ara per lavors aytal volem e decernim que sia aço expresament e de certa scientia deliberadament e consulta declarants expresament les universitats e singulars de Morella e deles aldees esser cahuts en alguna pena per alguna cosa que hagen denant nos propossast per scrit o de paraula per aquesta raho. Suplents per plenitud de poder reyal tot defalliment lo qual per fur e per dret comu o per costum general o special o poer qual sevol altra raho se pogues propossar, allegar o pretender contra les dites coses per nos de sus pronunciades e ordenades o alguna de aquelles. Volem encara que sil Governador de Regne de Valencia o son loochtinent o alguns comisaris postres o del Primogenit nostre o dels postres succesors alguna cosa volien proceyr o enantar en contrari dela present sentencia. Et sobre aytal enantament (2) les diters universitats de Morella o de les aldees o qual sevol singular de aquella noy eren obedients ara axi com la dochs e la donchs axi com ara, aquells daytal inobediencia ab la present sentencia havem per quitis totes pena o penes axi civils com criminals que cometran per la dita raho remeten per nos e per tots los nostres presents e esdevenidors. Aquesta sentencia fon donada e promulgada per lo senyor Rey o en persona sua per lo dit Micer Guerau de Paloua de manament del dit senyor Rey o del dit senyor Duch. Et per aquell patex manament lesta e publicada per en Jacme Conesa, prothonotari del dit senyor Rey, en aquella sala longa del palau del bisbe de Valencia on lo senyor Rey aquella hora havia hoyda missa divendres XXVIII dia de setembre en lo any de la Nativitat de nostre senyor M. CCC. LXIX. Presents en Domingo Cubells e en Pere Carascho, misastgers e sindichs dela vila de Morella. Et en Pere Slvador dee Vilafrancha, Andreu Serra del Forchall, Antoni Verdu de Cati, Bernat Muntmeneu Dolocau, misatgers e sindichs dels dits lochs en contumacia (3) dels altres al quals tocava lo present fet qui jatsia hi fossen appellats e citats e no curaren comparer. G. de Palou.
Testimonis qui foren present a la prolacio dela dita sentencia Micer Jacme Jofre e Micer Francesc Oriola, licenciats en leys, e en Marti de Torres, savi de la ciutat de Valencia, e en Pere de Valls lochtinent de Tresorer, e en Pere Vidal, scriva del senyor Rey, e en Pere Dez Pla, de casa del senyor Rey, e molts daltres en gran multitud.

Senyal de nos en Pere per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Mallorques, de Cerdenya e de Córcega, et comte de Barcelona, de Rosello e de Cerdanay qui la present sentencia havem donada e aquella havem manat esser promulgada en persona nostra per lo dit Micer Gerau. Et lesta o publicada per lo dit Jacme Conesa, nostre Prothonotari, per manament nostre. Et per aquesta nostra sentencia esser bollada a bolla (4) nostra de plom a memoria perdurable.

Senyal de nos dona Elianor per la gracia de Deu Reyna de Arago, de Valencia e de Mallorques, de Cerdenya e de Córcega e comtesa de Barchinona, de Rosello e de Cerdanya, qui de present tenim per cambra la dita vila de Morella ab ses aldees. Certificada la dita sentencia esguardar lo profit del senyor Rey e nostre dela dita vila e aldeyes aquella sentencia lloam e fermam e manam aci posar lo nostre segell pendent. Et questa sentencia havem feta en Valencia a IX dies de octubre en lo dit any dela Nativitat de nostres Senyor M. CCC. LXIX. Presents testimonis Mossen R. de Pegera, maiordom, e Mossen en Ramon Berenguer de Montliu, camarlech nostres.
Senyal de nos Inffant en Johan, Primogenit del dit senyor Rey Duch de Gerona e comte de Cervera e Governador general en tots los Regnes e terres del dit senyor Rey, lo qual dit senyor per sa benignitat a nos comana aquest fet abans quela dita sentencia se donas, la qual fon promulgada de manament del dit senyor Rey e nostre per lo dit Micer Gerau. Et lesta e publicada per lo dit Jacme Conesa als quals nos axi matex de paraula o manam qui aço loam e sentenciam en la dita Diutat de Valencia a VII dies de octubre en lo dit any dela Nativitat de nostre Senyor M. CCC. LXIX en poder den Jacme Conesa, prothonotari del senyor Rey.

Presents testimonis lo dit Micer Guerau de Palou e en Pere Blan, despenser nostre, e manam aci posar en pendent lo nostre segell. Primogenit.”

(1) Dampnatge.- Perjudici, dany.
(2) Enantament.- Acció d’anar o de fer anar avant. També, acció d’enantar o adduir alguna cosa en procés. O també, procediment judicial criminal.
3) Contumàcia.- Fet de no presentar-se algú a judici quan hi és cridat. Contumaç.- Que es resisteix obstinadament a cumplir les ordres de qui comana.
(4) Bolla.- Peça de metall que tenia en una banda el senyal reial i en l’altra el nom del lloc on es recollia el dret i que era posada a cada cap de la peça de roba com a comprovant de pagament.

 


41.4 PERE EL DEL PUNYALET REVOCA LA CONCESSIÓ D'INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES, I RECTIFICA ALGUNS CAPÍTOLS DE LA SENTÈNCIA DEL DUC DE GIRONA.
 


Capitol sobre lo fet de jurediccio.
Lo XII. Capitol e tots los altres capitols en tro al XIX. inclusive e lo XX. e lo XXI. Qui començé lo justicia empero de CCC. Sol. etcétera. Car parlen de fet de jurediccio remeten a la sentencia per nos en lo present dia de huy pronunciada sobrel fet de jurediccio.

Capitol sobre los stabliments e status servador en les aldees pus que intimats lo seran.
Lo XXII. capitol qui començe. Item volem quels capitols dela dita sentencia etcétera, revocam de tot en tot o ordenam, stablim e manam quels stab liments, cots e status fets e faedors per los justicia e jurats e prohomens dela vila de Morella hagen esser tenguts e servats en e per les dites aldees cascuna de aquelles pus que intimats los seran per lo justicia de Morella. Declarants les dites aldees e habitadors de aquelles no haver poder ne facultat de fer alguns stabliments com alguna jurediccio no hagen de fer aquella.

Capitol sobre los murs si impetuosa de enemichs se sdevenia.
Lo XXIII. capitol qui comença sobre los murs empero etcétera, declatran aquell ordenam que si venguda impetuosa de enemichs se esdevenia per la qual fos dupte o perill sils murs o casa murs dels quals parla lo capitol etcétera. Romaniem que en aytal cars fossem nos o nostre primogenit consultats e en cars qe no pogues esser haut spay a fer la consultacio fos ne consultat lo Governador del dit Regne o son lochtinent e que la donchs se agues a seguir ço que seria significat per la dita consultacio. Et encara si la dita necessitat era tal que no sofreís la dita consultacio quel justcia de Morella hi pogues provehir segons ben vist li seria.

Capitol sobre lo fey de jurediccio.
Lo XXIIII. capitol qui comença Item declaram e declarants ordenam que en tot loch etcétera, lo qual capitol tota fet de jurediccio volem sia reduyt a la dita sentencia per nos huy donada sobrel fet de jurediccio.
Lo XXVII capitol qui comença e totes e sengles coses desus dites etcétera. Et tots los altres capitols dalli avant contenguts en quant poden e porien contrariar a les coses per nos pronunciades, stablides e ordenades en la present sentencia e declaracio declaram freturar de tota efficacia e valor. Declaram encara que tot quant es contengut en lo privilegi en la dita separacio e declaracio daquell o en la dita sentencia donada per en John de Brusca e en Ramon de Perexenç per alguns altres en la dita sentencia den Jacme Dez Far en tants com puxen esser vistes contraries a la present sentencia e declaeracions fretura de tota efficacia e valor.
Les altres coses contengudes en la dita sentencia promulgada per lo dit en Jacme Dez Far en nom del nostre Primogenit en quan no sienn ne puxen esser vistes en res contraries a la present sentencia ne a les coses per nos declarades, corregides e esmenades romanents en sas forma e valor.


42.2 PERE EL DEL PUNYALET RECTIFICA ALGUNS CAPITOLS

Capitol quels loch tinents de justicia en les aldees poden lexar a si hun subtituit.
Primerament car en la sentencia donada sobrel fet o article dela jurediccio es contengut que en les dites aldees e cascuna daquelles fos elegida cascun any una persona quis nomenas lochtinent de justicia de Morella, et los sindichs deles dites aldees pretenesen e allegasen que en aço havia interes lur per ço car poria esser revocat en dupte si aquell loch tinent poria lexar en cars necessitat altre lochtinent, la qual cosa podia fer e feyta e ere acostumat de fer com hi havia justicia. Nos sobre aço volents rahonablement provehir volem, manam e ordenam e sentencialment declaram los dits lochs tinents de justicia qui seran elegits en les dites aldees poder e haver leer en ausencia sua e en cars de necessitat fer e lexar una vegada e aytantes com mester era loch tinent qui haia semblant poder que havia o haver poria laltre lochtinent per lo qual sera substituit.

Capitol que si lo justicia de Morella començara ha a conexer alguns feyts en les aldees aquells feyts hage ali a determenar e no tirarse los litigans de aquells a la dita vila, exceptat les appellacions segons lis pertany.
Item con diguessen los dits sindichs deles dites aldees esser interees lur en ço que en la dita sentencia se contena es conte que quan lo justicia demorilla o son loch tinent general seria en les dites aldees o alguna daquelles e voldria conexer de qals que feyts civils o criminals ques poria seguir que dels feyts civils que ell hauria començats en les dites aldees o alguna daquelles voldria o entendria de puys a conexer en la vila de Morella trahent les parts e faen quelles litgar denant si en la dita vila de Morella per los dits feyts civils, la qual cosa tornaria en vexacio e inquietacio e dapnatges e messions deles dites parts. Nos volents sobre aço provehir volem, manam e declaram e sentenciam que posat que el justicia de Morella o son loch tinent general puxa conexer de tots feyts civil e criminals en cascuna deles dites aldees quant present hi sera, gens per ço no Puga ne li sia legut aquells fets dels quals haura començat de conexer ne los litigants sobre aquells fets traure ne tirar ne fer pledegar dins l vila de Morella, ço es, dels fets civils, ans aquells fets civils e altres dels quals lochtinents de justicia poden conexer en les dites aldees remanguen a conexença e determinacio dels lochs tinents de justicia en les dites aldees axi que daquells lo dit justicia o son loch tinent general no puxa conexer sino com seria present en les dites aldees. En aço empero no es entes res deles appellacions com aquells en tot cars se pertanguen al justicia de Morella. Et volem que de aquells sia conegut en aquell loch o lochs on abans se conexia.

Capitol que quan los jurats de Morella volran fer etstabliments servadors en les aldees que a aquells a fer appellen e demanen de cascuna aldea un hom.
Item co n en la dita sentencia sia contengut quelos e prohomens deles dites aldees hagen a tenir e servar tots los status que seran fets en la dita vila de Morella pus que intimats lo seran, et ells diguessen aço esser lut interees e demanassen ells poder fer status. Nos sobre aquest pars volem e manam e sentencialment declaram que tota vegada que los Prats e prohomens de Morella ab lo justicia o en aquella manera que han acostumat ans del privilegi dela sepracio volran fer statuts servadors en el dites aldees o alguna de aquelles, que a aquells a fer sien appellats de cascuna aldea un hom qui haia esser a fer dits satuts. Et que ab consentiment lur o dela mayor partida daquells appellats deles dites aldees se façen los tids status. Et que no sie legut als homens de les dites aldees fer per si alguns statuts ans si algas ne volran on hauran a fer de particulars, facen los la donchs ensemps com se faran los altres en la vila de Morella.

Capitol que les dites aldees no poden esser dites axi com apart e carrers de Morella com tot allo sie revocat.
Item vinents a la sentencia dela contribucio car en lo recomptament o narracio dela dita sentencia se dehia queles dites aldees eren axi com apart e carrers dela vila de Morella, de la qual cosa los sindichs deles dites aldees se rancuraven, volem e manam e ordenam e declaram aquelles paraules esser per no posades e per no contengudes en la sentencia e no haver efficacia ni valor sino aytal com si posades o contengudes noy eren per aquelles parales sia ne pugua esser fet ne engenrat algun perdudici ales dites aldees.

Capitol en qual manera les taxacions e manifestacions deuen esser feytes axi en la vila com en les aldees.
Item en lo feyt dela contribcio, talles e taxaments ques faran en la vila de Morella e en les manifestacions que seran fetes per raho deles dites contribucions de que entre les dites parts era debat e conjtrast, volem e manam e ordenam e sentencialment declaram les dites taxacions e manifestacions deuen esser feytes per aytal forma. Que a fer aquelles sien elegides certes persones, aytantes dela vila de Morella com deles aldees, les quals hagen a fer sagrament en poder del justicia de Morella, presents les parts qui esser hi volran sobre el sants evangelis de Deu ques hauran be e leyalment en les dites coses. Et si aquells qui seran elets per haver mellor certificacio deles facutlats de cascuna volran a si avistar alguns altres prohomens vehins daquelles llochs o encontrades on se faran les manifestacions els quals los sia vigares que degen mes saber mes en les facultats daquelles que manifesaran que ho puxen fer. Et aços seguesca axi en la vila de Morella com en les aldees. Et axi los qe seran ordenats e elegits a fer les dites taxacions e manifestacions com los qui hi seran avistats hagen a fer lo dit sagrament de haver se be e lealment en los dits affers segons que de sus es dit. Et dels comptes ques faran sobre les contribucons haia esser donat treslat al deles aldees tota vegada que haver lan volran.

 


43.1 PERE EL DEL PUNYALET RECTIFICA ALGUNS CAPITOLS

Capitol a declaracio en e sobre les donacions e convits ques faran al senyor Rey o a la senyora Reyna e altres quals sevol.
Item car los sindichs deles dites aldees sehien e requerien que en les donacions que seiren feytes per la vila de Morella ells hi devien esser demanats e que sens ells nos podien nes devien fer. Nos sobre aqest article volem e ordenam e sentencialment declaram que en les profertes e dons ques faran a nos e a la Reyna o a nostre Primogenit o semblantment a nostres successors en corts o parlaments, et axi matex en los covits quens seran fets façen com es acostumat en temps passat ans del privilegi dela separacio. Quant es als altres dons ques faran menys de cort o de parlament, sien appellats sengles persones de cascuna deles dites aldees ab consentiment dels quals o dela mayor partida se façen los dits dons.

 

Església arxipestral i Castell de Morella



Capitol sobre feyt del dos manobrers en cars que discordia fos quey fos elet lo batle de Morella es avistat, quel dit batle façe sagrament que fara en aquell feyt ço que de bona raho e egualtat sera faedor.
Item sobre lo capitol quij parla dels manobrers ali on diu que en cars de discordia de aquells dos qey serien elets fos elegit lo batle dela vila de Morella qui ab la un se pogues concordar e ço quel batle ab la un daquells deria se hagues a tenir e seguir. Volem e declaram e avistam quel dit batle haia a fer sagrament de fer en aquell fet ensemps ab laltre ab lo qual se concordaria ço que de bona raho e egualtat li parria, deposada tota afeccio e parcialitat.

Capitol de contibucions particulars es enadit que sobre aquelles contribcions sie cregut aço quels jurats de cascuna aldea diran e ordenaran, declarant ab sagrament.
Item sobre aquell capitol qui toqua lo IX. X. e XI. Capitols parlants de contribucions particulars, anadim, volem e ordenam que sobre aqelles contribucuions age a esser cregut aço qels jurats de cascun lochs diran e ordenaran, declarant ab sagrament les messions fetes sobre ço de ques faran aquelles contribucions.

Capitol com en les misatgeries ques faran en e per la vila de Morella, exceptades corts e parlaments, han  a esser e entrevenar part per les aldees.
Item car per part dels homens deles dites aldees es stat demanat que en les misatgeries qus farien per l vila de Morella entrevinguessen e haguessen esser dels homens deles dites aldees. Nos sobre aquest article o demanda provehim, manam e ordenam e sentencialment declaram que en totes e sengles misatgeries ques faran en la dita vila de Morella, exceptades corts o parlaments, hagen a esser a entrevenar algun o alguns deles dites aldees segons que la qualitat del feyt o requerra.
En totes les coses e sengles de sus dites volem, declaram e manam e sentencialment pronunciam per bon estament dela dita vila e deles aldees e dels habitadors de aquelles esser perpetualment observades, e aquelles manam tenir e servar no contrastants algunes coses contengudes en les dites dues sentencies les quals fossen vistes a aço contrariar. Totes les altres coses empero contengudes en les dites dues sentencies per nos donades, exceptades aquestes que aci declaram, manam, ordenam e avistam romanents en sa força e valor, a les quals no sia feta neguna deroga cio, perjudici o lesio, ans aquelles per la present nostra sentencia loam, aprovam e confermam sino aytant sens pus com açi es declarat, manat e ordenat e avistat. Aquesta sentencia fo donada e promulgada per lo senyor Rey o en persona sua per lo dit Micer Guerau de Palau, Conseller e promovedor de la cort del senyor Rey, de manament del senyor Rey. Et lesta per manament del dit senyor en la sua audiencia per mi Jacme Conesa, prothonotari del dit senyor Rey en la ciutat de Valencia estant, diluns a V dies de Noembre del any de la Nativitat de nostre senyor M. CCC. LXIX. Presents en Domingo Cubell e en Pere Carascho, misatgers e sindichs dels dita vila de Morella, de la una part. Et en Pere Salvador, vehin de Vilafrancha, en Pere Arnau e en Pere Fores del Fochall, en Domingo de Castelnou del loch de Cati, Bernat Liminyiana de Vallibona, en Berenguer Castell del loch de Cinctorres. Et presents encara per testmonis Francesca de Orola, licenciat en leys, Ramon Nebot, Marti de Torres, savis de Valencia e hoydors dela cort del senyor Rey. Et Pero Garcez de Jamies, jutge dela cort del senyor Re, Berenguer Dez Puig, savi de Valencia, e molts daltres en gran multitud. G. de Palau.
Senyal de nos en Pere per la gracia de Deu Rey Darago, de Valencia, de Mallorques, de Cerdenya e de Córcega, Comte de Barcelona, de Rosello e de Cerdanya, qui la present sentencia havem donada e aquella havem manat esser promulgada en persona nostra per lo dit Micer Gerau. Et lesta e publicada per lo dit Jacme Consesa, nostre prothonotari,  per manament nostre sentencia esser bollada ab bolla de plom a memoria perdurable.


43.2 PERE EL DEL PUNYALET RECTIFICA ALGUNS CAPITOLS

Confermacio per la senyora Regina.

Nos Elie ora Dei gratia Reyna Aragonum, Valencia, Maiorcarum, Sardinie et Corsice, Comitissaque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, serenissime domini Regis Aragonum coniux. Attendentes ipsum dominum Regem in quibusdam questionibus que erant inter universitatem ville Morelle ex parte una, et universitates aldearum eiusdem ville ex altera, vicesima octava die mensis Septembris proxime preteriti tulisse et promulgasse duas sentencias in quipus nostram firmam facimus interponi. Etiam attendentes quod ex parte dicte universitatis ville Morelle nobis extitit supplicatum ut preter firmam predictam quam in dictis sentenciis aponi fecimus easdem sentencias firmare et laudare ad super habundantem cautelam graciosius dignaremur. Igitur suplicatione hiusmodi benigne suscepta informate ad plenum per dictum dominum Regem oráculo vive vocis de dictis sentenciis in eis easdem et contenta in eis, tenore presentis carte nostre perpetue valiture laudamus et firmamos ac in ómnibus et per omnia approbamus. Et promitimus in bona FIDE nostra quod sentencias ipsas tanquam juste et legitime latas et contenta in eis ratas et firmas ac rata et acepta habebimus. Et pro ipsarum observacione tenebimus et eandem observacione tenebimus et eandem observari inviolabiliter et perpetuo faciemus. Sic nos Deus adiuvet et eius evangelia sacro sancta. In cuius rei testimonium presentem fieri iussimus nostro sigillo appendicio comunitam. Datum Valencia VIIª die octobris anno a Nativitate omini Mllesimo CCCº LXº IXº, Regnique dicti domini Regis Tricesimo Cuarto.

Confermacio per lo senyor Inffant en Johan
 

Nos Inffans Johannes serenissimi domini Regis Aragonum Primogenitus ac in Regnis et terris suis generalis Gobernador. Attendentes ipsum dominum Regem in questione que erat inter universitatem ville Morelle ex una parte, et universitates aldearum ipsius ville ex altera, super jurediccione et contribucione duas sentencias promulgasse die XXVIIIª mensis Septembris proxime preteriti, in quipus sentenciis firmam nostram intervenit prout in eis denoscitur contineri. Etiam attendentes quod ex parte dicte universitatis ville Morelle nobis extitit suplicatum ut preter firmam predictam per nos apponitam in dictis sentenciis easdem dirmare et laudare et nostro juramento corporali validare ad super habundantem cautelam graciosius dignaremur. Igitur suplicacionem huiusmodi suscepta benigne informati ad plenum per dictum dominum Regem oráculo vive vocis de tenoribus dictarum sentenciarum quam ipse dominus Rex justicie debite noscitur promulgasse easdem et contenta in eisdem tenor presentis carte nostre perpetue valiture laudamus et firmamus ac in ómnibus et per omnia aprobamus et promitimus ac juramos per dominum Deum et eius sancta quatuor evangelia corporaliter a nobis tacta quod sentenciis ipsis tanquam juste et legitime latas et contenta in eis ratas et rata aceptas et acepta habebimus et pro ipsasrum observacione tenebimus easdem observari inviolabiliter et pertuo faciemus sit nos Deus adiuvet et eius evangelia sacro sancta. In cuius testimonium presentem fieri iussimus sigillo appendicio munita. Datum Valencia septima die octobris anno a Nativitate Domini Millesimo CCCº LXº IXº. Primogenit.
Finito libro sit laus gloria Cristo. Amen.”
 

Al desembre de 1369 el mateix rei estant a València va confirmar la sentència, però les aldees no es van donar per vençudes i van continuar en la seua lluita per la independència, a pesar de l'enorme cost i maldecaps. El 15 de febrer de 1370 el notari de Catí Antoni Verdú passa comptes amb els jurats catinencs Pere Cuc i Bartomeu Solla dels 80 florins que li van donar als advocats Miquel Piera i Francesc Oriola. A Ramon Castella 20 florins pels treballs realitzats en “los afers de les dites aldeyes”. A Domingo Ortí pels ports de la “carn salada que duix a Valencia per tal que la donassen a aquells que treballaven per les dites aldeyes”, gastos de trasllat de documents i 6 diners “per a un tros de pergami e afil e agulles per a cubertes”. “Y per XIII dies qe fuy per los dits afers de les dites aldeyes ço es entre anar e estar a Valencia e tornar a Cati ab una cavalcadura ço es a X sous per jorn Cxxx sous.”

Després de tot açò, les aldees, “volver a empezar”.


44.1 EMPRIUS

El Rei En Jaume I, el Conqueridor


Empriu: Segons el Diccionari Valencià, de la Consellería de Cultura, Educació i Ciencia, de la Generalitat Valenciana, editat per Edicions Bromera en 1995, és el “Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscos i aigües, per part dels veïns d’un poble o comunitat rural, quasi sempre com una accessió a la possessió particular, sota qualsevol títol jurídic, d’una peça de conreu”.

Avui en dia, a causa de l'evolució de la vida, els emprius no tenen sentit, són el passat, però un passat carregat d'Història, de problemes, i també de gojos.
En el seu dia, i durant molts anys, els emprius van ser uns llocs importantíssims, sinó fonamentals, per a la nostra ramaderia, i especialment per a la transhumància. D'ací els conflictes, tensions i enfrontaments que sovint comportava l'ús d'estos paratges coneguts com “emprius”.
Els successius monarques van anar dictant noves lleis, reformant les antigues i, acreixent les penes a l'infractor.

A la conquista de València, en els Furs de Jaume I concedia una sèrie de privilegis a la capital, clar, era la gran urbs i necessitava terreny per als productes que l'abastira. A més, li va concedir una sèrie de drets econòmics fora del seu terme municipal, perquè els seus habitants pogueren acudir fora del seu terme municipal, en qualsevol lloc del regne, a la recerca de productes tan necessaris com la pedra, la fusta, l'algeps o la calç. Però, el de major importància era el que autoritzava a quants visqueren en la capital o en el seu terme a fer ús lliurement dels pastos en tot el país, “tanto en tierras realengas como de señorío”, para alimentar a sus ganados: “Atorgam que.ls pobladors de la ciutat e del terme de València ajen pastures franques e liures pels térmens de les viles, dels cavallers, e dels clergues e dels religoses, d’era a era e de cèquia a cèquia”.

Els habitants del regne oposaven resistència a què gents arribades de la capital, pogueren obtindre uns beneficis de forma gratuïta, sense cap contrapartida, d'uns recursos naturals considerats com propis. Va haver-hi infinitat d'enfrontaments, multes, condonacions, etc. En 1336, diversos veïns de València capital van ser multats perquè van anar al terme de Llíria amb falçs per a tallar “lentiscle e baladre per fer-ne cendra”. Van haver d'intervindre els jurats de la capital recordant per escrit als de Llíria que “als vehins nostres és legut per fur de tallar fusts grosses e menuts e altres emprius dins lo regne de València”, al mateix temps que demanaven la devolució del confiscat.

Les agressions i violències de qualsevol tipus freqüentaven en excés contra els quals feien ús del privilegi foral. Un exemple clar ho tenim en 1398 quan uns pastors que cuidaven tres mils caps de bestiar del veí de València, Bernat Ferrer, “en loch covinent, ço és, en la muntanya e per romerals” del terme de Benaguasil, van ser atacats de forma violenta per tres hòmens armats que els van exigir pagar per aprofitar els pastos d'aquella terra, pagament a què es van negar, “pus no reyen alcun dan e lo dit bestiar era d’om vehí de València”. Podríem ressenyar un nodrit mostrari de casos semblants a este.


