 |
LA FONT DE L'AVELLÀ
A les afores de Catí, en direcció cap a la carretera de Vinaròs i de Morella, hi ha una creu (peiró) que fa de límit del nucli urbà. D'ací surt la carretera que puja cap a L'Avellà. Aquesta va començar a realitzar-se cap a la dècada dels anys 50 promoguda pel president de la Diputació de Castelló En José Ferrandis. L'any 1953 es va acabar el túnel excavat en la dura roca de més de 300 metres de llargada per 7,40 m d'amplada i que dóna accés més directe al balneari. Van treballar molts homes del poble en uns temps de carestia i dificultat.
|
|
L'ascens d'uns cinc quilòmetres des de la creu fins al túnel és atractiu divisant-se tot l'entorn de la comarca de Catí (La Font de Catí i La Vall), Moles de Xert, Turmell, Sant Vicent, Nevera, Campanarets, Serra Espaneguera, Tossal d'Orenga...
 |
Quan hem passat el túnel i veiem el balneari de L'Avellà sembla que hem entrat en una altra comarca. En efecte, des d'ací es contempla un panorama esplendorós que a l'hivern es fa dur i aspre tenim davant dels ulls el terme de Morella, l'ermita i comarca de Salvassòria (Els Ports de Morella) i més amunt la Serra de Fusters. El clima sovint canvia bruscament fent-se més fred i ventós. Sovint es mostra el blanc de la neu: serralades i barrancs que semblen que ningú no els habita. Flaireja l'espígol, la farigola i el poliol.
 |
De seguida observem l'alta qualitat paisatgística d'aquest indret. Al passar l'albereda advertim ja a prop la font de l'Avellà protegida per dos oms centenaris. Als voltants de la font trobem l'església, ermita i edificis d'hosteleria on acudeixen persones de diversos llocs al reclam de les propietats d'aquesta aigua meravellosa i que accentua les seues propietats si es beu a la vora del mateix manantial. En un altre lloc d'aquestes pàgines expliquem l'origen del topònim "avellà".
 |
El manantial està a uns 960 metres d'altitud. L'aigua surt de l'interior de roques calcàries. Adossada hi ha com una xicoteta capella amb tres sortides d'aigua, la del mig representant un gosset amb la boca oberta i les potes davanteres creuades però que tant sols raja en temps d'avinguda i ocasions especials. Damunt de la font advertim un mosaic de rajoles d'Àngel Berga representant a la Verge Maria. L'any de construcció d'aquesta capelleta és la de 1578 encara que l'any que apareix gravat a la pedra puga portar a confusió (sembla 1978).
Posteriorment es va construir a l'interior d'aquesta capella un dipòsit regulador i les connexions amb l'actual planta embotelladora.
Els antics propietaris dels terrenys van cedir els seus drets sobre el aigua del que eren copropietaris amb l'ajuntament del poble a la Diputació Provincial a canvi de que aquesta executara les obres de la carretera i el túnel.
Fins aquesta cessió els antics propietaris dels terrenys (ara Fonda L'Avellà i Fonda Miralles) eren propietaris d'un terç de l'aigua. A partir d'aquesta cessió tant sols sel's reconeixia la propietat d'un metre cúbic diari (a repartir entre les dos fondes).
La Diputació de Castelló va cedir aquestos drets a l'Ajuntament de Catí que a partir d'ací va poder comercialitzar l'aigua com a propietari exclusiu.
|
|
|
Font de l'Avellà |
L'aigua va ser declarada d'utilitat pública per Decret Llei de 25-04-1928 s'anuncia com «digestónica y diurética, indicada contra eczemas y litiasis renal». Sarthou la clasifica como «bicarbonatada cálcica o bícarbonatada mixta, pues contiene carbonato de cal, magnesio, híerro y sílice, y por sus principios físico - químicos está colocado este manantial en la clase de salinos-fríos». «Sus aguas son transparentes, inodoras y sin sabor, nacen a 12 grados centígrados, son diuréticas, ligeras y excitan el apetito». «Están indicadas contra los catarros gástrico vesicales y diátesis úrica; así como también obran maravillosas curaciones en erupciones herpéticas, pues su uso es interno o externo o ambos a la par, según las distintas clases de afecciones».
|
|
|
|
Nous envasaments d'aigua de l'Avellà |
La tradició sobre la bondat d'aquestes aigües es remonta segles. Ja en 1607, fray Blas Verdú va escriure l' obra «Aguas potables y milagrosas de Nuestra Señora de l'Avellá» i un poc més tard, en 1682 , el Dr. Miguel Miralles va escriure, «Oro potable y maravillas del agua. de la fuente de la Vellá». Més recentment, en 1978, Francisco Seijó en la seua obra «Balnearios y Aguas medicinales de Castellón, Valencia Y Alicante» escriu que les aigües de l'Avellà «son oligometálicas bicarbonatas - frias, muy apropiadas para enfermedades del riñón y también para el estómago», iespecifica que «son apropiadas para la gota, oxalemia y enfermedades de la nutrición. La absorción de los microelementos metálicos que contienen estas aguas actúan como estimulantes del metabolismo y de las oxidaciones, orgánicas, reduciendo los residuos metabólicos, lo cual da lugar a una depuración de los plasmas orgánicos, mejorando eccemas, herpes y otros dermatosis motivados por la retención de aquellos». També estan indicades «en litiasis renal, arenillas, catarros de vejiga y todo lo relacionado con las vías urinarias, con el aumento de orinas se produce un arrastre de microcristales, cálculos y productos bacterianos y descamativos de las vías urinarias». I per completar les seues qualitats ,posee efectos curativos en gastritis, colitis espástíca y en las dispepsias de fernentación y putrefacción, actuando como débilmente alcalinas, sedantes y frenadoras, administrada en las comidas o antes del desayuno».
 |
|
Embotelladora |
Segons Ignacio Morell Evangelista en l'obra "Manantiales de la provincia de Castellón" no hi ha perquè dubtar de que molta gent que ha begut d'aquestes aigües haja vista millorades algunes de les seues dolències. A les propietats anteriorment esmentades de l'aigua cal afegir la bona disposició psicològica i tranquil·litat ambiental.
L'aigua segons les medicions de Morell surt a 10,3 ºC i que té unes característiques físico - químiques excel·lents, con una conductivitat de 410 uS/cm., causa, sens dubte, de la seua beneficiosa acció diürètica.
Una dada curiosa, segons Morell, relativa a aquest manantial és que es tracta del més proper al meridià zero : tant sols 250 metres el separen del cercle màxim de Greenwich.
Bibliografia Text: Manantiales de la provincia de Castellón- Ignacio Morell Evangelista
Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Joaquim Carbó Miralles, cronista oficial de la Real Vila de Catí
Última actualització: 8 de setembre de 2007.
