VOCABULARI DE PEDRA EN SEC
Abeurador [aβewɾaðó]: Lloc preparat per abeurar el bestiar i els animals de càrrega. Pica de pedra, obra o fusta preparada a l’efecte.
Abeurador del Mas d’Eixemeno
Aixada [aјʃá]: Eina de treball consistent en una peça de ferro acerat i esmolada en el seu tall, més o menys plana o corbada i de forma variable, amb un mànec de fusta d’uns 80 cm, que serveis per a fer diferents treballs agrícoles com son cavar, arrabassar, arrencar pedra, tallar, etc.
Aixada
Aixada pedrera (aixadella) [aјʃaðéʎa]: És aquella que té la làmina estreta i molt reforçada, que s’utilitza fonamentalment per arrencar i tallar la pedra. Ajuntar: Encaixar unes pedres amb altres Alera [ aléɾa] Cada una de les pedres que formen el rastrellat de remat d’una paret de pedra. Pedra grossa i plana, que també es diu capterrera, i la posen amb altres, de cantell, damunt una paret, perquè el bestiar no la salte.
Aleres, pedres verticals (Mas de Sofondo)
Aljub:
Cisterna per
recollir aigua de la pluja. Normalment el dipòsit o pou s’excava a la
mateixa roca i després es repassa amb morter. Tota la part externa es
cobreix amb una volta de pedra seca estratègicament col·locada per tal de
protegir-la. Amagatall [amaɣatáʎ]: Forat dins d’una paret per a guardar aliments i d’altres Assagador [asaɣaðó]. Camí delimitat per parets, destinat principalment al trànsit de ramats de bestiar, transhumant o local.
Assagador del Mas Nou
Bancal [baŋkál] . Cada una de les porcions de terreny de cultiu, delimitada generalment per parets, ribassos o murs d’abancalament, que formen una finca.
Bancal al costat del Mas de N'Adella
Barra [bára]. Cadascuna de les peces de fusta horitzontals de què consta una portera. Barraca [baráka]. Construcció feta únicament de pedra en sec, amb coberta resolta mitjançant la tècnica de falsa volta amb diferents usos: resguard, guardar eines, alberg del bestiar, etc..
Barraca del Gatellà o de Tomàs de Generosa (1946)
Barrina [barína]. Barra de ferro d’uns dos metres de llarg i secció rodona, acabada en tall recte, que s’utilitza per fer forats a la pedra per tal de posar explosius, tascons, etc. Bassa [bása]. Clot, relativament poc fondo, de recollida i emmagatzematge d’aigua pluvial destinada primordialment per a abeurar el bestiar.
Bassa del Mas de la Cabrida
Bassi [bási]. Recipient per a posar el menjar o abeurar el bestiar, generalment fet amb pedres treballades i degudament ajuntades, que recull l’aigua d’una font, un pou o una cisterna. Bassiol. Bassi fet amb un tronc buidat. Recipient de fusta, de forma llarguera, on posen el menjar per als porcs i altres animals domèstics. Bolo. Pedra de mida mitjana i forma arrodonida que resulta poc adequada per a paredar. Bovalar: Devesa comunal tancada per a la guarda del ramat bestiar major (bous, matxos, etc...) Brancal [bɾaŋkál] : cada un dels dos costat d'una entrada o finestra, formats per un conjunt de pedres sobreposades, sobre els quals es recolza la llinda. Conjunt de pedres sobreposades que formen el muntant lateral d'un portal o finestra Buixarda [buјʃáɾðə]. Eina semblant a una maça, amb les testes proveïdes de moltes puntes piramidals o cabotes granellades, que serveix per picar i polir la pedra. Drecera [dɾeséɾa]. Camí molt estret, delimitat per parets, que dona accés des dels assagadors i camins principals fins a les finques. Camí de ferradura: Camí estret, de vegades flanquejat amb marges de pedra seca, no apte per a carruatges i sí per a animals de tir. En Catí està el Barranc de la Ferradura Camí empedrat (real). Camí ample amb el ferm fet amb pedres enrastellades, generalment per evitar el seu deteriorament pel trànsit i sobretot per l’aigua. Comunica les poblacions principals d'una comarca. Cantonada [kantonáða] Vèrtex de l’angle format per dues parets contigües. Cadascuna de les parts laterals que delimiten una obertura d’una paret per a posar una portera o una porta. Caramull [kaɾamúʎ]: Pedra disposada en vertical que corona la cúpula exterior de la barraca.
