L'AIGUA DE L'AVELLÀ

menure.jpg (1955 bytes)
menures.jpg (2070 bytes)

 

 

En el mateix Prigó de l'Avellà ja es marca el quilòmetre 1 comptat des de la rotonda de Sant Josep
Arribada a l'Avellà, passat el túnel, a uns metres de la revolta. Una irregular medició marca 6 quilòmetres des de la rotonda de Sant Josep (5 quilòmetres des del Prigó de l'Avellà de Catí).

 

 

LA FONT DE L'AVELLÀ

 

          Com ja sabem, entre els variats i apreciats productes de Catí està l'aigua de L'AVELLÀ, manantial de reconeixement general, ja conegut i apreciat per els àrabs. Poseeixen les seues aigües cristal·lines propietats curatives per a la pell i el ronyó.  Hi ha constança documental de l'existència de la Font de l'Avellà, anomenada així, més de 300 anys de l'aparició de la Verge.

          El responsable de la gestió i comercialització de l'aigua és l'ajuntament de Catí, encarregant-se de la distribució els transportistes del poble.

 

Font de l'Avellà (Polzar per anar a la web de la font) Taulell d'Ángel Berga- Data pedrís: 1578

         

        L'aigua va ser declarada d'utilitat pública per Decret Llei de 25-04-1928 s'anuncia com «digestónica y diurética, indicada contra eczemas y litiasis renal». Sarthou la clasifica como «bicarbonatada cálcica o bícarbonatada mixta, pues contiene carbonato de cal, magnesio, híerro y sílice, y por sus principios físico - químicos está colocado este manantial en la clase de salinos-fríos». «Sus aguas son transparentes, inodoras y sin sabor, nacen a 12 grados centígrados, son diuréticas, ligeras y excitan el apetito». «Están indicadas contra los catarros gástrico vesicales y diátesis úrica; así como también obran maravillosas curaciones en erupciones herpéticas, pues su uso es interno o externo o ambos a la par, según las distintas clases de afecciones».

font-de-la-avellab.jpg

Font de l'Avellà (pulsar per ampliar)

          La tradició sobre la bondat d'aquestes aigües es remonta segles. Ja en 1607, fray Blas Verdú va escriure l' obra «Aguas potables y milagrosas de Nuestra Señora de l'Avellá» i un poc més tard, en 1682 , el Dr. Miguel Miralles va escriure, «Oro potable y maravillas del agua. de la fuente de la Vellá». Més recentment, en 1978, Francisco Seijó en la seua obra «Balnearios y Aguas medicinales de Castellón, Valencia Y Alicante» escriu que les aigües de l'Avellà «son oligometálicas bicarbonatas - frias, muy apropiadas para enfermedades del riñón y también para el estómago», iespecifica que «son apropiadas para la gota, oxalemia y enfermedades de la nutrición. La absorción de los microelementos metálicos que contienen estas aguas actúan como estimulantes del metabolismo y de las oxidaciones, orgánicas, reduciendo los residuos metabólicos, lo cual da lugar a una depuración de los plasmas orgánicos, mejorando eccemas, herpes y otros dermatosis motivados por la retención de aquellos». També estan indicades «en litiasis renal, arenillas, catarros de vejiga y todo lo relacionado con las vías urinarias, con el aumento de orinas se produce un arrastre de microcristales, cálculos y productos bacterianos y descamativos de las vías urinarias». I per completar les seues qualitats ,posee efectos curativos en gastritis, colitis espástíca y en las dispepsias de fernentación y putrefacción, actuando como débilmente alcalinas, sedantes y frenadoras, administrada en las comidas o antes del desayuno».

          L'aigua de l'Avellà  va començar a comercialitzar-se a partir de la declaració com a aigua d'utilitat pública (25-04-1928). Abans de construir-se la carretera i el túnel l'aigua era transportada en burros i matxos. La construcció de la carretera per part de la Diputació Provincial de Castelló  i sobretot del túnel de l'Avellà (1953) va permetre l'accès de vehicles al Balneari començant a transportar-se l'aigua en camions, principalment per les famílies Mateu i Canyamelo. Anava destinada sobre tot a Barcelona, Tarragona, a més lògicament de Castelló i València.

Transport d'aigua de l'Avellà (Foto de Eladio Mateu)

           El primer dipòsit per a envasar aigua es va construir a l’esquerra del portal d’entrada a la placeta. En el reduït espai que quedava entre la Casa de Banys, l'ermita, el magatzem i el mur a dures penes podien entrar els camions per a carregar les garrafes d'aigua. Durant la segona meitat del segle XX es va reconvertir en un xicotet magatzem enteulat. Amb la recent remodelació del Balneari (2010) va ser enderrocat.  Per a construir este dipòsit van arrancar un avellaner al que alguns atribueixen l’origen del nom “avellà”.