44.2 EMPRIUS


Tornant una altra vegada a la ramaderia, va haver de tot; gent que se'n va anar a viure a València per a poder gaudir del privilegi, encara que el seu guanyat estiguera en una altra latitud, oposició ferma i violenta per part de les viles i pobles cap al privilegi dels de la capital, etc. Martín l'Humà en una sentència de 1403 va intentar evitar el frau que cometia molta gent empadronada a València per a poder disfrutar dels seus privilegis d'emprius i que mai traslladaven a ella el seu domicili. La sentència no va obtindre el resultat abellit perquè en 1446 el poder eclesiàstic i el militar de les Corts valencianes presentaven un “greuge” a la reina Maria, esposa d'Alfons II de València, IV de Catalunya, V d'Aragó, I de Mallorca, I de Nàpols, el Magnànim, queixant-se que tals “aveïnaments” eren ficticis, perquè ho feien persones sense verdader desig de viure a València, i que ho realitzaven amb el només propòsit de beneficiar-se de la franquícia de pastos: “molts se són fets, e es fan e s’acostumen fer fictament e simulada vehins per ço que per tot lo regne de València puixen pasturar llurs bestiars e erbejar, e realment e verdadera no són vehins ne serven lo vehinatge de la dita ciutat, e gasten e destrhexen les heretats de molta pobra gent del dit regne”.
Esta normativa de Jaume I creava animadversió per part de la gent dels pobles i viles cap als pastors procedents de la capital, mostrant en quan podien la seua hostilitat cap a ells. En 1372 en alguns d'estos pobles no se'ls volia vendre menjar ni altres coses necessàries, ni donar-los alberg. “tot aço se fahia per oy (odi) dels emprius de la dita ciutat”. A València van arribar queixes dels pastors de ramats procedents de València perquè a Morella i les seues aldees no els volien vendre pa, vi i altres productes de necessitat.

Els de la capital continuaven disfrutant dels seus privilegis i els dels pobles i viles continuaven posant-se'u difícil. En un pacte no escrit, els veïns dels pobles es negaven a treballar per a ells, i havien mesures de represàlia contra els col•laboracionistes. No sols no els venien pa, sinó que els pastors de la capital tampoc trobaven a ningú que els voldria pastar-lo. Tenim un exemple a Burriana en 1458: “que persona alguna de la dita vila no paste lo pa necessari a pastor algú que guarde bestiar dels dits postres ciutadans”. El justícia de Burriana multava el veí Miquel Alòs “per ço com en casa sua à fet pastar per als dits pastors”.
Els pastors de València, bé amb mala intenció, bé perquè se'ls escapava alguna punta del seu ramat, produïen danys en camps i terrenys particulars, circumstància que augmentava la tensió entre estos i els pobletans. El ciutadà de València Joan Andreu tenia el seu ramat per les terres de la Plana de Castelló al comandament de pastors, perquè ell residia a la capital. En vista que els seus ramats produïen danys a finques particulars, va anomenar un procurador perquè pagara de seguida les indemnitzacions corresponents als propietaris afectats, arribats a un acord i esquivant els fatigosos tràmits. Però les autoritats locals de Burriana, per a obstaculitzar les relacions, va prohibir actuar per mitjà de procuradors. Estava clar que la pretensió era obligar a Joan Andreu a anar-se amb el ramat. “Açò seria a fi de fer e multiplicar letras e despeses al dit En Johan Andreu en cas de tales o dans, e d’aquens, per vies exquisides, voler lançar e bandejar sos bestiars del terme d’aqueixa vila”.

Els capitalinos mostraven la seua prepotència, emparats en els privilegis, i els pobletans recorrien a qualsevol classe de recursos per a contrarestar esta prepotència. Pleits i més pleits, denúncies i més denúncies. En 1380 el consell municipal de Morella adoptava una sèrie de mesures contràries als privilegis de València, com la prohibició d'extracció de gra del seu terme municipal. Quan en represàlia, van arribar a Morella els representants del govern valencià amb la prohibició d'exportar ramat fora del regne es va produir un motí popular “campana repicada e host feta, no sens aval.lot e furor”.
A esta decisió morellana se li van afegir les importants ciutats de Xàtiva i Alzira. Açò va motivar una carta del rei en els termes següents: “no seria àls sinó metre a despoblació de les grans ciutats”. L'autoritat real seguia amb el convenciment que estes mesures portarien a l'aniquilació de les grans urbs.

 


45.1 CONFIRMACIÓ DEL DECRET REVOCANT LA INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES

El 10 de desembre de 1385 es trobava el rei Pere “el del punyalet” a Girona i publica un decret confirmand el publicat el 28 de setembre de 1369, sobre la revocació de la independència de les aldees de Morella. Este document es troba en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Reg. 1454, f. 176 v. Sententiarum Petri III 1385, nov. 10 Girona.

Catí, sempre al capdavant de les aldees, juntament amb Vallibona, Vilafranca, Castellfort, Portell, Cinctorres i Forcall, estaven enfrontades a Morella, i el dia 20 de novembre de 1382 inicien un procés a Tortosa, i el rei dicta sentència el 10 de novembre de 1385 “en hora de vespres sonades”, fent constar el seu malestar perquè a pesar d'existir nombroses sentències en este sentit “encara les presents se son esforçades de traure e fer questions desidides questions e contrasts”.
Les aldees el que demanaven era que la situació tornara a retrotraure's a com estava abans de la revocació de 1369. Però el rei, continuava estant de part del més fort en aquelles kalendes, i confirma el seu decret revocatiu declarant nul qualsevol acte o qüestió que pose en dubte la seua eficàcia: “e per tal que millor aço sia tengut e servat posam a les dites parts pena de 30.000 lliures”, en cas de reincidència en “alguna forma, guisa o manera”. Com es pot apreciar, la quantitat era astronòmica.

El rei, torna a recalcar una altra vegada la seua decisió el 19 de desembre estant a Barcelona i ordena que tot el món, des del seu primogènit fins a l'última universitat o oficial seu que complisca la sentència dictada el mes anterior “sub incursu ire, et indignatione nostre ac pena dicta sententia apposita et adjacta”.
A Catí, com l'aldea més important de les de Morella, li va correspondre pagar 3.200 sous valencians dels 16.000 que van ascendir els gastos dels pleits amb Morella, i que van haver de pagar al seu síndic i procurador Guiamó de Brusca, natural de Cinctorres, “per obs e necesitat de les dites aldees per raho de la questio que es entre la dita vila de Morella e les dites Aldees”.

El rei no hauria de tindre la consciència molt tranquil•la perquè per un costat absol a Forcall de pagar unes denúncies fetes contra l'aldea. D'altra banda, autoritza a les set aldees a posar imposicions sobre alguns comestibles, especialment sobre el vi i la carn, i a murallar-se, autoritzant el derrocament de les cases que obstaculitzen el murallat, tal com consta en l'Arxiu de la Corona d'Aragó Reg. 945 f. 226 a 1385 girona dec 1 Pet III.

Segons es desprén del document obrant en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, “Conferència Monço 1389 reg. 1874 f. 66 1389-90,” el rei mostra preocupació per la situació de les aldees de Morella i envia el seu Majordom a les aldees perquè informe sobre la conveniència, o no, d'edificar o créixer les muralles de les mateixes ja que “los lochs que no son murats estan en gran necessitat e perill per les companyes estranyes que son entrades en aquells”. Este informe haurà de redactar-lo arran d'haver-se entrevistat amb persones “no sospitoses”.

Les aldees sempre havien topat amb la negativa del rei a què pogueren associar-se o sindicar-se per a lluitar totes juntes contra Morella. Però era tanta la pressió que el rei “attendentes quod virtus unita fortior” accedix que les aldees de “Catino, de Cinchtorres, de Vallibona, de Villafrancha, de Castro forti, de Portell et de Fforcall vulgariter nuncupate Aldee Morelle” pogueren unir-se, tant judicialment com extrajudicialment, siga enfront de Morella o qualsevol altra universitat, col•legi o persona. Les aigües no havien de baixar molt clares quan accedix a estos atorgaments.


45.2 CONFIRMACIÓ DEL DECRET REVOCANT LA INDEPENDÈNCIA DE LES ALDEES

Nou aldees de Morella que van obtindre la independència en 1691



Les aldees, sense immutar-se, i gastant-se una fortuna en l'intent, continuen lluitant per a aconseguir la independència de la metrópoli. Es van desplaçar a Monzón els síndics de les aldees Pere Aranu, del Forcall, i Antoni Verdú i Jaume Saltó, de Catí, i encara que al setembre de 1388 van aconseguir parlar amb el rei Joan II, encara que no van aconseguir gran cosa, sí que van aconseguir que el rei anomenara Berenguer Carrera jutge especial de la causa entre Morella i aldees. El 17 de novembre de 1388 encara estava en Monzón el catinenc Antoni Verdú, ajudat per Ramón Soler i Bernat Despons. El rei, no pot aguantar més les pressions i sentència l'ordenació sobre les relacions entre Morella i aldees, tal com consta en l'Arxiu de la Corona d'Aragó Reg. 2003 Sententiarum 2 Regiu Joannis I 1388 ad 1390 fol. 102 v usque 114.


En una pròxima intervenció detallarem al màxim el concernent a este document.

Una vegada promulgada la sentència, Catí se separa de la resta de les aldees i firma una concòrdia amb Morella, al•legant que Morella té una part dels delmes i quarts de penes civils i criminals, aconseguint Catí amb això, a més, disminuir  qualsevol dret que puguen deure a Morella fins a la data. Amb esta concòrdia Catí aconseguix també tot dret que puguen obtindre les altres aldees, tant si són aconseguits de forma amistosa com si no. Queda exempta de pagar  sobre qualsevol conflicte que hi haja entre Morella i les altres aldees. Per la seua banda, Catí queda obligada a no col•laborar amb les altres sis aldees amb els conflictes que puguen tindre amb la metrópoli, cas de col•laborar, patiria una multa de tres mil florins d'or aragoneses, una tercera part per al rei i les altres dos per a Morella. No li hauria d'anar massa bé esta decisió, ja que en 1399 Morella li dóna permís a Catí perquè puga ajuntar-se amb les altres aldees en els dubtes sobre els gastos de reparació  del monestir franciscà de Morella. Però “solament en dit cars”. Casimir Melià Tena diu sobre el particular: “açó es nadar i guardar la roba”.

D'altra banda, els successius reis que van governar estes terres, van haver de dictar sentències, prohibicions, decrets………., fastiguejats dels continus enfrontaments entre Morella i les seues aldees. Ja en 1315 el rei Jaume II de València i Aragó, “el Justo “, dicta una orde prohibint a les aldees reunir-se per a resoldre els seus problemes amb la metrópolis. En 1369 el rei Pere fa la mateixa prohibició, llevat que s'obtinga permís previ del justícia de Morella, baix pena de 1.000 morabatins d'or. En 1410 el rei torna a prohibir les reunions de les aldees per a lluitar contra Morella. I en 1413 torna a prohibir-les. En l'Arxiu del Regne de València , 393, f. 137-140 Barcelona, 18 de juliol de 1413, es troba la transcripció en un document datat a València 10 de març de 1424, confirmant el permís per a celebrar reunions de les aldees amb permís morellà.

En 1418 el rei Alfons II de València, IV de Catalunya, V d'Aragó, I de Mallorca, I de Nàpols, “el Magnànim”,  concedix permís a les aldees per a reunir-se, i posa com a única condició que estiga present el justícia de l'aldea on es reunisquen.

En 1424 el rei novament recorda les condicions de permís de Morella i amenaça amb multa a causa dels innumerables litigis, desolació i destrucció hagudes entre Morella i aldees. I torna a repetir les prohibicions en 1428.


46 SENTÈNCIA DE L'ESTATUT DEFINITIU DE MORELLA I ALDEES

L'estatut definitiu de Morella i aldees fins a aconseguir la seua independència en 1691, va ser donat el 7 de setembre de 1389 en Monzón, pel rei Joan I “el Indolente, el Cazador o l’animador de la gentilesa”.

Deia la sentència: (copiem el preàmbul en el seu original medieval)

“En nom de nostre Senyor Deu, e de la Verge María, Nos en Joan, per la gracia de Deu Rey de Arago, de Valencia, de Mallorques, de Cerdenya e de Corceja, Copte de Barcelona, de Rosllo e de Cerdenya.

Attenents diuerses contrasts en temps passats esser suscitats e moguts; e encara vuy son entre la uniuersitat de la vila de Morella de una part, e les uniuersitats de les Aldees de aquella villa, ço es del Forcall, de Catí, de Vilafranca, de Cinchtorres, de Castellfort, de Portell, e de Vallibona del altre.
En especial sobre la jurisdiccio ciuil, e mixt imperi, el exercici de aquells; los quals les uniuersitats de les dites Aldees pretenien, e pretenen hauer exercit, e deure esser exercit per los Justicies de les dites Aldees inmediata por lo Senyor Rey; la uniuersitat de la vila de Morella, afermant per fur, e en altra manera la dita jurisdiccio civil, e mixt imperi deure esser exercida solament per los Justicia de Morella en les dites Aldees, e non per nengun altre. E per conseguent en les dites Aldees no poder esser exercida jurisdiccio ciuil, en mixt impei per Justicies de les dites aldees.

E semblantmet esser estada questio sobre contribucions uniuersals, en les quals afermaua la uniuersitat de la dita vila de Morell, les dites Aldees e cascuna de aquelles deure ab ella contribuir. Lo contrari afermant les dites aldees.

Attenents encara axi en les contribucions dels terratinents, com en los estatus e stabliments, com altres coses esser estades, e esser questions entre les dites parts, les quals longament han durat; e de que son seguides moltes messions e despeses; e sobre los dits debats esser estades donades diuerses sentencies, axi arbitrals, com judicials, per les quals encara als dits debats e questions no fes poguda donar fi effectualment; de que ses seguit es segueix gran danyt e sobiranes messions a les dites parts.

E per conseguent es necessari que per Nos sia dada fi perpetualment a les dites parts sobre los dits debats e questions per be publich de les dites vila e Aldees.

Vista encara, e reconeguda per Nos la suplicacio dauant Nos donada per part de la vila de Morella en la ciutat de Barcelona darrerament ab volontat e consentiment nostre; per la qual es estat suplicat a Nos, que una sentencia darrerament donada entre les dites parts, en la ciutat de Girona per lo Senyor Rey Pere (Pere V) de bona memoria, pare nostre, e la Ilustre Sibilia companya del dit Senor, deguessen declarar esser nulla o al menys reuocar axi com a injusta, e donada en lesio gran del dret de la dita vila de Morella. Vistes les excepcions axi perjudicials com altres, posades per part de les aldees contra la dita suplicacio. Vist los procesos sobre aço actitats, e les sentencies, axi arbitrals com judicials donades entre les dites parts, e lo priuuilegi de separacio, cartes e altres escriptures hinc inde produides. Oits plenament los Aduocats de les dites parts, volent posar fi perpetual a les dites questions e debats, e que la dita vila e aldees hajen ab la present nostra sentencia entre ells certa ordenacio, forma e manera com usaran, es regiran sobre les dites coses.
Hagut plen acort delliberacio en nostre Consell Prounciam e Sentenciam en la forma seguent:


47 SENTÈNCIA DE L'ESTATUT DEFINITIU DE MORELLA I ALDEES

Continuació

“1a. La jurisdicció criminal i civil, de mer i mixt imperi en i de la vila de Morella i aldees són exclusivament del justícia de Morella contra tota concessió precedent. Però com algunes estan lluny de Morella i seria costós buscar justícia anant a Morella, es concedix a cada aldea un justícia que haurà de presentar-se, abans d'exercir jurisdicció, davant del justícia de Morella del dia de Nadal al dia dels Innocents inclusivament, i fer el seu jurament. Entendran en assumptes civils i de mixt imperi, anomenant-se en els escrits ‘Justícia pel Justícia de Morella'.

2a. Si el justícia de Morella es troba en alguna aldea, llavors cessa tota jurisdicció del justícia de la la dita aldea, llevat que, requerit aquell, no vullga usar-la. I si comença o continua alguna causa en la dita aldea, l'ha de continuar i acabar.

3a Les aldees hauran d'observar els estatuts generals que el justícia i el consell de Morella facen. Però per a fer-los, Morella ha d'avisar a cada aldea que envie un home que intervinga a fer-los, i si d'ací a tres dies no arribara, pot Morella procedir ella sola.

4a. Els jurats i consell de Morella, juntament amb un prohom de cada aldea, poden imposar taxes de contribució comuna; per cases i no per lliures i que es consignen en dos llibres comuns, un per a Morella i un altre per a les aldees. Açò cada sis anys. Morella pagarà sola els salaris dels hòmens que intervenen en les dites taxacions.

5a. El salari del jurat caixoner serà de 300 sous; el dels altres de 100 sous, als quals han de contribuir també les aldees.

6a. Que els jurats de Morella tinguen llibre separat d'entrades i gastos.

7a. Les aldees contribuiran amb la vila en la peita reial i gastos comuns.

8a. Les aldees contribuiran amb la vila en l'assumpte dels Murs i Valls amb dos menobrers: un per Morella i un altre per les aldees, que intervinguen en els ingressos i gastos, amb dos claus, una cada un, sota pena en la seua observança els menobrers de 100 sous: dos parts per al comú i una per al rei. Si no coincidixen els dos menobrers, anomenen dos prohoms; si estos no convenen, el ball amb un dels prohoms determine el més just que ha d'observar-se sense cap apel•lació.

9a. Les aldees han de contribuir en els gastos de salaris dels Hosts, defensa de termes i emprius, de privilegis i llibertats de Morella i aldees, de jurisdicció en la Casa de la Cort i del Consell i la seua conservació, però no en les seues millores i creixement.

10a. Les aldees contribuiran en els 500 sous anuals als frares menors i el que s'afija.

11a. Les aldees contribuiran en els salaris dels Vedalers que guarden les muntanyes comunes.

12a. Les aldees han de contribuir en el salari dels missatgers enviats a les Corts, els quals no demanaran gràcia a favor de Morella contra les aldees ni d'estes contra la vila, en cas contrari seran nul•les.

13a. Les aldees contribuiran en els gastos de furs antics i nous i en defensa d'ells.

14a. Morella i cada aldea contribuiran soles en el seu propi territori en els gastos de carreteres, camins, ponts, fonts, aigües, basses, séquies i abeuradors.

15a. Cada terratinent haurà de contribuir en el lloc on tinga la propietat en justícia, com els altres veïns, amb recurs d'apel•lació al Portant Veus de Gobernador en la plana de Burriana si es crega agreujat.

16a. En els obsequis al Rei, a la Reina, al Primogènit, als successors, en Corts i Parlaments i en els convits haurà de guardar-se el costum anterior el privilegi de la separació. En altres casos, notificades les aldees; envien cada un un prohom i amb el consentiment d'ells o de la seua majoria es faran les dites donacions.

17a. En les missatgeries per negocis comuns, si han d'anar dos missatgers, un siga de la vila i un altre de les aldees. Si basta un, que siga triat per Morella, i si hi ha dubte o discòrdia, siguen dos ut supra.

18a. En tot negoci d'interés comú contribuïsquen també les aldees.

19a. Si hi ha dubte a qualificar un negoci d'interés comú, Morella i aldees trien cada un un prohom i estos dos que resolguen. Si no s'avenen, mane el justícia de Morella un tercer, i si amb este no hi ha avinença, que s'aconsellen dels advocats comuns i que la vila done a les aldees i estes a la vila i particulars traslladen dels documents comunes comandes.

20a. Els justícies de les aldees presentaran comptes al fi del seu ofici i tornaran el sobrant excepte els salaris i gastos.

21a. Els murs i muralles del Forcall no siguen destruïts ni crescuts i si una altra cosa ha de fer-se que es consulte el governador general de València, i si no hi havia temps determine el justícia de Morella.”

El rei, una vegada extractada la sentència i feta acta de Cort, va ordenar l'infant i als justícies que la guardaren, i que la feren arribar “els pobletans que l'observen davall greus penes”. Les aldees implicades, Catí, Forcall, Vilafranca, Cinctorres, Castellfort, Portell i Vallibona, no es van donar per vençudes, i van recórrer al rei la sentència. El rei va repel•lir les súpliques, condemnant els síndics de les aldees en els gastos originats pel recurs, que van importar deu mil sous, com apareix per real privilegi de 29 de novembre de 1389, en el que, segons Morella, el rei va qualificar este procedir de les aldees de “tenacitat i desobediència”.

En els Arxius de Catí hi havia un sèrie de documents comprovants de les dificultats que després van posar les aldees en l'aplicació dels preceptes de la real sentència. Deia un: “lletra directa al gobernador del regne de Valencia e al justicia de Morella pera que constrengua a los aldeyans de servar los establiments generals fets per lo Consell de Morella, segons forma de la sentencia entre aquelles donada”.

Les aldees no es van acovardir i van seguir en la seua lluita. En el mes d'agost de 1391 Misser Ramón Tolsa, doctor en dret, deia a València respecte d'això: “Fueron los pleitos más de cien”

 


48 TESTAMENT D’EN PERE ROS DEIXANT DOS CAFISSOS DE BLAT PER A MISSES I DONAR PA ALS POBRES DE JESUCRIST. SENSE DATA
 

L'església parroquial de Nª Sª de  l'Assumpció de Catí, abans de 1936



Estos dos testaments que mencionem a continuació, són molt pareguts entre si, d'acord amb el costum de l'època. Primer deixaven alguns diners o gènere per a la salvació de les seues ànimes, com són encàrrecs de Misses, encesa de veles, llumeneres, etc., i el sobrant, ho deixaven per a donar pa als pobres en unes determinades dates, com poden ser l'aniversari de la seua mort, el dia de Tots Sants o una altra data assenyalada.

El primer, de Pere Ros (seria l'amo del mas d'en Ros?), realitza una fundació benèfica per a ajudar els pobres de “dos cafissos de forment” (blat), que els seus hereus hauran de donar tots els anys als Jurats de Catí per a dir tres Misses per la seua ànima, per la del seu pare, sa mare i benefactors; i del blat sobrant “faran coure pa i el repartiran als pobres que ne vullguen tots els anys prop la festa de Quinquagessima”.

El segon, N'Arnalda deixa una casa que tenia en la intersecció de la plaça de Dalt i de la de Baix, per a comprar amb el producte de la seua venda un cens i donar 12 sous perquè “creme una llantia davant l’alta de la Mare de Déu i de Sant Martí”, anomenant el sagristà fora l'encarregat d'encendre-la i de cobrar el cens. Que a més se celebren tres Misses en l'església de Catí “perpetuament i es done pa cuit en la seua sepultura el dia de l’aniversari de la seua mort”. Tot en sufragi de la seua ànima, de la dels seus pares i del seu marit Guillem, ja difunt. Anomena marmessors als Jurats. Esta casa en l'actualitat és propietat de la família Dámaso Puig i Mari Sol Roca.


El primer testament diu així:

“Aço es traslat be e fielment scrit duna clausula la qual es contenguda en lo testament den Pere ros defunt e ço que enaquela es contengut es aseguir e ordenar per los Jurats de Cati e es segons ques segueix. Tots los altres bens meus sients e drets hon que sien e ami spertoquen jaquesch a Perico ros nebot meu fill den Domingo ros ffratres meu e aquell dit perico ros en los dits bens meus siens e drets hereu meu establesch Sots aytal empero vincle e condicio que silo dit perico ros nebot meu damunt dit morria sens fils legitims uull e manque los dits bens que aquell jaquesch tornen al dit Domingo ros ffrare meu sidonchs uiu sira e sila donchs uiu no sera oy aura alcuns fills ledesines del dit en Domingo que aquels ço es la major si mascle sira sino als altres los dits bens seents e drets de tot entot entornen. Et que aquest cas aldit hereu meu lo dit en Domingo ros als altres fils seus segons que damunt es dit hereu substituesch sots aytal empero forma e condicio los jaquesch los dits bens que qual que qual sien dels sera hereu o tindra los dits bens que sien tengut cascun an empertots temps donar e librar als Jurats de Cati qui per temps seran dos kafissos de forment sens fadiga e loysme deles queals dos kafissos de forment sien leuats cascun an tres sol. dels quals tres sol. uul e als dits Jurats prechequen facen dir misses per anima de mon pare e dema Mare e mia e demes ben feytos cascun an en la semana santa de quaresma o en aquell temps segons que aels ben uist sera elo romanent dels dits dos kafissos de forment pagades e leuades les missions de moldre e altres si esdeuenien que daquel romanent sie cuyt pa lo qul pa sie donat arengar e departit per los dits Jurats en lo loch de Cati als pobres de jhesu xrist quin demanaran mentre que bast lo qual de partiment del dit pa sie feyt cascun An proa dela festa de cinquagesima.- Sig+num ome lilet notarii publici Morelle qui hoc scripsit.”


I el segon comença així:

“Aço es traslat be e felment xcrid d una clausula la qual es contenguda en lo testament dena Arnalda muler qui fo den vidal de carcasses defuncta a ço que enaquela es contengut es aseguir e ordenar per lonrat Rector e per los honrats Jurats e sacrista de Cati, la qual clausula es segons ques segueix. Item dimito pro anima mea et parentum meorum et pro anima Guillelmi sanç primum virus deum totum illud hospicium meum jn tegriter quod habeo jn villa de Catino. Et affrontant cum domibus vitalia miro et de omnibus alijs partibus cum vija publicis jn isto modo quod jncontinenti post obitum deum dictum hospicium sit acensatum per juratos Rectorem e sacrista loci de catino………”

I acaba així:

“…….Et si forte censuale dicti hospici uel illud emerint de eo quod superauerit de dictis ducentis solidis pro anima mea prenominati possint emere censuale et diuidere ut supra dictum est sint que domini et potentes ut supra dictum est de dicto hospicio. Et si forte censuale dicti hospici uell illud emerint de eo quod superauerit de dictis ducentis solidis accenderit ultra quantitatem viginti solidorum totum quod superauerit uolo quod detur pro anima mea et predictorum ad noticiam premissorum.”


49 RECONEIXIMENT DE LA COVA DE LA PALMERA. CATÍ 14 D’ABRIL DE 1393

Paratge on podria trobar-se la Cova de la Palmera



Hi havia un mas conegut com dels Cucs, no perquè hi haguera cucs, sinó perquè era d'una família cognomenada Cuc, avui ja desapareguda. Este mas estava prop del mas de la Deveseta, mirant a Puig Cabré. En la seua part Nordest, i no molt lluny, hi havia una cova coneguda com Cova de la Palmera, que encara existeix, a prop de la Roca de la Palmera, en les voltants de la qual hi havia un home cridat Ferrer Lilet que, aprofitant el seu desplaçament des de Catí per a treballar la seua finca, fent-se “el despistat”, va iniciar els seus treballs en una finca que era del Comú, o siga, del poble. Un dia va ser descobert pel vedaler (1) En Arnal Pascual i, lògicament va ser denunciat davant del Consell per “llaurar un tros” que era del Comú.