Barraca del Mas de la Font (amb caramull)
Carret de mà. Carretó amb una sola roda situada al capdavant, amb dos braços per a ser empès per una persona. Cascall [kaskáʎ ] Reble. Pedres de petit tamany que s’utilitzen per reomplir els espais buits que queden entre les dues cares d’una paret, entre la cara externa i la terra als abancalaments o per posar a sobre de la falsa volta de les barraques de pedra. Cisterna [sistέɾna]. Depòsit generalment subterrani per a recollir l’aigua de pluja. Civera [sivéɾa]. Instrument de transport consistent en dues barres de fusta paral·leles, unides per uns taulons que formen una plataforma on es pot carregar pedra, cascall, terra etc.
Civera (palet)
Claper [klapé]: Tros de terra molt pedregós. En Catí està el Camí dels Clapers
Camí dels Clapers
Clau [kláw]: Pedra planera de grans dimensions que tanca la volta d’una barraca. Clot [klɔ́t]. Bancal situat a la part més baixa de la finca. Collir pedra. Expressió que s’utilitza per l’acció d’arrancar pedra amb les ferramentes adequades (aixada estreta, perpal, tascons, etc.) Comptador [kontadó] . Obertura de xicotetes dimensions feta a la paret d’una serrada que serveix per facilitar el pas del bestiar oví i cabrum i si convé comptar-lo.
Contadors de bestiar al Gatellà
Cordell [koɾðéʎ ]. Corda prima que serveix per posar-la estirada i marcar així la línia recta de la paret en construcció. Corriola [koriɔ̞́la]: Cilindre de poca altura, que pot girar al voltant d'un eix i té una canal buidada tot al llarg de la seva superfície lateral per on es fa passar una corda, a un extrem de la qual obra la potència i a l'altre la resistència
Corriola del Pou del Mas d'En Bono
Cove . Cistell de vímet de petites dimensions emprat per a transportar cascall o terra.
Comptador amb pedres adovellades (Mas d'En Bono)
Desaiguador. Obertura practicada a la part inferior d’una paret per fer una eixida natural d’aigua de la pluja. Desguàs [dezɣwás]: Lloc per on s'escola l'aigua de la pluja.
Desguàs del Mas de la Font
Dovelles [doβéʎes]: Pedres treballades i tallades més estretes d’un cap que de l’altre per a formar arcs o voltes.
La pedra, matèria prima en la construcció dels masos (mas de Puig)
Dula [ dúla]. Servei de pastura en devesa comunal dels animals de bestiar gros (equins, bovins). En Catí es preferia el nom de Bovalar o devesa.Empedrar [empeðɾáɾ]. Recobrir de pedra, plana o enrastrellada, un parament horitzontal (camí, entrada de casa , carrer, etc.) Enrastrellat. Treball de pedra fet amb pedres disposades verticalment, tant en empedrats com en parets o en remats de les mateixes. Entrador. Rampa que permet l’accés a una finca situada a diferent nivell respecte al camí.
Era de Victor de Sucarró
Era del Mas de Sofondo
Era. Tros de terreny, de forma més o menys rodona, situat prop de les pallisses i destinat a batre els cereals. Escaletes. Pedres planes col·locades a una paret o marge sobresortint, de manera que formen els graons d’una escala que permet accedir d’un bancal a un altre.
Barraca dels Plans amb escalinata
Escarpre [eskáɾpe]. Instrument que consisteix en una barra de ferro, d'uns 20 a 30 cm. de llargada, que per un cap fa doble bisell i per l'altre té cabota, a la qual es pega cops amb un martell o maça, i serveix per a fer forats a la pedra o a la fusta i per a separar fent palanca dues peces o parts d'un cos dur
Escarpe
Estaca [estáka] Tros de fusta clavat a una paret que serveix per a penjar coses de manera que queden inaccessibles per als gossos, gats, ratolins o formigues o per subjectar-les.