            Amb la prohibició de comercialitzar l’aigua amb garrafes, essent Argimiro Roca (de Beto)  l’alcalde, l’ajuntament de Catí es va veure obligat a construir l’embotelladora.

 

 

        El dia 22 de març de 1973 es va procedir a la inauguració de la primitiva embotelladora d’envasaments de vidre. Aquestos tenien l’inconvenient que necessitaven d’una acurada neteja prèvia a l’envasament consumint-se molt de temps i gran part de l’escassa quantitat d’aigua disponible de l’ullal. També, al ser els envasaments retornables requerien d’un treball organitzatiu extra per a la seua recuperació després d’esser consumida l’aigua.

 

Botella de 2 litres

Embotellan amb botella de 2 l

 

 

            Per això tant prompte com es va poder l’embotelladora es va reconvertir del vidre al plàstic   No es necessitava ja netejar prèviament els envasaments ja que aquestos venien esterilitzats de fàbrica i tampoc tenia l’ajuntament l’obligació de recuperar els envasaments ja que aquestos eren rebutjables. L'aigua s'envasava en botelles de 2 litres i de mig litre respectivament.

 

Embotelladora (2004)- Embotellant amb 1,5 l

              

          Durant aproximadament dos dècades les vendes d’aigua de l’Avellà van augmentar en progressió geomètrica amb els conseqüents beneficis per al poble de Catí. Durant el mesos de juliol i agost (fins a festes) es feien diàriament dos torns d’embotellat. Amb els diners de l’aigua s’organitzaven totes les activitats municipals de les festes d’agost  (bous, espectacles, etc..) i encara sobrava per engrossir les arques municipals. El 8 de juliol de 1981, amb Eugenio Puig d’alcalde, es va procedir a l’ampliació de l’embotelladora.

 

L'embotelladora, abans de 2004

 

            L'any 2004 es va decidir adaptar les noves  instal·lacions d'embotellat a les exigències sanitàries i de mercat de l'actualitat. També el canvi de la botella de plàstic de 2 litros, que havia quedat amb el temps desfassada, per una botella de 1,5 l, amb un estil més modernista . Es conservaba la botella de mig de litre però amb un disseny similar a la de la botella d'1,5 l.

 

Nuevos envases de 1,5 l  y de 0,5 l (De 2004 a 2009)

         

          L'any 2009, coincidint amb la campanya de promoció d'aigües de Castelló, de la Diputació Provincial, es va procedir a substituir  novament el disseny de la botella d' 1,5 litros. El nou envasament, d'un disseny més modernista que l'existent fins ara, acompleix amb les noves exigències  físico-químiques  i microbiològiques exigides per la reglamentació tècnico sanitàrias sobre begudes envasades i la nova normativa sobre reciclabilitat ja que està fet en en material ecològic PET. L'envasament ja existent d' 1/2 litre es manté en quant al seu contingut incorporant el mateix estil i exigències que l'envasament d' 1,5 litros.

 


PROMOCIÓ DE L'AIGUA DE L'AVELLÀ (2009- 2010)

http://www.catimenu.com/manantialsdecastello.htm

 

Promoció de la Diputació de les Aigües de Castelló

 

 

 

Nous envasaments:

 

Nova etiqueta:

 

 

 

Ermita de l'Avellà 1.JPG

Ermita de l'Avellà 1.JPG
2,31 MB

Ermita de l'Avellà 2.JPG

Ermita de l'Avellà 2.JPG
1,83 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG
6,2 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 04.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 04.JPG- 5,98 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 05.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 05.JPG
6,07 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 06.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 06.JPG
5,84 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 07.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 07.JPG
6,08 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 08.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 08.JPG
6,09 MB

Portada de l'Avella.JPG

Portada de l'Avella.JPG
1,72 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 62.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 62.JPG
5,49 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 12.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 12.JPG
6,17 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 63.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 63.JPG
6,02 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG
6,2 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 02.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 02.JPG
6,43 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 03.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 03.JPG
5,34 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 10.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 10.JPG
6,28 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 13.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 13.JPG
6,14 MB

Font corregida 

Balneari 

         

 

MÉS IMATGES EN

http://www.catimenu.com/pinturesermita.htm


BIBLIOGRAFIA DEL TEXT:

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ermita_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_l'Avell%C3%A0,_Cat%C3%AD?uselang=es

- Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Pascual, V

- Catí i els Pelegrins de Sant Pere. Àlvar Monferrer

- Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Catí- M. Juan Puig

- Misticismo en el maestrazgo- José Mª Fernández Núñez

 
Última actualització: 19 d'abril de 2016

 

Información turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón)

© Pàgina creada per Joaquim Carbó Miralles ,  cronista oficial de la vila, 1998