En un primer moment el denunciat va negar els fets al·legant que aquella finca era seua. Van haver de traslladar-se diversos testimonis que, davant de les autoritats presents, van dir que, efectivament, aquella finca era del Comú.
Es van haver de col·locar fites una altra vegada i inscriure-les en el llibre de la Sala.
El pergamí, de data 14 d’abril de 1393, té el text següent:

“Diluns a xiiij dies del mes dabril Anno a nativitate dominj M.CCC.XC tercio per acusacio feyta per Narnau pasqual uedaler contra en Ferrer lilet dela coua dela Palmera dela qual lo dit uedaler afirmaue que sauie pres et laurat lo dit en Ferrer lilet la qual cosa lo dit en Ferrer nega que sages pres res de consell e requerí que li fos conegut per justicia e prohomens e que anasen a ueure la dita coua per ço los honrats en bernat gascho loch tinent de justicia per lhonrat en Pere Macará justicia de Cati per lhonrat lo justicia de Morella ensemps ab los honrats en bernat gendre jurat de Cati e Nantoni plana loch tinent per en bernat mjro jurat del dit loch, Nantoni muntuyll en Berenguer monserrat en Pere Miralles fil den Antonj en Mateu albjoll en Go. Per en Nicolau per e en bernat de munt alt notari scriua del consell e en Pere auinyo sayg anaren a la dita coua dela palmera e trobaren fites ali les quals foren ficades en lan quel dit en Ferrer lilet ere jurat segons se mostre per lo quaern feyt per ma den Johan de sent johan Et rebut sagament dels de sus dits prohomens los quals sabien com antigament anaua la dita coua atrobaren ab uerytat quel dit en Ferrer lilet sauie pres hun bancal dauant la dita coua per ço los de sus dits de uoluntat del dit en Ferrer lilet aquell present e fermant prenguerense lo dit bancal aduant la dita coua e dues feyes que uan en ues los masos dels cuchs e començaren a ficar fites en presencia del dit en Ferrer lilet e de uoluntat de aquell en la manera de jus seguent, primerament ficaren una fita al cap de la roqua al pasador del aygua Item ne ficaren altra al cap de hun bancal daual lo tormos Item ne ficaren dues daual aquella en lo miga e la una guarda amunt laltra guard dret per lo miga auant e ficaren ne alttra auant per lo miga proa un a carrasqueta daual hun cantal e ficaren altres dela barranch en dret del cap del bancal e ficaren ne altra mes auant en lo miga dauayl una roqueta e ficaren ne altra en lo colet en dret de altra fita en hun cap e bancal e de una fita altra ha xiv alnes ben bastats e ficaren ne de munt aquella al cap de hun bancal prop una roqueta dues fites la una guard aual laltra amunt. Et romanen totes les feyes de la roqua auayl segons que aygues tornen comunes e del consel les quals lo dit consel ha satisfeytes e pagades al dit en Ferrer lilet les quals coses los dits loch tinent de justicia jurats e prohomens requeriren ami dit en bernat de munt alt notari que metes ac scriujs en lo libre per hauer memorya en sdeuenydor les quals coses yo dit notari scriuj en presencia dels testimonis de jus scrits Testimonis foren presents a totes les dites coses en Jacme salto e en Guerau monserrat uejns de Cati”.

El mas dels Cucs, junt amb l'Espadella i Puig Cabrer, va tindre un protagonisme especial en l'últim terç del segle XIII, perquè va arribar una sentència del Jutge Pere Costa, de València, de data 31 d'agost de 1280 per la que autoritzava els veïns del castell de Cervera a traure arbres i fer pegunta, (no de pins verds), dels boscos d'estos masos, així com a tallar i emportar-se llenyes per a cremar i vendre en el seu propi terme.


(1) Vedaler.- Guàrdia d’un lloc, encarregat d’impedir que hi entren o que en facen mal ús.


50.- FITADA DEL CAMÍ DEL BOSC D’EN GUERAU. CATÍ 14 D’ABRIL DE 1393

Mas de Guerau

Amb el pas dels anys han anat desapareixent el nom de partides del terme de Catí, de masos, de camins, etc., que han sigut canviats per altres. Este és el cas del mas d’en Guerau, que ignorem on poguera estar. Diu mossen Joan Puig: “creem que el camí del bosc i Mas d’en Guerau deuen estar a la Vall de Cirers des del Mas de Jaume Vicent fins al Mas Vell”. Desconeixem el motiu que induïx el cèlebre escriptor i historiador catinenc a ubicar el mas en eixe lloc. Si fóra així, podria ser el mas Cremat, o el mas del Rey, o la Venta de Gabino, o inclús el mas d’Olcina; o qualsevol altre del que no queda ja ni rastre.

La Vall de Cirers
 

L'escrit no aclarix molt:

“Diluns a xiiij dies del mes dabrjll Anno anatiuitate dominj M.CCC.XC tercio los honrats en bernat gascho tinen loch per lonrat en Pere Macará Justicia de Cati per lonrat lo Justicia de Morella ab los honrats en Bernat gendre Jurat de Cati Nantoni plana lochtinent per en Bernat mjro jurat del dit loch Nantoni muntuyll Berenguer monserat Pere mirales Matheu albiol Guiamo pere Nicolau pere e en Bernat de muntalt notari e Pere aujnyo anare a fitar la carera que va al bosch den Guerau Montserrat qui es appellat lo bosch dels mjrons e en presencia del dit en Guerau començaren a ficar fites en la hereda den Sperandeu Marti entre lentreforch dels camjns que ua aytro al mas del dit en Guerau dues fites e ha dels una fita alaltra xij alnes. Item ne ficaren altres dues mes auant en la eretat del dit en Guerau en dret de hun roure en dret de la fanecada e h de una fjta altra xvj alnes. Item ne ficaren altres dues mes auant daça lo barranquet de la fanecada e ha de una fita altra xviij alnes. Item ne ficaren altres dues de la lo barranquet e ha de una altra xxiij alnes. Item ne ficaren altres dues dauant lo canto del mas del dit en Guerau en dret la una del altra e ha dela una fita altra xvj alnes en mjga. Item auant mes auant per lo camj que ua al bosch e ficaren ala entrada del bosch dues fites la una en dret del altra e ha dela una al altra x alnes.”


FITADA A LES COVES DE LA FIGUERA, DE LA RAMBLA I DEL ROURE. CATÍ 27 MARÇ 1344

Una altra fitada per desavinences entre veïns. Està feta uns quants anys abans que l'anterior:

“Dissapte vespra de Rams ques comptauevj kalendas aprilis Anno dominj M.CCC.XLiiij. En Joan de Sent Joan e en bernat muntserrat Jurats anaren ab en bernat muntserrat en Ramon cuch en bernat miro en Guiamo cuch e en Ponç de beylmunt e R. auinyo e en Berenguer mirales anaren a la cova de la figuera e de la Rambla e del Roure les quals son dins la heretat den Antoni cuch per vna apelacio ho coneguda que ffon feyta per en Nicolau lorens per clam que na ule feyt contra eyll lo dit Nantonj determinaren alur bon enteniment la sita coneguda e questio e per ço car es e cert que les dites coues son comunes estades tots temps de tot lo terme de Morella fitaren aquelles e les senyalaren e les seprengueren per sops del comu general present lo dit Antoni cuch en testimoni de la qual cosa ferenne aquesta memoria scrita per ma den Tomas lilet notarj.”
 


51.- EL MERCAT DE LA LLANA A L NOSTRE TERRITORI

Ramat d'ovelles als Mas del Gatellà (Gatellar)

Al fons, la famosa barraca de Tomàs de Generosa o del Gatellà


En el segle XIV arribaven fins a les viles i les aldees del Maestrat i dels Ports de Morella mercaders italians per a comprar la llana de les nostres ovelles. La compraven, la transportaven fins a Peníscola i l'embarcaven fins Pisa i la Toscana. En 1398 el mercader morellà Guillem Amela venia 148 saques de llana al mercader Tuccio di Gennaio, corresponsal del potentat toscà Francesco di Marco Datini, de Prato, (Itàlia), al costat de Florència. Per a tindre una idea de la importància d'este mercader italià cal dir que en cada vila o aldea tenia un representant per a dur-li a terme les compres d'estes mercaderies i el seu posterior embarcament en el port ja citat de Peníscola. A Catí ho era l'insigne Joan Spigol, sobre el qual estem elaborant una completa i interessant biografia que publicarem tan prompte ens siga possible.

 

 

52 Cruce cami Tirig, Albocasser i Benassalb..jpg

Creuament entre els camins de Tírig, Albocàsser i Benassal

La indústria tèxtil es va estendre per tot el regne i en molts casos els centres manufacturers coincidixen amb la geografia de la llana. És el cas dels pobles del Maestrat i dels Ports, amb les seues tres poblacions referents com són Morella, Sant Mateu i Catí. Tenien cert arrelam i popularitat en el mercat internacional i eren coneguts els natius com els dels draps de la terra. A més de l'exportació de la llana estava la dels productes agrícoles, amb preferència cap a Itàlia. En només dos anys la companyia més important d'Itàlia, la de Marco Datini, va comprar en estes terres del Maestrat i dels Ports la quantitat de 16.884 arroves (una arrova tenia 10 kg.) per un valor de 147.000 lliures.


Fins a tal punt va aconseguir fama la llana d'estes comarques que al punt culminant va arribar a ser més conegudes com “la regio de la llana” que per les del seu nom natural històric.

52 FITADA DEL CAMÍ DEL BARRANC D’EN PERE BALAGUER. CATÍ 19 DE JUNY DE 1402

Mas del Gatellà des del Fangaret



En 1402 seguíem amb les fites dels camins i dels assagadors del poble. Una de elles diu que “ ficaren dues fites ala entrada del camj que parteix del cami de albocacer, e va al gatellar”, fa presumir que està pel que avui és conegut com la Sénia de Colom o la Rambleta, ja que el camí d'Albocàsser passava per allí i es dirigia cap a la Font d’en Ros. Continua dient: “Item ne ficaren altres dues mes auant en lo collet en vista del gatellar”. És lògic pensar que des d'allí el camí es bifurcava en dos per a anar, un al Gatellà, i l’altre a Albocàsser. I on diu “lo collet en vista del gatellar”, poguera ser el Fangaret des d'on ja s'albira este mas.

 

Mas del Gatellà (Gatellar)



Este és el text del primer escrit:

“Dimecres iiij dies de juny anno anativitate dominj M.CCCC.secundo lonrat en Nicolau figuerola justicia delloch de Cati per lonrat lo justicia de Morella Et en ffrancesch belmunt e en Domingo sorolla jurats del dit loch, apellats en aço en Ramon de sent johan major de dies e en Domingo çabater veyns del dit loch, a instancia e requesta den Jacme villarroya vedaler del dit loch anaren fita cami al barranco apellat den Pere Balaguer lo qual ja ere estat senyalat per jurats e prohomens (1). Et foren al cap del dit barranco Et en presencia del dit en Pere Balaguer e den Pasqual pugbriau los quals confrontauen ab lo dit barranco comnçaren de fitar e feren una creu en la roque que es en lo canto de la vinya dena Tarragona e ficaren una fita en dret la dita creu e ha de la dita creu a la fita vij alnes de amplaria. Item partiren dallj e anaren barranco avall ficaren dues fites de par en par en dret del mig de la dita vinya dena Tarragona e ha de fita a fita vij alnes e miga. Item daljj partiren ficaren dues fites per la solada de la dita vinya dena Tarragona e ha de fita a fita vij alnes menys mig palm. Item dallj partiren ficaren dues fites en dret de la entrada dela vinya del censal dela Mare den Arnau segarra e ha de la fita afita vij alnes e miga. Item dallj partin ficaren dues fites en dret del dita censal e ha de fita a fita vij alnes tres palms. Item dallj partiren e ficaren dues fites acalç dela paret del pou que es ves la heretat del dit en Balaguer e lo pou esta en mig de les dues fites e roman lo dit pou al comu e ha de la paret de la vinya del dit censal fins a les fites del dit pou viij alnes e miga. Item dallj partiren e ficaren dues fites davall lo pou e ha de fita afita vj alnes. Item ne ficaren altres dues proa vu recolçe quey he un clan Della en la vinya del dit censal e ha de fita afita vij alnes vn palm. Item ne ficaren altres dues al cap de vn banqual del dit en Pere Balaguer, e ha de fita afita sis alnes. Item ficaren una fita a calç de vn form ves la heretat del dit en Pere Balaguer e feren una creu en la paret dela vinya del dit censal e ha dela fita fins a la creu viij alnes. Item ficaren dues fites la vna a calç dela paret dela vinya del dit censal e laltra en calç de vna paredeta den Pere Balaguer e ha de fita a fita vj alnes. Iem feren dues creus que reten fites sobre vn Grau que he en lo dit barranc vna en la paret de la vinya del dit censal e altra en vna paret noua del dit en Pere balaguer e ha de vna a altra sis alnes. Et ha atornat atrás lo dit en Pere Balaguer una paret noua que ha la qual lj fon Manat que tornas atrás daci a sent Miquel primer vinent sots pena xx sous. Item ficaren dues fites prop la solada de la vinya del dit censal e ha de fita afita vij alnes tres palms. Item ficaren altres dues fites en la entrada dela vinya dena tornera e ha de fita afia sis alnes vn palm.Item ficaren altres dues fites en dret del cap de la vinya dena Clarja e ha de fita afita ix alnes tres palms. Item ne ficaren altres dues al sol del carrasqualet del dit en Pere Balaguer, e ha de fita afita vij alnes. Item ne ficaren altres dues damunt lort dena Clarja e ha de fita a fita vij alnes. Item nej ficaren altres dues al cap de la alboreda ques diu den Azquo de fora la paret de la dita alboreda e ha de fita afita viij alnes.- Dimarts ficaren dues fites ala entrada del camj que parteix del cami de albocacer, e va al gatellar, e ha de fita afita xij alnes. Item ne ficaren altres dues mes auant en lo collet en vista del gatellar, e ha de fita a fita xij alnes. Les quals frites foren sorites per mi en Johan de sent johan notari publich e scriua del consell del dit loch. De manament dels dit usticia e jurats per tal que perdurable memoria fos hauda de les dites coses.”

(1) Prohom. Persona digna d’especial consideració. Al segle XII, persona notable o principal d’una localitat que asistía o asesoraba al senyor jurisdiccional o el seu representant o batle (2) en actes arbitrarls i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, concòrdies, etc. També membre d’alguns consells municipals, anomenat també jurat con conseller.

(2) Batle (o Batlle).- Persona que tenia a càrrec seu l’administració o la representació dels interessos d’una altra. Administrador al servei d’un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial o baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic.


53 FITADA DEL CAMÍ DE LA COVA DE NA RABADES. CATÍ 8 DE MAIG DE 1403.

Assagador del Pilar


Esta fitada està clar que és al mas de Na Rabades, entre el mas de Segarra i l'ermita de la Mare de Déu del Pilar, a la Vall. La cova encara existix en l'actualitat. El pou negre està entre el mas de Segarra de Baix i el mas de Sants Joans, just dins d’un assagador.


“Viij die menssis Madij auno anativitate aominj M.CCCC tercio, los horants en ffrancesch bellmunt e en Domingo sorolla jurats del loch de Cati ensemps ab mj en Johan de sent Johan notarj publich e scriua dels dits jurats de e ab voler del consell del dit loch naren a fitar lo camj que parteix dela coua dena rabades e ue del camj que parteix dels pous deles segarres e va al pou negre. Et primerament foren ala dita coua e trobaren que es antuxa e acampador dela dita coua dela paret dela cerrada fins al barranch Et deuallant dasi començaren A ficar vna fita present en Domingo segarra lo fill e en Domingo segarra pare daquell a calç de vna paret quey ha deles paredes del dit en Domingo segarra lo fill, e es cami entro en les roques subiranes que son a entrant del barranch a Mandreta venynt dauall ves los pous de les segarres. Item partiren daquella e venint auall a lxxxj pasa ficaren una fita al costat deles dites parades, e roman camj tot ves la pedriça. Item partirem daquella e venjnt auall ves los dis pous a xl pases ficaren una fita e roman camj tot ves la pedriça. Item partint daquella e venjnt ves los dits pous A cvj pases poch mes o menys en sol dela pedriça ficaren dues fites, e ha dela vna alaltra xvj alnes. Item partint daquelles e venint ves los dits pous a lxxx pases ficaren dues fites de par en par, e ha dela vna alaltra xvj alnes. Item partint daquelles e venint ves los dits pous al xx pases ficaren dues fites de par en par, e ha dela vna altra xvj alnes. Item partint daquelles e venint ves los dits pous a xc pases ficaren dues fites la vna en dret laltra, e ha de fita a fita xvj alnes. Item partint daquelles dues fites la vna en dret laltra, e ha de fita a fita xvj alnes. Item partint daquelles e venjnt ves los dits pous ficaren dues fites de par en par a entrant de vn bancal, e ha de fita afita xvj alnes. Item a exint del dit bancal alli hon se engrane lo dit camj ab lo camj del pou negre ficaren dues fites e ha dela vna al altra xvj alnes, e fon acabat de fitar lo dit camj dela coua dena rabades.- En apres en lo dia Matex los dits jurats partint del de sus dit camj e anant sen per lo camj auant del pou negre, ficaren dues fites la vna en la posessio o camp den Domingo segarra lo fill e altra en la heretat den Domingo segarra lo pare, e ha de vna a altra xvj alnes. Item foren anat en dret del Mas del dit en Domingo segarra lo fill, e ficaren dues fites al cap de vna sort den Berthomeu algerj, e altra en calç dela paret dela cerrada del dit mas, e respon a altra fita que ficaren entre carrasques per hon solia anar lo camj antich en sol de la heretat del dit Mas e ay vna gran riba e roman per antuxa del consell tota la pedriça, el carrascal que es apres la paret de la dita cerrada, dallj auant no fitaren pus.”
 


54 SENTÈNCIA ARBITRAL PER UN TROS DE TERRA ENTRE EL CAMÍ DE BENASSAL I LA RAMBLA DE PRUNELLES. CATÍ 8 MARÇ 1406
 

Barranc de Prunelles o de la Belluga



Com hem vist en altres documents de l'època medieval catinenca, i continuarem veient, hi havia persones que al menor descuit de les autoritats locals, s'anaven apropiant de terrenys pertanyents al comú. Llavors les autoritats havien de prendre mesures i restituir, si és el cas, el que era de propietat pública al seu lloc corresponent. Un dels exemples el tenim en el document que ressenyem a continuació. Els germans Guillem i Joan Segarra, propietaris del mas de Segarra i del mas de Segarra de Baix, havien donat al poble com comú un tros de terra dels seus masos a la banda esquerra del camí de Benassal tocant a la rambla de Prunelles, (en l'actualitat és coneguda com la rambla de la Belluga i en aquell punt l'Empriu), i un altre tros a la dreta del mateix camí contra la dita rambla, en la partida coneguda en aquella època com la Mata d'en Guillem, limitant amb el terme d'Ares. Un cert Bertomeu creia que eren seus estos terrenys i van haver d'intervindre les autoritats locals amb uns testimonis per a aclarir el tema.

Diu el document:

“Dilluns ques comtauen huit del mes de Març anno anatiuitate dominj M.CCCC sexto, los honrats en Bernat gendre major de dies e en Ponç algerj axi com arbitres helets per en G. segarra carnicer e per en berthomeu algerj germa del dit Ponç, sobre la questio que ere entre aquells de vna sort de terra del dit en Berthomeu laqual es enla partida dela Mata den Guillem en la vall de cirers, Ates que lo dit Guiamo segarra e en johan segarra hauien relaxat e donat de consell e ahus public totço e quant aells pertanyie del cami de Benasal ansus la rambla de prunelles ança ssegons en una carta de donacio e rebut per en Johan de sent Johan notarj escontengut, sots tal manera quel consell se prengues ço quey ere del dit en Berthomeu perço pronunciauen los dits arbitres e sentenciaren presents les parts ue tot aytant com es del camj que ua a Benasal antro dela sort del dit Berthomeu algerj sie de consell e hus publich per tot temps, Item axi mateix ab voler e consentiment den Guiamo segarra major de dies de Cati e aquell conssistint pronunciaren que una sort quey ha ques diu del mas den vilarroya lo qual de present es del dit en G. segarra major tant com del dit camj de benaçal an sus sie de consell Enaxi que es tot de consell fins ala rambla de prunelles. Les quals coses volgueren los dits arbitres sien aci denotades per hauer de aquelles memoria en esdeuenidor. Testimonis foren de aço en Ramon Marti preuere e en Domingo Albiol del loch de Cati”.
 


55 DECLARACIÓ DE QUE EL BOSC DE BAIX DE LA ROCA D’EN GISQUEROL SIGA EMPRIU. CATI 5 DE FEBRER 1409


Roca d'En Gisquerol


A estes altures del medioevo un pam de terra era un pam de terra, i per tant, calia lluitar per això fins al final. Un catinenc cridat Doménech Barceló pretenia que un bosc que hi havia davall de la Roca d’en Gisquerol fora propietat seua, i Tristany Algerí deia que era empriu (1). Van haver d'anar els justícies jurats i prohomens de Catí per a veure i resoldre el problema. Van realitzar una inspecció ocular del conjunt i van resoldre que el bosc era empriu comú i que “podien entrar les raberes de tot el terme de Morella” , estenent a continuació el document per Johan de Santjoan que van firmar tots els presents.
La Roca d’en Gisquerol és perfectament visible des de Catí, es troba a la seua part Sud entre la Font d’en Ros, per on passa el camí antic d'Albocàsser, i a la dreta del mas del Vent.

Este és el document:

“Dimarts ques contauen cinch dies de Febrer anno anatiuitate dominj M.CCCC.Nono, los honrats en Bernat gendre justicia de Cati per lonrat etc. e en ffrancesch bellmunt, e en Pere figuera jurats del dit loc, sobre debat e questio que ere entre Domingo barcelo Pellicer de una part dient e afermant quel bosc que es daual la roqua appellada den gisquerol entant com ere en dret dela sort de la den barcelo ere propi e no dampriu comu, e en Tristany algerj de part altra dient e afermant quel dit bosch ere dampriu comu, anaren los dits justicia jurats ab en Anthony de sent Johan fill den Guillem e ab en Domingo olzjna e daltres prohomens e ab mj en Johan de sent Johan notarj, per ueure e conexer dela dita questio com ffos lexada per les dites parts a coneguda dels dits justicia jurats e prohomens, e vist passegat e reconegut lo dit bosch lo que es en la heretat den Pere albiol com lo dela heretat o sort del dit Barcelo Atenents lo dit bosch esser de miga cafiçada en ssus, lo qual segons es per stabliment dispost algu dins los termens generals dela vila de Morella encara que ssie dins los amprius de sa Massia o heretat no pot vedar, ans es dampriu comu, En per amor daço los dits justicia jurats e prohomens pronunciaren e declararen presents les dites parts, el dit Pere albiol, lo dessus dits afermant com recau del terme de albocacer dauall la roqua den Gisquerol fins ala possesio del dit Tristany algerj e com es deles roques jussanes apres lo laurat del dit en Barcelo esser dampriu comu e poder alli entrar e talla ssegons en los altres boschs comuns es acostumat tallar Et com lo dit ampriu valgues poch sien lo dit bosch nos donaue camj e entrada, per tal los dits justicia jurats e prohomens ficaren dues fites exint del dit bosch la vna al cap deles dites roquetes e laltra a calç duna roqua ques exint del dit bosch, e feren manament al dit en Barcelo, que deles dites fites e roques jussanes aenssus en tant com es del single finís a la roqua den Gisquerol, ne los bustalets deça e dauall la dita roqua null temps e com allo sse prenguessen per entrada del dit bosch saul empero al dit en Barcelo los banquals dessus la dita roqua. En apres fitaren camj segons anaue al costat duna fita antiga que va al corral o Mas del dit Tristany e ficaren hi tres fites les dues en la paret e la vna prop la era del dit Mas e passe lo dit camj per la dita era e ficaren del canto de la dita era fins al camj ques va a la ffont den Ros fites. E deles dites fites aenssus ves la dita roqua den Gisquerol tant com es del dit en Tristany roman al comu. Apres prengueren los dits justicia jurats e prohomens prengueren e senyalaren nouellament camj lo qual parteix dela era del dit Tristany algerj e deuualle per la heretat den Pere verdu den aznar per mig del spigolar auall e hi va a la rambla que ve del gatellar lo sol dela rambla que ve de la eretat del pou dena ortina, lo qual cami ha xx alnes dample per tot loch fferen ficar xxj frites ço es vij acascuna part.”



(1) Empriu.- Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscos i aigües, per part dels veïns d’un poble o comunitat rural, quasi sempre com una accessió a la possessió particular, sota qualsevol títol jurídic, d’una peça de conreu.


56.1 SANT VICENT A CATÍ


Casa de Catí on va pernoctar Sant Vicent Ferrer l'any 1410


Fa la fredolina de 603 anys de la vinguda de Sant Vicent a Catí. Corria l'any 1350 de la nostra època quan en el núm. 1 de l'actual carrer Pouet de Sant Vicent, al centre de València va nàixer el xiquet Vicente Ferrer Miquel.

Al juny de 1410 es van assabentar els de Catí que el pare Vicent Ferrer es trobava a Morella. Ràpidament es va personar a Morella una representació de les autoritats catinenques i li van demanar que abaixara al poble a predicar. Va acceptar el sant la invitació i les autoritats locals van anar a rebre'l a la Bassa de Vallivana on va arribar amb les autoritats morellanes que l'acompanyaven.