Armari allindat (Barraca del Gatellà)
Falca [fáɫka]. Cadascuna de les pedres petites que, al paredar, se posen entre les pedres grans per a aconseguir un bon assentament. Falsa volta. Tècnica de construcció de voltes emprada a les casetes de pedra, que consisteix en formar, amb lloses, rodones o corones circulars o ovals concèntrics i sobreposats de radi decreixent, fins arribar a tancar la totalitat de la coberta.
Interior de la barraca al Mas de la Font
Fita [fíta]: Senyal de pedra que delimita una parcel·la, heretat o terreny.
Pedra fita al Mas del Rei
Fita al Mas d'En Bono
Forn de calç: Consisteix en una gran cavitat que s'enfonsa alguns pams sota terra, està limitada lateralment per una paret gruixuda de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant cúpula. Té una obertura davall, destinada a alimentar el forn, i una altra a la cúpula per donar sortida al fum. La finalitat del forn era l'obtenció de calç (òxid càlcic) a partir de la calcinació de pedra calcària (carbonat càlcic) a uns 1.000 ºC . L'ofici es deia calciner.
Forn de calç
Forroll [foróʎ]. Forrellat. Mecanisme de tancament de portes i porteres consistent en una peça de ferro subjectada horitzontalment amb dues argolles, per tal que llisque i s’encaixe en un forat del bastiment, de la cantonada o de l’altra fulla de la porta.
Forrellat
Finestrons a la Barraca del Mas de l'Ombrieta
Gatera [gatéɾa]. Forat practicat a un lloc per a permetre el pas de gats, conills o altres animals petits. Ginebre [ʤinéβɾe]. Planta conífera del gènere Juniperus que proporciona la millor fusta per a fer porteres donada la seva resistència a la intempèrie. Gorró [goró ]. Pedra amb un clotet on es recolza l’espiga de ferro del pujant d’una portera sobre el que gira la mateixa.
Pedra gorronera (El Molló)
Gorronera [ goronéɾa]: Pedra allargada de grans dimensions, amb un forat a un extrem, que posada a la part superior d’una cantonada serveix per aguantar el pujant de la portera permetent el seu gir. Peça de fusta o de ferro que fa la mateixa funció.
Pedra gorronera Llindar [ʎindá]. Llinda. Peça de pedra o fusta que descansa damunt de les cantonades d’una obertura practicada en una paret (porta, finestra, comptador...).
Llinda en porta de barraca del Mas Nou
Llosa [ʎɔ́za]. Pedra prima i de superfície plana procedent normalment d’una roca estratificada usada principalment en les cobertes i en les parets. Maça [mása]. Eina de percussió de forma semblant a un martell de grans dimensions, generalment feta de fusta, emprada per a colpejar sobre els tascons de ferro.
Maceta
Maceta [maséta]. Martell menut de ferro gros utilitzat en diversos oficis com en el dels obrers de la construcció i paredadors Mànec [mánik]. Part d’una eina que serveix per agafar-la quan es fa servir. Mall [máʎ ]. Martell gros de mànec de grans dimensions que utilitza el picapedrer per a trencar pedres. Marge [máɾʤe]: desnivell de terra, revestit de pedres que separa dos porcions de terra situades en diferent nivell, amb la funcionalitat d'aturar els moviments de terra.
Barraca de marge
Martell [maɾtéʎ]. Eina de percussió que consisteix en una peça de ferro amb un forat on s’encaixa un mànec de fusta perpendicular a la mateixa. El de paredar té una part plana i l’altra acabada en punta i s’utilitza per retocar, trencar i fer forats a la pedra. Mitgera [miʤéɾa ]: Paret o mur que separa dos propietats (dos cases, bancals...) Molló: Pedra robusta ficada en terra perquè serveixi d'indicació de límit d'una propietat. En Catí estan el Molló, el Molló dels Cinc Termes. Mur [múɾ](m.): construcció feta de pedres juxtaposades i sobreposades sense morter, que servien per delimitar, tancar una propietat, un recinte o, no deixar pas al bestiar, entre d'altres usos. Ombria [ombɾía] . Terreny orientat cap al nord i que per tant rep molt poca insolació al llarg del dia. En Catí estan el Mas de les Ombrietes, el Mas de l'Ombrieta, l'Ombria..
