FONTS DEL POBLE

LA FONT DE L'AVELLÀ

NOVA DISTRIBUCIÓ AIGUA L'AVELLÀ

 

 

 

PULSAR SOBRE LAS FOTOS ANTERIORES PARA AMPLIAR

 

 

 

menure.jpg (1955 bytes)
menures.jpg (2070 bytes)

L'AIGUA DE L'AVELLÀ

 

A les afores de Catí, en direcció cap a la carretera de Vinaròs i de Morella, hi ha una creu (peiró) que fa de límit del nucli urbà. D'ací surt la carretera que puja cap a L'Avellà. Aquesta va començar a realitzar-se cap a la dècada dels anys 50 promoguda pel president de la Diputació de Castelló En José Ferrandis. L'any 1953 es va acabar el túnel excavat en la dura roca de més de 300 metres de llargada per 7,40 m d'amplada  i que dóna accés més directe al balneari. Van treballar molts homes del poble en uns temps de carestia i dificultat.

Prigó de l'Avellà abans de la restauració

 

 

En el mateix Prigó de l'Avellà ja es marca el quilòmetre 1 comptat des de la rotonda de Sant Josep
Arribada a l'Avellà, passat el túnel, a uns metres de la revolta. Una irregular medició marca 6 quilòmetres des de la rotonda de Sant Josep (5 quilòmetres des del Prigó de l'Avellà de Catí).

 

 

L'ascens d'uns cinc quilòmetres des de la creu fins al túnel és atractiu divisant-se tot l'entorn de la comarca de Catí (La Font de Catí i La Vall), Moles de Xert, Turmell, Sant Vicent, Nevera, Campanarets, Serra Espaneguera, Tossal d'Orenga...

 

avellatunel.jpg (20250 bytes)

 

Quan hem passat el túnel i veiem el balneari de L'Avellà sembla que hem entrat en una altra comarca. En efecte, des d'ací es contempla un panorama esplendorós que a l'hivern es fa dur i aspre tenim davant dels ulls el terme de Morella, l'ermita i comarca de Salvassòria (Els Ports de Morella) i més amunt la Serra de Fusters. El clima sovint canvia bruscament fent-se més fred i ventós. Sovint es mostra el blanc de la neu: serralades i barrancs que semblen que ningú no els habita. Flaireja l'espígol, la farigola i el poliol.

 

 

De seguida observem l'alta qualitat paisatgística d'aquest indret. Al passar l'albereda advertim ja a prop la font de l'Avellà protegida per dos oms centenaris. Als voltants de la font trobem l'església, ermita i edificis d'hosteleria on acudeixen persones de diversos llocs al reclam de les propietats d'aquesta aigua meravellosa i que accentua les seues propietats si es beu a la vora del mateix manantial. En un altre lloc d'aquestes pàgines expliquem l'origen del topònim "avellà".

 

 

El manantial està a uns 960 metres d'altitud. L'aigua surt de l'interior de roques calcàries. Adossada hi ha com una xicoteta capella amb tres sortides d'aigua, la del mig representant un gosset amb la boca oberta i les potes davanteres creuades però que tant sols raja en temps d'avinguda i ocasions especials. Damunt de la font advertim un mosaic de rajoles d'Àngel Berga representant a la Verge Maria. L'any de construcció d'aquesta capelleta és la de 1578 encara que l'any que apareix gravat a la pedra puga portar a confusió (sembla 1978).

Posteriorment es va construir a l'interior d'aquesta capella un dipòsit regulador i les connexions amb l'actual planta embotelladora.

Els antics propietaris dels terrenys van cedir els seus drets sobre el aigua del que eren copropietaris amb l'ajuntament del poble a la Diputació Provincial a canvi de que aquesta executara les obres de la carretera i el túnel.

Fins aquesta cessió els antics propietaris dels terrenys (ara Fonda L'Avellà i Fonda Miralles) eren propietaris d'un terç de l'aigua.  A partir d'aquesta cessió tant sols sel's reconeixia la propietat d'un metre cúbic diari (a repartir entre les dos fondes).