El pare Vicent, després de despedir-se dels morellans, amb la seua comitiva, acompanyat de les autoritats catinenques i seguici, pel Molló de la Coma, les Rambles i resta de la Font de Catí, es van dirigir cap al poble fins a arribar al carrer Major on li estava esperant una impacient i expectant multitud. Va arribar a l'altura de la casa del beneficiat mossén Domingo Narbonés, casa que després passaria a distintes mans: la família Sanjuán, la família Miralles, Práxedes García, i en l'actualitat de la família d’Eladio Vaquer i Pepita Blasco. En una alcova d'esta casa, que encara perdura, es va quedar el pare Vicent a descansar.

El pare Vicent, no podia ser d'una altra manera, portava amb si una important caravana de gent, ajudants, col•laboradors i seguidors, a qui calia alimentar al poble on arribava. El poble de Catí, estant assabentat de tal circumstància, es va aplicar que no faltara de res, tant al predicador com a la comitiva. “Primerament dona i paga en Pere Monserrat lany propassat set sous, los quals dit en Pere demostra serien penduts en once arrobes de farina, que avie pastades pera la companya de Mestre Vicent Ferrer”. Item compra lo dit Jurat cinch quanters e mig de vi lo qual feu venir de sent Matheu e lo qual despeneren lo Justicia, lo Balle e Jurats de Morella que vingueren ab Mestre Vicent, 10 sous”.

Van portar d'Alcalà de Xivert dos càrregues de peix, i van preparar “pa, vi i formatge fresc per a la seua comitiva”. Van muntar un cadafal de fusta davant de la casa on es va hostatjar, a la porta de la casa actualment de la família de Julio Martí i Milagros Beltrán i que antigament va ser de mossén Paco Celma. Diu mossén Joan Puig respecte d'això: “Venia bé tot aquell lloc, prou gran, des del cantó de la Inferna (1) fins a la Torre (ara Hostal de Nasio)”.

Hi ha constància escrita del que van gastar en fustes, cordes i treball per al muntatge d'este cadafal. A més, les autoritats locals van donar “vi a aquells que adobaren lo camí lo dia que vench Mestre Vicent”.
A més calia pagar als hòmens que transportaven el predicador: “Item a Grau Aster per dos homens que porta dels de mestre Vicent Ferrer a Catí cavalcant en dos ases anant dit mestre al dit loch, 1 sou, 6 diners”. “Item doni a Pere Vilba per un home que feu portar a Catí dels de mestre Vicent, 2 sous, 10 diners”.
Un historiador catinenc, referint-se al peix que van portar d'Alcalà de Xivert, diu: “En quant a portar peix d’Alcalà, devem recordar que eren els dies de dijuni de Pascua de Pentecostés, i no és estrany que els de Catí proviren de peix als acompanyans de Sant Vicent”. Respectem l'opinió d'este historiador, perquè és lògica si eixos dies era de dejuni, encara que se li va passar el detall que per a no menjar carn, deuria haver sigut, a més, d'abstinència; més hem d'afegir que Sant Vicent només menjava peix, mai carn, circumstància tal vegada ignorada per l'historiador.


56.2 SANT VICENT A CATÍ

 



Ermita de Sant Vicent en Catí (1610)


Una vegada finalitzada la seua predicació, va mamprendre el camí per a Sant Mateu. El poble de Catí va seguir acompanyant-lo pel Gin, la Creveta i el pou del Consell; i a l'arribar a la confluència de l'assagador del Basto amb el de la Bassa de les Ortigues, (2) lloc on inicia la costa cap a la serra del camí de Sant Mateu, van fer cas omís a les indicacions de tornada al poble fetes pel pare Vicent, i el van seguir fins a la cima de la serra, lloc on estava la creu de Sant Mateu.

Segons la tradició, a l'arribar a este lloc, el pare Vicent va dir als catinencs que'l seguien: “Mireu esta pedra i la creu que li faig en ella, com si fora en cera blana, guardeu-la”.

No seria l'última vegada que Sant Vicent xafara terres catinenques. Al juliol de 1414 el rei D. Fernando de Antequera, I de València i d'Aragó i del Principat de Catalunya, va convindre amb el Papa Luna, Benet XIII, una reunió a Morella. La pretensió del rei era aconseguir la renúncia papal. Va arribar el Pontífex a Morella el dia 18, després de passar la nit a Vallivana. El rei havia arribat diversos dies abans. Després de quasi un mes de parlaments, concessions, promeses, discussions i disquisicions amb resultat infructuós, arriba el 15 d'agost i el Papa, amb l'església arxiprestal de Morella de gom a gom, presidida pel rei i la seua Cort, abarrotada de la Noblesa del moment, i escortat per cinc cardenals, tres bisbes, dos abats mitrats i una infinitat de sacerdots, oficia de pontifical. Davant de tan gran esdeveniment qui era la persona idònia per al sermó?. Doncs el pare Vicent. Davant de la mirada expectant de la flor i nata dels regnes d'Aragó i València i del Principat de Catalunya, puja al púlpit l'excepcional predicador valencià per a, sense immutar-se, dir-li al Papa: “Mirad que estais sobre la tierra para ser la ruina o salvación de muchos. Ecce possitus et in ruinam vel resurrectionem multorum. Si os empeñais con obstinación en defender vuestros derechos a la tierra, sereis la ruina del pueblo cristiano que, vacilante en la duda, no sabrá quién es el sucesor de Pedro; si renunciais se eligirá un Papa canónicamente y los fieles respirarán, después del largo cisma que llora la Iglesia”. Òbvia dir que si el Papa no havia fet cas a un poderós rei, menys cas faria a un subordinat seu.

Els catinencs sempre han tingut molta devoció a Sant Vicent. En 1460 el cèlebre pintor Jaume Baçó Jacomart, va pintar un retaule en què està el Sant. Este retaule, miraculosament va ser salvat de les flames de la foguera que es va fer a primers de setembre de 1936 al Prigó, on van cremar tots els llibres de l'arxiu parroquial, de l'arxiu municipal, i tot quant de valor històric i artístic existia a l'Ajuntament o a l'església. En l'actualitat es troba a l'església parroquial de Catí, concretament a la capella existent entre l'entrada a la capella de la Comunió i l'altar de la Mare de Déu de l'Avellà.

Tenint en compte que el pintor Jacomart era també de València i que va nàixer en 1408, no seria desgavellat pensar poguera conéixer a Sant Vicent, ja que el sant va morir l'any 1418, i per tant el pintor tenia 10 anys en eixa data.

En 1610, com la devoció pel Sant continuava vigent, el poble de Catí va decidir erigir una ermita en el seu honor al mateix lloc on havia obrat el miracle del senyal de la creu en una pedra. L'obra va durar 12 anys, fins a 1622 que va ser acabada. En 1611 es col•locava la reixa i en 1616 les portes. En 1617 es col•locava la campana i el retaule. Els catinencs no van poder esperar que l'ermita estiguera finalitzada i en 1620 van celebrar la primera Missa. El constructor va ser Pere del Sol. L'obra va durar tant de temps per l'escassetat de diners que hi havia al poble. La confraria de la Mare de Déu de l'Avellà va haver de deixar-li 100 lliures.

56.3 SANT VICENT A CATÍ

Biblia de Sant Vicent


Una vegada finalitzada l'ermita, es va seguir amb la construcció de la casa contigua. En esta ocasió, 1626, el constructor era Joan del Sol, germà de l'anterior.
La casa de l'ermità, perquè hi havia fins a ermità, amb menjador, sala i cuina, es va finalitzar en 1699.

Durant molt de temps, creiem que fins a l'inici de la guerra civil de 1936, els catinencs pujaven a l'ermita en processó, amb Missa cantada i després menjar popular, per a tornar a la vesprada al poble, no sense abans haver-hi ballat el ball de plaça de Catí. A la nit, ja al poble, a la llum “dels cremallers” es tornava a ballar. Abans d'iniciar este últim acte del dia, es treia cada any al clavari de l'any següent. Este acte es realitzava al lloc on s'havia celebrat la predicació pel pare Vicent.

No sols pujaven a l'ermita una vegada a l'any. Quan hi havia alguna necessitat d'aigua, o hi havia alguna malaltia greu general, es pujava en pregària, o s'abaixava la imatge al poble per a venerar-la i implorar la cosa desitjada. També periòdicament s'abaixava la imatge al poble sense haver-hi motiu de súplica. Se li oferien misses cantades, en algunes ocasions contractant cantors forasters, i processons.

L'any 1755 es van celebrar festes extraordinàries a Catí amb motiu del tercer centenari de la canonització del sant.
Un any després, mossén Paco Celma va fer pintar en la fatxada de sa casa, on va predicar Sant Vicent, la imatge del sant en actitud de predicar. Passats uns anys es va substituir la pintura per una figura de manises amb idèntica representació.

La devoció per Sant Vicent va durar molts anys. Prova d'això és que el 23 d'abril de 1761 uns devots catinencs es van oferir per a fer-li una capella al sant damunt del portal de la Font, que va ser finalitzada en 1773. Allí van col•locar un retaule i un altar amb la imatge del sant presidint-lo. La capella acabava amb un gran balcó i un arc. I una campaneta lateral sostinguda a un campanaret que algú solia tocar totes les nits per a resar-li un Pare Nostre al Sant.
Vint-i-cinc anys després d'acabada la capella, concretament en 1797 el bisbe va prohibir que es diguera Missa en ella, adduint que per davall passaven els carros i la gent. En 1923, per a facilitar la circulació dels automòbils, van derrocar el portal de la Font i van traslladar la capella damunt del depòsit de l'aigua, lloc on es troba en l'actualitat.

La pedra on Sant Vicent va marcar amb el seu dit la creu, va romandre en l'església parroquial fins que una vegada finalitzada l'ermita la van pujar col•locant-la en una vitrina confeccionada a este efecte, romanent en ella fins a l'any 1936 que va ser arrancada del seu lloc i, junt amb un retaule que hi havia, i altres coses de valor religiós i cultural, li van botar foc.


(1) El racó de la Inferna és el raconet que forma la casa d'Irene Puig al carrer Sant Roc i la casa de Socarró (abans d'Abdón), al carrer Major.

(2) En este lloc van alçar una capelleta en honor del sant, coneguda com “la capelleta de Sant Vicent”; ara ja derruïda, encara que al lloc se li continua cridant d'esta manera.   

 

57.1 CONQUISTA D'ANTEQUERA I COMPROMÍS DE CASPE

Pedro el Cerimonioso el del punyalet va tindre una filla que es cridava Leonor i que es va casar amb el rei Joan I de Castella. Fruit d'este matrimoni va ser el que posteriorment seria conegut com Fernando d'Antequera. Sent regent de Castella es va embarcar en l'aventura de conquistar Antequera en la lluita dels cristians contra els moros del regne de Granada.

La vila de Morella i les seues aldees, davall el comandament de Guillermo de Campani, va estar present en la conquista d'Antequera amb el regent Fernando, la que van assaltar el dia 24 de setembre de 1410, després d'un prolongat lloc. El nostre cor ens fa suposar que en eixe Terç hi hauria algun paisà catinenc, ja que estava format per voluntaris de Morella i de les seues aldees, encara que no hàgem sigut capaços de trobar algun document que així ho acredite.
L'Església, en agraïment, va atorgar diferents gràcies als combatents cristians per intercessió del Papa Benet XIII que va comissionar l'arquebisbe de Saragossa, al d'Osca i a l'abat de Monte Aragón. Guillermo de Campani, com a cap del Terç, va ser l'encarregat de rebre la butla amb les gràcies sol•licitades concedides.

 

Xàtiva. Castell on va estar tancat el Compte d'Urgeññ

Campani durant l'assetjament a Antequera va fer amistat amb el regent Fernando, la que possiblement fora decisiva posteriorment en la inclinació de Morella per la seua causa en detriment de la del comte d'Urgell, a la defunció de Martín I el Humano sense successors el dia 31 de maig de 1410.
Encara que en un primer moment havien cinc pretendents a la Corona, prompte va quedar reduït a dos: el comte d'Urgell, Jaime, i Fernando de Castella.
Llarg i difícil va ser el pleit entaulat. Els aragonesos i els catalans es trobaven dividits en les seues simpaties; els valencians el mateix. Els Vilaragut es van inclinar pel comte d'Urgell; els Centelles pel senyor Fernando. Estos efectuaven les seues reunions a Paterna, per la qual cosa eren coneguts com “los de fuera”; i els del comte d'Urgell, que es reunien a València, com “los de dentro”. “Los de fuera” van arribar a traslladar el seu punt de reunió a Traiguera; i “los de dentro”, per no ser menys, ho van traslladar a Vinaròs, concretament el 25 de setembre de 1411. D'esta manera estaven més prop dels altres regnes.
Com hem dit, Morella es va decantar des d'un principi per Fernando d'Antequera, encara que no va exterioritzar la seua decisió, anunciant que defendria el seu castell per a entregar-lo a aquell que legalment fóra proclamat rei. I les aldees, unes, com Vilafranca, Forcall, Portell i Cinctorres, es van decantar, pel comte d'Urgell. Catí, es va decantar per Fernando.

Tant el ban de Traiguera com el de Vinaròs van sol•licitar a Morella el seu representant i Morella va enviar a Vidal de Vilanova a Traiguera i a ningú a Vinaròs. Amb esta acció Morella va deixar clar quines eren les seues intencions.

Traiguera

La purna que va fer botar les ja previstes hostilitats va ser l'astut assassinat de l'arquebisbe de Saragossa per l'aragonés Antonio de Luna, prop d'Almunia. L'aspirant Fernando que, amb les seues tropes reunides, estava a l'expectativa en la frontera amb Aragó, es va dirigir a Morella, punt neuràlgic dels tres territoris en contesa, on li van ser franquejades les portes i rebut per les seues autoritats.

 

57.2 CONQUISTA D'ANTEQUERA I COMPROMÍS DE CASPE

Les aldees partidàries del comte d'Urgell no es van espantar i van demanar l'auxili de les tropes acantonades a València, a les que es van unir les d'Aragó al comandament d'Antonio de Luna, totes al comandament de l'advocat de Mosqueruela, Nicolás Zurita.

Vilaragut va establir el seu quartell general a Forcall i Antonio de Luna a Cinctorres. La nit del 19 de juliol de 1411 este va ordenar el seu personal més preparat s'escalara la falda del castell per a obrir una bretxa perquè pogueren penetrar els soldats de Nicolás Zurita. La temptativa va ser un fracàs perquè en el moment de l'intent de penetració de la tropa pel forat practicat es van donar compte els morellans i van aconseguir rebutjar-los.

No es va acovardir l'aragonés i es va presentar a Olocau defés per morellans i, entre ells, 7 hòmens de Catí, on, després de renyida lluita, va aconseguir Antonio de Lluna entrar en el fort i fer presoners als seus defensors.

Fernando va creure arribat el moment d'atacar, i amb una ajuda important d'hòmens nouvinguda va atacar Forcall i Cinctorres al mateix temps aconseguixen la victòria en ambdós pobles dos dies després de l'assetjament.

Catí, com ja s'ha dit, va participar activament en esta guerra. El cap de les tropes de Catí era Bernad Gendre, que va estar al comandament de 24 bombarders i 22 llancers, a més dels 7 hòmens enviats a Olocau. Com a caps intermedis estaven Fuster, Cavit, Aigualada, Laminyana, Algueri, Guiamó, Puigbriau i Pastor, que estaven manant a altres 20 hòmens que anaven amb els almogàvers i a altres catinencs que anaven d'escorta del Governador, que van protegir des de Forcall fins a Catí i d'ací fins a Castelló.

Catí, com es va determinar pel pretendent Fernando, i no tindre mitjans de defensa en el poble, va haver de refugiar-se a Morella per a no patir la còlera dels d'Urgell.

Amb la finalització de la guerra a Sagunt al ser vençuts els algerians, es va donar pas a reunions entre ambdós bans. La primera reunió entre parlamentaris de Traiguera i de Vinaròs, a instàncies del Papa Lluna, es va dur a terme el 15 de desembre de 1411. Però era encara prompte per a entaular conversacions, la guerra havia acabat a penes uns mesos abans i la sang continuava bullint en ambdós bans. La reunió va ser un desastre ja que els ànims estaven exacerbats; no van arribar a cap acord. El parlament de Traiguera es va traslladar a Morella, i el de Vinaròs a València. Sense cap cap visible no es podia continuar molts temps, i el 16 de febrer de 1412, els representants dels tres territoris que s'havien reunit a Tortosa i Alcanyís, van acordar anomenar tres compromissaris per cada regne, perquè decidiren el futur a Casp.

Mossèn José Segura Barreda, autor del llibre "Morella y sus aldeas"

Es van reunir en esta població saragossana els nou compromissaris. Els de València representats pels germans Bonifacio i Vicente Ferrer (Sant Vicent) i Pere Beltrán; Aragó, per Berenguer Bardají, Francisco d’Aranda i el que fuera Cardenal Domingo Ram i Lanaja, que celebró de pontifical la misa del Espíritu Santo poco antes de decidirse quien sería el nuevo rey de los aragoneses, valencianos y catalanes; i Catalunya, per Bernardo de Gualbes, Pedro Zagarriga i Guillem de Valseca. El 28 de juny, fra Vicente Ferrer publicava el resultat de l'elecció per dos terceres parts de vots i proclamava rei d'Aragó a Fernando d'Antequera el” Honesto”, entrant d'esta manera la dinastia Trastamara en la Corona d'Aragó. Rápidamente se formó una comitiva a cuya cabeza iba el entonces aún obispo de Huesca Domingo Ram para participar al monarca su elección, el cual agradeció a sus nuevos súbditos su gesto, y se presentó en Zaragoza el día 1 de agosto de aquel año 1412 y cuatro días después convocó cortes generales, para que se le jurase fidelidad. Tardó año y medio el rey en ser uncido en Zaragoza, concretamente el 11 de febrero de 1414, acto de una solemnidad inusual en la época. En el desfile o procesión el rey iba flanqueado por el arzobispo de Tarragona y de los obispos de Barcelona y Segovia, que le llevaron al altar donde le esperaba el obispo Ram.
Este rei va estar 4 anys a Aragó ja que el 2 d'abril de 1416 moria a l'edat de 37 anys estando en Igualada, i, per la qual cosa es deduïx, massa per a Catí i la resta d'aldees, perquè el 18 de juliol de 1413 va publicar un Decret prohibint a les aldees de Morella poder reunir-se per a tractar i defendre les seues discrepàncies amb la metrópoli. Deia que: “los hombres de las Aldeas de Morella, no se atreviesen a tener reuniones, o juntas o consejos para entender en negocios, aún urgentes, concernientes a la utilidad de la república, si no era de voluntad y expreso consejo del Justicia de la Villa de Morella o de su Lugarteniente, y que en este caso, había de asistir dicho Justicia”.

Diu mossén Joan Puig respecte d'això: “Catí ayudó a Morella en la defensa de los pretendidos derechos del elegido después Rey, D. Fernando, con hombres, armas y gastos de guerra, más de 6.000 sueldos; y como paga se le obligó a no poder usar del derecho de reunión con las otras Aldeas para defender sus derechos de orden comunal. Tal fue la conducta de Morella que apretaba más el dogal cada día, apurándolas, primero, con el Decreto de Pedro IV, dado en Perpiñán el 28 de septiembre de 1369, y ahora con el presente Decreto”.


Sobren comentaris.


58 EL PAPA LLUNA CONCEDIX DIVERSES GRÀCIES A VALLIVANA

 

58 Vallivana.jpg

 


Ermitori de Vallivana


Alguns Cardenals no estaven d'acord amb l'elecció del Papa Urbà VI en 1378 al•legant que havia sigut triat davall la coacció del poble que el volia romà. Es van reunir a Fondi el 21 de setembre i van triar Clemente VII, que va fixar la seua residència a Avinyó. A la defunció d'este en 1394 van triar Pedro de Lluna amb el nom de Benet XIII. A Roma per aquelles dates el Papa era Bonifaci IX. Els representants eclesiàstics es van reunir en el Concili de Pisa el 25 de març de 1409 i van triar com a Papa a Alejandro V. Amb esta acció van aconseguir que hi haguera tres Papes: Joan XXIII, per la línia de Pisa; a Roma, Gregori XII, i a Avinyó, Benet XIII el Papa Lluna.

Els governs dels diferents Regnes del Mediterrani, Espanya no existia com a país ni nació, van intentar per tot els mitjans acabar amb el vergonyós Cisma, sense aconseguir-ho. A França es va arribar inclús a les armes, per la qual cosa Benet XIII seguit d'alguns cardenals es va haver de vindre al Regne de València i refugiar-se a Peñíscola, des d'on, segons l'historiador de Castellfort mossen Segura i Barreda “cuya roca, como ciudadela, lanzó anatemas y más anatemas, contra los que no le prestasen su obediencia, pero Fernando I (de Antequera) aconsejado por San Vicente Ferrer, prohibió a sus súbditos que le obedecieran y mandó a todos los comendadores y bailes del Maestrazgo, tierras de Morella y de la Plana, que no le prestasen auxilio ni permitiesen la entrada de comestibles a la plaza de Peñíscola”.

Fernando d'Antequera, aconsellat per fra Vicent Ferrer i amb la intenció d'aconseguir una renúncia papal, altres els havien intentat anteriorment sense aconseguir-ho, va concebre una reunió en Morella amb Benet XIII. Va arribar el Pontífex a Morella el dia 18, després de passar la nit a Vallivana. El rei havia arribat diversos dies abans. Després de quasi un mes de parlaments, concessions, promeses, discussions i disquisicions amb resultat infructuós, arriba el 15 d'agost i el Papa, amb l'església arxiprestal de Morella de gom a gom, presidida pel rei i la seua Cort, abarrotada de la Noblesa del moment, i escortat per cinc cardenals, tres bisbes, dos abats mitrats i una infinitat de sacerdots, oficia de pontifical. Davant de tan gran esdeveniment qui era la persona idònia per al sermó?. Doncs el pare Vicent. Davant de la mirada expectant de la flor i nata dels regnes d'Aragó i València i del Principat de Catalunya, puja al púlpit l'excepcional predicador valencià per a, sense immutar-se, dir-li al Papa: “Mirad que estais sobre la tierra para ser la ruina o salvación de muchos. Ecce possitus et in ruinam vel resurrectionem multorum. Si os empeñais con obstinación en defender vuestros derechos a la tierra, sereis la ruina del pueblo cristiano que, vacilante en la duda, no sabrá quién es el sucesor de Pedro; si renunciais se eligirá un Papa canónicamente y los fieles respirarán, después del largo cisma que llora la Iglesia”. Òbvia dir que si el Papa no havia fet cas a un poderós rei, menys cas faria a un subordinat seu.

Amb motiu de la seua estada a l'ermita de Vallivana va atorgar diverses gràcies als què visitaren l'ermita. Hem de consignar que el poble de Catí en aquelles dates era molt devot de la Mare de Déu de Vallivana, a l'ermita de la qual assistia ben sovint, i especialment el dilluns següent al diumenge de Pasqua de Pentecostés. L'Avellà no existia encara.

 

59.1 EL PAPA LUNA

castillo-luna.png



Castell dels Luna, lloc on va nàixer Benedicto XIII


Encara que la seua actuació com a Papa, la seua vida i el seu origen, excedisquen el territori de Morella i les seues Aldees, este home és ben cert que va estar relacionat amb nosaltres de forma directa. I no volem deixar passar l'ocasió de publicar una breu ressenya d'este grandíssim personatge de l'Església del segle XV, com ho va ser Benet XIII, conegut com el Papa Luna.

Va nàixer en Illueca (Saragossa) en 1342, i es cridava Pedro Martínez de Luna y Pérez de Gotor, conegut com Pedro de Luna.

El Papa Luna va nàixer en una de les sales de l'acabat de construir castell d'Illueca (Saragossa) el dia 25 de novembre de 1328, fill segon de Juan i de María, a què li van posar de nom Pedro Martínez de Luna i Pérez de Gotor, conegut com Pedro de Lluna, i va morir a Peñíscola el dia 23 de maig de 1423, als 95 anys d'edat.
Procedia d'una de les més importants famílies aragoneses, senyors d'Illueca, Gotor i Mariana, emparentat amb reis i arquebisbes. Va iniciar la carrera militar i va estudiar dret canònic en Montpelier, aconseguint el grau acadèmic de doctor, on més tard va ser professor de dret canònic. Ingressat en la carrera eclesiàstica, va regentar successives canongies en Vich, Tarragona, Osca i Mallorca. Va ser canonge de Conca, ardiaca a Saragossa i prebost de València. Els seus enormes coneixements jurídics, la moralitat dels seus costums i el seu alt llinatge aragonés li van guanyar la confiança de la Cúria romana i el papa Gregori XIé. el 20 de desembre de 1375 el va designar cardenal amb el títol de Santa Maria de Cosmedín quan només era diaca, amb seu a Avinyó. Quan el papa, a instàncies de Santa Caterina de Siena torna a Roma, li seguix, la qual cosa provoca les ires del regne francés.

Europa vivia crisi en la cristiandat des de començaments del segle XIV, i dins d'ella foscos interessos partidistes i de poder instigats pels diferents Reis europeus. La monarquia francesa, llavors poderosa, aconseguix en 1309 la instal•lació de la seu dels Papes a Avinyó, col•locant el seu cap a Gregori XIé; amb la qual cosa la cúpula de l'església estava supeditada a les aspiracions de la monarquia francesa. En 1378 moria a Roma este Vicari de Crist en la terra i s'acreixia la divisió de la cristiandat en dos obediències antagòniques. Els romans, baix amenaça de mort, van exigir als cardenals del difunt Papa triaren un pontífex romà, i com a mal menor, italià. Va eixir electe el conegut com a Urbà VIé.; però pocs mesos després els seus electors es reunien en Anagni procedint a la seua destitució per haver sigut la seua entronització feta baix coacció, i per tant il•lícita.

Els mateixos cardenals, reunits en Fondi, designen Clemente VIIé. com nou Pontífex, però Urbà VIé. no accepta esta nova votació i es queda a Roma. Clemente VIIé. es va traslladar a Avinyó amb els seus prelats, un d'ells era Pedro de Lluna conegut com “el cardenal de Aragón”, home de gran prestigi com a canonista, talent i exemplar en els seus costums.

Havia arribat el que mai va haver de succeir: el vergonyós Cisma, víctima de foscos interessos de les monarquies i dels representants de l'església, que s'entretenien "excomulgant-se" mútuament.


