|
|
PUBLICATA DE SANT ANTONI 2004
|
|
Publicata 2004
En primer lloc i, abans de llegir la publicata,
hem de donar les gràcies a alguna gent.
Són els xiquets i els músics que el teatre han fet.
A Miguel Angel Murria i a Arsenio Sales,
als col·laboradors, que ho han fet desinteressadament,
i, per a tots ells, demanem un fort aplaudiment.
=================================
Bona nit homes, dones, masovers i forasters.
Sant Antoni tenim ací un any més.
I ara anem a llegir la publicata
per a donar un poc de lata.
I esperem que no s’enfade la gent
si ací es diu algo malament.
Al mes de maig les eleccions vam celebrar.
Els joves volien fer un partit i la van cagar.
I ,com ningú se’n volie saber res,
tenim el mateix pa quatre anys més.
A Sant Pere de Castellfort faran dos rogatives
per a vore si plou un poc més i s’omplin les piscines.
I que no mos passe com l’any passat.
Que les van obrir quan ere punt d’estar tancat.
Un desvio de la carretera tenim aprovat
però no el farem hasta que algú siga atropellat.
A l’igual que el túnel se té que encofrar
Però tampoc ho faran hasta que algú s’emporte una pedrà.
Un secretari tenim i el van despatxar.
Encara sort que els plenos els ve a redactar.
Que a Catí lo dimoni no mos va poder seguir
està més que demostrat
ja que, si ell estiguere ací,
les basures ja les haguere cremat.
I de l’ajuntament, no té que ser tot malament.
A la teulà de la Font Vella una solució li van trobar.
Totes les teules van llevar
per a que els xiquets no les puguen trencar
i, una vegà van començar,
Sant Vicent mos van adesentar.
I del futbol, que en direm?
Que han canviat d’entrenador
i també de president.
A vore si aixines
pugem a preferent.
La banda de Catí
deu fer curt de subvenció
i no sabem si per això
han canviat el director.
La banda no va voler eixir
i sense banda se va fer
la provesó de Sant Martí.
I el pobre del senyor rector,
que és per estar retirat,
ho va tindre que fer tot cantat.
Sant Martí, patró del poble,
en fin de setmana vam celebrar,
I com la banda no volie tocar,
dotze burros vam portar.
Un poliesportiu tenim que va costar molt de paredar,
i en una bufà de cerç la teulà en va arrencar.
Les planxes van parar a les carrasques.
Mig any allí van estar,
I sort que el del Barranc les va arreplegar.
I els ganaders algo hi ha que dir.
Hi ha moltes granges al poble,
De conills polls i bacons.
Els conills, molts perills.
Els pollastres, desastres.
I els bacons a estropessons.
I de pastors, que hi ha pocs.
Cada camí té més mèrit.
Que ara tenen que estudiar
per als veterinaris, enganyar.
De la lechera, que en direm?.
Primer, no trobàvem un bon president.
Tots ho donaven per tancat.
I ara som l’enveja de la comunitat
A tots ens agrada l’aigua de l’Avellà.
Al joves, als xiquets i a la gent vella.
I mira si es gros que mos tenim que beure
l’aigua de la Font Vella.
Si al final, no es prenen mesures
mos tocarà baixar-la de la Font d’ En Segures.
Les festes les tenim que retocar.
Que fa molts anys que estan igual
i no tots les podem disfrutar.
Sempre es plantava un pi
per a les festes de nadal.
Enguany no se sap si es figuera,
amelé o espinal.
I en un tros de manguera
el van acabar de desgraciar.
Va armar un gran revuelo
el tema de la presó.
La gent s’ha manifestat d’Albocàsser
a Castelló.
A Albocàsser li donaran diners
i als demés pel forat del ses.
Dos penyes tenim al poble
i als bancs han anat a parar.
La del València al d’Ahorros
i, com va caure la teulà,
la del Barça, al Popular.
Un bar mos van tancar
i ara el tornen a obrir.
No sabem com eixirà.
A vore si hem de fugir
i lo que els del poble no saben fer
ho ha de fer un foraster.
Ací tenim un metge
perquè la seguretat social pagem.
i si t’agarre mal de cap
a Vinaròs derrapem.
No és que ell no ho sàpiga arreglar,
Però, si no hi ha ningú,
un o altre o té que mirar.
Que acabe a les tres
i migdia ja no està.
Les dones de este poble
es diuen Amas de Casa.
Fan un ball, gimnàsia i de,
quan en quan, un viatge.
I encara no ixen de Catí,
els homes ja estan farts de vi.
Un ajuntament vell teníem,
i en van fer un al costat.
Restaurar-lo volíem.
I encara el tenim tancat.
Dels vells també tenim algo que dir.
Que, segons el president,
a les juntes tenen que acudir
El camí de Sant Vicent també l’arreglaren.
No sabem si bé o malament,
però segur que, a la primera aiguà,
pararà tot a fer la mà.
I dels caçadors, que hem de dir?
Van a caçar per tota la comarca.
Quan per fi veuen un jabalí.
Tir per allà i tir per ací.
I al final, com no el poden matar,
es pregunten, ande andarà?
Detràs del mur un carrer nou s’ha escomençat.
Se’l han deixat tot empastrat
i en el bordillo hasta allà dalt
per a que ningú pugue tancar el cotxe al corral.
A l’Avellà han fet una casa de banys i un gimnàsio
i qui més i qui menos no sap si va a fer gimnàsia
o va a fer el pallasso
Que no s’enfade ningú
de totes coses que s’han dit.
Que de tots és sabut
que açò són tradicions velles
i no se poden canviar
com les dones les mamelles.
Desitgem que Sant Antoni
mos guarde els animalets
i mos done bona salut.
Que crien moltes dones
i que tinguem força al canut.
I si algú s’ha enfadat,
de lo que ací s’ha publicat,
que li donen pel sac.
Que el llibre de reclamacions ja l’hem cremat.
(Els clavaris Sant Antoni 2004)
NOTA: S'ha respectat el contingut de la publicata al peu de la lletra sense modicar-la ni corregir l'ortografia tal com ens han facilitat els clavaris de Sant Antoni per no trencar les rimes dels versos.
