 |
INDUMENTÀRIA
|
A un espectador que contemple cada any la tradicional rogativa a Sant Pere, el que més li crida l'atenció en l'aspecte de la indumentària és la presència de la capa i la barretina. Ambdues peces donen als pelegrins un sentit d'austeritat i sobrietat que els emmarca perfectament en el paisatge i el moment en què estan immergits.
Però reconeixent que són aquestes dues peces les que conformen l'aspecte exterior i més espectacular de la indumentària, posats a descriure aquesta, cal aprofundir més en tots els elements que en un temps determinat conformaran el vestit ordinari dels pelegrins.
I per tal de fer-ho, hem de fixar una època concreta i definir un àmbit específic. El moment en què ens fixarem és el primer terç del segle XIX.
Actualment encara resten en la indumentària del poble els elements que la van definir a partir del segle XVIII i que, a les comarques de l'interior, són, especialment en la indumentària masculina, vigents.
L'àmbit, una zona interior, agrícola i especialment ramadera, en un moment de l'any en què comencen a ser més suaus les temperatures, per més que alguna nevada tardana puga fer acte de presència al llarg de la rogativa.
La roba interior
Roba de llenç casolà, teixit per les dones al llarg dels dies, amb el luxe d'algun element de cotó en les parts més visibles de les peces.
Les dues peces que la integren són la camisa i el calçotet.
La camisa. És una peça que sofreix molt poques variacions des de l'edat mitjana. Generalment blanca, llarga fins als genolls, amb l'arbre de llenç de botiga o de cotó. El coll va botonat moltes vegades amb una mançaneta feta de fil. Les mànegues són amples i no arriben fins a la mà.
El calçotet. Amb una estructura semblant al calçó era generalment de cotó i de color blanc. Sobreeixia lleugerament del calco.
La roba exterior
En aquesta època el vestit no va unit per la cintura, i està format de calçó, jupetí i jupa. Una característica important és que cenyeix el cos, sense desdibuixar les seues formes. Encara que en el segle XVIII el colorit era variat, en aquesta època i en aquesta zona, el negre és el color predominant.
El teixit seria una de les moltes varietats que tenen com a base la llana, i descartaran possiblement el merí per ser considerat un teixit de luxe reservat per als moments de molta festa i no apte a les grans caminades per la muntanya.
El calçó. Anomenat també saragüell en algunes comarques cobreix l'abdomen i les cames fins als genolls. Per a ajustar els dos camals pot portar botons, mançanetes o un escorredís amb un galó.
Podrien ser de drap, llaneta, pana, etc. El color, fosc: negre burell, blau fosc, morat, marró.
La seua característica de confecció és la tapa, amb les dues peces que es botonen al ventre i la tapa que es botona amb elles.
El jupetí. Possiblement en aquesta pega es fera més patent la fantasia i el colorit. Velluts en tonalitats morades, roges o verdes, amb motius florals o geomètrics. Les botonadures podien ser botons normals o mançanetes d'argent, que eren intercanviables d'un a un altre jupetí. Si es portava davall de la jupa, anava botonat i per sota de la faixa.
La jupa. Es una mena de jaqueta curta, cenyida al cos. Podia ser del mateix teixit i color que el calco o diferent. La tipologia és molt variada, tant en solapes com en botonadures i ornamentacions.
Complements
Considerarem complements la faixa, les calces, el calcer, les lligacames, els peücs i les polaines.
La faixa. Tenia moltes utilitats, entre elles guardar objectes com els diners (en el canut format per l'anella) o la navalla. Les utilitzades en la rogativa serien de cotó, llana, cànem o estam. Els colors blanc, negre, roig o morat. També n'hi han algunes de ratllades.
Les calces. Eren dues peces independents que cobrien fins al genoll. Estaven fetes amb quatre o dues agulles. El teixit, cotó, llana o estam i els colors principals blau, blanc o negre. Donada L'època de l'any les calces tindrien peu (calces de peal).
Les lligacames. Es tracta d'una mena de cintes de seda, cotó o llana que serveixen per subjectar les calces i com ornamentació. Algunes trobades a les comarques interiors tenen una considerable llargària i van teixides amb mostres d'ocells, flors o inscripcions i acaben amb borles del mateix fil.
Les polaines. Solament en anys en què el clima fora especialment rigorós s'utilitzarien polaines. Són unes peces de drap o cuir que cobreixen les cames. Estan obertes de dalt a baix i subjectes amb civelles, botons o cordons.
El peüc. També es tracta d'una peça d'hivern. Està fet de llana grollerament filada o amb restes d'altres peces. Cobreix el peu en moments de molt de fred.
Elements per cobrir el cap
Una de les característiques de la indumentària masculina de l'època és el fet que l'home portava sempre cobert el cap, bé siga per elements lleugers com el barret d'arborços, la còfia, i posteriorment el mocador, d'altres més pesats com la muntera o la barretina i una molt variada tipologia de capells: rodina, rodó, teula, cossiol, etc.
La barretina. És una peça d'origen mariner o costaner i utilitzada des de molt antic a tota la Mediterrània. A Catalunya era emprada pels pastors i des d'allí es va estendre a la Comunitat Valenciana on es va mantenir fins a la meitat del segle XIX.