La Diputació de Castelló va cedir aquestos drets a l'Ajuntament de Catí que a partir d'ací va poder comercialitzar l'aigua com a propietari exclusiu.

 

Font de l'Avellà amb taulell d'Ángel Berga- Data en pedrís: 1578

 

L'aigua va ser declarada d'utilitat pública per Decret Llei de 25-04-1928 s'anuncia com «digestónica y diurética, indicada contra eczemas y litiasis renal». Sarthou la clasifica como «bicarbonatada cálcica o bícarbonatada mixta, pues contiene carbonato de cal, magnesio, híerro y sílice, y por sus principios físico - químicos está colocado este manantial en la clase de salinos-fríos». «Sus aguas son transparentes, inodoras y sin sabor, nacen a 12 grados centígrados, son diuréticas, ligeras y excitan el apetito». «Están indicadas contra los catarros gástrico vesicales y diátesis úrica; así como también obran maravillosas curaciones en erupciones herpéticas, pues su uso es interno o externo o ambos a la par, según las distintas clases de afecciones».

 

 

Font de l'Avellà (24 mayo 2016) (pulsar per ampliar)

 

 

Nous envasaments d'aigua de l'Avellà

 

 

 

La tradició sobre la bondat d'aquestes aigües es remonta segles. Ja en 1607, fray Blas Verdú va escriure l' obra «Aguas potables y milagrosas de Nuestra Señora de l'Avellá» i un poc més tard, en 1682 , el Dr. Miguel Miralles va escriure, «Oro potable y maravillas del agua. de la fuente de la Vellá». Més recentment, en 1978, Francisco Seijó en la seua obra «Balnearios y Aguas medicinales de Castellón, Valencia Y Alicante» escriu que les aigües de l'Avellà «son oligometálicas bicarbonatas - frias, muy apropiadas para enfermedades del riñón y también para el estómago», iespecifica que «son apropiadas para la gota, oxalemia y enfermedades de la nutrición. La absorción de los microelementos metálicos que contienen estas aguas actúan como estimulantes del metabolismo y de las oxidaciones, orgánicas, reduciendo los residuos metabólicos, lo cual da lugar a una depuración de los plasmas orgánicos, mejorando eccemas, herpes y otros dermatosis motivados por la retención de aquellos». També estan indicades «en litiasis renal, arenillas, catarros de vejiga y todo lo relacionado con las vías urinarias, con el aumento de orinas se produce un arrastre de microcristales, cálculos y productos bacterianos y descamativos de las vías urinarias». I per completar les seues qualitats ,posee efectos curativos en gastritis, colitis espástíca y en las dispepsias de fernentación y putrefacción, actuando como débilmente alcalinas, sedantes y frenadoras, administrada en las comidas o antes del desayuno».

Embotelladora

 

Segons Ignacio Morell Evangelista en l'obra "Manantiales de la provincia de Castellón" no hi ha perquè dubtar de que molta gent que ha begut d'aquestes aigües haja vista millorades algunes de les seues dolències. A les propietats anteriorment esmentades de l'aigua cal afegir la bona disposició psicològica i tranquil·litat ambiental.

L'aigua segons les medicions de Morell surt a 10,3 ºC i que té unes característiques físico - químiques excel·lents, con una conductivitat de 410 uS/cm., causa, sens dubte, de la seua beneficiosa acció diürètica.

Una dada curiosa, segons Morell, relativa a aquest manantial és que es tracta del més proper al meridià zero : tant sols 250 metres el separen del cercle màxim de Greenwich.

 

Nuestras montañas son un filtro natural.


¿No os habéis preguntado nunca como "funcionan" las fuentes en la naturaleza? ¿Por qué el agua brota tan clara? Esto es debido en gran parte al tipo de roca que predomina en cada zona. En el caso de Catí, Tresor del Maestrat, la roca predominante es calcárea, que se caracteriza por ser fácilmente erosionable.