59.2 EL PAPA LUNA

Benedicto XIII


 En 1378 mor el papa i es congrega el conclave cardenalici per a designar successor. Ho componien 16 membres dividits en tres faccions: el partit francés, el partit llemosí i el partit italià. Estos tres partits o tendències eclesiàstiques feien presagiar una elecció difícil i enredada, afegint dificultat a la recent tornada de la Santa Seu a Roma. L'exaltat poble romà exercia una insuportable pressió perquè el papa fora romà, temorós que si eixia triat un francés, la seu fora traslladada una altra vegada a Avinyó. Fins a tal punt va arribar la pressió que els cardenals temien per la seua integritat física. Davant d'este temor, els cardenals presents van triar com a papa a Bartolomé Prignano, arquebisbe de Bari, que va prendre el comandament amb el nom d'Urbà VIé. Esta elecció es va efectuar amb l'absència de sis cardenals, que romanien a Avinyó, i un altre més que es trobava de representant en el Congrés de Sarzana. Abans d'haver finalitzat el conclave el poble romà ja havia irromput la sala de forma violenta trencant inclús una porta. En un primer moment, on regnava la confusió, i mentres alguns cardenals mamprenien la fugida per on podien, els participants en l'enrenou van pensar que el nou papa era el cardenal Tibaldeschi. Una vegada assossegada la torba, es va donar a conéixer el papa triat, l'italià Urbà VIé. Els italians ho van celebrar amb tots els luxes, i el dia 18 d'abril era coronat com a vicari de Déu en la Terra. Este home, faltat de mà esquerra i de diplomàcia per a portar els destins de l'Església en moments tan delicats, es va decantar pel mode dictatorial en la seua forma de governar, la qual cosa provoca el descontentament dels seus cardenals, especialment dels francesos. Va arribar a tal extrem el seu despotisme que va amenaçar d'ordenar cardenals a nombre més gran d'italians perquè la seua facció obtinguera la majoria en el col•legi cardenalici.

Mentrestant, van anar arribant els cardenals que no podien haver-ho fet abans. El 9 d'agost de 1378 tretze cardenals es reunixen en Anagni i redacten una declaració sobre la legitimitat del conclave fent constar que no havia sigut legal, ja que la votació havia sigut feta baix amenaces, per por i no per convicció. El 20 de setembre d'eixe any de 1378 van triar Climent VIIé. i van tornar a Avinyó, on Pedro de Lluna va ser durant 16 anys llegat del pontífex i  nunci apostòlic a Espanya. Es pot dir que des de 1378 a 1389 va residir habitualment a Espanya fent front a les denúncies del papa de Roma,  Urbà VIé, i a la inicial reticència de les monarquies ibèriques. (Espanya no existia com a nació). Pere IV el del punyalet, va saber mantindre's des del principi neutral amb Roma, i amb bones relacions amb Avinyó, davant de la simpatia dels aragonesos pel seu il•lustre paisà, manté com a emissari a la seu d'Avinyó al mestre de Rodes, Juan Fernández d'Heredia. Romania vigilant davant de l'acceptació d'un o altre papa en tots els seus regnes, complaent davant de les simpaties que generalment professava el clero cap a Pedro de Luna, qui va comptar amb la fidel amistat de Sant Vicent Ferrer, que dedicaria al cardenal aragonés la seua obra De moderno eclesial schismate. El papa d'Avinyó Climent II, en agraïment, en 1379, va accedir a la seua petició i va atorgar al rei una desena triennal en els seus estats i la fundació de la Universitat de Perpinyà. Poc abans de morir, Pere IV trencava definitivament amb Roma, i el seu successor Juan I es va decantar pel papa d'Avinyó en una assemblea celebrada a Barcelona a este efecte el mateix any del seu accés al tron en què va designar Pedro de Luna com el seu executor testamentari.
 


59.3 EL PAPA LUNA
 

Moneda de cambra acunyada en Avinyó


La fama de Pedro de Luna va sobrepassar els límits de la Corona d'Aragó, ja que va ser l'ànima de la reforma de la disciplina eclesiàstica, tan dubtosa en aquella època, acceptada en el concili de Palència de 1388. Inclús el papa de Roma va lloar les seues qualitats i el seu talent. Va aconseguir que el Regne de Castella acceptara al papa Climent VIIé. en 1381, i que el Regne de Navarra fera el propi en 1390.
No va obtindre el mateix resultat a Flandes, Anglaterra i bona part de França, en la defensa de les seues idees en la Universitat de París en 1393, la qual cosa va comportar l'allunyament de Climent VIIé.

A la mort de Climent VIIé. en 1394, els cardenals d'Avinyó, després d'haver subscrit el següent compromís que deia: “Prometo, sobre los Santos Evangelios, trabajar con todas mis fuerzas para la unión; no hacer ni hacer cosa alguna que por su naturaleza pueda impedirla o simplemente retardarla. Proseguiré con lealtad, si fuera elegido Papa, todas las vías provechosas a la unión, incluso la de cesión en el caso que la mayoría de los cardenales actuales la juzgasen a propósito”, va ser triat papa Pedro de Luna per 20 dels 21 vots sobre el qual havien posat moltes esperances en la seua capacitat per a tornar l'anhelada pau i unitat a l'Església. Era Papa a la primerenca edat de 52 anys. Va prendre el nom de Benet XIII. Per qüestions polítiques, França no va acceptar este nomenament, ja que havia demostrat no ser tan manejable com els anteriors  i a més era súbdit de la Corona d'Aragó, per la qual cosa no era possible mantinguera la seua lleialtat a la monarquia francesa. Els cardenals del conclave s'havien compromés prèviament, en la seua major part, inclòs Pedro de Luna, a renunciar al pontificat, per a finalitzar amb el desastrós Cisma. Però la ràpida elecció va desconcertar a tots els que van intentar interferir-se a la mateixa.
 Prompte França exigiria la seua renúncia, alhora que li recordava contínuament el jurament que va fer abans de la seua elecció.

La Corona d'Aragó va acollir amb gran goig l'elecció de l'aragonés, i la resta de regnes europeus van creure en l'imminent final del cisma per la integritat i reputació del triat. El mateix Benet XIII estava convençut d'això, ratificat per mitjà de butles remeses per ell als diferents regnes. Creia en els seus dots de persuasió per a  forçar l'abdicació de  Bonifaci IXé.

En 1398 França va retirar el seu suport polític i financer a la seu papal d'Avinyó pressionant perquè Benet XIII renunciara, però no ho van aconseguir perquè el papa tenia les idees clares i al•legava un dany irreparable a l'Església. 


 

59.4 EL PAPA LUNA

Bonifaci Ferrer i els seus dos fills pregant a Déu



A mesura que anava passant el temps i el Papa no accedia a les pretensions franceses, les fustigacions eren més apressants, era acusat de forma immisericorde tant teològica, com políticament i militarment. Va ser dos vegades "excomulgat", dos vegades deposat pels concilis, i anava caient a poc a poc víctima de les monarquies que en un principi li havia obeït i acatat.

Però ell, com a bon aragonés, sempre fidel als seus principis, va resistir les envestides dels papes triats; a Roma, Bonifaci IXé. (1389-1404), Innocenci VIIé. (1404-1406), Gregori XII (1406-1415); als triats a Pisa, Alejandro Vé. (1409-1410) i Joan XXIII (1410-1415), i al del Concili de Constanza, Martí Vé. (1417-1431).

Patia crítiques, injúries, i se-li assenyalava com l'autor de tots els mals de la cristiandat. Hi havia dos bans antagònics, la cristiandat havia quedat partida en dos. A això se li sumava la crisi de pensament teològic, la de la disciplina eclesiàstica i la dels interessos polítics.
Benet XIII, davant de les pressions perquè cessara en el seu nomenament, contraatacava dient que la cessió no era natural, ja que un dels dos Papes havia de ser forçosament legítim. La via que proposava de “declarationis justiciae” que consistia en una convenció per a discutir ambdós caps de l'Església, amb els seus col•legis respectius i baix protecció real, en la que deliberarien les raons de què creien ser posseïdors, encara que canònicament incontrovertiblemen t i teològicament invulnerable, no era acceptada

Home completament convençut que el seu nomenament era el verdader, es va negar sempre a l'abdicació, adduint a més que açò portaria a la cristiandat a una situació encara pitjor.

Davant de la negativa, els francesos van optar per un bloqueig militar sobre el palau papal d'Avinyó, que va durar fins que en 1403. Benet XIII va poder escapar del bloqueig gràcies a la flota enviada a este efecte pel monarca de la Corona d'Aragó, Martín l'Humà, anant a refugiar-se davant de Lluïu II de Nàpols. La influència del papa Luna era molt important en el Regne de València, ja que este Regne el reconeixia com a autèntic successor de Sant Pere i valencians eren els seus principals col•laboradors: els germans Vicent i Bonifaci Ferrer, Francisco de Randa, el cardenal Xofre de Boval, el xativí Pedro Serra, el bisbe de Segorbe Diego d'Heredia. Per això en 1398 la ciutat de València va armar una esquadra per a alçar el bloqueig francés a Avinyó. Per eixes dates Pedro de Luna havia contractat  taulellers de Manises perquè s'encarregaren de la pavimentació del palau d'Avinyó, tenint així l'ocasió de posar-se en contacte amb els mestres de l'escola de Siena que allí es trobaven, i que va suposar la primera aproximació dels artistes valencians  a manifestacions d'art renaixentista. La seua actitud enfront del problema successori que va plantejar la mort de Martín l'Humà va ser decisiva, ja que a través del vot de Vicent i Bonifaci Ferrer, Doménech Ram i Francesc d'Aranda partidaris seus en el Compromís de Casp, va determinar l'elecció a favor de Fernando d'Antequera, de la casa dels Trastámara, que li havia promés fidelitat.


59.5 EL PAPA LUNA

Compromís de Caspe

 

Navarra i Portugal van deixar de reconéixer-lo com a papa, i 17 cardenals van abandonar l'obediència a Avinyó, quedant només 5 lleials a Benet XIII. El seu reconeixement a partir d'ara va quedar reduït només a la Corona d'Aragó, (Regne d'Aragó, Regne de València, Regne de Mallorca i Principat de Catalunya), Regne de Castella, Escòcia i Sicília. Esta obstinació del Papa Luna va conduir al distanciament i la reprovació del mateix Sant Vicent Ferrer.
Durant este temps turbulent per a l'Església va arribar a haver-hi tres papes al mateix temps: Joan XXII, Gregori XII i Benet XIII. Este sempre va defendre la seua legalitat al•legant que ell i només ell havia sigut triat cardenal abans que es produïra el Cisma d'Occident i, per tant, l'únic legítim.
Va intentar en 1406 en conversacions mantingudes amb Gregori XIIé. convéncer-lo per a renunciar de manera conjunta i unificar la seu papal, però va fracassar a l'insistir en la seua exclusiva legitimitat. En 1408, Carles VIé. de França va declarar la neutralitat del seu regne. El papa Luna amb l'ajuda de Martín l'Humà, congrega un concili a Perpinyà, i es definixen a favor de la legitimitat d'Avinyó.

En 1409, a petició de diversos cardenals de les dos obediències, es va celebrar un concili a Pisa, però el resultat estava “cantat” abans de començar. Solament cal veure que dels assistents, una tercera part eren francesos. I que la pretensió era la cessantia d'ambdós Papes. Per la seua banda, Benet XIII va dir respecte d'això que sense Papa no pot haver-hi concili. I que, dels dos pontífexs, un haurà de ser lògicament legítim, i amb este intent s'atemptava contra el verdader representant de Crist en la terra.

Van qualificar a ambdós Papes com cismàtics i fautors notoris del cisma, com a heretges i perjurs obstinats, per tot això se'ls sostreia l'obediència, declarant-se vacant a la seu papal. Al romà el declaren indigne per les seues intrigues i subordinació a la rapacitat de la seua família. A Benet XIII el van denominar  “señor de Luna”, i el condemnen culpable de fetilleria i de tindre tractes amb el dimoni, atribuint-los un poder sobrenatural. Tot això basant-se en l'absència d'altres acusacions. I d'esta manera va eixir un nou Papa, Alejandro Vé.. Era 1409. Els dos caps visibles de l'Església s'havien convertit en tres. L'any següent moria este Papa succeint-li el cridat Joan XXIII.

Pedro de Luna continuava amb els escrits en defensa de la seua titularitat, argumentant que “Aseguráis soy un papa dudoso; yo lo acepto. Pero antes de ser papa fui cardenal, y cardenal indiscutible de la Santa Iglesia de Dios, ya que fui investido antes del Cisma. Soy el único cardenal, anterior al Cisma, vivo aún. El resto ha muerto. Los cardenales actuales están contaminados al ser elegidos durante el Cisma. Si como aseguráis todos los papas elegidos después son dudosos, también lo son todos los cardenales que han sido nombrados por ellos. En consecuencia soy el único cardenal auténtico, sin mancha de principio. Como los cardenales son los que nombran o eligen Papa; yo solo, pues, soy el que puede designar o elegir un Papa auténtico.
Si continuáis entendiendo que no soy papa legítimo, no podéis negar, en cambio, que soy el único cardenal auténtico. Y puedo aceptar la vía de cesión que tanto os entusiasma y nombrarme, una segunda vez yo mismo. Pero si vosotros no queréis que el Papa sea yo, no podéis impedirme que sea el único que pueda nombrar este otro Papa”.

 

59.6 EL PAPA LUNA

Sant Vicent



Alejandro Vé. va remetre a Espanya un llegat amb la missió d'enverinar a Benet XIII, però l'expedició va fracassar. Encara va gaudir el Papa Luna de la protecció d'Alfons Vé. d'Aragó, però sense influència cap a la resta d'Europa.

A partir de Pisa, es va iniciar una nova etapa en el comportament de Benet XIII. Cal ressaltar dos fets en esta actitud: el Compromís de Casp per la mort de Martín l'Humà sense descendència en 1410, i l'assassinat de l'arquebisbe de Saragossa, Fernández d'Heredia, en 1411.
En 1413 va succeir l'anomenada Disputa de Tortosa entre canonges catòlics i líders religiosos jueus, que va ser estimulada per Benet XIII en un intent de revitalitzar la seua activitat papal.

En el mes de novembre de 1414, a instància de l'emperador d'Alemanya, Segismundo, el Papa Joan XXIII va convocar un nou concili en Constanza, amb l'objecte d'acabar amb el fatídic i vergonyós Cisma, amb una assistència multitudinària, i esta vegada sí, amb representació de tota l'Església universal. Dos normes noves van aparéixer en este Concili: una, el dret a vot restingid fins llavors a les dignitats eclesiàstiques, s'estén als doctors en teologia o dret canònic. I una altra, deixen de votar els individus i passen a fer-ho les nacions, constituïdes per mitjà de l'agrupació de diversos països per algun vincle comú. A Itàlia, Alemanya, Anglaterra i França (les quatre nacions conciliars), s'incorporaria després l'espanyola. D'esta manera es limitava l'acció del papa i sacre col•legi, considerant al Vaticà a efectes del vot com una nació més.
En este concili es pretenien tres coses importants: la unió, el reformisme i la fidelitat.

En ell es va aconseguir l'exoneració del successor d'Alejandre Vé.,  Joan XXIII, i la renúncia de Gregori XII, successor d'Urbà IV.  Este concili va comportar al definitiu aïllament de Benet XIII a Peñíscola. En 1415 va haver-hi una entrevista a Perpinyà entre el Papa Luna, l'emperador alemany i el rei de la Corona d'Aragó, no aconseguint una altra cosa que l’aferrament de Luna a la seua causa amb tossuderia. Ací es va consumar l'abandó irreversible de Sant Vicent Ferrer. En 1416 el rei aragonés Ferran I d'Aragó, conegut com Fernando d'Antequera publicava un edicte sostraient-se a l'obediència del Papa Luna, ratificada pel seu successor Alfonso Vé. el Magnànim. Esta acció va comportar a la total reclusió del Papa a Penyíscola fins al seu final.

No cal repetir el ja escrit en altres intervencions meues que en eixe estiu de 1414 es van reunir en Morella el rei de la corona aragonesa Fernando d'Antequera i Vicente Ferrer, Sant Vicent, per a tractar de convéncer Benet XIII renunciara al papat, cosa que no van aconseguir com ja és sabut.
 


59.7 EL PAPA LUNA

Testament Benedicto XIII




Els altres dos Papes, Joan XXIII i Gregori XII, sí que van renunciar a la tiara, al veure's abandonats pels seus protectors; no així Benet XIII que va seguir impertèrrit fins a la seua mort, i a pesar que els que més li recolzaven, com són els regnes hispànics, deixaren de fer-ho.

L'Església, una vegada aconseguit la renúncia dels altres dos Papes, podia haver optat per la línia de l'ancià Benet XIII fins al seu defunció, però no ho va fer. Així ho va dir l'antic canceller d'Avinyó, Clemange: “En estos momentos para conseguir la unidad basta con obedecer a Benedicto XIII”.

I el 26 de juliol de 1417, en Constanza era declarat Antipapa, dictant-se la següent sentència definitiva contra el Papa Lluna:

“Perezca la memoria, dice el Profeta, de aquel que no se acordó de hacer misericordia y que ha perseguido a los pobres e indigentes. Con mayor razón ha de ser execrada la memoria de quien persiguió y turbó a la humanidad entera y a la Iglesia universal; fomentó y extendió el csma; fue frecuente y deferentemente solicitado por los reyes, los príncipes y prelados que devolviera la paz a la Iglesia, como había jurado y, no obstante, no hizo caso de ello. Por tanto, según los preceptos del Señor, se ha debido advertir de ello a la Iglesia, y, no habiéndola escuchado, sea tenido por étnico y publicano. Por todo l cual, después de instruir su proceso con todas las formas de derecho y haber maduramente reflexionado el Santo Concilio general representando a la Iglesia universal, decide y proclama por esta sentencia definitiva que Pedro de Luna, llamado Benedicto XIII, ha violado su juramento, escandalizando a la Iglesia universal, mantenido y propagado el Cisma, impedido la paz y la unidad eclesiástica, que es hereje notorio e incorregible, que ha violado sin cesar el artículo de fe Unam Sanctam Catholicam et Apostolicam Eclesiam, que se ha hecho indigno de todos los títulos, grados y honores, que ha sido negado por Dios, despojado ipso jure de todos los derechos anejos al papado y a la Iglesia Romana y que está excluido de la Iglesia Católica como rama seca. Por lo que se refiere a lo que podría todavía poseer de su pontificado, el Santo Sínodo se lo retira, despojándole ad cautelam de todos sus títulos, grados, dignidades, beneficios, empleos, y releva a todos los fieles de la obediencia, de todos los juramentos y obligaciones y prohibe a todos con amenaza de los más severos castigos obedecerle como a papa, sostenerle, recibirle y presarle auxilio, consejo o protección”.

Oto Colonna era elegit Papa per unanimitat dels assistents al Conclave l'11 de novembre de 1417, qui va prendre el nom de Martí Vé. en commemoració del dia triat, el dia de Sant Martí, dia tan significatiu per als catinencs.


59.8 EL PAPA LUNA

Castell dels Luna on va nàixer Benedicto XIII



L'Església encara no ha dit l'última paraula sobre la legitimitat dels Papes de Roma o d'Avinyó. Mai ho van fer els concilis cismàtics de Pisa o de Constanza, simplement es van limitar a triar als seus Papes, sense més. L'Església preferix oblidar tan trist i vergonyós període. Martí Vé. ha passat a la història com a legítim successor de Sant Pere. El nom dels Papes cismàtics de Roma i Pisa, no s'han repetit en la seua denominació. No així els d'Avinyó, que sí que han estat repetits. Per exemple, Clemente VIIé. és el que va va obtindre Julio de Médicis quan va ser elegit Papa en 1523; Benet XIII és el que va prendre com a nom en 1724 Vincenzo María Ursini. I ja en l'era moderna, concretament en  1958 el cardenal Angelo Roncalli elegia el de Joan XXIII.
Resumint, el Papa Luna, Benet XIII, segons es desprén de l'escrit abans llegit és, oficialment, un antipapa.

Però, seguim. Per què va triar el Papa Luna a Peníscola com la seua Seu?. Quins llaços li unien al Papa amb la ciutat en el mar?. Sent cardenal, era el llegat del papa d'Avinyó, Clemente VIIé. I com a tal viatjava a Barcelona i a València per a tractar temes polítics i religiosos amb els monarques de la Corona d'Aragó, principalment entre 1378 i 1390. Aprofitava la més o menys equidistància entre ambdós capitals i l'incomparable marc que és Peníscola per a descansar i preparar els temes a desenvolupar, en la plaça forta de l'orde religiós-militar de Montesa.
Sent ja Papa, i abandonat pels poders fàctics europeus, el 21 de juliol de 1411 es refugia en el castell de Peníscola, que ara ja no era de l'orde de Montesa, ell mateix s'havia encarregat durant el seu papat de traure la fortalesa de la jurisdicció de l'orde de Montesa, i ficar-la davall la Santa Seu.
Preveient el que ocorreria, a poc a poc, en un goteig imparable, havia anat transportant una gran quantitat de llibres de la seua biblioteca d'Avinyó, així com mobles, ornaments, tapissos……Al mateix temps que realitzava reformes en el castell de Peníscola, sent la principal l'entrada per mar al recinte murallat, conegut com el portal de Sant Pere o Porta del Papa Luna, a la que en 1414 va col•locar el seu escut heràldic. De forma definitiva va entrar al castell  peniscolà, que tant amava, el 9 de desembre de 1415, rebutjant tot tipus d'imposicions.

En els seus últims anys va passar moltes penúries i necessitats per falta de recursos. No tenia de res, li faltava tot. Aquell que havia pertangut a una de les famílies més importants d'Aragó, havia sigut abandonat per tots, reis, cardenals i fidels, que no molt abans el tenien com el verdader Pontífex. El seu entranyable amic i confessor Vicent Ferrer, Sant Vicent, no va ser l'excepció. En 1418 va patir un intent d'enverinament. Tant Fernando d'Antequera, primer, com Alfons Vé. després, no paraven de pressionar-lo i aïllar-lo perquè deposara la seua actitud; ell, fidel als seus principis i, tal vegada, amb el caràcter que caracteritza els aragonesos, aguantava impertèrrit totes les envestides.

Escriptor infatigable, amb una nombrosíssima col•lecció de llibres escrits per ell, que va haver de vendre, a més de moltes altres pertinences, per a poder sobreviure, moria el 23 de maig de 1423, a l'edat de 95 anys. Degut a la seua tossuderia ha quedat per a la Història la frase “sigue en sus trece”. Segons l'historiador Viciana, enverinat, i l'autor del tòxic va ser cremat viu en la platja de Peníscola. Un altre historiador afig que va ser el seu confessor qui li va intoxicar, un frare dominic que va confessar el seu crim i va ser esquarterat després, lligant-li les seues extremitats a les cues de quatre cavalls.
Les seues nombroses obres es troben disseminades, oblidades i inclús confoses, extraviades o perdudes.

Els seus cardenals van anomenar papa a Gil Sánchez Muñoz, natural de Terol i canonge de Barcelona que va prendre el nom de Clemente VIII en el Saló del Conclave del castell de Peníscola. Va ser l'últim papa de l'obediència d'Avinyó. Davall les pressions d'Alfonso Vé. Rei de la Corona d'Aragó va renunciar al papat a favor de Martín Vé. en el Concili celebrat a Tarragona.  Va ser l'últim papa de l'obediència d'Avinyó. El 26 de juliol de 1429, davall les pressions d'Alfons Vé rei de la Corona d'Aragó, en Sant Mateu abdicava a favor de Martín Vé. Així finalitzava el Cisma d'Occident.
Avui en dia seguix viu en el castell de Peñíscola l'esperit de Benet XIII.


60.1 EL LLIBRE DE MUSTAÇAF DE CATÍ
 

Forn de pa


A la conquista del  Regne de València per Jaume I, va crear uns càrrecs sobre una sèrie de persones que eren les encarregades de dirigir el destí dels pobles, a saber: el Justícia, tenia una missió que anava entre l'alcalde i el jutge de pau actual, ja que s'encarregava de jutjar els fets i drets i de sentenciar, previ assessorament dels “prohoms consellers”. Els Jurats, cinc o sis, depenia del nombre d'habitants, com ara els regidors. Tenien la missió de governar el municipi en les coses principals; dels impostos, de comprar i vendre censos, abastir de menjar al poble, etc. I després estava el Mustaçaf, que era l'encarregat de les coses venals en el mercat, de la seua qualitat, de la seua adulteració, de les cases, vetlar pels camins públics, servituds d'edificis i camps, dels pesos i mesures, dels fraus en estes coses, dels llocs de venda pública, i d'altres coses menors; era una cosa semblant als alguatzils de avui en dia, però amb major poder.

Per a poder exercir la seua missió amb garantia de llei, els pobles dictaven uns estatuts. Catí, veient que els de València li servien, els va copiar, i va anar afegint els articles o apartats que li interessaven.

El Mustaçaf era la persona que exercia el control sobre els pesos i mesures, evitant els possibles fraus en estes mesures: “Regoneiximent del pes, alnes e mesures.” Controlava el preu del blat i del pa per a evitar preus abusius en el pa: “Establiment com lo mudaçaff per esquiuar frau en lo pes del pa tots dies deu entrar en lamodj per saber los preus de forment perque nuls ser pes.” El pes i longitud del pa: ”Del pa que nes menor de pes e de les mesures ques son mjnuers ne que no deuen esser son contenguts en los furs jnfra seguents.” Perquè ningú falsificara algun utensili per a mesurar el vi el Mustaçaf era el que s'encarregava de vigilar i comprovar que les mesures estaven concordes amb  les oficials: “Es la mesura que deu esser tenguda en vj”. També exercia el control sobre la moneda, impedint la seua possible falsificació: “Del crim e de fals e de falsa moneda “. Perquè ningú es passara amb els preus establits, controlava els llocs públics, com a bars o tavernes: “Stabliment de tauerners”. Segurament perquè es produirien moltes trampes, hi havia especial interés a controlar els pesos i mesures: ”Del pa qui es de menor pes e de les mesures qui son mjnuers mes que no deuen esser” . “De preu de march, de liura, donça, dalna, de fanequa”. En fi, tenia un exhaustiu control sobre la majoria de les matèries: “Stabliment dels canons o de mesures de pebre”. Controlava les carnisseries, el pes dels animals sacrificats, la seua qualitat: “Dels carnices, del officij e de les mesures. Que fets o uerga o senial de molto no sia pesat”. Els carnissers devien dir si la carn era de porc o de porca, de bou o de vaca, tant en la carn fresca com en les saladures o conserves: “Del porch o de truja. De bou o de uacha. En qual manera carn de bedel o de uedela se deu uendre. Que barres o peu de porch o de truja no sien pesats. Que los carnicers deuen manifestar si es carn de porch o de truja axj de la fresca com de la salpresa e de la salada. En carn salada de porch o de truja no sien pesats peus ne barres amenu.