Són de color fosc, negre o avinagrat. Estan fetes de drap gros o punt de calça molt atapeït. Possiblement per aconseguir que el punt de calça prenguera una consistència semblant a la del drap es realitzara un escaldat de la peça una vegada teixida.
Es porten ajustades al cap amb la resta de la peça solta o enrotllada i subjecta davant o a un costat.
Podríem dir que és una mena de bossa allargada i acabada en forma arrodonida que protegia el cap del fred.
La barretina serveix per a mostrar als pelegrins el goig de l'arribada i la participació quan la llancen al vol cridant: "Visca Sant Pere" després d'aplegar als principals llocs que es consideren com a finals de les diverses etapes.
La capa. És una peça masculina tant d'abric com per a ocasions solemnes (noces, soterraments, festes o per donar excel·lència a persones representatives dels pobles com ara alcaldes o regidors), que va tenir vigència en la indumentària tradicional des dels segles XIII-XIV fins a començaments del XX. En tots aquests anys ha sofert nombroses modificacions segons les modes (amb mànegues o sense, amb esclavina o sense) però les seues característiques, ja apuntades en l'edat mitjana, s'han conservat essencialment.
 |
|
Les capes que avui es porten en la rogativa de Sant Pere podrien correspondre a principis del segle XIX. Són llargues fins als peus, no porten mànegues i l'esclavina penja uns 40 cm. També tenen un cabeç d'entre 6 i 10 cm. Aquest va entretelat per donar-li consistència i els repunts formen, de vegades, algun tipus de decoració geomètrica. Les de més luxe porten galons ribetejant L'esclavina i de vegades el cabeç. Són escasses les que porten vellut a les girades.
La capa forma estesa un cercle complet, per la qual cosa sol estar formada per algunes peces afegides. Si no forma aquest cercle, s'anomena mitja capa.
Les capes solen portar-se soltes, encara que algunes poden abotonar-se amb un element textil o metàl·lic que a alguns llocs s'anomena "abrotxo".
Encara que en èpoques anteriors trobem capes de molt diferents teixits (cordellat, estam i seda, raixa, pebret, baieta, etc.), els seus teixits propis són els que tenen com a component la llana i principalment el drap mes o menys fi, moltes vegades teixit a les mateixes cases. Els seus colors en aquesta època són sempre foscos: blau fosc, negre, marró o avinagrat.
 |
 |
|
Capa marró |
Capa negra |
Les capes de bona qualitat eren molt apreciades i motiu d'heréncies, i són transmeses d'unes generacions a d'altres.
Les més bastes, així com els capots, podien estar fetes amb drap burell, el més bast i gruixut. Fins i tot aquestes han estat reutilitzades, principalment en l'època de postguerra per fer peces d'abric, tan de vestir com de llit, per la qual cosa s'han perdut nombrosos exemplars.
La literatura popular a l'entorn de la capa és molt nombrosa, i dóna fe de la importància que aquesta pega ha tingut en la indumentària masculina tradicional.
Refranys:
La bona capa, molt tapa.
Tant mor el Papa, com el que no té capa.
Qui té capa, es tapa o escapa.
A l'Ascensió, els homes es lleven la capa i les dones el gipó.
A Sant Andreu, si no teniu capa, fred patireu.
La capa que es deu no abriga.
La capa, tot ho tapa, i el capot tapa el que pot.
A on perderes la capa allí la trobaràs.
Per Tots Sants, capes i mocadors grans.
Qui vol la capa de l'amic, no és amic.
Finalment cal dir que tota la indumentària descrita és exclusivament masculina. El fenomen actual de la incorporació de la dona a la rogativa planteja el problema de la desvirtuació d'aquestes peces en ser utilitzades pel sexe femení. Si vol vestir-se per participar en la rogativa, caldria fer un estudi de la roba que correspondria a aquesta comarca i època en la indumentària femenina.
A la romeria de Catí les dones van vestides de manera normal, tot i que tendeixen, ara que no hi ha separació de sexes, com abans, a adoptar la capa i la barretina com ho fan els pelegrins.
Per la seua banda, els cantors i els portadors de la creu i de la bandera vestiran el roquet blanc amb randes i sense mànegues i el capell de feltre i d'ala ampla i de color negre.
El preste portarà els ornaments propis de l'ofici. Abans s'abillava amb la sotana, el roquet, l'estola i el bonet, a més de la capa pluvial, que es llevarà durant el camí, i de l'humeral per a agafar la petita imatge de Sant Pere amb les mans. Ara prescindeix de la sotana i del bonet. No és gens d'estrany que el capellà porte un capell semblant al dels cantors.
Pel que fa a la resta de l'abillament (pantaló, camisa, roba interior, calcer,,,) no surten del que és habitual, atesa la comoditat i l'adequació a la caminata.
Els pelegrins que no porten capa i barretina se situen més a la vora de la creu. Els qui la porten, van més a la vora del capellà i dels cantors. Sempre que es possible formen en dues fileres i a la part central de les files, van el portador de la creu i el de la bandera en aquest ordre.
Información turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón)
Text: Immaculada Puig i Paquita Roca (Indumentaristes)
Catí i els pelegrins de Sant Pere (Àlvar Monferrer)
Última actualització: 10 d'abril de 2016