Barraques de l'Ombria
Paredador [ pəɾəðəðó ]. Persona que fa construccions de pedra en sec. Persona que fa paret.Paredar [paɾeðá] Acció de construir amb pedra en sec. Paredó. Paret d’una amplada superior a la normal que permet emmagatzemar una gran quantitat de pedra sobrant. Paret [paɾét]. Obra feta amb pedra en sec, alçada en vertical, per tancar un espai de terreny o servir de cara lateral a una caseta o altra construcció.
Camí de Sant Vicent
Paret de bancal. Marge. Mur de contenció de terres d’un abancalament.
Barraca de pastor (Camí dels Clapers)
Pedra [péðɾa ]. Matèria mineral, sòlida i dura que constitueix les roques. Fragment de roca. Pedrafita: Pedra que assenyala un límit de propietat. Tossal, Camí i Mas en el terme de Catí
Mas de la Pedrafita
Pedra travessera. És aquella que creua d’una cara a l’altra de paret i que per tant serveix de fixació entre elles. Pedregall. Lloc on s’amuntega pedra menuda de forma més o menys ordenada.
Pedregall del Mas de Roblasco
Pedrera [peðɾéɾa]. Lloc d’on s’extrau pedra per a la construcció. Pedrís [peðɾís]. Seient de pedra, normalment adossat a una paret que li fa recer i construït amb la finalitat de poder-se asseure en ell. Perpal [peɾpáɫ ]. Barra de ferro llarga i reforçada, amb una punta acabada en bisell, que s’utilitza amb les dues mans per fer de palanca i poder moure pedres grans. Perpalina [peɾpalína]. Perpal de xicotetes dimensions que es pot utilitzar amb una mà. Pica [píka]. Peça de pedra treballada a la que se li ha fet una gran concavitat per poder posar aigua.
Piques del Pou del Mas de la Piga
Picapedrer [pikapeðɾé]: El que talla i pica la pedra per a construcció Plomada [plomá]. Instrument consistent en una peça pesada (plom) a la qual se li lliga un tros de cordell i serveix per anar comprovant la verticalitat de les construccions. Portell [poɾtéʎ ]. Obertura estreta feta en un mur, per la qual es pot passar. Part d’una paret caiguda pel pas del temps o per l’acció de l’aigua. Solsida. Portera [poɾtéɾa]. Porta de barrons de fusta d’accés a les propietats tancades per parets de pedra en sec. La tradicional està feta de fusta de ginebre i consisteix en dos pujants sobre els quals s’encaixen diverses barres.
Portera del mas de Puig
Post [pɔ́st]. Concavitat deixada a la cara interna de la paret d’una caseta, a certa alçada, que serveix per a deixar recipients, aliments o altres objectes. Pou [pɔ́w ]. Obertura vertical feta al terra amb la fi de treure aigua.
Pou de l’Avinyó
Pujador [ puʤadó]. Rampa que permet l’accés d’un bancal a un altre situat a diferent nivell.Pujant. Cadascuna de les dues peces verticals d’una portera, sobre les que s’encaixen les barres. Recer [rasé]. Lloc resguardat del vent i de les inclemències del temps.Ribàs. Marge natural en pendent entre dos bancals format per terra i cobert de vegetació espontània, sense cultivar. Ròssec [rɔ̞́sek ]. Estri de fusta fet a partir d’una escamarra de carrasca a la que se li enclaven unes fustes travesseres, formant una plataforma on es poden carregar pedres per a ser arrossegades. S’utilitza per a transportar pedres amb l’ajut d’un animal de tir que s’enganxa a una anella situada a la part davantera.
Pou i piques del Mas d'En Bono
Salera [ saɫéɾa ]. Pedra plana de gran format, disposada com si fóra una taula a uns 25 o 30 cm d’alçada que s’utilitza per a donar sal al bestiar.