60.2 EL LLIBRE DE MUSTAÇAF DE CATÍ

Ramat



També havia de vigilar que en les obres públiques no es realitzaren operacions fraudulentes o qualsevol altre tipus d'irregularitats: “En qual manera lo mudassaf per son officij deu ueer e determenar los contrasts de obres e de carreres e de heretats.” Tenia la missió també de controlar les contribucions: “De scillicidis et quibusdam alijs seruitutibis e de casibus contribuciones bonorum eclessiasticorum et militum et de cequiaguijs  et jrrigacionibus “. La vigilància en tot el referent a les aigües: “De seruitut daygues e daltres coses son contenguts en los furs jnfra seguents los quals son en lo primer libre. De clauegeres, de stremeres e de albellons”.  Que ningú s'apropiara de part de les vies pecuàries: “quj trata de les obres quis faran o seran feytes contra fur e que carreres o açutachs no sien cuberts.” Tots sabem la importància que durant molts anys han tingut els molins de farina, i que eren propietat dels governs que els llogaven al millor postor, però, a més, havien d'estar controlats: “ Dels molins que es lo segon libre R. LIII son los furs jnfra seguents.” No contents d'haver-ho dit una vegada, recalcaven en la necessitat del control de la moneda, sobretot de les falsificacions: “De fals e de falsa moneda”. De gèneres i efectes que ocupaven la via pública, de la cera, de les veles, dels brandassos: “De uults e de les ymages que no tinguen per les plaçes en lo primer libre R.XV es lo fur que segueys. De caneles ciris e brandons.” Exercia el control de l'arreplega, comerç i venda de les plantes medicinals: “ Priuuilegi del senyor Rey en Pere ordenant sobre los auers de levant e de ponent quj deuen esser garbelats. Com grana sie garbelada. Com deu esser garbelat batafalua e tomi.” Sobre la pell o cuiro, sobre la roba, sobre els teixits, sobre les tintoreries,  també exercia el control i vigilància: “De singlers, cabestres e dogals. De draps e de fustanis. Ordenament e stabliment dels brunaters.  Stabliments feys e ordenats sobre los draps prims en teixir. Hordenament sobre lofficij dde la perayria. Hordenament sobre lofficij de la tintoreria. Hordenament sobre teixidors de flaçades.” I també, com no, sobre els quals es dedicaven a fer cordes, sobre l'espart, sobre els espardenyers, sobre la seda: “Hordenament sobre los corders de la obra despart. Addicions e esmenes feytes als dits capitols de corders de la obra despart. Hordenament de corda redona e de spartenyes de lata e tronela. Hordenament de seda encamarada. Stabliment de çendats, gomats o encamarats.” Controlava les teuleries, que la terra fora de qualitat per a la fàbrica de teules, de rajoles, dels atovons, de les rajoles: “ Hordenaments dels rajolers. Que anap o basi de coure no sia feyt. Hordenaments de la gleda de garbeladors de jerres e de empeguntar jerres. Hordenaments de la obra ques fa en la corregeria.”  L'orde públic també requeia sobre ell: “Hordenament e libertat de les plaçes publiques”. La mesures dels envasos de transportar el vi era cosa també responsabilitat del mustaçaf: “Hordenament de les portadores en que reeben e porten vj que sien senyalades e afinades per lo mudasaff.” Com s'ha dit, tot el referent al cuiro: “Hordenamnet de fer coreges, braguers, trochs, regnes, conglers, cambals e del adop del cuyrs.” De la seguretat i sanitat quant als quadrúpedes: “Hordenaments que uentres de bous o de uaques o de uedels, de moltons, de cabrons o daltres bestias que aportaran a laurar porten cuberts al loch on deuen laurar.” De portar un control sobre els quals es dedicaven a la pelleteria: “Hordenament de la art de la peletería.” En les mesures dels àrids i fruita seca: “Hordenaments de mesurar fruita secha.” De vigilar i cuidar la sanitat sobre el vi: "Hordenament que hom qui port portadora de vj no sia escorxador de be

 


60.3 EL LLIBRE DE MUSTAÇAF DE CATÍ

Martin I , el Humano


La vigilància i control sobre la qualitat de la fruita i hortalisses a la venda: “Hordenament de la fruita e de la ortaliça ques ven.” Més control de la qualitat del vi: “Hordenaments de rayms de vjnes no sien uemats a menut.” Controlar la tela que es teixia i es venia: “Hordenament que seus teles que no sien fuses ny feyt uerniç nj tremar fergalades.  Hordenament que draps nj açtores no sien posats en les botigues ni carreres non sien cubertes.“ Vigilància sobre la venda de productes perquè es realitzara en els llocs i dies assenyalats a este efecte: “Hordenament de galines, oques, capons, pols, ous, alls, sebes no compren reuenedors djns certs lochs ne en çertes dies.” També  havia de vigilar la sanitat i portar el control quant a l'alquena (3): “Priuilegi de la alquena.” De portar un rigorós control sobre les carnisseries: “Que nengun carniçer no gos scorchar lo cap del molto. Que nengun carnicer no gos scorchar carn mortecina dins la carnicería. Que nengun carnicer no gos pesar nj vendre en la carniceria carn que ja si estada venuda o donada antes. Que nengun carnicer no gos nj altra persona dins la carniceria vendre porchs meses. Que nengun carnicer no gos nj altra persona dins la carniceria vendre porch salpres dins la carniceria sino al preu que vendra lo fresch. Que nengun carnicer no gos degollar, scorchar ni squarterar alcuna carn sino en la carniceria.” Seguim amb els controls sanitaris i comercials de les coses de menjar i de beure: “De jutgar lo vj.De aquells qui compren farina de homens stranys. De aquells quj compren farina o vj en gros. Del fosar. Del sagrament del uj  de la colilta ques vendra en Cati. De les uituales. Dels porchs. De la aygua de les fonts e abeuradors. Dels çafarets. Dels draps crus. Del sagrament de uj qui entre de fora lo terme. Dels flequers (4) o flequeres  qui seran atrobats sens pa de flequa. Dels carnicers que no gosen scorchar lo cap del molto. De senyalar lo bestiar del carnicer. Rubrica de peix. De Carnjcers.” Una altra vegada amb el control sanitari: “De no fer femer proa los canons de les aygues. De no abeurar en les fons ni fer legures nj en los abeuradors. De no fer legures en torn de la ecclesia de Cati.Que nengun ostaler no gos vendre pan cuyt en los ostals. Del forn e forns del loch de Cati. Que nengu no sie tan ossat que trague aygua de les fonts e abeuradors pblichs per regar ortalices e fer ruscades e altres coses."

Crida l'atenció el control que es portava sobre el pa i el blat, com correspon a un article de primera necessitat: “Que nengun hom gos entrar djns los forns de Cati per pastar. De aquells qui porten uitualles al pes de Cati per vendre e porten blat a molj.” De vigilar les enganyifes en el comerç, perquè la gent no es vera estafada:  "Que nengun menestral no gos vendre obra uella per noua. Que nengun hom strany o uiandant que aportara alcuna mercaderia auendre no la gos uendre ne descarregar sino en lo loch acostumat de vendre. Que nengu no gos desfer carn sens licencia dels Jurats.”

És espectacular veure la forma en què es preocupaven les autoritats catinenques fa 700 anys pel benestar dels seus paisans. En este llibre es controlava la higiene, els oficis, el comerç, la indústria i l'agricultura.
Este llibre s'anava ampliant a mesura que s'anaven incloent nous articles sobre les normes. El primer, es va fer en 1293, i sent Justícia de Catí Arnau Segarra, en 1322 es va copiar  el que interessava del de València.
L'última còpia datava del segle XV, i  va tardar a fer-se des de 1431 fins a 1436, la va fer el Rector mossén Çaera, natural del Forcall, i va costar 80 sous i 3 diners. Les fatídiques flames de l'estiu de 1936 ho van reduir a cendres.

(1)Almut.- Mesura de capacitat equivalent a 8 mesurets (2)També mesura de capacitat equivalent a 2'08125 litres.
(2) Mesuret.- Mesura de capacitat equivalent a 0'26015 litres.
(3) Alquena.- Fulles seques en pols de diverses plantes del gènere “Lawsonia”, emprades per a tenyir  els cabells, les celles i les ungles.
(4) Flequer.- Persona que fa pa o en ven.

 


60.3 EL LLIBRE DE MUSTAÇAF DE CATÍ

gilància i control sobre la qualitat de la fruita i hortalisses a la venda: “Hordenament de la fruita e de la ortaliça ques ven.” Més control de la qualitat del vi: “Hordenaments de rayms de vjnes no sien uemats a menut.” Controlar la tela que es teixia i es venia: “Hordenament que seus teles que no sien fuses ny feyt uerniç nj tremar fergalades.  Hordenament que draps nj açtores no sien posats en les botigues ni carreres non sien cubertes.“ Vigilància sobre la venda de productes perquè es realitzara en els llocs i dies assenyalats a este efecte: “Hordenament de galines, oques, capons, pols, ous, alls, sebes no compren reuenedors djns certs lochs ne en çertes dies.” També  havia de vigilar la sanitat i portar el control quant a l'alquena (3): “Priuilegi de la alquena.” De portar un rigorós control sobre les carnisseries: “Que nengun carniçer no gos scorchar lo cap del molto. Que nengun carnicer no gos scorchar carn mortecina dins la carnicería. Que nengun carnicer no gos pesar nj vendre en la carniceria carn que ja si estada venuda o donada antes. Que nengun carnicer no gos nj altra persona dins la carniceria vendre porchs meses. Que nengun carnicer no gos nj altra persona dins la carniceria vendre porch salpres dins la carniceria sino al preu que vendra lo fresch. Que nengun carnicer no gos degollar, scorchar ni squarterar alcuna carn sino en la carniceria.” Seguim amb els controls sanitaris i comercials de les coses de menjar i de beure: “De jutgar lo vj.De aquells qui compren farina de homens stranys. De aquells quj compren farina o vj en gros. Del fosar. Del sagrament del uj  de la colilta ques vendra en Cati. De les uituales. Dels porchs. De la aygua de les fonts e abeuradors. Dels çafarets. Dels draps crus. Del sagrament de uj qui entre de fora lo terme. Dels flequers (4) o flequeres  qui seran atrobats sens pa de flequa. Dels carnicers que no gosen scorchar lo cap del molto. De senyalar lo bestiar del carnicer. Rubrica de peix. De Carnjcers.” Una altra vegada amb el control sanitari: “De no fer femer proa los canons de les aygues. De no abeurar en les fons ni fer legures nj en los abeuradors. De no fer legures en torn de la ecclesia de Cati.Que nengun ostaler no gos vendre pan cuyt en los ostals. Del forn e forns del loch de Cati. Que nengu no sie tan ossat que trague aygua de les fonts e abeuradors pblichs per regar ortalices e fer ruscades e altres coses."
Crida l'atenció el control que es portava sobre el pa i el blat, com correspon a un article de primera necessitat: “Que nengun hom gos entrar djns los forns de Cati per pastar. De aquells qui porten uitualles al pes de Cati per vendre e porten blat a molj.” De vigilar les enganyifes en el comerç, perquè la gent no es vera estafada:  "Que nengun menestral no gos vendre obra uella per noua. Que nengun hom strany o uiandant que aportara alcuna mercaderia auendre no la gos uendre ne descarregar sino en lo loch acostumat de vendre. Que nengu no gos desfer carn sens licencia dels Jurats.”

És espectacular veure la forma en què es preocupaven les autoritats catinenques fa 700 anys pel benestar dels seus paisans. En este llibre es controlava la higiene, els oficis, el comerç, la indústria i l'agricultura.

Este llibre s'anava ampliant a mesura que s'anaven incloent nous articles sobre les normes. El primer, es va fer en 1293, i sent Justícia de Catí Arnau Segarra, en 1322 es va copiar  el que interessava del de València.

L'última còpia datava del segle XV, i  va tardar a fer-se des de 1431 fins a 1436, la va fer el Rector mossén Çaera, natural del Forcall, i va costar 80 sous i 3 diners. Les fatídiques flames de l'estiu de 1936 ho van reduir a cendres.


(1)Almut.- Mesura de capacitat equivalent a 8 mesurets (2)També mesura de capacitat equivalent a 2'08125 litres.
(2) Mesuret.- Mesura de capacitat equivalent a 0'26015 litres.
(3) Alquena.- Fulles seques en pols de diverses plantes del gènere “Lawsonia”, emprades per a tenyir  els cabells, les celles i les ungles.
(4) Flequer.- Persona que fa pa o en ven.

 


61 LITIGI ENTRE MORELLA I CATÍ PEL MONTE DE  VALLIVANA

Montes de Vallivana



Des que la reina Violant donara a Morella i les seues aldees les deveses de Vallivana i Salvassòria, va ser comú, no sols per als veïns de Morella, sinó també per a les altres aldees. A més d'estes deveses, en 1340 cada aldea es va assenyalar dins del seu terme un  terreny o devesa particular per a past del ramat major, bobalars, però les de Vallivana i Salvassòria van continuar comuns a totes, obligant-se a pagar del fons de la universitat els gastos que ocorregueren en la composició de sengles, abeuradors, basses, podes i neteja d'arbres i fins als altres que s'oferiren pel la aparició de erugues i salari dels guardes de muntanya, vedallers. Així quan es determinava fer estatuts, rectificar-los o abolir els inútils, es tenia junta general  i amb el consentiment de totes les aldees, es dictaven les disposicions, que pareixien oportunes. Una d'elles, en 1440, va ser que els porcs engreixats en el bosc comú no podien extraure's dels termes generals, sense haver estat abans 24 hores en el mercat de Morella.

   Quan en 1691 es van separar les aldees fent-se viles independents, els Jurats de Morella van prohibir l'entrar guanyat de les viles separades en les deveses comunes; però van reclamar estes el seu dret antic i després d'un llarg i costós pleit, van poder entrar novament en el dret de pasturar-los. Fins avui el bosc de Vallivana seguix comú, però el de Salvassòria ha patit alguns processos que narrarem en una altra ocasió.
Però sí que volem ara reproduir unes línies que en el seu dia va escriure l'historiador castellfortí mossen José Segura i Barreda. Diu l'eminent historiador: “Debemos consignar la pretensión del pueblo de Catí, que no dejó de turbar la armonía en el siglo XV y siguiente, ya que nos hemos propuesto recordar lo que pasó; tal es el deber de un historiador.

   Hemos dicho que el santuario de Vallivana se halla a tres leguas de Morella al S.E. en los límites que separan el término  de Morella del de Catí. Como el baldío de Vallivana pertenece a todas las aldeas, sus vecinos, así como los de Morella, tenían estos montes como una cosa común y no se cuidaron de señalar los lindes con arreglo a las cartas pueblas. A mediados del siglo XVI, cuando el ermitorio era ya concurrido, la aldea de Catí pretendió, que la casa de Vallivana estaba dentro de los límites que les había designado D. Blasco de Alagón. Decían, que en su carta puebla constaba, que gran parte de la dehesa de Vallivana pertenecía a Catí, porque desde el río Seco marchaba la línea hasta Prunellas, de aquí a Gibalcolla, y atravesando Salvasoria llegaba hasta el fondo de Vallivana. Ad rium sicum, et per rium sicum vadit ferire ad viam quae descendit de la cava de Prunellas sicut aquae vertuntur, et via a via ascendit per illam la cavam et per illam serram vadit ferire ad Gibalcolla ,sicut aquae vertuntur, et serra serra transversat Salvasoria et vadit ferire per fundum de Vallivana.

 

Montes de Vallivana

 

   La dificultad de poder atinar la correspondencia de cava de Prunellas y el lugar en donde se hallaba el fondo de Vallivana, produjo un pleito entre Morella y Catí sobre la jurisdicción municipal en el mesón y casa de Vallivana. Alegaba Morella que en los dos siglos que habían transcurrido después del hallazgo de la Santa Imagen no habían reclamado; que  Morella había costeado, no solo la primera capilla, sino la iglesia suntuosa que se fabricó a mediados del siglo (1440); que el nombramiento de capellán y ermitaño lo habían hecho los Jurados de Morella, sin intervención de las aldeas, ni siquiera la de Catí, y por último que la cava de Prunellas era alguna cueva de las muchas que se encuentran en el terreno, y el fondo del barranco la salida, cuando se le unen los riachuelos de Turmell y Salvasoria. Decía Catí, que por cava no se debe entender cueva que esta es natural y artificial aquella, y por lo mismo la excavación se había destruido, pero debía buscarse en el río Prunelles; y por fondo el centro del barranco que lo era el lugar llamado la Bota, por embeberse las aguas de aquel barranco de centro pedregoso. Morella se hallaba en posesión de dos siglos, y los pretendidos derechos habían prescrito. A pesar de esto, Catí se empeñó en poner sus armas sobre la puerta de la posada, y en una procesión que salía de aquel lugar el Justicia llevaba su vara alta, para denotar que se encontraba dentro de su término jurisdiccional”.
 


62.1 CATALUNYA I CASTELLA S'ALIEN EN UNA GUERRA CONTRA ARAGÓ I VALÈNCIA

Juan II


   El rei Joan II el Obstinado, fill segon de Fernando d'Antequera i de Leonor d'Albuquerque, es va casar en 1420 amb Blanca de Navarra, del matrimoni del qual van nàixer tres filles i un fill cridat Carlos, que posteriorment seria conegut com a Príncep de Viana, i al que sa mare li va donar el regne de Navarra. Al morir esta, Juan es va casar amb Juana Enríquez, filla de l'almirall de Castella i van tindre diversos fills, un d'ells de nom Fernando i que passaria a la posteritat com el Catòlic. Al créixer ambdós germans per part de pare, Carlos i Fernando, Juana Enríquez es va decantar descaradament a favor del seu fill Fernando en detriment del seu fillastre Carlos el Príncipe de Viana, a què va manar perseguir i empresonar en la Alfarería de Saragossa i d'allí al castell de Morella. Els catalans, aragonesos, mallorquins i els de les illes de Còrsega i Sicília van protestar davant del que consideraven una injustícia. Els valencians, encara que es van dividir entre vianistes i realistes, oficialment romanien neutrals.

Morella es va decantar pels realistes, o siga per Fernando, i les aldees ho van fer pel Príncep de Viana, reprovant així la conducta cruel del bàrbar pare, disposat a sacrificar el seu primogènit, el príncep de Viana, a favor de Fernando, nascut en Sos (Saragossa) el 10 de març de 1432.
Davant de la pressió exercida, el rei Joan II es va personar a Morella per a donar llibertat al príncep, però a última hora va canviar de paréixer a l'entendre que el poble a qui odiava més era a la seua esposa, per la qual cosa va tornar a Saragossa i va enviar a Juana Enríquez que va entrar a Morella a últims de febrer de 1461, ordenand l'1 de març es deixara en llibertat el seu fillastre Carlos.  Als dos dies, ambdós es van dirigir cap a Barcelona, no obstant només  va entrar el príncep perquè Juana Enríquez va rebre un missatge a Tarragona prohibint-li l'entrada en la Ciutat Comtal. Carlos, el Príncep de Viana, que havia sigut anomenat lloctinent del rei a Catalunya, va morir prematurament- s'ha dit que enverinat per ordre de s’ha madrastra-. Aragó va jurar llavors hereu a Fernando, però Catalunya es va negar a reconéixer-ho, oferint el Principat l'11 d'agost de 1462 a Enric IV rei de Castella, qui, sense pèrdua de temps, amb ajuda dels vianistes,  va invadir Aragó, apoderant-se de Terol, Alventosa, Aliaga, Castellote y Alcañiz, mentres els catalans van rodejar la senyora Juana Enríquez a Girona.

En 1462, Catí va renovar les portes i les barres dels portals i va restaurar els murs destruïts.


El 14 de gener de 1463 Morella reunia a les seues aldees, que van acudir totes a excepció de Forcall. El Justícia de Morella, Bartolomé Vilanova, va intentar convéncer a les aldees perquè defengueren la causa de Fernando, però les aldees, es van negar a subministrar queviures i diners que se’ls va demanar per als gastos de la plaça davant de la imminent presència de les tropes castellanes. Estava clar que Forcall no es va presentar perquè estava en contra de Joan II; i així ho va demostrar als pocs dies alçant bandera de rebel•lió. Diu Balbás respecte d'això: “Los vecinos de Forcall, capitaneados por Miguel Balaguer, levantaron bandera contra D. Juan II de Aragón y a favor de los catalanes (rebelats como se les llama en el país), siguiendo después el movimiento todos los pueblos del Maestrazgo, á excepción de Morella y San Mateo que permanecieron fieles al rey


62.2 CATALUNYA I CASTELLA S'ALIEN EN UNA GUERRA CONTRA ARAGÓ I VALÈNCIA


No obstant Catí, que sí que va estar en la reunió de Morella, a l'hora de la veritat, es va decantar pel rei Joan II ja que va enviar hòmens per a la guerra a Castelló, Vila-real,  Onda i Eslida.
Diu mossén Joan Puig: “la guerra entre Castilla y Aragón fue desastrosa para nuestro pueblo.
Las tropas castellanas subieron de Albocàsser, pusieron sitio a los débiles muros de Catí y como éstos eran poco resistentes, abrieron aquellas un portillo, los asaltaron, y como los defensores eran pocos y los agresores muchos y muy bien armados, no tuvieron más remedio que entregarse a los sitiadores, quienes amenazaron con entrar a sangre, fuego y saqueo si no se rendían. Pero la rendición había de ir acompañada, para evitar el saqueo, la sangre y el fuego, de la entrega de 2.000 florines de oro. No tuvieron pues los catinenses más remedio que rendirse y obligarse a entregar dicha cantidad en evitación de males mayores.

Algunos hombres del pueblo fueron detenidos y llevados como rehenes a Alcalá de Chivert en cuyo castillo quedaron presos. También fue llevada allí la plata de la Iglesia, como prenda para los que salieron fiadores de la entrega de dicha cantidad. Se pidió prestado el dinero necesario a muchos del pueblo que en metálico o en piezas de plata labrada la ofrecieron para satisfacer la deuda contraída, y se acordó concertar empréstitos fuera del pueblo, en San Mateo, Vinaroz, Ulldecona y Tortosa.
Sujeto que trabajó muchísimo para buscar y encontrar el dinero necesario fue el Jurado Tomás Figuera, recorriendo varios pueblos, acompañado de los cobradores castellnos Ramiro de Mijanques, Juan Valpuerta y Amilton Fortuño.

Los rehenes estuvieron en Alcalá 48 días, recibiendo de Catí el socorro necesario para el sustento de sus esposas e hijos. Los fiadores de Alcalá amenazaban con vender la plata de la Iglesia que tenían como prenda, si no cobraban enseguida la cantidad asegurada. Por fin después de muchos trabajos y apuros pudo Catí reunir la cantidad prometida y el 7 de abril de 1463 y en Alcalá fueron entregados los 2.000 florines o su equivalencia 26.000 sueldos.ç

Anys més tard Morella en un repàs sobre la seua conducta i la de les aldees en la guerra, deia:  “En el año 1463, sirvió a su Majestad con cincuenta hombres para socorro del castillo de Olocau, aldea de la dicha villa y una de las que ahora andan en la pretensión de la independencia, que en aquel tiempo se entregó al enemigo, que lo era entonces el señor rey de Castilla y en este tiempo se entregaron al rey de Castilla, además de Olocau, los lugares de Villafranca, Zorita, Lamata, Sintorres, Catí, (el que va patir Catí en esta guerra per estar en contra dels castellans desmentix la seua inclusió en este escrit), Forcall y Catellfort, que costaron mucho de reducir y cada uno, en forma de comunidad, conspiraron contra la Real Corona, entregándose voluntariamente al enemigo, haziendo resistencia a los exercitos de su Majestad, fortificándose para amparar y favorecer a los Catalanes y Castellanos y destruir Morella. Por lo qual que forzoso, siendo tan excesivos los gastos empeñar la plata de la Iglesia, como se deliberó en 28 de septiembre de 1463, quando estuvo sitiada cerca de dos años, siendo el Horcajo plaça de armas del enemigo y por dicha razón padecieron los trabajos que se pueden considerar en tan largo sitio y fue menester que su Majestad mandase derribar todas las fortificaciones que se habían hecho en las aldeas y entonces su Majestad hizo merced a la villa de trescientos mil ducados de los bienes confiscados a las aldeas de la villa que no pudo tener efecto de cobrança por haverse reducido las aldeas y haverlas perdonado su Majestad la pena de confiscación como refiere Zurita. En dicho año 1463 socorrió al governador de la villa de San Matheo con cien soldados de infantería y diez cavallos. En el año 1465, sirvió con treinta hombres a sus costas y con cien ballesteros para el socorro de Amposta”.

La remissió de confiscació, que diu Morella va ser general, segons sentència dictada a Baiona, el 23 d'abril de 1463 pel rei de França en la que disposava que el d'Aragó perdonara: “a todos los caballeros y pueblos que en los tiempos pasados se havian mostrado en los reynos de Aragón y Valencia por el príncipe don Carlos y por el rey de Castilla”.
El 28 d'agost de 1473 a Pedralbes (Barcelona) Joan II confirmava el privilegi de Martín I, concedint al baile de Morella la facultat de jutjar en les obres piadoses. Este rei, el Obstinado,  moriria el 19 de gener de 1479, i en Poblet descansen els seus restes mortals.
 Fernando va ser el seu successor, i a Navarra la senyora Leonor, després d'haver enverinat a la seua germana Blanca, la legítima hereva.
 