Para entendernos diríamos que gran parte de la provincia de Castellón es como un enorme queso, lleno de agujeros y galerías comunicadas entre sí que forman auténticos ríos debajo de nuestros pies y en las montañas. La mayoría de estos ríos desembocan en el mar, pero algunos de ellos salen a la superficie, creando las fuentes que hoy día conocemos, como la de l'Avellà.

Después de haberse filtrado por tantas rocas, el agua brota clara: nuestras montañas son un filtro que nos ahorra el trabajo de tener que tratar las aguas. Ya vienen preparadas para el consumo directo. ¡De la fuente a la botella!

 

Polsa en la foto per ampliar tamany

 

INAUGURACIÓ DEL MUSEU-CENTRE INTERPRETATIU DE L'AIGUA DE L'AVELLÀ (7 de setembre de 2018)

 

Vesprada/nit carregada d'actes emotius al Balneari  per la inauguració de la restauració de les pintures de l'ermita de L'Avellà i del museu-centre d'interpretació de l'aigua de L'Avellà, situat annex a l'actual embotelladora.

 L'esdeveniment ha estat presidit pel president de la Diputació de Castelló Xavier Moliner i pel bisbe de Tortosa Enric Benavent, a més de l'alcalde Pablo Roig i del pàrroc de Catí Rdo. Mossèn Godefroid León. A destacar també l'actuació del Cor de Cantores i rondalla, així com de la banda de música la "Unió Musical Catinenca".

Encapçalats per la Banda de Música tots els presents s'han dirigit cap a l'embotelladora on en la part superior s'ha procedit a la inauguració del museu- centre d'interpretació de l'aigua de l'Avellà.

 

El Centre d'interpretació de l'aigua de l'Avellà situat damunt de l'embotelladora

 

Les autoritats (bisbe, president diputació de Castelló, capellà de Catí)

Nous envasaments de la botella d'aigua de l'Avellà

 

 

La banda de música la Unió Musical Catinenca, mentrestant la gent baixa per la escalinata circular des d'el centre-interpretació de l'aigua de l'Avellá

Aspecte actual del Centre d'Interpretació de l'Aigua

Pulsa en la foto per ampliar

 

 

 

FOTOS A ALTA RESOLUCIÓ

Ermita de l'Avellà 1.JPG

Ermita de l'Avellà 1.JPG
2,31 MB

Ermita de l'Avellà 2.JPG

Ermita de l'Avellà 2.JPG
1,83 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG
6,2 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 04.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 04.JPG- 5,98 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 05.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 05.JPG
6,07 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 06.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 06.JPG
5,84 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 07.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 07.JPG
6,08 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 08.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 08.JPG
6,09 MB

Portada de l'Avella.JPG

Portada de l'Avella.JPG
1,72 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 62.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 62.JPG
5,49 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 12.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 12.JPG
6,17 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 63.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 63.JPG
6,02 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG
6,2 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 02.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 02.JPG
6,43 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 03.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 03.JPG
5,34 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 10.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 10.JPG
6,28 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 13.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 13.JPG
6,14 MB

Font corregida 

Balneari 

         

 


MÉS IMATGES EN

http://www.catimenu.com/pinturesermita.htm


BIBLIOGRAFIA DEL TEXT:

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ermita_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_l'Avell%C3%A0,_Cat%C3%AD?uselang=es

Bibliografia Text: Manantiales de la provincia de Castellón- Ignacio Morell Evangelista

- Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Pascual, V

- Catí i els Pelegrins de Sant Pere. Àlvar Monferrer

- Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Catí- M. Juan Puig

- Misticismo en el maestrazgo- José Mª Fernández Núñez

 
Última actualització: 19 d'abril de 2016

Información turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón)

© Pàgina creada per Joaquim Carbó Miralles ,  cronista oficial de la vila, 1998