Sènia i barraca al Camí del Pou de Macip
Sènia: Màquina per a elevar aigua subterrània, composta d'una roda horitzontal (rodet) amb braçols, moguda per una bístia que volta, i amb la qual engranen les dents d'una roda vertical que en rodar mou una sèrie de catúfols disposats al llarg d'un rest o cadena sens fi, la part inferior de la qual va submergida dins l'aigua del pou on la màquina està instal·lada
Sènia de Barberet (interior)
Serrada. Espai de terreny destinat a pastura, tancat amb paret de pedra i amb vegetació escassa destinat al bestiar Solament [sɔɫamén]. Fonament. Part d’una construcció situada sota terra i que li serveix de sosteniment. Solana. Terreny orientat cap al sud (migdia) i que per tant rep molta insolació. Solsida. Part d’una construcció de pedra en sec (barraca, paret) que pel pas del temps, l’acció i de l’aigua o qualsevol altra causa, ha caigut.
Solsida (Mas de Roblasco)
Tancat:. Tros extens de terreny no cobert, voltat de paret, de bardissa o d'un altre obstacle que n'impedeix l'entrada o la sortida, i destinat a conrar-hi arbres o a tenir-hi animals.
Tancat del Mas d'En Bono
Tascó. Peça de ferro en forma de falca que s’utilitza per a enclavar a les escletxes de les roques amb l’ajut d’una maça o un mall i així poder-les trencar.
Solsida tornada (observar diferent color de les pedres) (Mas de Conill)
Tornar solsides o portells. Treball de manteniment de les construccions de pedra en sec, consistent en refer amb la mateixa tècnica constructiva els trossos caiguts o deteriorats.
BARRAQUES DE PEDRA EN SEC: Una de les construccions més típiques d’aquests camps són les barraquetes o casetes. El seu objectiu primer és per oferir refugi als pastors o llauradors per a passar la nit o per deixar caure la ploguda, encara que el seu nombre i la seva densitat en un mateix lloc són tan grans que resulta difícil explicar com poden aplegar a ser totes elles absolutament necessàries. Realment, algunes d’elles es feren més per respondre a la necessitat de guardar l’enorme excedent de pedra en algun lloc que no per veritable necessitat d’aixopluc. L’originalitat de la tipologia d’aquestes casetes rau en la seva coberta, generalment realitzada per la tècnica de la falsa cúpula, o apropament de filades, tècnica de gran mèrit i complexitat que es ve practicant des de temps neolítics. Agafant la definició de «Temes d’etnografia valenciana»: 1 «Les barraques són construccions de pedra en sec sense desbastar, construïdes sobre una paret de planta circular, quadrada o rectangular, que no sobrepassa generalment 1,5 m d’alçada i 3,5 m de diàmetre, i sobre la qual es construeix una cúpula cònica o parabòlica per aproximació successiva de filades horitzontals de pedres planes molt ben aparellades entre elles de tal manera que formen anells de pedra on el radi va decreixent progressivament; quan cadascun d’aquests anells està acabat, constitueix una corona indeformable preparada per rebre’n una altra de radi menor que avança prou sobre la precedent perquè hi siga superflu un suport o bastida auxiliar». Amb aquest nom es denominen construccions que serveixen de refugi temporal. Aquestes casetes, nomenades al nostre poble barraques, serveixen de refugi temporal.(PER AMPLIAR EL TEMA POLSAR SOBRE LES BARRAQUES)
L'arquitectura de pedra seca és una laboriosa intervenció de l'home integrada en la natura, ja que només utilitza com a material la pedra de l'entorn immediat. L'esforç titànic de l'home per transformar els terrenys pedregosos en plataformes cultivables configura un nou paisatge monumental de gran interès, en que es fonen estètica i funcionalitat. Conèixer aquesta faceta peculiar del nostre patrimoni ens farà respectar-lo i, potser, conservar-lo com un interessant vincle històric i cultural.
BIBLIOGRAFIA DEL TEXT L'home i la pedra- Francesc Jarque- Universitat de València. Pedra sobre pedra - Adrià Besó Ros - Universitat de València Imatges: Fotografia digital (Joaquim Carbó Miralles) © Pàgines creades per Joaquim Carbó Miralles , 2001
Veure un àlbum de fotos de construccions de pedra en sec https://goo.gl/photos/5eBxP1LnaFMAmW7p6
|