CATÍ EN LA CONQUISTA DE GRANADA

Ferran II de València el Católico es va casar amb Isabel I de Castella, el seu regnat ha sigut un dels més gloriosos de la història d'Espanya. En el seu regnat es va aconseguir la unió de Castella i de la Corona d'Aragó, la conquista de Granada i el descobriment d'Amèrica.
A Morella i les seues aldees no els va anar malament este regnat; el dia 22 d'octubre de 1493 van aconseguir la confirmació del privilegi atorgant al baile de Morella la facultat de poder jutjar en les causes de les obres pies, a més d'altres privilegis que els van ser concedits.
Va succeir la guerra de la conquista de Granada, perquè Boabdil no va complir el pacte de Porcuna pel qual es comprometia a entregar Granada si el rei Ferran  li ajudava a recuperar la Corona de què havia sigut desposseïda per son pare, el sultà. En 1486, Boabdil cau presoner dels cristians després de la presa de Ronda i Loja, i va ratificar el pacte de Porcuna. Entre els anys 1487 a 1489 Velez-Málaga, Màlaga, Almeria i Guadix van anar caient en poder dels cristians. Quedava només Granada per conquistar i Boabdil, fent cas omís als pactes de Porcina i Loja, es va negar a entregar-la. El rei va decidir assetjar la ciutat l'inici de la qual va ser l'abril de 1491, i que va durar fins al dia 6 de gener de 1492, que Boabdil plorant a llàgrima viva va entregar la ciutat.

Les guerres sempre han sigut un problema important, perquè a més de la pèrdua de vides humanes, eren costoses econòmicament, i els diners havien d'eixir de l'erari públic. Arribava la petició de diners fins a les aldees més humils i estes no es podien negar i havien de contribuir en el gasto, moltes vegades amb quantitats superiors a les seues possibilitats. Un dia es va presentar Joan Torrent, representant del governador de València, a Morella demanant una determinada quantitat de diners per a la guerra de Granada, i esta, com de costum, va fer el repartiment equitatiu entre la matriu i les seues aldees. A Catí li va correspondre pagar en 1491, 1.009 sous; en 1492, 1340; en 1493, 2596, i en 1494, 2239. Catí llavors era l'aldea amb nombre més gran d'habitants de les de Morella, doblegant a la de Vilafranca.

Que catinencs van estar en la guerra de la conquista de Granada, és segur. Així ho afirma mossén Paco Celma. Diu: “actualmente hay en Valencia algunas familias ilustres descendientes de esta Villa (Catí) por los Matheus, que fueron a la Conquista del Reyno de Granada, y se quedaron en Valencia, y enlazaron con los Condes del Real de Sirát, y otros”.

Mossen Joan Puig ressenya en el seu llibre un document del Juradesch de 1492, escrit pel notari Tomás Muntalt, que es trobava en l'Arxiu Municipal de Catí, fins a l'atziac dia de 1936, que diu: “a lahor e gloria de nostre Senyor Deu, e de la Sacratísima Verge María e exaltament de la sancta fe cristiana a be e repos dels regnes de Spanya plague a Nostre Senyor fon presa la Ciutat e Regne de Granada a dos del mes de giner del any MCCCCCLXXXXII  per lo molt potentissim Sor. Don Ferrando Rey de Arago, e de Castella en lo cual día de dos de giner se diu entraren en la mayor força de la dita ciutat la qual se nomena la alfambra aquells virtuosos caualaers ço es lo marques de Caliç, e lo marques de Bilena, e lo compte de Tendilla ab la creu primera, e ab la bandera, o Standard del dit Sor. Rey placia al Omnipotent voler li donar victoria contra infells, e pau ab altres Reys,  e senyors cristians”.
 


62.2 CATALUNYA I CASTELLA S'ALIEN EN UNA GUERRA CONTRA ARAGÓ I VALÈNCIA


No obstant Catí, que sí que va estar en la reunió de Morella, a l'hora de la veritat, es va decantar pel rei Joan II ja que va enviar hòmens per a la guerra a Castelló, Vila-real,  Onda i Eslida.
Diu mossén Joan Puig: “la guerra entre Castilla y Aragón fue desastrosa para nuestro pueblo.
Las tropas castellanas subieron de Albocàsser, pusieron sitio a los débiles muros de Catí y como éstos eran poco resistentes, abrieron aquellas un portillo, los asaltaron, y como los defensores eran pocos y los agresores muchos y muy bien armados, no tuvieron más remedio que entregarse a los sitiadores, quienes amenazaron con entrar a sangre, fuego y saqueo si no se rendían. Pero la rendición había de ir acompañada, para evitar el saqueo, la sangre y el fuego, de la entrega de 2.000 florines de oro. No tuvieron pues los catinenses más remedio que rendirse y obligarse a entregar dicha cantidad en evitación de males mayores.
Algunos hombres del pueblo fueron detenidos y llevados como rehenes a Alcalá de Chivert en cuyo castillo quedaron presos. También fue llevada allí la plata de la Iglesia, como prenda para los que salieron fiadores de la entrega de dicha cantidad. Se pidió prestado el dinero necesario a muchos del pueblo que en metálico o en piezas de plata labrada la ofrecieron para satisfacer la deuda contraída, y se acordó concertar empréstitos fuera del pueblo, en San Mateo, Vinaroz, Ulldecona y Tortosa.
Sujeto que trabajó muchísimo para buscar y encontrar el dinero necesario fue el Jurado Tomás Figuera, recorriendo varios pueblos, acompañado de los cobradores castellnos Ramiro de Mijanques, Juan Valpuerta y Amilton Fortuño.
Los rehenes estuvieron en Alcalá 48 días, recibiendo de Catí el socorro necesario para el sustento de sus esposas e hijos. Los fiadores de Alcalá amenazaban con vender la plata de la Iglesia que tenían como prenda, si no cobraban enseguida la cantidad asegurada. Por fin después de muchos trabajos y apuros pudo Catí reunir la cantidad prometida y el 7 de abril de 1463 y en Alcalá fueron entregados los 2.000 florines o su equivalencia 26.000 sueldos.

Anys més tard Morella en un repàs sobre la seua conducta i la de les aldees en la guerra, deia:  “En el año 1463, sirvió a su Majestad con cincuenta hombres para socorro del castillo de Olocau, aldea de la dicha villa y una de las que ahora andan en la pretensión de la independencia, que en aquel tiempo se entregó al enemigo, que lo era entonces el señor rey de Castilla y en este tiempo se entregaron al rey de Castilla, además de Olocau, los lugares de Villafranca, Zorita, Lamata, Sintorres, Catí, (el que va patir Catí en esta guerra per estar en contra dels castellans desmentix la seua inclusió en este escrit), Forcall y Catellfort, que costaron mucho de reducir y cada uno, en forma de comunidad, conspiraron contra la Real Corona, entregándose voluntariamente al enemigo, haziendo resistencia a los exercitos de su Majestad, fortificándose para amparar y favorecer a los Catalanes y Castellanos y destruir Morella. Por lo qual que forzoso, siendo tan excesivos los gastos empeñar la plata de la Iglesia, como se deliberó en 28 de septiembre de 1463, quando estuvo sitiada cerca de dos años, siendo el Horcajo plaça de armas del enemigo y por dicha razón padecieron los trabajos que se pueden considerar en tan largo sitio y fue menester que su Majestad mandase derribar todas las fortificaciones que se habían hecho en las aldeas y entonces su Majestad hizo merced a la villa de trescientos mil ducados de los bienes confiscados a las aldeas de la villa que no pudo tener efecto de cobrança por haverse reducido las aldeas y haverlas perdonado su Majestad la pena de confiscación como refiere Zurita. En dicho año 1463 socorrió al governador de la villa de San Matheo con cien soldados de infantería y diez cavallos. En el año 1465, sirvió con treinta hombres a sus costas y con cien ballesteros para el socorro de Amposta”.

La remissió de confiscació, que diu Morella va ser general, segons sentència dictada a Baiona, el 23 d'abril de 1463 pel rei de França en la que disposava que el d'Aragó perdonara: “a todos los caballeros y pueblos que en los tiempos pasados se havian mostrado en los reynos de Aragón y Valencia por el príncipe don Carlos y por el rey de Castilla”.

El 28 d'agost de 1473 a Pedralbes (Barcelona) Joan II confirmava el privilegi de Martín I, concedint al baile de Morella la facultat de jutjar en les obres piadoses. Este rei, el Obstinado,  moriria el 19 de gener de 1479, i en Poblet descansen els seus restes mortals.
 Fernando va ser el seu successor, i a Navarra la senyora Leonor, després d'haver enverinat a la seua germana Blanca, la legítima hereva.
 


63 CATÍ EN LA CONQUISTA DE GRANADA


Isabel I de Castella


Ferran II de València el Católico es va casar amb Isabel I de Castella, el seu regnat ha sigut un dels més gloriosos de la història d'Espanya. En el seu regnat es va aconseguir la unió de Castella i de la Corona d'Aragó, la conquista de Granada i el descobriment d'Amèrica.
A Morella i les seues aldees no els va anar malament este regnat; el dia 22 d'octubre de 1493 van aconseguir la confirmació del privilegi atorgant al baile de Morella la facultat de poder jutjar en les causes de les obres pies, a més d'altres privilegis que els van ser concedits.
Va succeir la guerra de la conquista de Granada, perquè Boabdil no va complir el pacte de Porcuna pel qual es comprometia a entregar Granada si el rei Ferran  li ajudava a recuperar la Corona de què havia sigut desposseïda per son pare, el sultà. En 1486, Boabdil cau presoner dels cristians després de la presa de Ronda i Loja, i va ratificar el pacte de Porcuna. Entre els anys 1487 a 1489 Velez-Málaga, Màlaga, Almeria i Guadix van anar caient en poder dels cristians. Quedava només Granada per conquistar i Boabdil, fent cas omís als pactes de Porcina i Loja, es va negar a entregar-la. El rei va decidir assetjar la ciutat l'inici de la qual va ser l'abril de 1491, i que va durar fins al dia 6 de gener de 1492, que Boabdil plorant a llàgrima viva va entregar la ciutat.

Les guerres sempre han sigut un problema important, perquè a més de la pèrdua de vides humanes, eren costoses econòmicament, i els diners havien d'eixir de l'erari públic. Arribava la petició de diners fins a les aldees més humils i estes no es podien negar i havien de contribuir en el gasto, moltes vegades amb quantitats superiors a les seues possibilitats. Un dia es va presentar Joan Torrent, representant del governador de València, a Morella demanant una determinada quantitat de diners per a la guerra de Granada, i esta, com de costum, va fer el repartiment equitatiu entre la matriu i les seues aldees. A Catí li va correspondre pagar en 1491, 1.009 sous; en 1492, 1340; en 1493, 2596, i en 1494, 2239. Catí llavors era l'aldea amb nombre més gran d'habitants de les de Morella, doblegant a la de Vilafranca.

Que catinencs van estar en la guerra de la conquista de Granada, és segur. Així ho afirma mossén Paco Celma. Diu: “actualmente hay en Valencia algunas familias ilustres descendientes de esta Villa (Catí) por los Matheus, que fueron a la Conquista del Reyno de Granada, y se quedaron en Valencia, y enlazaron con los Condes del Real de Sirát, y otros”.

Mossen Joan Puig ressenya en el seu llibre un document del Juradesch de 1492, escrit pel notari Tomás Muntalt, que es trobava en l'Arxiu Municipal de Catí, fins a l'atziac dia de 1936, que diu: “a lahor e gloria de nostre Senyor Deu, e de la Sacratísima Verge María e exaltament de la sancta fe cristiana a be e repos dels regnes de Spanya plague a Nostre Senyor fon presa la Ciutat e Regne de Granada a dos del mes de giner del any MCCCCCLXXXXII  per lo molt potentissim Sor. Don Ferrando Rey de Arago, e de Castella en lo cual día de dos de giner se diu entraren en la mayor força de la dita ciutat la qual se nomena la alfambra aquells virtuosos caualaers ço es lo marques de Caliç, e lo marques de Bilena, e lo compte de Tendilla ab la creu primera, e ab la bandera, o Standard del dit Sor. Rey placia al Omnipotent voler li donar victoria contra infells, e pau ab altres Reys,  e senyors cristians.

 

64 CATÍ I ALDEES EN EL SEGLE XVI


Felip II

     Catí, la major aldea de Morella, va començar malament el segle XVI perquè en el primer any d'este segle ja va haver de protestar davant dels morellans per la neciesa d'aquells de pretendre cridar-se senyors de Catí.

     A pesar de les contínues negatives a què estaven acostumades les ànsies d'independència de les aldees, seguien com el primer dia. Al juliol de 1587 Forcall i Cinctorres, juntes, i soles, decidixen erigir-se en viles, per a la qual cosa trien com a representant a Blai Berga a quí avancen una quantitat perquè es trasllade a Madrid “y veure sins porien fer viles y consultar los memorials que havia fet per dita rahó micer Sanchis de Valencia”.

     En 1598 Juan Maçaner, resident en Morella, és anomenat batlle del Forcall per Juan Alfonso Pimentel Herrera, comte de Benavente i lloctinent del capità general de València. El Batlle era el representant del Rei en el territori.

     Pareix que este nomenament no va ser del gust de tots, i un cert Joan Tort, “surrogat en dita aldea per Anthoni Llazar de Diurna, cavaller Batlle de la dita vila de Morella i ses aldees”, eleva una queixa adduint que Joan Maçaner ha obtingut esta batlia per la seua molta vèrbola, i que este privilegi ha de revocar-se. Esta batlia, estava vacant des de la mort el 19 d'octubre de 1598 de l'anterior batlle Damià Maçaner, pare de l'anomenat ara, i que havia sigut batlle des de 1565.

     El batlle, com a representant del rei, estava obligat a assistir a les eleccions de justícies, jurats i altres càrrecs municipals, i Joan Tort al•legava en el seu escrit que Damià no podria fer-ho ja que les dites eleccions es fan totes el mateix dia i la terra pera anar a dites aldeyes es molt fragosa y aspra y les aldees son huit”.

     La família Maçaner portava exercint de batlle de Morella més de cent anys; el càrrec anava passant de pares a fills correlativament, i per a poder exercir al mateix temps en les aldees delegaven o anomenaven una persona en cada aldea per a les eleccions oficials “al qual subrogat vulgarment nomenat lloctinent de balle”.

     Ja en 1458 era anomenat Bertome Blancafort, batlle de Forcall, i en 1464 ho era Miquel Pedro pel “regens officium baiulie ville et aldearum Morelle”, Antoni Gil.

     L'1 de febrer de 1545 el rei Felip II, sent príncep, trobant-se a Valladolid va concedir la indicada batlia a J. Maçaner “l'antich”. Este va renunciar després de 20 anys en el càrrec, concretament en 1565. El rei, des de Segòvia, anomena batlle a Damià Maçaner el 24 d'agost d'eixe mateix any.

     En el procés, els representants de Juan Maçaner al•leguen que si abans de 1545 no hi haguera batlle i sí lloctinent, el rei ho ha convertit en batlle per estos nomenaments, perquè estos batlles mai s'han titulat lloctinents sinó batlles, a més d'haver jurat el seu càrrec davant del virrei i no davant del batlle morellà com feien els subrogats. Es va donar la circumstància que al batlle morellà li van prestar jurament els batlles pobletans, però no el forcallà, per ser batlle local del rei.

  Olocau, tenia tota la jurisdicció en primera instància, i no tenia batlle sinó un lloctinent anomenat pel batlle de Morella. Açò al•legava també Joan Tort i Morella. A més, que Damià Maçaner va jurar com a lloctinent davant de Blai Berga, que era el regent de la batlia durant la minoria d'edat de Llàtzer Ciurana i ara ha deixat de jurar sent motiu perquè també ho feren altres batlles de les aldees. A la majoria d'edat del batlle de Morella tots els batlles de les aldees van jurar el càrrec, però el de Forcall no es va presentar adduint que ja ho havia fet davant del batlle de València.

    Damià Maçaner, va fer llegir als oficials forcallans el seu nomenament com a batlle per part del rei, “ab la honor e reverencia ques pertany”.
El notari Vicent Onofre de la Tonda, de Forcall, va alçar l'acta en 1566 de tot el que actuà.

     Morella no deixava entrar als de Catí al bosc de Vallivana a pesar que tenien el mateix dret que ells. Els catinencs van entaular un pleit el 22 de novembre de 1595 que va durar sis anys, fins que la justícia va donar la raó a Catí.

    Un altre pleit d'aquelles dates va ser el que van provocar els vedalers del bosc de Vallivana al denunciar als catinencs Juan Olzina i José Sales Olzina per perxejar bellotes en aquell bosc, als que els van imposar una multa de 60 sous, basant-se en una reglamentació que s'havia inventat Morella sense comptar amb  les aldees, ni tan sols a la mes pròxima, Catí; per tant, no tenia cap valor la reglamentació. La sentència dictada pel lloctinent de governador d'Uxó el 7 de gener de 1597 va donar la raó  a Catí. Morella no va estar d'acord amb la sentència i la va apel•lar: la resolució  definitiva per este cas es va dictar a València el 30 de juny de 1601 davant del síndic de Catí, Gaspar Verdú, amb  el següent veredicte: “Anulamos y revocamos la pena de sesenta sueldos”. Morella, que havia sigut citada per a escoltar la sentència, no va comparéixer

 


65 -SENYORIA DE CATÍ I ALTRES PROBLEMES DEL SEGLE XVI


Bosc de Vallivana
 

         En 1500 i en 1510 els catinencs van elevar una protesta perquè els jurats de Morella es feien cridar senyors de Catí. Esta protesta ja l'havien realitzat en 1500 davant del Justícia de Morella donant-los la raó, encara que, segons pareix amb poc èxit, ja que la repetien.
Esta nova pugna havia començat el 27 de juny de 1481 perquè Morella havia adquirit novament els drets econòmics sobre Catí. Els morellans creien que per este fet podien cridar-se senyors de Catí, obviant que els drets polítics i jurisdiccionals continuaven sent catinencs. Per tant, no tenien cap dret a cridar-se senyors de Catí. A pesar d'això, cada vegada que tenien ocasió, i només per a agullonar als catinencs, feia ostentació de tal títol que no li corresponia.

       Davant dels freqüents casos de tal ostentació immerescuda els representants de Catí van consultar el cas amb el notari Misser Baro, de Sant Mateu, i van protestar una altra vegada davant del representant  morellà el notari Juan Ulldemolins.

       Açò durarà quasi dos-cents anys més, concretament fins a 1691, data de la separació de les aldees de Morella.

       En 1515, novament van tindre que pleitejar Morella i Catí pels boscos. A pesar de les innumerables sentències dels successius reis atorgant a Catí el poder entrar i usufructuar als boscos de Vallivana, Salvassòria i Gibalcolla, Morella es negava a això en quant podia. Catí va haver de manar un representant seu a València per a defendre els seus drets. En esta ocasió va ser el jurat Joan Martí. Allí va estar 22 dies treballant per a guanyar el pleit. De moment, el gasto va sumar 182 sous. El 28 de maig ja s'havia iniciat el pleit. El jurat Gabriel Aviñó va anar a Morella a obtindre còpia de la “intima que feren los Jurats de Morella prohibint nos que no entrasen los bestiars de Catí en Vallivana”. Per a no tindre que entrar en pleits sempre tan costosos en temps i en diners, el representant catinenc portava en la cartera un oferiment de 50 sous, però els morellans no van acceptar.

       Van haver d'arribar a la Real Audiència de València per a demostrar que Catí tenia dret a beneficiar-se dels productes dels boscos esmentats. Com a justificants d'este dret acompanyaven a la demanda trasllat dels privilegis referents al bosc de Vallivana prèviament obtingut per Ausías de Sanjuán a Forcall i Cinctorres, així com justificants obtinguts en Hervés.
         Després de molts gastos ocasionats pel pleit, Catí i Morella firmaven un acte de Concòrdia en 1516 pel que Morella acceptava l'oferta de Catí de pagar 50 sous anuals. En representació de Catí firmava el jurat Mateu Mestre, tal com constava en la pàgina 487 del llibre 2n del Juradesch de l'any 1514-1515, de l'Arxiu Municipal de Catí, fins que va ser cremat en l'estiu de 1936.
         Catí, inclús sabent de l'abús i de la il•legalitat de Morella, en aquells moments no tenia una altra opció que pagar els 50 sous anuals. El poble depenia en excés de la riquesa del bosc de Vallivana. Però, com sempre, no es va donar per vençut. Va continuar lluitant pels seus drets. Veiem que en 1543 Morella va haver d'acceptar un acte de concòrdia celebrat en el mes de maig a València i acceptar el dret de Catí a entrar a pasturar amb el seu guanyat en tal bosc.

        En la centúria de 1500 el Clero encara gaudia de molt poder, juntament amb els rics, els Cavallers. Ambdós, clero i cavallers,  pretenien no tindre l'obligació de pagar la peyta del moble. El poble pla es va sublevar. Van anomenar un representant, el jurat Mateu Mestre que es va traslladar a València on va estar 23 dies treballant amb el jurista valencià Francisco Baro, contra la qual cosa pretenia el Clero i el represente dels cavallers Ausías Sans. El poble pla de Catí, que no tenia recursos per a afrontar esta lluita, es va veure ajudat per Morella col•laborant amb 1255 sous del fons comú. Els Cavallers van ser promptament derrotats. Ausías Sans va haver de pagar la “peita del moble, deu lliures peyteres de moble del magnifich en Ausías Sans Caualler, a raho de II sous per lliura que fan XV sous com pretenghe lo dit en Ausias Sanç alegrarse del priuilegi militar e preten no esser tengut a pagar peyta de moble XX sous”.

       Quant al litigi amb el Clero, la famosa frase d'El Quixot ho diu tot. El Clero, igual que els Cavallers,  no volia pagar la peyta pels seus béns. El poble de Catí lluitava contra el Clero, gràcies a l'ajuda de Morella i les aldees. De totes maneres, la lluita era desigual. El Camarlenc del Governador General de València, imitant Ponio Pilatos, el 12 de desembre de 1617, dos anys després de l'inici del pleit, va remetre una carta als Jurats de Morella i de Catí desentenent-se del tema exhortant-los que es posaren d'acord.

66.1 CATÍ EN LA GUERRA DE GERMANIES

 

Germanies rebudes pel cardenal Adrià d'Utrech (1521)
 


        Entre els anys de 1519 a 1522 es va produir al Regne de València una revolta protagonitzada per llauradors i artesans contra el sistema feudal establit. Paral•lelament i sense amb l'acord previ, a Castella brollava una insurrecció coneguda com Los Comuneros de Castilla. La inflació, la crisi de subsistència, les pestes i els problemes d'integració dels molts immigrats a València capital, la decepció política perquè el rei Carles I no complia amb la seua obligació foral de vindre a València per a la celebració de les Corts, els problemes amb la intransigència eclesiàstica, i altres factors d'orde econòmic, va conduir  que els artesans i llauradors formaren una unió i van constituir la coneguda com a Junta dels Tretze, amb un immediat enfrontament bèl•lic amb les forces nobiliàries en diversos punts de la geografia valenciana: Camp de Morvedre, Castelló, Gandia, Xàtiva i Oriola.
Pel que fa al que més tard seria la província de Castelló, tot el litoral, principalment la Plana, excepte Burriana, es va decantar per les Germanies; el Maestrat i Sogorb, seguirien fidels al poder establit. Morella i les seues aldees, a excepció de Vilafranca, Forcall i Portell, que van seguir a les Germanies, la resta, amb la metrópoli al cap, es van decantar per Carles I.

Morella va enviar una comissió a les aldees turbulentes per a intentar convéncer-los i tornar a l'obediència real, però va ser en va. El líder forcallà Balaguer, s'en va anar a València, va comprar armes i una bandera, i a la tornada, va passar per Vilafranca i va alçar a la majoria de la població a favor de la Germania, anomenant capità a Miguel Carrascull.

Els pobletans agermanats cada dia creixien en número i Morella començava a témer per la seua seguretat, per la qual cosa va decidir enviar un emissari al rei demanant la immediata detenció dels caps dels agermanats de les després d'aldees turbulentes. En l'Arxiu de la vila de Catí obrava un document que deia respecte d'això: “…..en tanto que caminaba el mensajero, (tomó la resolución de atacar con las armas y, el mismo día que así se acordó) enviaron los regidores de Morella, a dichos tres lugares alterados, cien hombres de a pié y diez de a cavallo que truxesen presos a Miguel Carrascull, Antonio Altafulla y Pedro Balaguer con la determinación de ahorcarlos dentro de tres días”.
 Als pocs moments d'entrar a Vilafranca fan presoner a Miguel Carrascull, líder dels agermanats vilafranquins. En vint-i-quatre hores fan presoners als altres dos capitostos que són portats a Morella per a ser jutjats.  Als tres dies d'estar en Morella van haver de ser deixats en llibertat, a petició del governador de València.

En Sant Mateu els agermanats van donar mort al mestre de Montesa, Bernardo Zahera a resultes d'una falsa alarma difosa per una dona agermanada de què aquell tenia en sa casa soldats amagats; va arribar la gent escarotada a sa casa amenaçant-lo botar foc si no eixien els soldats amagats; este va obrir la porta perquè la gent vera que no hi havia ningú amagat i el van assassinar junt amb el seu criat. Els morellans es van assabentar el 18 de juny, i el 20 eixia el capità Berenguer Ciurana de Morella amb una grossa facció, entre els que anaven vint-i-cinc soldats catinencs al comandament del seu capità Joan Martí que s'havien unit al gros de l'expedició a l'hostal d'Albert (més tard conegut com mas d'Antolí), arribava a Sant Mateu per a desallotjar els amotinats que s'havien refugiat a la torre de l'església. L'endemà, el capità dels agermanats i set dels assassins de Zahera van ser penjats a la plaça.

 

66.2 HISTÒRIA DE CATÍ (RETALLS) CATÍ EN LA GUERRA DE GERMANIES

 

Traiguera

Catí, que des del principi havia optat per l'emperador, i havia anomenat capità a Joan Martí, Jurat del Consell municipal, va manar una delegació a Morella per a aprovisionar-se d'armes per si els agermanats decidien atacar-la, però només va aconseguir la irrisòria quantitat de 12 llances. Les escopetes i llances les necessitava Morella per a defendre's. 

A l'arribar a coneixement dels Tretze l'incident de Sant Mateu, ix des de València una expedició de sis-cents hòmens al comandament del fuster Miquel Estellés amb la pretensió d'atacar Morella, però, temorós que el Duc de Sogob li tallara la retirada, es va limitar a saquejar Alcalà. Des d'allí el capità dels agermanats va manar una carta a Catí exhortant-los perquè s'adheriren a la seua causa. A Catí els estava esperant el capità morellà Berenguer Ciurana amb uns sis-cents hòmens, perquè havia rebut la confidència que Estellés pretenia atacar esta aldea. Mentrestant, el capità catinenc amb la seua tropa, es trobava per la Plana de Castelló.

El dia 1 de juliol, Ciurana, deixant uns hòmens de guarnició a Catí, s'en va anar amb la resta a ajudar al Duc de Sogorb que estava combatent contra Estellés, arribant quan ja estava derrotat el líder agermanat, a què havien fet presoner junt amb els seus ajudants  Bremón i Coll.  Amb esta acció no va finalitzar la guerra de Germanies, però el seu front va ser desplaçat cap al Camp de Morvedre. Catí, durant eixe estiu va enviar vint-i-dos hòmens al front, als que va afegir altres set amb les tropes de Morella, la qual cosa sumen un total 29 hòmens. Una vegada conquistat el Camp de Morvedre, les tropes de l'emperador van continuar amb la seua avançada cap a les terres de València i Xàtiva. Catí va aportar altres nou hòmens. Resumint: a Catí li va costar cara este guerra, perquè als hòmens que va aportar, va haver d'afegir armes i municions, amb un total de 4.882 sous gastats. El teixidor santmatevà Guillén Sorolla, que tenia la seua residència a València, un dels més famosos capitostos dels agermanats, va ser detingut, jutjat i condemnat a mort a Xàtiva, i el seu cap portat a València.

Com segons pareix, alguns agermanats havien comés certs abusos durant la contesa, inclús assassinats, al finalitzar se'ls van obrir uns processos, que van ser perdonats per l'emperador Carles I amb la condició que s'inscrigueren en l'exèrcit de Alvaro Bazán, excloent d'este perdó a 392 persones “per haver stats Officials e principals promovedors e delinquents en la prava germanya e alteracions passades de aquest Regne de Valencia”. Carlos I d'Espanya i V d'Alemanya va agrair a Morella la decisiva intervenció a favor seu concedint-li els títols de Fuerte i Prudente, que figuren en el seu escut. Posteriorment concediria també la Corona Ducal a l'escut de la ciutat. A títol orientatiu, direm que per aquelles dates els veïns de Morella i alguna de les seues aldees i pobles del voltant, era el següent:

  Morella.- …………. 696 veïns

Sant Mateu.- ……. 413     

Traiguera.-………. 374     

Canet lo Roig.-….. 225     

La Jana.-………… 195     

Catí.-………………172     

Forcall.- ………….. 168     

Benassal.-………. 163     

Xert.-…………….. 142     

Albocàsser.-…….. 139     

Ares.-…………….  128     

Vilafranca.-………. 125     

Vallibona.-……….. 121     

Cinctorres.-……… 120     

Portell.-…………..   92     

 

NOTA.- El nombre de veïns cal multiplicar-ho per quatre, (alguns diuen que per 4'5), per a saber el nombre d'habitants de cada poble.


67 HISTÒRIA DE CATÍ (RETALLS) 1550 LITIGI ENTRE CATI I MORELLA PER L’ERMITA DE VALLIVANA

 

Pont de la Bota (Morella)

Hem dit en alguna altra ocasió que des que la reina Violant d’Hongria donara a Morella i les seues aldees les deveses de Vallivana i Salvassòria, va ser “comú”, no sols per als veïns de Morella, sinó també per a les  aldees.

Este privilegi va vindre molt bé, tant a Morella com a les seues aldees, sobretot a les més pròximes a les deveses mencionades. Tant, que alguna d'elles es va adormir a comprovar i marcar en el terreny el que estava escrit en la carta de poblament. Este és el cas de Catí.

A mitjan segle XVI, més de tres-cents anys després de la carta pobla!, s'adonen que els límits d'esta no es corresponien amb els del terreny, i al•leguen que l'ermita de Vallivana estava dins dels límits que els havia assignat Blasc d'Alagó. 

 

Mare de Déu de la Vallivana

En  les seues al•legacions deien que gran part de la devesa de Vallivana pertanyia a Catí, perquè des del riu Sec marcava la línia de la cava de  Prunelles, d'ací a Gibalcolla i travessant Salvassòria arribava al fons de Vallivana: “ Ad rium sicum, et per rium sicum vadit ferire ad viam quae descendit de la cava de Prunellas sicut aquae vertuntur, et via a via ascendit per illam la cavam et per illam serram vadit ferire ad Gibalcolla, sicut aquae vertuntur, et serra serra transversat Salvasoria et vadit ferire per fundum de Vallivana.” Hi ha una dificultat a resoldre de difícil solució: el fons de Vallivana.

 

Ermitori de Vallivana (Morella)

 

El barranc de Prunelles és l'ara conegut com el de la Belluga, tot i que encara hi hi ha catinencs que al referir-se a este barranc l'anomenen com “barranc de Prunelles”, que naix en la vessant sud del Tossal de Gibalcolla, en l'actualitat conegut com el Tossal de la Nevera des que es va construir la primera nevera. Alguns historiadors erròniament situen el port de Prunelles en la cúspide que hi ha al final de la costa de la Llècua procedent de Salvassòria i ja a la vista de la primera. No pot ser així ja que no hi ha connexió directa entre este port i el barranc de Prunelles que és el que dividix els termes d'Ares i Catí i travessa l'actual carretera de Catí a l'hostalet de Vilar de Canes a l'altura de l'empriu. Diu la carta pobla: “descendit de la cava de Prunellas sicut aquae vertuntur, et via a via ascendit per illam la cavam et per illam serram vadit ferire ad Gibalcolla, sicut aquae vertuntur,”, o siga, les aigües vessants serien les que donen cap a Gibalcolla i les que donen cap a la Llèqua. I des del port de Prunelles  Els catinencs a este paràgraf final de “et serra serra transversat Salvasoria et vadit ferire per fundum de Vallivana” el localitzaven en el barranc de la Bóta, o siga uns pocs quilòmetres dalt de Vallivana.

Els morellans ubicaven este punt un poc més avall de la Venta de l'Aire, concretament en el lloc on confluïxen el barranc de Vallivana i el de Salvassòria. No caminaven molt fins els morellans en este punt ja que el límit dels dos termes està un quilòmetre llarg més amunt, en el lloc conegut com el pontet de Catí.

Siga com siga, havia passat massa temps per a reclamacions. No obstant, diu l'historiador castellfortí fincat a Morella mossén Segura Barreda que “a pesar de esto, Catí se empeñó en poner sus armas sobre la puerta de la posada, y en una procesión que salía de aquel lugar el Justicia llevaba su vara alta, para denotar que se encontraba dentro de su término jurisdiccional.” L'article sobre el tema l'havia iniciat de la manera següent: “Pretensiones de Catí. Debemos consignar la pretensión del pueblo de Catí, que no dejó de turbar la armonía en el siglo XV y siguiente, ya que nos hemos propuesto recordar lo que pasó; tal es el deber de un historiador.”


La vida seguix i amb una incògnita per resoldre: el fons de Vallivana.


68  HISTÒRIA DE CATÍ (RETALLS)
CATÍ I ALDEES AL SEGLE XVII

A pesar dels fracassos i desenganys durant segles les aldees no desistien en el seu legítim interés d'aconseguir la independència de Morella, sempre en contínua lluita. No tardarien a aconseguir-ho. Ara, a principis del segle XVII era Olocau l'aldea que ho intentava.

 

Oloucau del Rei

 

És sabut que Olocau era una aldea diferent de les altres, tenia unes prerrogatives diferents. Olocau participava en els gastos de Morella i esta participava en els gastos del castell d'Olocau: “Agora ya no tiene que gastar Morella en Olocau pues no hay castillo, luego también es justo cesse la contribución de Olocau y que no pague lo que no debe”. “La loación que Olocau hizo fue solo por obedecer a Su Majestad, porque no le llamaron sino para loar . Los deservicios que Morella allega de Olocau qué tales devieron de ser que su Majestad no solamente nunca le quitó la jurisdicción antes siempre la ha conservado. Será porque querrá Morella applicarse a sí sola los servicios que ha hecho a su Majestad con el favor de Olocau y de sus Aldeas; lo que no es justo, porque de todos los servicios que ha hecho, quien menos ha pagado es Morella; y esto es público y notorio”. Morella fent cas omís, va contestar a la petició amb els raonaments de sempre.

Forcall i Cinctorres ho intenten en 1601. En 1648 són les aldees de Catí, Cinctorres, Zorita del Maestrazgo, Forcall, La Mata, Vilafranca, Vallibona, Castellfort i una altra vegada Olocau. Per a temptar a Morella oferien 20.000 ducats a canvi de la independència. Res, el mateix resultat de sempre. Un any després, en  1649, les aldees de Forcall i Cinctorres, soles, anomenen el notari forcallà Antoni Olzina com a síndic, al justícia Vicent Mesquita i als jurats Antoni Miró i Joan Segura. Les altres aldees no s'adormen, totes juntes decidixen oferir a Felip IV vint mil escuts a canvi de la independència. Morella al•lega que ha de tractar-se en justícia, accedint el rei a l'al•legació de Morella, tal com consta en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Consell d'Aragó 615 2/26 de 1689. Els gastos per este motiu augmentaven, en estes dates es va unir la pesta que va debilitar la gent i a l'economia d'estos llocs.

Mentrestant Catí continuava amb la seua lluita personal contra Morella. Els representants morellans seguien amb la mania de titular-se “senyors de Catí”, a pesar de les diverses sentències que ho prohibien. Al setembre de 1600 el Procurador patrimonial i Catí es queixen al virrei, adduint que Catí estava incorporat a la corona, i que tenia tota la jurisdicció civil i criminal i que es pagava el morabatí (1) als oficials reals per este motiu. Afegien que el Batlle general de València donava llicència a l'aldea de Catí per a carregar censals. Morella exhibix proves respecte d'això i els catinencs s'emparen en el privilegi 53 d'Alfons III i altres sentències en contra que Morella es titulara senyora de Catí. Almenys mentres durara l'expedient de resolució. Passen els anys sense resolució i, en vista d'això, en 1605 Morella anomena Gaspar Verdú Batlle de Catí, sabent que només es poden fer tal nomenament si és senyora jurisdiccional del lloc. Els catinencs s'acullen una altra vegada al privilegi 53 d'Alfons III.  En 1606 arriben a un acord momentani, i sense que assenta precedent, perquè el Batlle de Morella siga el que anomenen el justícia de Catí. Esta decisió tampoc acontentava a les parts, el resultat de la sentència no eixia a la llum i els anys anaven passant. En 1610 els catinencs i els morellans aconseguixen un acord perquè els que anomenen el càrrec de Batlle de Catí siga un any el Batlle i un altre el justícia major de Morella.

No obstant, Catí en els seus raonaments exposava tindre el procurador patrimonial del regne de la seua part, la presumpció de dret que té el rei com a senyor del regne, el fet que Catí seria del patrimoni real per la incorporació de Morella i les seues aldees en 1249 a la corona de Jaume I, que cobre el morabatí i no la vila de Morella, quan és un dret del senyor, que cobren els oficials reals en les viles reals. Els permisos que se sol•liciten al Batlle general per a carregar i prendre censals. Els jurats de Morella no es cridaven senyors en els arrendaments dels fruits de Catí. La jurisdicció és del justícia de Morella o del de Catí, però no els jurats de la metrópoli. Al•leguen l'error que va tindre el justícia de Morella al reconéixer en 1501 que els jurats de Morella es criden senyors de Catí. També el fet que Catí jurara fidelitat al rei Juan i no va prestar vassallatge a la vila de Morella. Els jurats de Morella es dirigixen als de Catí amb paraules d'igualtat i no de superioritat, cosa que farien si foren vassalls. Catí, com a aldea de Morella,  ratifica la seua pertinença al real patrimoni i no al senyoriu de Morella.

Morella es refà invocant que el procurador patrimonial hauria de defendre als morellans i no als catinencs “con tan pocos méritos y servicios”, al contrari que Morella “con una antiquisima fidelidad a los reyes como es el caso de la defensa de la Majestad del Emperador Carlos Quinto, contra la gente plebeya y comunera de dicho Reyno”.

 

La Todolella

 

Els catinecs no es rendixen, abans més prompte contraataquen dient que Catí anomena Batlle i té tots els drets dominicals com el terç delme, la jurisdicció criminal i civil i penes diverses. Ramón de Bacona va ser el repoblador per concessió de Balasc d'Alagó, va haver-hi diverses vendes de l'aldea. En 1271 Bacona la va vendre al santmatevà Ramón Castellar. El seu descendent Jaume Castellar la ven a Morella en 1374 fart dels pleits que mantenien per la jurisdicció. Hi ha dos sentències, una en 1368 i una altra en 1374 que declaren a Castellar senyor de Catí.
Seguix la lluita sense desmai entre vila i aldea. El 10 de juny de 1628 es publica  una sentència dient que Morella no tenia el senyoriu sobre Catí. Els morellans no estan d'acord amb la mateixa, i promouen un nou pleit que va durar fins a l'any 1671, amb nova disconformitat de Morella.
Van seguir amb la disputa però poc importava ja, el sol de la independència  començava ja a  albirar-se en l'horitzó, i va quedar definitivament conclosa amb  el decret de separació i la venda dels drets de Morella sobre Catí.

(1) Nom donat al "dinar" d'or musulmà dels almoràvits. També moneda castellana d'Enric VIII que imitava els morabatins musulmans.
 


69 HISTÒRIA DE CATÍ (RETALLS)

CATÍ EN LA GUERRA CONTRA ELS CATALANS


 França i Espanya, igual que la majoria de països, regions, autonomies i, fins inclús, pobles, en el transcurs de la Història han tingut les seues èpoques de bones relacions, i altres, de fregaments i conteses.

 

Sant Mateu
 

Una d'eixes va ocórrer a primers del segle XVII. Trencades les paus per la successió del ducat de Màntua al març de 1631, Espanya va eixir en desavantatge perquè a partir d'eixe mateix moment la seua superioritat en la península Apenina a poc a poc va minvant. Richeliu aconseguix que el Milanesado es pose a favor seu en contra de Felip III de València i IV de Castella. Aprofiten els francesos per a invadir el Rosselló, invasió que acaba amb la conquista de Perpinyà el 6 de gener de 1640.

Catalunya, que en un primer moment participava també del costat espanyol en la guerra, es va queixar davant del virrei que els soldats castellans, irlandesos, flamencs i italians que reforçaven l'exèrcit espanyol, cometien abusos amb els catalans. Però este, en compte d'escoltar les queixes va detindre els comissionats. El  poble català de Barcelona es va amotinar i el dia 7 de juny de 1640, festivitat del Corpus Christi, va assassinar al virrei i va alliberar als detinguts. Tot el principat va imitar la seua metrópoli, els intents de conciliació amb Felip IV, i amb el seu protegit el Conde Duque de Olivares,  van fracassar i els catalans es van aliar amb França.

Tot i que encara no havia arribat la guerra a Catí, les autoritats havien confinat els béns dels canterans francesos que residien en ell. Tement el pitjor, Catí es militaritza, i el dia 28 de desembre de 1635 les autoritats anomenen capità de la força local a Jaime Vicente Miralles. Encara que porten una vida ordinària en el seu treball, en 1637 es passa revista a la força.

Morella va enviar dos terços de dos-cents vint hòmens compost per hòmens de totes les aldees, que van arribar a la frontera d'Ondarrabia el 24 d'agost de 1638. No sols van aportar hòmens nostres aldees, sinó que van col•laborar amb diners també.

Era en aquells temps Francisco Ciurana bayle de Morella, i va ser anomenat pel virrei de València Mestre de Camp dels terços de Morella i del Maestrat, i havia d'organitzar un dels vuit terços amb què devia participar el Regne de València. Per a fer-nos una idea de la quantitat d'hòmens d'estes terres dels Ports de Morella i del Maestrat havia de participar en la guerra, direm que cada terç estava format per mil hòmens repartits en deu companyies de a cent. Morella i les seues aldees havien de participar amb tres companyies, i Francisco Ciurana va anomenar els capitans: un, Gaspar Sales, de Catí; un altre, Melcior Dalp, de Morella; un altre, Jerónimo Gil, de Cinctorres, i un altre, Gaspar Gil, de Forcall. Cada aldea estava obligada a participar segons el nombre d'habitants.

Catí va ser assetjat l'any 1639, quan ja havia enviat soldats a Ondarrabia, a Flandes i a França. El 14 d'abril de 1640 vint-i-cinc soldats de Catí van ser enviats a reforçar el poble de Vinaròs. En un  primer moment els catalans, ajudats pels francesos, van ocupar alguns pobles i territoris. En 1641 van ocupar els Alfacs. Eixe mateix any Catí patix desfetes protagonitzades per les tropes reals. Dos anys després, concretament el dia 31 d'agost de 1643, Francisco Sans era el capità de la tropa de Catí, i va comissionar dos caps i sis soldats a Tortosa per a ajudar els assetjadors. La guerra seguix amb la seua virulència, i els catinencs han d'anar a refugiar-se al castell de Morella, davant de les atrocitats de la tropa franc-catalana. Per Catí passen i repassen tropes de tots els costats i açò convertix al poble en un calvari. En 1645  Catí és un focus, és un camp de concentració de les tropes vençudes en batalles celebrades a Catalunya. En Vallivana ocorre igual.

Esta guerra va durar prou anys, trenta, per aixó es coneguda com “la guerra de los treinta años”. El rei francés Lluís XIII jurava el títol de comte de Barcelona que havia sigut obsequiat pels catalans, va seguir enviant tropes a Espanya i s'apoderava de Valdealgorfa i Paiporta. El dia 12 de juliol de 1648 els francesos prenien Tortosa. Jorge Juan, baró de Seebach, informava el comte d'Orpesa que 2.000 hòmens de peu i 1000 de a cavall al comandament del baró de Marssi estaven a l'espera per a atacar Vinaròs, amb quatre peces de batre. I que si no ho havien fet ja era perquè “el temor de la peste que dura rigurossamente en aquella villa”. Els catalans i francesos no s'acontentaven amb la presa de Catalunya, pretenien creuar el va riu Sénia, pretenien invadir el Regne de València. Només era qüestió de temps. Jorge Juan, que tenia assentat el seu quarter general en Sant Mateu estava visiblement preocupat davant de tal possibilitat. Al desembre informava en este sentit al secretari del Consell de Guerra, Alonso Pérez Cantarero. El primer semestre de 1649 va transcórrer sense cap novetat digna de menció, espiant-se ambdós enemics totes les maniobres. A últims de setembre i primers d'octubre l'activitat soldadesca catalano-francesa era frenètica a Tortosa; estava clar que les hostilitats no tardarien a arribar; com així va ser. El baró de Seebach rebia notícies el 12 d'octubre  que a Tortosa hi havia un exèrcit de 5.000 hòmens i 500 cavalls. Va demanar auxili a Juan de Garay perquè des de Tarragona transportara en les seues galeres 1.500 soldats per a defendre la frontera: el terç del Mestrat només disposava en eixe moment de 56 hòmens.

L'ajuda no va arribar, però l'enemic sí. Al poc de temps, concretament el 19 de novembre de 1649, un exèrcit franco català al comandament del català Josep d'Ardena en perfecta formació creuava el riu Sénia i invadia territori valencià. Ja ho havia premonitzat el virrei de València en  una carta que va remetre Felip IV en 1645. Deia que si queia Tortosa “es más combeniente enplear en su defenssa los medios que ahora huviere que arresgar con su pérdida la ruina y más fatal suceso deste reino”.

L'exèrcit franco català estava compost po tres regiments de cavalleria catalana, altres tres de cavalleria francesa, quatre regiments i quatre companyies d'infanteria gala i altres dos regiments d'infanteria suïssa i catalana que, durant tres dies, abatien Sant Mateu amb dos peces d'artilleria i aconseguien obrir una bretxa en la muralla. La pluja va fer retrocedir a l'exèrcit invasor fins a les localitats de Xert, la Jana i Canet, a l'espera que el temporal amainara. Un accident inesperat, la caiguda d'un pont, va impedir la col•locació de dos canons de gran calibre, fonamentals per al lloc, i es retiraven definitivament en aquella ocasió. Van continuar amb la seua incursió i es van apoderar de Càlig a últims de 1649, i Sant Mateu en 1650.  Catí, i les altres aldees confrontants estaven  angoixades davant de l'imminent perill de caure en mans dels francesos i catalans que cometien qualsevol classe de vexacions i ho saquejaven tot. Tota la tropa concentrada de les aldees es va dirigir a Sant Mateu i, afonant els murs, van penetrar al seu interior. Davant de l'èxit aconseguit, es van dirigir cap a Ulldecona, uns sis-cents hòmens, a qui se'ls van unir els deu mil que manava el marqués de Morata, i d'allí a Tortosa, aconseguint la seua rendició el 6 de desembre de 1650. Al ser presa Tortosa pels francesos, el bisbe, Juan Baptista de Campanya,  i la seua cúria, van haver de refugiar-se en Morella, que es va convertir en capital del bisbat. Davant del temor a la pesta, que estava cavalcant per estos llocs, el bisbe es va refugiar en el santuari de la Mare de Déu de la Font Encara que ja es perda a la llunyania de Catí, direm que Joan Josep d'Àustria amb el seu exèrcit va assetjar Barcelona per terra i mar fins a aconseguir la seua rendició l'any següent i la retirada dels francesos el dia 13 d'octubre de 1652. 

A Catí es van celebrar grans festes per la finalització de la guerra, i en elles, bous. 

 

70 CATÍ I ALDEES AL SEGLE XVII

Catí

En altres aportacions hem repetit fins a la sacietat que a l'usdefruit  dels boscos de Vallivana, Salvassòria i Gibalcolla tenien el mateix dret Morella que les seues aldees, a pesar dels entrebancs i inconvenients que sempre posava la vila. Esta copropietat comportava uns drets i uns deures; en este segon cas, la vigilància i el manteniment dels boscos. Açò suposava uns gastos, per als que es va instituir un fons comú que era controlat per una persona denominada “Clavari de Vila i Aldees”, i que atenia a tot el concernent entre la primera i les segones.

Com prova d'eixos drets comunals sobre els boscos ressenyarem allò que s'ha contribuït per tal concepte en 1604. S'observarà allò que s'ha aportat per Catí com a aldea més important de les de Morella. Les quantitats són les següents:

Morella………19.393 sous.

Catí………….  4.002 sous.

Forcall……….  3.243 sous.

Cinctorres…... 2.929 sous.

Vilafranca…… 2.900 sous.

Vallibona……. 2.726 sous.

Portell……….. 1.885 sous.

Castellfort……1.827 sous.

Olocau……….1.827 sous.

L'aldea que contribuïa amb la major quantitat era Catí, i la que menys Olocau. Morella seguia amb la seua idea de recordar-se de les aldees per a cobrar els seus impostos i d'ignorar-les per a la resta. El 20 de desembre de 1622 Catí realitza una protesta davant de la vila perquè el justícia de Morella no baixava per Catí amb l'assiduïtat que li corresponia. Açò repercutia en el retard en l'exercici de la justícia i del castic dels culpables, així com en la seguretat de l'aldea. A més, tampoc havia fet acte de presència per a prendre-li jurament al justícia local, sense el requisit de la qual no podia exercir jurisdicció i quedava interrompuda l'acció de la justícia. Ignorem si va ser pel mateix fet, però dos anys després, concretament el 20 de desembre de 1624 novament Catí eleva una protesta davant de Morella perquè l'elecció del justícia no s'havia efectuat de conformitat amb les normes acostumades.

És notori que tots els organismes oficials actuals estan endeutats, i en alguns pobles i ciutats l'endeutament és escandalós. Veient el que ha ocorregut en el transcurs de la història no ens ha d'alarmar, però sí que arribar a la conclusió que amb els diners d'un altre qualsevol ho pot fer. Diem açò perquè el 4 de desembre de 1628 el Consell (Ajuntament) de Catí va sol•licitar en qualitat de préstec al Batlle General de València la quantitat de 40.000 sous. Pareix que Catí, igual que els altres pobles, això de demanar diners prestats ho feia ben sovint, tant és així que tenia un llibre cridat “Llibre de Manlleutes” on ressenyava els diners que aconseguia prestat, justificava la inversió d'estos diners, i la seua cancel•lació. Per descomptat que no ha sigut esta l'última vegada que Catí demanava diners prestats. Ho veiem el 15 d'octubre de 1652. Amb motiu de la guerra contra els catalans i francesos el poble de Catí havia hagut de manar soldats al front, el poble es va quedar pràcticament sense mà d'obra i les contribucions especials per a col•laborar en els gastos de la guerra les arques locals van quedar buides, per la qual cosa va haver de recórrer a demanar diners prestats. El clero de Catí, amb els delmes, primícies i llegats deixats per gent rica, caminava pròsper, per la qual cosa el Consell en 1654 li va demanar, i va obtindre, diners prestats, 153 lliures. I a Sant Mateu el 15 d'octubre de 1652 mil sous.

 

Cinctorres

 

La lluita per la independència continuava, era imparable. Les aldees sol•liciten permís al rei per a poder reunir-se i tractar el tema de la independència. Ho fan el 20 de maig de 1670 a Benassal, perquè el capità general els havia ordenat que les reunions les feren fora del terme general de Morella.  Arriben a l'acord de donar al rei 20.000 lliures si accedix a allò que s'ha sol•licitat, i anomenen perquè els representara el Síndic catinenc Francesc Sanjuán, al prevere Gaspar Torre, al notari valencià Joan Baptista Segarra i al notari de Vilafranca Joan Baptista Peñarroja, anomenant com a procurador especial a Isidre Meseguer, notari de Vallibona. Pareix que algun dels representants no ho tenia clar, com és el cas de Pere Barrachina que planteja al consell de Cinctorres s'informe davant de la junta a celebrar a Benassal sobre la conducta a seguir en el cas que alguna aldea no vullga convertir-se en vila. Este document obra en el Llibre de Determinacions 1659-1675, 22-5-1671, de l'Arxiu Històric Municipal de Cinctorres. A l'assabentar-se Morella envia un escrit el rei sol•licitant una sanció per a les aldees al•legant una disposició del rei Pere el Cerimoniós de 1387 prohibint a les aldees reunir-se per a este motiu.